La nefrologia entén de les funcions renals, fora dels problemes de conducció i vies que tractarà d’urologia.
El ronyó fabrica una orina de qualitat, resulta fonamental en el manteniment del mitja intern i de la bioquímica de la vida, regula la tensió arterial, integra i coordina activitats bàsiques d’altres òrgans i sistemes.
La seva insuficiència en graus avançats resulta incompatible amb la vida. El tractament substitutiu resta com a solució, en els programes de diàlisi i de trasplantament.
En els darrers anys hem aprés a tractar millor l’hipertensió arterial i altres factors de risc , a alentir la progressió de d’insuficiència renal , a fer més efectiu i tolerable el tractament en diàlisi i s’ha aconseguit una durada superior del empelt renal al moderar la freqüència e intensitat dels episodis de rebuig.
Al temps, que tots aquets tractaments s’han pogut oferir a un creixent nombre de malalts, fins i tot als més vells i amb més problemes mèdics associats.
La funció renal ja és considera capital en la valoració integral del individu.
Donada l’escassetat relativa d’òrgans per trasplantar, avui demanem òrgans a persones de més de 70 anys i hem implementat el trasplantament de donant viu al aconseguir més facilitat, més seguretat i un temps de recuperació molt curts en les extraccions laparoscòpiques.
Com en altres especialitats mèdiques, tenim cada vegada més punyent el debat i les decisions sobre el moment en que la nostra cura és potser un no desitjat , però , real acarnissament terapèutic. De fet molts malalts son vius, fora de tota independència, sotmesos a una decrepitud física i cognitiva amb uns nivells de patiment impossibles hores d’ara d’apaivagar.
Dr. Torguet Escuder
