Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 S. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 S. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de setembre del 2015

Els bisbes de Catalunya criden al vot en unes eleccions ''crucials"

Els prelats avalen totes les opcions que respectin "les persones i els pobles"
Els bisbes Pujol (Tarragona), Sistach (Barcelona), Vives (La Seu) i l'abat Soler, de Montserrat. Foto: Mané Espinosa
La Conferència Episcopal Tarra­gonina, en la qual hi ha represen­tats tots els bisbes catalans, va fer ahir una crida als ciutadans de Catalunya a "participar activament en les eleccions" del 27 de setembre, assegurant que poden tenir "una notable importància històrica". Els prelats catalans consideren que el país viu "un moment crucial", "que pot tenir conseqüències a llarg termini" i defensen la "legitimitat moral" de les diferents opcions políti­ques que es presentaran a les eleccions, és a dir, tant les parti­dàries com les contrari a la inde­pendència, sempre que es basin en el respecte a les persones i els pobles.

"No li toca n l'Església propo­sar una opció concreta, però sí que defensem la legitimitat mo­ral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte a la dignitat inalienable de les perso­nes i dels pobles, i que busquin amb constància la pau i la justí­cia", escriuen en una nota oficial firmada per tots els bisbes de Ca­talunya.

Els prelats recorden en el text el seu "amor a la pàtria catalana" i el "deure" dels ciutadans d'anar a votar pensant en "el bé comú", encara que destaquen que no "li toca a l'Església proposar una op­ció concreta". Segons els bisbes, "hi ha en joc qüestions decisives a nivell institucional, polític i so­cial" i consideren que la seva veu "exposada amb esperit de servei pot enriquir el debat actual sobre el present i el futur del nostre pa­ís". En la reflexió, els bisbes asseguren que "és necessari que ca­dascú expressi per mitjà del vot les opcions pròpies, tenint pre­sent els grans valors" que han d'estructurar la societat, com el respecte, l'honestedat i la transparència de la gestió pública, la regeneració de la política, i la jus­tícia i atenció als més febles. A més, recorden les arrels cristia­nes de Catalunya, i la vigència del document sobre la identitat naci­onal catalana publicat el 1985 i recollit novament el 2011 en l'es­crit Al servei del nostre poble.

Però també es manifesten so­bre el dia després del 27-S: "Entre tots haurem de continuar potenciant la convivència de la soci­etat catalana dins de la pluralitat d'idees, conviccions, opcions i sentiments, cosa que vol dir, ani­mar la construcció d'una societat democràtica, solidària, acollidora amb els emigrants, respectuo­sa amb totes les sensibilitats i de­fensora de les llibertats," asse­nyalen.

També argumenten que "cal­drà continuar treballant per era­dicar els efectes perniciosos de la crisi" i millorar la situació dels qui viuen a l'atur, la pobresa o la marginació. Per tot això, dema­nen la intercessió de la Mare de Déu de Montserrat, "perquè el nostre poble sàpiga discernir bé les seves opcions i trobi camins per construir un futur més just i més fratern, obert solidàriament a la realitat dels altres pobles del món".

Redacció
08/09/2015

Cristians pel sí i la concòrdia

  • Una trentena de cristians independentistes signen una carta en què demanen comprensió als creients de la resta de l'Estat
  • Un teòleg del Vaticà afirma que l'actitud de la Conferència Episcopal Espanyola vers Catalunya és “immoral”
Una trentena de cristians independentistes de diferents àmbits van demanar ahir als creients de la resta de l'Estat “respecte” i una “actitud de comprensió” en relació amb el procés català. En una carta publicada al diari Abc, els signants, entre els quals destaquen la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; l'expresident de la cambra Joan Rigol; els sacerdots Josep Maria Ballarín i Manel Pousa, o l'exconseller Antoni Comas, els signants subratllen que Catalunya és una nació, i recorden els successius esforços que s'han fet des del Principat per trobar l'encaix a l'Estat espanyol. Una voluntat que ha topat amb l'actitud dels successius governs de l'Estat, que, segons els signants, “han combatut i laminat la seva autonomia fins a deixar desfigurat l'Estatut aprovat pel poble català l'any 2006”. “Les coses haurien pogut ser diferents si l'anomenat “problema català” hagués rebut un tracte adequat per part de l'Estat”, reflexionen, sense evitar l'autocrítica, ja que admeten que els cristians d'una i altra banda “no hem estat capaços d'aportar aquelles reflexions i actituds que haurien pogut obrir noves perspectives en l'articulació de la nació catalana en el marc estatal”.

L'endemà que els bisbes catalans fessin públic un manifest en defensa de la legitimitat de totes les opcions polítiques que concorren el 27-S, els signants recordaven el compromís que l'Església catalana ha tingut amb el país. Conclouen la carta demanant als cristians de la resta de l'Estat que, encara que no comparteixin els seus plantejaments”, els respectin i els escoltin “amb una actitud de comprensió”.

Crítiques a la CEE
D'altra banda, Krzysztof Olaf Charamsa, secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional i membre de la Congregació per la Doctrina de la Fe del Vaticà, va assegurar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la consulta del 9-N, que va qualificar d'“immoral”, és “ totalment inadmissible” i presenta “moltes dificultats morals”. Charamsa, que és polonès, va subratllar que el dret a l'autodeterminació és “molt present al cor de l'Església” i, anant més enllà, va assenyalar que aquest dret “és previ a cap ordenament jurídic i constitucional”.

R. Palou
09/09/2015

diumenge, 11 de setembre del 2011

Una depressió interminable després de la pols del 11-S

Durant aquesta dècada, hem conviscut amb l'enorme llegat visual de l'11-S: imatges com les de les torres embolicades en flames, homes tirant-se  daltabaix per fugir del dolor d'una mort segura, víctimes en mans de bombers atordits ... Però poques imatges han estat tan representatives i icòniques com la d'una dona coberta de pols del cap als peus, atordida a la Zona Zero. Es tracta de Marcy Borders, una de les moltes treballadores de les torres. La famosa foto va ser presa per Stan Honda, de l'agència AFP, i publicada en multitud de mitjans. Però això és només l’inici de la història.

Foto presa per Stan Honda, de l'agència AFP
Aquesta dècada ha estat un malson per Borders, tant en els seus somnis, on es recreava una i altra vegada el fatídic dia, com en la vida real, on va anar coneixent de prop la depressió i l'abús de substàncies. Tenia 28 anys i portava un mes treballant com banquera al pis 81 de la Torre Nord. Com d’altres tantes persones, va fugir del seu lloc de treball quan va impactar el primer avió. Un cop al carrer, tenia dos propòsits: salvar la vida i veure què estava passant. El primer el va aconseguir; el segon era impossible: un espès núvol de fum nimbava el World Trade Center. "No podia veure ni la meva mà davant la cara", li explicava al New York Post. "El món sencer es va quedar en silenci".
Va guardar la roba que portava aquell dia, amb pols inclosa. Avui encara la té, però no seria l'única part de l'experiència que l'acompanyaria durant els 10 anys següents: "Vaig perdre el control de la meva vida, no he treballat un sol dia en tota la dècada. Quan va arribar 2011, era un desastre. Em feia pànic veure avions, i si veia un home en un edifici, estava segura que anava a disparar ".
No obstant això, el passat mes d'abril va decidir que havia tocat fons, era hora de posar fi a la seva dependència de fàrmacs. Va ingressar en una clínica de rehabilitació. Va ser llavors quan va arribar la notícia: Osama bin Laden havia mort. "Vaig arribar a perdre el son per ell, somiava que em bombardejava la casa. Des de llavors, estic en pau", confessa. La notícia va ser una empenta combinada amb el seu desig d'estar millor, amb la voluntat que l'havia portat a la clínica de rehabilitació.
  
El 20 de maig va tornar al carrer i va anar a viure amb el seva parella, Donald Edwards. També ha recuperat la custòdia dels seus fills: Noelle, de 18 anys i Zay-den, de 3. "Els últims 40 dies han estat els millors des d'aquell 11 de setembre", explica. "He recuperat la meva família; els meus fills tornen a tenir la seva mare".
Thomas Castroviejo