Salut deixarà de tractar com a malalts els transsexuals

Salut ja no requerirà el diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere per sotmetre's al canvi de sexe

La sanitat pública catalana deixa de considerar que la transsexualitat és una malaltia i ja no requerirà el diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere per iniciar el tractament hormonal i la posterior intervenció quirúrgica per canviar de sexe. El conseller de Salut, Antoni Comín, va presentar ahir el nou model d'atenció a la salut de les persones trans que, segons les seves paraules, "despatologitza" la transsexualitat i es converteix en el pioner a Europa en què ja no caldrà acreditar un trastorn psiquiàtric per sotmetre's a canvi de sexe.

El nou model aparta la Unitat d'Identitat de Gènere (UIG) de l'Hospital Clínic com a centre de referència, molt criticat pel col·lectiu transsexual, i ho trasllada al centre Trànsit, a l'ambulatori de Manso de Barcelona, que serà la porta d'entrada i acompanyament per a les persones trans que vulguin iniciar el tractament i s'encarregarà de donar-li visió integral.

Actualment hi ha 437 persones en tractament per canviar de sexe i cada any unes 93 noves demanen iniciar el tractament quirúrgic hormonal, que ha de durar dos anys, abans d'entrar en llista d'espera per operar-se de canvi de sexe. Segons la directora general d'Atenció Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal, al Clínic hi ha 155 transsexuals en llista d'espera, alguns fa més de 6 anys, per sotmetre's a una vaginoplàstia i 98 per a una mastectomia des del 2011.

Comín va dir que el nou model d'atenció sanitària "deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia perquè és una realitat", i va afirmar que també tractarà sense discriminacions els casos més complexos, com els dels menors, les treballadores sexuals, les persones amb VIH o els immigrants.

Nadal va reconèixer que el model pot tenir un efecte "crida" i no va poder quantificar quantes persones podrà atendre el servei Trànsit des de l'atenció primària del carrer Manso, en què treballen un ginecòleg, un metge de capçalera, un infermer, un psicòleg, un treballador social i un administratiu. Ells seran la porta d'entrada a la sanitat pública de tota persones transsexual sense necessitat que acrediti patir un trastorn psiquiàtric per disfòria de gènere.

En aquest sentit, Comín va anunciar que en els pressupostos han contemplat una partida de 250.000 euros per reforçar aquest centre, que es va crear el 2012 per assessorar persones transsexuals.

El nou model inclou un pla de formació a professionals sanitaris de tot el territori i la seva paulativa expansió en funció de les necessitats. Nac Bremon, representant de la plataforma Transforma la Salut, va agrair l'impuls d'aquest nou pla, però va exigir a Salut que elimini la UIG de l'Hospital Clínic perquè "en els seus vuit anys d'existència ha deixat un camí molt fosc difícil d'oblidar".

El director del Clínic, Josep Maria Campistol, present entre el públic, va demanar la paraula per demanar disculpes al col·lectiu transsexual si s'ha sentit mal tractat a l'Hospital i es va mostrar partidari de canviar el model a l'actual.

Comín va assegurar que cap transsexual no serà tractat on ell no vulgui i la UIG no formarà part del seu procés si ell no vol, encara que va defensar el coneixement d'aquesta unitat a l'hora de fer les intervencions quirúrgiques amb els seus "excel·lents professionals".

Entre les novetats, tampoc no caldrà definir la preferència sexuals dels afectats i el tractament es farà consensuadament i amb "autonomia de decisions" del transsexual, que podrà fixar quan i fins on vol portar el tractament.

EFE/DdG

25/10/2016

Diari de Girona

Ser transsexual, com es viu?

Què faries si la teva filla de 6 anys et diu que vol ser un nen? A quina edat comença la transsexualitat? Com se senten les persones transsexuals en descobrir que viuen en el cos equivocat? Com ho diuen al seu entorn, com queden les seves relacions personals i com se senten en la nostra societat?

Són algunes de les preguntes que respon aquest capítol de La gent normal, que parla amb la Marta i la Sofia, dones transsexuals adultes, i la Louis, la mare d'un nen transsexual, el Leo, que des que té ús de raó s'ha sentit nen tot i haver nascut amb el cos d'una nena.

La Louis explica com ho han gestionat amb el seu company, com s'han assessorat i com, finalment, han decidit tractar el seu fill com un nen. Un relat radicalment diferent del de la Marta, que va aconseguir operar-se amb 47 anys, després de tota una vida amb una identitat i un físic masculí que rebutjava des de ben petita. "Als 12 anys ja em notava diferent i li vaig preguntar al meu pare si podia ser que una persona amb penis fos una dona", explica. Amb ella i amb la Sofia també parlem de com això condiciona les seves relacions personals i afectives anteriors a la seva transició femenina i de la mirada dels altres. La Sofia parla del "sentiment de culpa per no encaixar amb el que espera la societat de tu, o la teva família. Tu, vestint-te de dona, encara que sigui d'amagat, sents que hi ha alguna cosa que no funciona, alguna cosa que estàs fent malament". Acompanya la Marta, la Sofia i la Louis, la Soraya, terapeuta a Trànsit, el servei d'assessorament i acompanyament que ofereix la sanitat pública a les persones transsexuals, i parella d'un home transsexual. Agnès Marquès conversa amb totes elles a la taula on comparteixen les seves experiències envers la transsexualitat.

La Gent Normal

07/03/2016

Tv3

“No hi ha res a tapar: ell és feliç”

Una nova generació de pares de menors transsexuals s’uneixen per trencar estigmes

BENESTAR SOCIAL El Govern ha lliurat targetes sanitàries amb el nom sentit a nou de menors 

A L’ESCOLA En Dani, amb vuit anys, ha millorat encara més les seves notes des que pot ser qui és CHRYSALLIS A CATALUNYA Les famílies lluiten per normalitzar una situació envoltada de silenci i tòpics

En Dani ja té la seva targeta sanitària conforme al que sempre s’ha sentit, un nen. L’hi han donat aquesta setmana des del Departament de Salut amb les gestions de Benestar Social però, sobretot, per l’afany dels seus pares i de tots els pares de nens transsexuals que lluiten perquè els seus petits puguin viure amb normalitat i sense amagar-se d’acord amb la identitat de gènere sentida. Quan cridin en Dani a la sala d’espera ho faran pel seu nom i no amb el que va ser registrat quan va néixer i als seus pares els van dir que era una nena.

David Tello, president de l’acabada de crear a Catalunya associació Chrysallis, a l’habitació del seu fill Dani

En Dani té vuit anys i des de fa dos anys és feliç. Es van acabar els mals de panxa, els vòmits, que van marxar junt amb els vestits i els llaços. “El metge et va dir que quan vaig néixer vau tenir una nena, però es va equivocar”, li va comentar amb només sis anys a David Tello, el seu pare. Ell i la seva dona ja sabien que alguna cosa passava perquè així ho expressava el nen. Parlava d’ell mateix en masculí, demanava anar disfressat de Superman per evitar els vestits de nena. “Li vam tallar els cabells i estava tan content que explicava a tothom que es deia Dani. Llavors vam anar al pediatre a demanar-li consell, però no va saber què dir-nos”. Ningú no els explicava res, ell i la seva dona se sentien perduts, fins que en David, navegant per internet, va trobar Chrysallis, una associació de famílies de menors transsexuals, va trucar i després de dues hores de conversa va entendre tot el que passava. I va entendre que tot el que passava era normal. En Dani i vuit menors més han rebut aquesta setmana la targeta sanitària amb el seu nom, i a partir d’ara qualsevol que vulgui disposar d’una nova identificació d’acord amb el gènere sentit només ha de posar-se en contacte amb l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i no-Discriminació de Persones LGTBI. Catalunya ha estat pionera a obrir aquesta via per als menors, i ha establert un important precedent perquè a la resta d’Espanya se segueixin els mateixos passos.

També aquest mes, i per primera vegada a Catalunya, dos magistrats han donat el vistiplau al canvi de nom de dos menors transsexuals al registre civil. A Espanya –es permet per als majors d’edat amb una sèrie de justificants mèdics– s’havien produït 25 interlocutòries favorables, però cap aquí perquè depèn de la decisió personal del jutge. Ara, Alan i Tori ja es diuen “oficialment” com se senten. És cert que les coses s’estan movent, explica David Tello, que avui és el president de Chrysallis a Catalunya, acabada de crear, però queda gairebé tot per fer perquè es parteix del desconeixement i la incomprensió profunda, que és el que genera discriminació. És la societat la que estigmatitza i per això la majoria d’aquests nens no poden viure en llibertat. “Negar a un menor trans la seva identitat és el pitjor dels maltractaments, no poden continuar amagats”, explicava fa uns mesos a aquest diari África Pastor, mare de la Daniela, i impulsora de la fundació que porta el seu nom. La identitat sexual depèn del cervell, i no dels cromosomes o de la configuració dels òrgans de reproducció –s’indica des de l’associació Chrysallis–, per això de vegades la identitat de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer. És una nota més en l’escala de la diversitat que ha de ser percebuda amb plena normalitat.

Les famílies d’aquests menors estan absolutament en contra que es patologitzi una forma de sentir-se, i per això rebutgen el concepte de disfòria de gènere, que remet a una “contradicció” una anomalia entre la identitat i l’òrgan sexual. Per deixar-ho clar, David Tello explica que aquests nens –i tothom– ha de saber que “hi ha nens amb vulva, i nenes amb penis”. I per això es mira amb recel els que li pregunten si el seu fill s’operarà quan sigui més gran. Molts, indica, poden sentir-se a gust amb els seus genitals.

El petit Dani va explotar d’alegria quan als 7 anys va poder fer el trànsit social. És a dir, aquell moment en què després que els seus pares parlessin amb l’escola i la família va poder mostrar-se tal com era. No hi va haver cap problema a l’escola, indica el seu pare, es va fer el canvi de nom, va poder començar a utilitzar els vestidors de nois i per fi va poder anar vestit tal com se sentia. Tot plegat li va produir una eufòria increïble, si ja era un bon alumne va fer un altre pas endavant i va començar a aconseguir excel·lents. El seu pare parla d’eufòria de gènere per rebatre els qui ho fan de “disfòria”.

Cal descórrer el vel perquè aquests petits puguin viure lliures i es respectin els seus drets com a persones. Una generació de pares està fent per primera vegada un pas endavant perquè des de la pedagogia la societat deixi d’estigmatitzar-los, per trencar prejudicis. No volen que els seus fills es perdin la infantesa. Però encara són pocs els que fan el pas. Chrysallis a Espanya té 250 famílies associades, a Madrid creix amb força al costat de la Fundació Daniela i Chrysallis a Catalunya ha arrencat amb 14 famílies. Ara treballen per establir un protocol escolar i, sobretot, perquè s’elabori una llei d’identitat sexual i expressió de gènere a tot l’Estat. I també queden entre ells, surten, fan excursions, calçotades, perquè sempre és un descans per a l’ànima estar amb aquells que no estigmatitzen i comparteixen preocupacions i alegries.

En Dani ha estat i és per als seus pares una lliçó de vida. Ens ha donat, explica en David, una lliçó de maduresa i de comprensió, i té molt clar que ell no respectarà qui no el respecti. I normalment són els petits els que van per davant dels pares, són ells els que ho tenen clar.

De molt petit ja em deia que volia ser com jo, recorda el seu pare. Però en David ho entenia com un símptoma d’admiració, i no com l’expressió del seu sentir com a nen, com a home. Quan mirem les fotos, prossegueix, ho entenem tot: aquells empipaments quan li posàvem els vestits per sortir el cap de setmana a veure algú, el seu afany per anar vestit de jugador de futbol. No es pot tapar tot això, forma part de la diversitat humana, indica amb l’ànim de deixar un missatge positiu.

Evidentment el camí no és fàcil com succeeix sempre que hi ha forts prejudicis socials i un profund desconeixement. Abordar la situació en el context escolar requereix el seu temps, també en l’entorn pròxim però sobretot s’insisteix que la família més propera ha d’evitar obstacles que causin ansietat a aquests menors. I des de la Fundació Daniela s’assenyala la importància que en arribar a la pubertat i si ells així ho volen puguin tenir accés a inhibidors hormonals –el seu efecte és reversible– per evitar el desenvolupament sexual fins que puguin prendre una decisió en la majoria d’edat.

Una nova generació de pares està canviant les coses gràcies a les seves filles i els seus fills. Volen parlar perquè la societat desmunti les barreres i aquests nens puguin fer el seu camí ben acompanyats.
Què és la transsexualitat?
En néixer. Segons la guia que ofereix l'associació Chrysallis, de famílies de menors transsexuals, quan a un nadó neix se li assigna un sexe depenent només dels seus genitals. Però cal tenir en compte la immensa diversitat humana i saber que hi ha nenes amb penis i nens amb vulva.

La identitat sexual. Depèn del cervell, no dels cromosomes.
 
Als dos anys. Al voltant d'aquesta edat es comença a ser conscient de la identitat sexual.

Infantesa trans. Els nens i les nenes trans mostren de forma espontània la seva disconformitat amb el sexe assignat en néixer. Per això, es recomana que per al seu benestar se'ls deixi expressar lliurement, sense rebutjar-los ni jutjar-los.

Senyals. Nens que es col·loquen fulards a tall de cabellera o es vesteixen constantment amb roba femenina. Nenes que es resisteixen que les vesteixin amb faldilles o qualsevol accessori femení.

Senyals per a tots dos. Nens i nenes que s'identifiquen amb noms del sexe oposat a l'assignat i demanen que se'ls parli d'aquesta manera

Cristina Sen

19/12/2015

La Vanguardia