Els
promotors de The House of One volen finançar la construcció amb
micromecenatge Cristians, jueus i musulmans de Berlín planegen un
edifici amb església, mesquita i sinagoga
Gent creient de bona voluntat du a terme cada dia al món milers d'iniciatives interreligioses a la recerca d'una comprensió més gran entre religions, que contribueixi a evitar els desastres tantes vegades atribuïbles a l'ús pervers de la fe. Però el que es cou sobre això a Berlín és particular: un edifici que, sota el mateix sostre, acollirà una església, una mesquita i una sinagoga.. A diferència d'altres centres de diàleg interreligiós, The House of One -així l'han batejat els promotors, en anglès, la Casa de l'U- contindrà espais sagrats exclusius per a cada fe, i una sala comuna sense adscripció.
"No es tracta d'una barreja religiosa; cada comunitat resarà i celebrarà les seves cerimònies segons la seva tradició en el seu espai sagrat, separadament, i tots junts utilitzarem la sala comuna central per al diàleg i el debat, i també per rebre gent que no és creient", explica el pastor Gregor Hohberg, un dels impulsors, en una recent celebració interreligiosa al desolat solar on, si la col·lecta ad hoc avança, s'aixecarà el conjunt de temples.
Som a Petriplatz, un des campat en ple centre de Berlín, ubicat al costat d'una avinguda de sis carrils, la Gertraudenstrasse, pletòrica de trànsit rodat. Aquí es trobava la Petrikirche, l'església de Sant Pere, ini ciada al segle XIII i que va tenir cinc versions constructives. L'última va patir greus danys en els bombardejos aliats en la Segona Guerra Mundial, i va acabar enderrocada per les autoritats germanoorientals als anys seixanta. Després de les excavacions que el2006 van treure a la llum restes de l'església -i de l'antiga escola llatina, que data de 1350- va sorgir la idea de dedicar l'espai a un projecte interreligiós. Se li va ocórrer fa sis anys a la comunitat evangèlica de Sant Pere i Santa Maria, que va buscar aliats en el judaisme i l'islam.
"He participat en el diàleg entre cristians, jueus i musulmans durant decennis; i el que
és significatiu d'aquest projecte és que el diàleg interreligiós és permanent, ens reunim sovint perquè construïm una casa junts, i això uneix", diu el rabí Andreas Nachama, que va rellevar fa mesos el primer rabí compromès.
Amb la idea esculpida, els promotors de The House of One van organitzar un concurs per adjudicar el disseny de l'edifici. El va guanyar el
2012 l'estudi d'arquitectura Kuehn Malvezzi, amb un paral·lelepípede amb una sala comuna central de 32 metres d'alçària per a les tres comunitats, els tres temples annexos de les quals tenen exactament el mateix espai, només que distribuït segons cada tradició. Així, sinagoga i mesquita tindran dos nivells, no així l'església, i no es tan previstos ni minaret a la mesquita ni campanar a l'esglé sia, per no tractar-se d'elements obligatoris en sentit religiós.
A l'església hi haurà orgue, i a la mesquita, un sector per a les ablucions.
"De cap manera no pretenem inventar aquí una espècie de nova religió; de fet, busquem cuidar la tradició de cada fe, mantenir-nos fidels a ella, però també dialogar junts en un cli ma d'amistat", raona l'imam Kadir Sanci, del Fòrum per al Diàleg Intercultural (FIO), que agrupa musulmans sunnites turcs.
El projecte es finança per micromecenatge; es donen per internet maons al preu de 10 euros. Ahir a la nit portaven re captats 1.025.190 euros, lliurats per 1.800 donants. La xifra queda encara molt lluny dels 43,5 milions pressupostats, però si no els reuneixen, pensen començar igual, ja que 10 milions donarien per construir una versió bàsica de l'edifici. Si no ho aconsegueixen, invertiran el donat en projectes per a "l'entesa entre religions".
Seran aquí les tres religions monoteistes sota un sol sostre, però no totes les seves branques participen en el projecte. Així, entre els cristians implicats no hi ha catòlics ni ortodoxos, els jueus són liberals -articulats en torn d'Abraham Geiger Kolleg-, i en el grup musulmà no hi ha xiïtes. L'Església catòlica es mostra reservada. Però ara mateix, el que apressa els impulsors és la col.lecta i com infondre ànima al lloc. Pastor, rabí i imam mouen el cap amb pesar en mirar la sorollosa Gertrau denstrasse. "Això és una autopista, no hi ajuda", lamenta Nachama, i els altres assenteixen.
María Paz López
26/01/2016
La Vanguardia
