El més important de tot, és el que fa referència al pronòstic de la malaltia; estem acostant-nos cada vegada més a l’objectiu de convertir-la en un procés crònic, és a dir, que els pacients puguin fer vida normal sense arribar a emmalaltir, i que s’allargui la seva expectativa de vida.
Però quina és la condició sense la qual això no serà possible? doncs, ni més ni menys que la col•laboració de les mateixes persones infectades.
En primer lloc és necessari que les persones que hagin tingut pràctiques de risc d’infecció consultin al seu metge per fer-se el test de detecció dels anticossos contra el VIH; és dramàtic assabentar-se que s’està infectat pel VIH perquè ja es té una malaltia oportunista, anomenada així perquè implica un grau molt important de depressió de la immunitat produïda precisament per l’acció incontrolada del virus. De fet, les recomanacions actuals dels experts tendeixen a no restringir la realització del test, sempre respectant el consentiment informat, que garanteix una correcta interpretació dels resultats i el seguiment posterior. M’atreviria a dir que la primera cosa positiva que li pot passar a una persona infectada és que ho sàpiga i que es pugui posar en mans dels metges.
En segon lloc és imprescindible la complementació o adherència dels pacients als tractaments contra el virus que prescriu el metge, que serà qui escollirà el moment més apropiat per iniciar-los, previ consens de la pauta a seguir amb el pacient. En el moment actual els experts aconsellen iniciar-los força més precoçment del que es feia fins ara, perquè s’ha vist que hi ha una relació directament proporcional entre l’estat immunitari en el moment d’inici del tractament, i la rapidesa i grau de recuperació d’aquesta immunitat amb el tractament.
Les pautes de tractament s’han diversificat molt, i és possible adaptar-les a cada pacient en funció dels seus horaris i dels efectes secundaris previsibles dels antivírics, sense perdre eficàcia. Aquí és quan es fa més real el vell adagi: “parlant la gent s’entén”; és essencial una fluida relació metge-pacient en tot moment. He de recordar que malgrat l’elevat cost d’aquests tractaments, els pacients només han d’acudir als Dispensaris de Farmàcia dels hospitals respectius a recollir-los, sense cap cost addicional. He de remarcar la important ajuda que ha representat per als metges i els seus pacients l’existència d’aquests dispensaris, amb efectes decisius sobre el grau d’adherència, que pot arribar a ser òptima en el 85%, segons experiència pròpia.
Es considera que un pacient sense comorbilitats (malalties associades) que amb tractament mantingui durant 6 anys una càrrega viral del VIH indetectable a la sang i una immunitat normal (xifra de limfòcits T CD4+ superior a 500), tindria la mateixa expectativa de vida que una persona no infectada, i que l’única diferència entre elles dues seria que la infectada haurà de prendre tractament, i en canvi l’altra, no.
Vull encoratjar a tots els pacients a mantenir l’esperança, a confiar en els seus metges i a ser molt constants en l’adherència als tractaments que se’ls ofereixin. Gràcies a totes les organitzacions de voluntariat que ens ajuden en aquesta tasca.
Dr. Àngel Vinyes-Miralpeix Gasso
Hospital Trueta de Girona
