Camí dels tres trasplantaments al dia

L'augment de donants facilita el rècord de més de 1.000 operacions l'any, però la llista d'espera es manté

Catalunya supera per primera vegada el miler de trasplantaments en un any

A Catalunya, hi ha més persones pel carrer amb un ronyó trasplantat que en tractament de diàlisi. Això és una anomalia en el context mundial, però és una bon exemple de l’èxit que representa l’actual model de trasplantaments. Aquest dimarts, durant la tradicional presentació de les xifres de l’últim any es va tornar a constatar. Per primer cop s’han superat el miler d’operacions en dotze mesos – 2,8 al dia de mitjana–. A més a més, el repunt en el nombre de donacions s’ha consolidat fins a situar-se al voltant dels 42 donants per milió d’habitants –dos anys enrere eren només 29 i això deixava Catalunya a la cua de l’Estat–.

"Té valor haver fet aquest salt", defensava el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. El repunt ha estat possible gràcies al destacat augment de les donacions en casos de mort per aturada cardíaca, una fita que ha estat possible per l’extensió del protocol de donació a més hospitals catalans. En paral·lel, també han pujat els donants per mort encefàlica, i és que el nombre de donants morts en accident de trànsit només representen un 5% del total. La millora ha fet que, també per primera vegada, el nombre de donants se situï en els 460 –al voltant de 150 més que fa una dècada–. En paral·lel, la negativa dels familiars a donar els òrgans dels seus difunts ha caigut al mínim històric del 14,7% del total.

Sense obligatorietat

El bon funcionament del sistema actual és el que va portar el conseller de Salut, Toni Comín, a descartar la necessitat de fer "eventuals canvis normatius". Després que aquest any França hagi imposat que la donació d’òrgans sigui obligatòria per als seus ciutadans, sempre i quan el difunt no hagi dit el contrari en vida, Comín va recordar que les negatives al país veí s’enfilen fins al 32%, més del doble que a Catalunya. De fet, la mitjana de donants a Europa es troba lluny de les estatals, amb 20,8 donants per milió d’habitants. "El que els francesos persegueixen amb el canvi de llei és un objectiu que nosaltres ja hem assolit", va precisar el conseller.

L’èxit indiscutible de les xifres, però, té una cara B. El nombre de pacients en llista d’espera no es redueix al mateix ritme que augmenta el nombre d’operacions, i això és el reflex que l’evolució de la població fa preveure que la demanda d’òrgans seguirà augmentant durant els propers anys. En tenen la culpa l’augment de la prevalença de malalties com la hipertensió, l’obesitat i la diabetis, va explicar la coordinadora del programa de donació i trasplantament de l’Hospital Vall d’Hebron, Teresa Pont, que va lamentar la progressió d’aquesta "epidèmia". "És més probable que qualsevol persona necessiti un òrgan al llarg de la seva vida que no pas que sigui donant", va explicar. De fet, segons va resumir, fa cinc dècades els trasplantaments només es feien en joves, i ara també en són candidats persones de més de 80 anys.

L’envelliment de la població ha produït un altre efecte col·lateral, com és que l’ edat mitjana dels donants hagi pujat fins als 61,5 anys –per primer cop per sobre dels 60–. Tot i així, Pont va assegurar que això no representa cap risc en la qualitat dels òrgans, perquè abans de qualsevol trasplantament s’avalua la història del malalt i es comprova la validesa dels òrgans, fins al punt que fins i tot es poden practicar biòpsies o preservar el seu funcionament. L’experiència és un grau i, en el cas dels trasplantaments, l’existència d’una xarxa perfectament greixada, que acumula èxits any rere any, fan del sistema un referent a escala mundial.

Comín: "Les urgències no s’arreglen amb populisme ni frivolitat"

L’estat actual de les urgències va planar també a la roda de premsa per parlar de trasplantaments, després d’uns dies en què, com acostuma a passar durant aquestes dates, els serveis es tensionen fins al punt que costa drenar pacients fins als llits de planta. Salut va reiterar que la situació és l’habitual i que espera que la pressió assistencial es mantingui alta els propers dies. La grip encara no ha assolit el seu pic màxim i els serveis d’urgències segueixen treballant al màxim. El conseller, Toni Comín, va recordar que s’ha posat en marxa el pla hivernal per reforçar el servei, i que des de fa mesos s’està treballen en un pla director que estarà enllestit el primer trimestre de l’any. "Les urgències no s’arreglen amb populisme ni amb frivolitat", va subratllar, i "no es resolen només amb més recursos". Davant la crida que feia dilluns la CUP per ocupar les sales amb llits tancats, Comín va respondre que només escoltaran "les solucions que siguin útils" per millorar el servei.

Mario Martín Matas

10/01/17

Ara.cat

Un ronyó de recanvi per a tota la vida

Una dona anglesa el va rebre de la seva mare fa 43 anys, i no hi ha constància de cap altre òrgan trasplantat que sigui centenari 

Quan Sue Westhead encara no havia fet els trenta i els metges li van dir que necessitava un ronyó nou, s’hauria conformat que la peça de recanvi li durés cinc anys. Això era a principi dels anys setanta. Gairebé quatre dècades i mitja després, l’ òrgan continua funcionant perfectament, sense cap indici evident de deteriorament.

Però això no és tot. L’històric ronyó en qüestió no era d’una noia de la seva edat, sinó de la seva mare, que llavors ja tenia 57 anys. La qual cosa vol dir que es tracta d’un òrgan en si mateix centenari, d’allò que no hi ha, amb una enginyeria pròpia d’un Bentley o un Rolls Royce si es tractés d’un cotxe, i d’un Rolex o un Breitling si fos un rellotge.

Com que no hi ha estadístiques sobre això, és impossible saber del cert si es tracta del ronyó trasplantat més vetust de la història, i si compleix per tant els requisits per figurar al llibre Guinness de rècords. Però té totes les paperetes per tenir aquest honor. De fet, només els òrgans de les persones ­centenàries el superen en edat i experiència.

Quan a Sue Westhead li van implantar el ronyó de la seva mare al Royal Victoria Infirmary Hospital de Newcastle, els doctors li van dir que si tot anava bé podia esperar viure amb el recanvi al voltant de vint anys, i després en necessitaria un de nou (la qual cosa no hauria estat necessàriament fàcil, per qüestions de compatibilitat). “Em sentia tan malament i estava tan desesperada que m’hauria conformat amb molt menys, una quarta part d’aquell temps”, explica la dona en la celebració del centenari del seu ronyó màgic.

Aleshores, els ronyons de Sue operaven a un deu per cent de la capacitat màxima, molt per sota del necessari per poder fer una vida normal, i la insuficiència renal feia que la seva expectativa de vida no fos particularment optimista si no es beneficiava d’un trasplantament (tenia la pell de color groc, no tenia ni gana ni energia, fins al punt que amb prou feines podia caminar). I encara que l’edat de la seva mare no la convertia en la donant ideal, consideracions mèdiques (especialment de compatibilitat) van fer que els especialistes es decantessin per aquella opció.

Des d’aquella operació han transcorregut 43 anys, un fet que la professió mèdica considera un petit miracle. “Sens dubte ho és, i cal donar les gràcies als magnífics gens de la família, però jo també hi he posat el meu granet de sorra, fent exercici, amb una vida saludable i prenent al llarg de tot aquest temps més de vint pastilles diàries per combatre un possible rebuig. Encara que suposo que a hores d’ara el ronyó de la meva mare ja es deu trobar com a casa. Si ara es donés de baixa, seria com aquells matrimonis de tota la vida que es divorcien quan són avis...”, diu Westhead.

Cap autoritat pertinent (Societat Britànica de Trasplantaments, Autoritat per al Control dels Teixits Humans, Ministeri de Sanitat, Centre de Trasplantaments i Transfusions de Sang...) té constància de l’existència al món –i sens dubte al Regne Unit– d’un ronyó trasplantat amb més d’un segle d’edat. El de Sue farà els 101 al novembre, si tot segueix bé com fins ara.

L’any passat es van efectuar tan sols a la Gran Bretanya tres mil trasplantaments de ronyó, i cinc mil persones es troben en llista d’espera (de mitjana dos o tres anys per rebre el d’un donant que hagi mort, molt menys si es tracta del d’un familiar). El paper principal d’aquest òrgan és filtrar els residus de la sang i convertir-los en orina. Si falla i el procés no es duu a terme, el cos acumula residus i la vida de l’interessat corre un perill seriós.

En el cas del cor, la persona que més temps ha viscut amb un òrgan trasplantat és John McCafferty, que va rebre el seu l’octubre del 1982 a Londres i va viure 33 anys més, fins a la seva mort preci­sament a conseqüència d’una infecció i insuficiència renal, als 73 anys.

Als Estats Units, fa uns dies, una dona va ser portada a l’altar per l’home que té el cor que va donar el seu pare en morir. “Va ser molt emocionant –va dir–, com si una part d’ell hagués estat amb mi aquell dia tan assenyalat”.

Rafael Ramos

13/08/2016

La Vanguardia

“Els pobres venen el seu cos perquè els rics puguin viure”

Jean-Daniel Rainhorn, metge especialista en salut internacional 

Vaig néixer a París (1945) i visc a Suïssa. Sóc professor de salut internacional i acció humanitària a la Maison des Sciences de l’Homme a Paris i a la Universitat de Ginebra. Treballo amb l’OMS. Sóc progressista. El meu model és Albert Camus, que deia que la vida és absurda però es pot millorar

El terme medicina caníbal, no és massa fort?

Els nous mercats biotecnològics aplicats a la medicina: bio-bancs (embrions, etcètera), ventres de lloguer i compravenda de parts del cos humà requereixen la participació d’especialistes mèdics.

Una participació que qüestiona el jurament hipocràtic?

Sí. Extirpar el ronyó a un nen no és curar-lo, és comerç, i canvia la pràctica mèdica radicalment. A Barcelona hi ha anuncis a les universitats dirigits a les joves en què els ofereixen 800 euros pels seus òvuls, un mercat que lideren vostès a Europa.

És legal.

Sí, però implica que per primera vegada el cos humà es pot vendre a trossets. A l’ Índia i a Califòrnia milers de dones lloguen el seu úter, i és legal comprar un nen per 120.000 dòlars. En centres mèdics on escullen els pares biològics i la mare de lloguer per catàleg.

Entenc la seva preocupació.

El trasplantament d’òrgans es fa de forma legal; l’extirpació, de forma il·legal. I els estudis mostren que els que venen els seus òrgans són els pobres. A l’ Índia el 83% de les persones a qui els han extirpat un òrgan són dones, les més pobres entre els pobres.

Llavors no és una elecció.

Segons una investigació de la revista Der Spiegel, als camps de refugiats sirians al Líban el preu del ronyó ha caigut de 3.000 dòlars a 700 perquè l’oferta supera la demanda, com en qualsevol producte de supermercat.

Qui es lucra en aquest negoci?

Els intermediaris, entre ells els metges, que són els que marquen el preu final, i hi ha una gran competència entre països venedors (Tailàndia, Cambodja, Filipines, Birmània, Pakistan, Bangla Desh, Ucraïna...). A l’ Índia sola aquest mercat representa 2.000 milions de dòlars a l’any.

Un bon negoci.

Per això ens hem reunit a Ginebra seixanta-dos investigadors de tot el món per reflexionar i donar-li un marc a aquest mercat amb la participació de l’OMS, però alguns països com els EUA, l’ Índia o la Xina no volen que hi hagi un marc legal.

Com sempre...

Estem davant un problema que crea noves formes d’esclavitud, un proletariat del cos en què una part de la humanitat ven el seu cos perquè d’altres puguin viure.

Sembla ciència-ficció.

S’han fet estudis mèdics a Colòmbia, l’ Índia, el Pakistan i les Filipines amb el mateix resultat: menys del 5% de les persones a qui se’ls ha extret un òrgan han estat visitades per un metge després de l’operació. A Manila hi ha un barri que anomenen “l’illa d’un sol ronyó”.

Quina barbaritat amaga aquest nom?

Els japonesos hi han construït una clínica de luxe a la qual acudeix gent adinerada per fer-se trasplantar ronyons, fetges, cors i pulmons.

Quilòmetre zero.

Som davant un gran supermercat del cos on gràcies a metges pots comprar una funció o un producte del cos, el mateix que ocorre amb la sang.

Però si la sang la donem gratuïtament!

La qüestió és que vostè la dóna de franc però les empreses la venen. Hi ha un banc europeu de teixit humà que proveeix tots els seus exèrcits i que ha deixat de ser gratuït; i no s’escandalitzi, perquè serà pitjor encara.

En què està pensant?

Ara es venen els gens, hi ha biobancs de gens que venen seqüències del genoma, cosa que permet canviar la identitat física dels futurs nens, triar el color dels cabells, dels ulls...

Vostè participa en un grup d’experts sobre el tema que treballa per a la UE.

Sí, però és a tan llarg termini que, en certa manera, és una victòria del mercat i una derrota de la idea de l’humà. Perdoni el meu pessimisme.

Espanta una mica...

Necessitem un marc global que vagi més enllà d’una declaració o una condemna, perquè el problema és que la tecnologia va més de pressa que la capacitat humana per reflexionar.

No té una solució fàcil.

Cal afegir un article a la Declaració dels Drets Humans que inclogui que no es pot comerciar amb els éssers humans segons el model de l’abolició de l’esclavitud. En l’esclavitud es comerciava amb els músculs de les persones, avui amb parts del cos.

Als esclaus no els pagaven.

Els diners no suprimeixen el fet que una part de la humanitat utilitzi l’altra part com un objecte, un servei, una subespècie.

Cap país no està prenent mesures?

Només l’Iran, que ha fixat un preu oficial per cada òrgan i l’obligació que cada receptor conegui el donant. Han aconseguit aturar les màfies, però els que venen els seus òrgans són els necessitats, sempre els mateixos.

Però és un pas.

Sí, i hi ha diverses mesures que podríem prendre de manera internacional, com ara limitar, posant un sostre, els honoraris dels metges per aquestes pràctiques.

Però?

Però els grans països on floreix aquest comerç bloquegen el tema. La Xina utilitza els òrgans dels condemnats a mort per comerciar. Els han denunciat i han respost que els condemnats van firmar el consentiment.

El futur ja ha arribat

Ha coordinat nombrosos projectes de desenvolupament en el camp de la salut finançats per la Comissió Europea i el Banc Mundial i és conseller de la UE en aquest tema. Acaba d’editar un llibre escrit per diversos metges especialistes i amb un títol provocador, Nous , que pretén remoure les consciències sobre el paper dels metges en el negoci del tràfic d’òrgans, ventres de lloguer i biobancs. El llibre va néixer arran d’un gran col·loqui internacional celebrat a Ginebra sobre la comercialització del cos. Aquests nous mercats que requereixen la col·laboració de la medicina més capdavantera responen a la llei de l’oferta i la demanda i és urgent establir un marc legal global.

Ima Sanchís

15/07/2016

La Vanguardia

El Trueta i l'ICO Girona han fet 100 trasplantaments de moll de l'os en set anys

Aquest tractament, que s'utilitza per combatre el càncer de sang, ha reeixit en un 80% dels casos

Avui es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer 

L'hospital Josep Trueta i l'Institut Català d'Oncologia (ICO) Girona han dut a terme en els darrers set anys cent trasplantaments de moll de l'os en pacients afectats per algun tipus de càncer de sang. El trasplantament de moll de l'os ha donat bons resultats en un 80% dels casos, mentre que en el 20% restant el càncer es va reproduir i els malalts van morir. Aquestes dades les van fer públiques ahir representants de l'ICO amb motiu de la commemoració avui del Dia Mundial Contra el Càncer. Els trasplantaments de moll de l'os que es practiquen al Trueta es fan amb cèl·lules mares que provenen del mateix pacient, són els anomenats trasplantaments autòlegs, els únics que estan autoritzats a la regió sanitària de Girona. El programa de trasplantaments de moll de l'os, que a Girona es va endegar el 2009 amb l'objectiu d'impedir que els malalts haguessin de traslladar-se a Badalona per rebre aquest tipus de tractament, va començar amb quatre casos i l'any passat se'n van fer 23. De mitjana, se'n fan entre 15 i 20 l'any. Aquest nombre de trasplantaments representa un 6,5% dels que es fan a tot Catalunya, una xifra que s'aproxima al 9% al qual seria òptim d'arribar per la població que té assignada el Trueta com a hospital de referència de les comarques gironines. El director assistencial de l'ICO Girona, Francesc Soler, va destacar ahir que aquestes dades posen en relleu la consolidació del programa, del qual va destacar la participació de diferents professionals i serveis de l'hospital.

Els càncers de la sang són un grup heterogeni de malalties malignes que afecten la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. Les tres classes de càncer de sang més freqüents són el mieloma múltiple, la leucèmia i el limfoma. D'entre els malalts tractats, 59 tenien mieloma; 35, limfoma; dos, leucèmia aguda, i quatre, altres patologies. El cap de servei d'hematologia clínica de l'ICO Girona, David Gallardo, va explicar que en alguns d'aquests càncers cal administrar quimioteràpia en altes dosis per destruir les cèl·lules cancerígenes. Aquest tractament, però, provoca l'eliminació del moll de l'os i, per tant, impedeix la producció normal de sang, de manera que abans d'administrar la quimioteràpia s'extreuen i es preserven cèl·lules mare sanguínies del pacient. Un cop el malalt ha acabat el tractament amb quimioteràpia, es fa una infusió endovenosa d'aquestes cèl·lules, que són capaces de repoblar el moll de l'os de nou i reiniciar la formació de sang amb normalitat. Aquest és el procediment que s'ha seguit amb Josep Antonio Repullo, un veí de Girona de 49 anys, a qui el març de l'any passat li van diagnosticar un limfoma i ara, després de seguir tot el tractament, pot fer una vida normal. Ahir, davant dels mitjans de comunicació, va assegurar, emocionat, que està molt agraït als professionals del Trueta. “M'han salvat la vida; no tinc paraules”, va manifestar Repullo. 

Frases

Des que vam fer el primer trasplantament fins ara, el programa ha arribat al punt de maduresa.

David Gallardo

CAP D'HEMATOLOGIA CLÍNICA DE L'ICO GIRONA

Estic molt feliç i agraït als professionals del Trueta. Sóc un home nou; m'han salvat la vida.

Josep A. Repullo

PACIENT TRACTAT AMB EL TRASPLANTAMENT DE MOLL D'OS

Núria Astorch

04/02/2016

El Punt Avui

Buscant sota les pedres

Intervenció de trasplantament renal a la Fundació Puigvert. L'any passat, els hospitals catalans van trasplantar 872 òrgans Foto: ARXIU.

Catalunya i també tot l'Estat espanyol lideren la taxa mundial de donació d'òrgans, però el model ja ha tocat sostre El complex sanitari de Bellvitge és l'hospital català amb més donants

El futur implica ara reduir les negatives dels familiars i potenciar la donació de viu i de persones mortes aran d'una aturada cardíaca

Catalunya i l'Estat espanyol fa anys que lideren el rànquing mundial pel que fa a la taxa de donació d'òrgans. La llei que regula la donació, la coordinació dels hospitals a l'hora de trobar donants i receptors compatibles i una cultura de la donació que, de mica en mica, ha anat penetrant en la població expliquen un model d'èxit que, no obstant això, sembla haver tocat sostre. L'any passat, a Catalunya es van registrar 228 donants cadàver vàlids, un 4,2% menys que el 2011. I això que cada cop hi ha menys famílies que es neguen a donar els òrgans dels seus familiars difunts (un 17% el 2012 contra un 21% el 2010), però ni així s'aconsegueix remuntar.

Tot i que cada cop hi ha més persones que, en vida, expressen la seva voluntat de donar els òrgans, “encara hi ha moltes famílies en què no es parla del tema”, assegura la doctora Eva Oliver, coordinadora de trasplantaments de l'hospital de Bellvitge. Aquest centre sanitari s'ha situat, per tercer any consecutiu, al capdavant en la donació d'òrgans a Catalunya. Dels 228 donants vàlids registrats el 2012 al país, 36 provenien de Bellvitge. L'hospital té una taxa de 40 donants per milió d'habitants, deu punts per sobre de la mitjana de Catalunya. A més, el percentatge de negatives familiars se situa en només un 14%.

Segons la doctora Oliver, dels 36 donants, només el 30% eren casos en què la persona morta i la família tenien clara la donació. “El 70% dels casos restants s'han hagut de treballar amb les famílies”, afirma. Cal explicar molt bé als familiars el diagnòstic de mort encefàlica i deixar-los clar que el seu ésser estimat només respira perquè està connectat a una màquina. “Intentem ajudar a prendre una decisió exposant totes les opcions possibles. No posem una pistola al pit a ningú”, aclareix la doctora Oliver. El cert, però, és que la decisió s'ha de prendre en una carrera contrarellotge de menys de 24 hores i que els equips d'especialistes han de lluitar contra tabús enquistats durant anys, com la pròpia mort o el rebuig que genera en molts familiars la cirurgia d'extracció d'òrgans. “Els expliquem molt bé que és una cirurgia molt respectuosa amb el cos del donant”, afirma Oliver.

Bellvitge ha apostat per buscar candidats a donant més enllà de les unitats de crítics. “Anem a les unitats d'ictus i a urgències, que són llocs que es tenen menys en compte en els programes de donació”, explica Oliver. D'altra banda, la doctora reconeix que cal potenciar la donació de persones que moren en asistòlia (per aturada cardíaca). L'any passat tan sols 19 donants cadàver de tot Catalunya havien mort per aquesta causa.

Una altra alternativa són les donacions de viu de ronyó i de fetge. L'any 2012, els hospitals catalans van registrar 153 donants vius: 147 de renals i 6 d'hepàtics. A més, aquesta pràctica s'ha anat ampliant fins a arribar als trasplantaments encreuats i a les anomenades cadenes de trasplantaments, que fan possible que dos o més pacients puguin intercanviar persones disposades a donar-los un ronyó o un tros de fetge, però que no ho poden fer per incompatibilitat.

Per tal de superar les incompatibilitats entre donants i receptors també es desenvolupen tècniques per eliminar els anticossos del receptor i evitar un rebuig agut al nou òrgan. En aquesta línia, la Fundació Puigvert va dur a terme fa uns mesos un trasplantament encreuat amb la particularitat que un dels ronyons era “lleument incompatible” amb la persona que l'havia de rebre. Els metges de Puigvert van utilitzar una tècnica anomenada immunoadsorció, que permet extreure, amb una màquina similar a la de la diàlisi, els anticossos del receptor que causen la incompatibilitat. En aquest cas, la incompatibilitat era lleu, però, segons el doctor Lluís Guirado, cap clínic de l'equip de trasplantament renal de Puigvert, “la idea és anar guanyant terreny fins a poder fer-ho amb incompatibilitats majors”.

Marta Ciércoles

27/03/13

El Punt Avui

L'Estat amenaça de retirar l'ajut als trasplantaments

Condiciona les subvencions al compliment del dèficit

El sistema català de donació i trasplantaments d'òrgans, líder mundial, veu amenaçada l'ajuda de 126.000 euros de l'Estat per a coordinació i formació d'especialistes. Foto: Manolo García

 

El govern espanyol va fer ahir un pas més en la pressió a les autonomies perquè compleixin l'objectiu de dèficit imposat per l'Estat. Va amenaçar de retallar les subvencions destinades al sistema de donació i trasplantaments a les comunitats autònomes que incompleixin el límit de dèficit que imposa l'estat espanyol, del 0,7% aquest 2013. Un dèficit que, per cert, la Generalitat ja ha deixat clar que no pensa complir, perquè significaria el desmantellament de part de l'estat del benestar. L'ajut als trasplantaments forma part de les partides de sanitat, educació -beques- i serveis socials, entre d'altres, que el govern espanyol no pensa pagar a les autonomies que incompleixin.

Les alarmes es van disparar ahir al matí durant una reunió al ministeri de Sanitat, en què els responsables autonòmics dels trasplantaments van saber que autonomies com Catalunya, el País Valencià i Andalusia tindrien dificultats per cobrar . El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però, va intentar frenar l'alarma quan va "matisar" que a l'hora de decidir les subvencions, l'Estat valorarà els "esforços" en la reducció del dèficit. La mesura tindria una afectació significativa a Catalunya, líder mundial en trasplantaments i on s'atenen pacients d'altres comunitats sense programes de cor o fetge. Per això el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Pere Montserrat, va afirmar ahir a l'ARA que la mesura és de "difícil aplicació".

Les ajudes que Madrid vol retirar representen 126.000 euros a Catalunya. Concretament, són 42.000 euros per a coordinació internacional de trasplantaments, de la qual s'encarrega l'OCATT, i 84.000 euros per mantenir la coordinació entre els hospitals a l'hora d'avisar de possibles donants. La restricció "afectaria aquesta tasca que no és la que més es veu, però si no hi ha donants, no hi ha trasplantaments", destacava Montserrat. Encara no ha sortit la convocatòria per optar a les ajudes, que es preveu per a l'abril. Malgrat que les xifres no són gaire elevades, ajuden a mantenir l'alt nivell de formació dels professionals. El director de l'espanyola Organització Nacional de Trasplantaments, Rafael Matesanz, va avisar que les subvencions "són la base del model de trasplantaments" i que en depèn tota l'estructura de coordinació.

La mesura va encendre l'oposició. Mentre l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa portava el cas a la Comissió Europea perquè "vulnera els tractats europeus", el PSOE i IU demanaven la compareixença de la ministra de Sanitat, Ana Mato, perquè s'expliqui sobre una decisió que la Junta d'Andalusia ja va advertir que és "intolerable".

El govern del PP ja va bloquejar el 2012 algunes transferències com la subvenció d'1,6 milions d'euros per al Macba i també ha amenaçat de fer-ho amb 15 milions d'ajudes a l'agricultura. I el 2011 el govern del PSOE també va aturar una transferència a les biblioteques catalanes. Amb els trasplantaments, però, s'amenaça amb una cosa tan sensible com la salut.

L. Bonilla // M. Colomer

21/03/13

Ara.cat

La Fundació Puigvert aconsegueix el primer trasplantament creuat amb un ronyó lleugerament incompatible

Foto: Fundació Puigvert

La Fundació Puigvert de Barcelona ha realitzat per primera vegada a Espanya un trasplantament renal creuat amb un dels dos ronyons lleugerament incompatibles amb un dels receptors mitjançant una tècnica d'immunoadsorció que permet ampliar les possibilitats d'èxit en aquest tipus d'intervencions, ja que, actualment, el 30% dels candidats donants vius no són compatibles.

La intervenció, feta fa tres mesos, ha consistit en un trasplantament renal de donant viu creuat entre dos matrimonis, en què es donava una incompatibilitat positiva lleu que feia que l'operació no fos viable inicialment, ha informat aquest dilluns la Fundació Puigvert en un comunicat. 

Per aconseguir que el ronyó fora compatible es van extreure els anticossos del receptor que causaven la incompatibilitat mitjançant una màquina d'immunoadsorció -un mecanisme semblant a la diàlisi-, que va permetre dur a terme el trasplantament amb èxit.

Segons el cap de l'Equip de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, Lluís Guirado, aquesta tècnica "no beneficia només un receptor, sinó dos", ja que el trasplantament creuat implica dos receptors, i cap d'ells podria rebre l'òrgan si no es fes a través d'aquesta tècnica.

La incompatibilitat entre donant i receptor depèn en gran part de 12 proteïnes que hi ha a l'organisme, sis de les quals s'hereten del pare i sis, de la mare.

Això significa que el receptor d'un òrgan es considera totalment compatible amb el seu donant quan tots dos tenen un grup sanguini compatible i les mateixes 12 proteïnes.

Generació d'anticossos

Quan l'organisme entra en contacte amb una proteïna que no és igual a cap de les seves, el cos la detecta i genera anticossos contra ella, alguna cosa que ocorre en cas de transfusió de sang o embaràs, per exemple.

Els anticossos no han de suposar un inconvenient per la persona que els ha produït, a menys que requereixi un trasplantament d'un òrgan que tingui alguna de les proteïnes per les quals ha format anticossos.

Segons ha explicat Guirado, els anticossos es generen per una o diverses proteïnes, que poden estar en moltes persones, siguin o no familiars o tinguin o no relació amb la persona que ha creat els anticossos.

Per tant, els anticossos que el cos ha format anteriorment per una determinada proteïna són els causants de la incompatibilitat, i si s'intenta trasplantar un òrgan que té una d'aquestes proteïnes per les quals el receptor ha generat prèviament anticossos, es produeix un rebuig agut.

Per aquesta raó, els trasplantaments encreuats només es feien fins ara quan el receptor no havia creat anticossos respecte a les proteïnes del seu donant.

Europapress.cat

18/03/13

Girona frega els 50 trasplantaments i manté el nombre de donants durant el 2012

Les comarques gironines van arribar a la xifra de 49 trasplantaments el 2012. Les últimes dades fetes públiques pel departament de Salut mostren també que el nombre de donants vàlids procedents de la demarcació es va mantenir en 10, la mateixa xifra que l'any 2011.

Com cada any, els trasplantaments de ronyó a la província de Girona van ser els més nombrosos amb un total de 37. D'aquests, vuit van ser de donants vius. Seguidament es van situar els hepàtics (7), cardíacs (4) i pulmonars (1). Durant el 2012 cap habitant de les comarques gironines es va sotmetre a una intervenció per trasplantar el pàncrees o l'intestí.

Pel que fa a les llistes d'espera per rebre un òrgan, a 31 de desembre els hospitals de Barcelona (els únics trasplantadors de Catalunya) tenien 89 gironins a la cua, dels quals 78 eren per trasplantament renal, 10 per trasplantament de etge i 1 per pulmonar. Si bé el nombre de donants i de trasplantaments va ser similar al dels últims anys (amb una lleugera tendència a la baixa), les negatives familiars a donar un òrgan a les comarques gironines van elevar-se fins a les 9.

Més eficiència

Catalunya segueix liderant el nombre de trasplantaments a Espanya, encara que han disminuït un 2,2 % el 2012 respecte a l'any anterior, quan s'hi va aconseguir un màxim històric, segons el comunicat del departament de Salut.

El nombre de donants de cadàvers han caigut un 4,2 % i se situa en 228 donants, però la disminució de trasplantaments ha estat menor (2,2 %) perquè ha augmentat la taxa d'efectivitat -s'aprofiten millor els òrgans procedents de donants cadàvers- i s'ha incrementat un 3,4 % els donants vius. La taxa d'efectivitat és ara de 2,7 òrgans obtinguts per cada donant cadàver, una dècima més que la ràtio de 2011, i el percentatge de negatives familiars a la donació s'ha mantingut entorn del 17 %. En total, s'han efectuat 872 trasplantaments, dels quals 31 han estat pediàtrics, i les llistes d'espera han disminuït un 4,6 % de mitjana.

Les llistes d'espera que més s'han reduït són les de pàncrees (15,4 %), pulmó (13,5 %), fetge (8,3 %) i ronyó (3,6 %), encara que les de trasplantaments de cor i intestí no han variat. El trasplantament pulmonar hi ha augmentat un 35 % i hi ha aconseguit un màxim històric, amb 66 casos, fet que suposa una taxa de 8,7 trasplantaments per milió de població (pmp), mentre que la mitjana espanyola és de 4,9 pmp.

Els trasplantaments renals han disminuït globalment un 3,4 %, encara que el percentatge dels quals provenen de ronyons de donants vius han augmentat un 4,3 % i se situen en 147 casos.

F.B. Agències

12/01/13

Diari de Girona

Més trasplantaments de ronyó a nadons per evitar la diàlisi

El tractament prolongat de la insuficiència renal comporta dificultats per al desenvolupament del pacient i més propensió a tenir malalties cardiovasculars

El Clínic i el Sant Joan de Déu operen nens d'un mínim de vuit quilos

Els metges s'han abocat els darrers anys a una lluita sense treva per evitar, en la mesura que puguin, sotmetre a diàlisis prolongades els nens que tenen una insuficiència renal greu. Per aconseguir-ho estan avançant al màxim l'edat en què es fan els trasplantaments de ronyons, i a hores d'ara es fan fins i tot als nadons. 

L'hospital Clínic i el de Sant Joan de Déu fa onze anys que van posar en marxa un programa conjunt per dur a terme trasplantaments renals en nens amb pes i edats de risc (menys de 21 quilos), i fins i tot extrems (d'onze quilos en avall). Des d'aleshores ja han fet 54 trasplantaments de ronyó, el 48% a nens de menys de 21 quilos i el 18% de menys d'onze quilos. Tots es van fer amb èxit i només va fallar un ronyó. 

Antonio Alcaraz, cap del servei d'urologia de l'hospital Clínic, i Anna Vila, del servei de nefrologia del Sant Joan de Déu, van presentar ahir a Barcelona el cas de dos d'aquests pacients: l'Ilias, un nen de vint mesos a qui es va trasplantar el ronyó fa vint dies, amb només 8,9 quilos, i el d'en Gerard, a qui se li va fer l'operació fa deu anys, amb només un any i mig d'edat i vuit quilos i mig de pes. Gràcies als avenços de la tècnica en medicina, tots dos es van estalviar molts mesos de diàlisi, un tractament que, a banda de molest, presenta molts inconvenients per a la salut. Segons va explicar el doctor Alcaraz, la diàlisi dificulta el creixement, el desenvolupament intel·lectual i psicomotriu i fa els nens més propensos a tenir malalties cardiovasculars quan són adults. Com més aviat es faci el trasplantament, doncs, millor. 

De moment, els equips mèdics del Clínic i del Sant Joan de Déu han operat nens d'un mínim de 8,5 quilos i confien a “baixar progressivament fins als set quilos”. Aquest tipus d'intervencions, però, no són gens fàcils a causa de la precisió amb què els cirurgians han de connectar els vasos sanguinis del ronyó que es trasplanta (de dos o tres mil·límetres de diàmetre) als de l'infant perquè l'òrgan rebi reg sanguini. 

A Catalunya, una dotzena de menors de divuit anys a l'any han de rebre un trasplantament de ronyó o han d'iniciar un tractament de diàlisi perquè tenen una insuficiència renal greu que posa en perill la seva vida. Un de cada quatre neix amb aquest problema i ha de ser tractat abans dels dos anys de vida. 

La major part dels trasplantaments de ronyó a nens provenen de donants morts (el 80% en el cas de les intervencions de l'hospital Clínic i el de Sant Joan de Déu) i el 20%, de donants vius. En aquests hospitals, els donants vius han estat, en tots els casos, el pare o la mare del pacient. Els responsables del programa prefereixen, sempre que sigui possible, els trasplantaments de ronyó provinents de donants vius perquè garanteixen una major qualitat de l'òrgan, es redueixen les probabilitats de rebuig i els resultats són millors a curt i llarg termini, però també s'obtenen bons resultats amb òrgans procedents de donants morts. 

Actualment, segons va explicar la doctora Vila, no hi ha llista d'espera per als trasplantaments del seu programa, però habitualment els pacients han d'esperar-se, de mitjana, quatre mesos. Vila celebra que la llei doni prioritat als nens sobre els adults a l'hora de rebre òrgans.

18

per cent

dels trasplantaments del programa del Clínic i el Sant Joan de Déu han estat a nens de menys d'onze quilos.

12

menors

de 18 anys necessiten cada any un trasplantament de ronyó o sotmetre's a

diàlisi a Catalunya.

“Vivíem més a l'hospital que no pas a casa” 

Només fa una setmana que li van donar l'alta, dinou dies que li van fer el trasplantament de ronyó, i l'Ilias, de vint mesos, ja feia ahir de les seves amb els micròfons dels periodistes que l'envoltaven. Als sis mesos li van detectar una insuficiència renal i dos mesos més tard va començar la diàlisi. “La vida se'ns va fer, de sobte, molt complicada”, explica l'Ahmed, el pare de l'Ilias. “El nen estava sempre malalt, no creixia i vomitava. Vivíem més a l'hospital que no pas a casa”, recorda l'Ahmed. Ell i la seva dona van aprendre a conviure amb la murga de la malaltia. Cada nit engegaven la màquina de la diàlisi, que feia la seva tasca d'intercanviar líquids mentre l'Ilias dormia. “Ho havíem de netejar tot molt bé”, remarca el pare. Quan li van fer el trasplantament de ronyó, provinent d'un donant mort de dos anys i quatre mesos, la vida els va canviar. Actualment, tot i que el nen encara no camina, l'Ilias ja fa vida normal, menja bé i ha guanyat una mica de pes. Els seus dos germans, més grans que ell, han guanyat un nou soci per jugar i els pares ja no han d'estar tan pendents de la criatura. L'Ahmed es mostra optimista sobre el futur del seu fill, i més encara quan veu altres nens com en Gerard, d'onze anys, que ja fa temps que va ser operat i porta una vida totalment normal.

Raül Garcia i Aranzueque

08/08/12

El Punt Avui

Sang miraculosa

Moment en que es produeix la donació de
sang de cordó en una maternitat catalana.
Foto: R. Ramos

Hospital de Sant Joan de Déu, any 1995. La primera donació de sang de cordó umbilical a Catalunya marca el tret de sortida per a la creació del que serà el futur Banc de Sang de Cordó de Catalunya, amb seu a Barcelona. Comença així una gran aposta del sistema sanitari català i els professionals per aconseguir que aquesta sang esdevingui una alternativa real de tractament per a pacients amb leucèmia i altres malalties. En aquell moment, només la meitat dels pacients trobaven un donant adult de medul·la òssia compatible. Aquell mateix any es van arribar a congelar un centenar de cordons. El projecte del que avui dia és el banc de sang de cordó més actiu de tot Europa i el tercer a escala mundial començava a rodar.

Vint anys després, gràcies a l'altruisme de milers de mares i a la col·laboració de les maternitats (actualment ja són 68 centres: 44 de Catalunya i 24 de la resta de l'Estat), al banc hi han arribat fins a 70.000 mostres d'aquesta sang miraculosa. Ara mateix, hi ha disponibles més de 15.000 unitats tipificades i validades segons els màxims estàndards de qualitat per fer-ne un ús immediat. Actualment, un de cada deu trasplantaments de sang de cordó que es fa al món utilitza aquest material del banc català.

“No totes les donacions serveixen per a un trasplantament, cal que tinguin una determinada quantitat de sang i que continguin prou cèl·lules mare”, explica el director mèdic del Banc de Cordó de Catalunya, Sergi Querol. La sang de cordó umbilical és rica en progenitors hematopoiètics (precursors de les cèl·lules sanguínies) i en cèl·lules mare multipotents, capaces de diferenciar-se en diferents teixits. Aproximadament un terç de les donacions són vàlides per fer trasplantaments. La resta és un material molt valuós per fer recerca en medicina regenerativa. Tot i la irrupció de bancs privats que ofereixen guardar mostres de sang de cordó a l'estranger per a ús particular, Querol confirma que les donacions altruistes augmenten. L'any passat, 11.763 mares van donar aquest material al banc públic català.

Al llarg dels seus disset anys d'història, el banc ha anat consolidant un lideratge que li ha permès subministrar fins a un miler de cordons per a trasplantaments. Tota una fita. Mil cordons que han tornat l'esperança a mil pacients, un terç dels quals són de l'Estat espanyol i la resta, de 32 països de tot el món. Fa algunes setmanes, el Banc de Sang de Cordó de Catalunya va celebrar l'efemèride amb una jornada científica amb què se certificava l'èxit present i les expectatives de futur d'aquesta opció terapèutica.

Actualment, el 70% dels trasplantaments de sang de cordó es fan a pacients amb leucèmia, però també se'n beneficien malalts amb limfomes, immunodeficiències severes i anèmies aplàstiques, per exemple. La millora dels protocols (tant d'anàlisi i tractament de les mostres com dels trasplantaments) ha permès que aquesta sigui una opció terapèutica real tant per a pacients pediàtrics com per a adults. A l'Estat espanyol, on l'aposta pels trasplantaments de sang de cordó ha estat molt intensa, dos de cada tres trasplantats són adults, i el tercer és un infant, una proporció que a la major part de països s'inverteix. Un dels avantatges de la sang de cordó és que ofereix menys problemes de compatibilitat que la donació de medul·la òssia. A més, un cop s'aconsegueix la mostra, la seva disponibilitat està garantida, cosa que no passa amb els donants que, de vegades, se'n desdiuen, no es localitzen o s'han fet massa grans. Per contra, repoblar les cèl·lules d'un pacient adult resulta més difícil amb sang de cordó.

El director del Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (Redmo), Enric Carreras, considera que el programa de donació de sang de cordó ha estat “un èxit” a tot l'Estat i que “ara toca reactivar la donació de medul·la”. El registre té actualment 100.000 donants potencials, “però volem arribar a 300.000 en quatre anys”, diu Carreras.

Marta Ciércoles

19/03/2012

El Punt Avui

El Banc d´Ulls va rebre 75 còrnies de la funerària a Girona durant el 2011

L'empresa de serveis funeraris Mémora a Girona va fer 75 donacions de còrnies al Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa (BUTC) durant l'any passat. En un comunicat, aquest grup assenyala que va cedir prop de la meitat de le 1.255 donacions que el BUTC va recaptar arreu de Catalunya el 2011. Bona part de les còrnies donades per Mémora van sortir del tanatori de Girona, com també de Barcelona i Manresa. No obstant, tant la funerària com el Banc d'Ulls asseguren que aquestes xifres encara són insuficients per satisfer la demanda de persones que necessiten sotmetre's a un trasplantament per combatre la ceguesa.

Avui dia, prop del 80% de donacions que rep el BUTC provenen de centres col·laboradors, com les funeràries, que intercedeixen per tal que els familiars del mort autoritzin en nom seu la donació dels globus oculars. Aquestes donacions són majoritàries i es diferencien de les provinents dels donants afiliats, persones que han complimentat en vida una butlleta de donació fer constar la seva intenció de fer donació quan es morin.



La col·laboració entre funeràries i el BUTC es va constituir davant l'escassetat de teixit corneal per dur a terme trasplantaments de còrnia i incrementar el nombre de trasplantaments que tenen lloc al nostre país i que fan possible que milers de cecs corneals tornin a veure. Els globus oculars donats a través de l'entitat funerària són gestionats pel BUTC. Des de 2005 existeix una col·laboració entre aquest organisme i els serveis funeraris de Mémora.

F.B.

06/03/2012

El Diari de Girona

"Planifico cada operació amb l'estratègia d'una batalla" Antonio Alcaraz

Tinc 51 anys. Vaig néixer a Castril (Granada) i visc a Barcelona. Sóc cirurgià, especialista en urooncologia. Sóc cap del servei d'urologia de l'hospital Clínic. No tinc fills. Sóc progressista. Sense ser creient, valoro la moral cristiana. Fa trasplantats més de mil ronyons.

Antonio Alcaraz
Foto:Pedro Madueño

Guerrer

Fill de l'emigració, era conscient del sacrifici econòmic dels seus pares per a que ell estudiés: "Em vaig esforçar molt!, i després de les meves hores de resident me n'anava a operar cadàvers: volia ser bon cirurgià!". Avui és una eminència mundial, un guerrer dels quiròfans. I defensa el sistema públic de salut: "Tinc un deute amb la societat!". L'ha pagat amb escreix: ha operat a més de 12.000 persones i ha posat al Clínic a l'avantguarda mundial de la investigació i la cirurgia urològica, que està revolucionant. Sosté de gestionar els diners amb seny i austeritat pot preservar la nostra sanitat pública. Parla des de la ciència i l'esforç: cal escoltar aquest home.

Què haig de fer per cuidar els meus ronyons?

Eviti engreixar i eviti la tensió alta.

Com ho aconsegueixo?

Camini molt i no abusi del menjar.

I bec molta aigua, no?

Només cal la ingesta generosa de líquids, sense obsessionar-se amb l'ampolla d'aigua a sobre.

Però i si se'm fa malbé un ronyó, què?

Amb l'altre mantindrà la funció renal.

I si em fallen els dos?

Farà diàlisi amb ronyó artificial. Però és millor un trasplantament de ronyó. A això em dedico.

Quants ronyons ha trasplantat?

Més de mil: sóc el cirurgià en actiu a Espanya que més ronyons ha trasplantat!

On obté aquests ronyons?

De donacions de cadàvers o de donants vius. Sóc especialista en donant viu: des del 2002, mitjançant laparoscòpia.

Què és això?

Clavats uns tubs a l'abdomen: un amb una càmera de televisió, altres amb instrumental per operar, mirant una pantalla. Sense obrir el cos, extrec el ronyó per una incisió de set centímetres.

Quina és l'avantatge de no obrir?

Un postoperatori més suportable: abans calia fer un tall de 15 centímetres. No deixem d'innovar per millorar: ara utilitzo conductes naturals per extreure el ronyó.

Quins conductes naturals?

El melic i la vagina.

Des de quan fa això?

El 2007 vaig fer la primera nefrectomia transvaginal del món. Era una dona amb un càncer de ronyó que l'hagi matat ...

Viu?

Sí: és una gran alegria, però em motiva molt aplicar el mètode en sans, donants.

Per què?

Els minimitza els mals: els estalvio aquests set centímetres d'incisió, no deixa cicatrius, al dia següent està recuperat ... I obtinc un ronyó perfecte per trasplantar.

Quantes extraccions transvaginal de ronyó per trasplantar porta fetes?

El 2009 vaig fer la primera del món: trasplanta un ronyó d'una mare a la seva filla, i avui totes dues estan perfectes.

I com treu un ronyó pel melic?

Practico una incisió de quatre centímetres a l'interior del melic, i per aquí ....

Amb una incisió tan petita?

Puc fer-ho perquè el ronyó mesura 12x6x4 centímetres, i és un òrgan esponjós, flexible ..., però és veritat que estem ja al límit de les lleis físiques!

Ja no hi ha marge de millora?

Sempre n'hi ha per a ser creatiu! Voldria dissenyar un ronyó artificial miniaturitzat per implantar a l'abdomen. I vaig elucubrar sobre com usar la via transanal per extreure ronyons en homes ...

Quantes operacions per orificis naturals porta fetes?

Ja hem fet 50, i ara opero en hospitals de tot Espanya i a l'estranger, perquè altres col·legues vegin com es fa.

Quantes operacions porta en la seva vida?

Unes 500 anuals durant 25 anys ...

Què cal tenir per ser cirurgià?

El gran cirurgià és aquell que aguanta els moments de major pressió. Ha de tenir calma i mantenir-se fred. Cada operació és com una batalla, i cal planificar-la així, amb aquesta mateixa estratègia!

No és el cirurgià una mica sàdic?

Sent resident va arribar un noi travessat per una barra de ferro, el varem entrar així a quiròfan ...: no, es tracta d'acostumar.

I tenir bones mans.

No necessites mans especialment hàbils, sinó intel·ligència per prendre la decisió correcta en cada circumstància.

Hi ha alguna operació que recordi particularment?

Algunes a nens: la d'un nen de 15 anys al d'extirpar la bufeta per un càncer. La hi reconstruir amb teixit del seu propi intestí, i avui és un adult amb una vida feliç.

Com he de cuidar la meva bufeta?

Corre al metge si veus sang en l'orina. I no fumis.

Fumar provoca càncer de bufeta?

Sí, sí, està confirmat: les toxines del tabac danyen l'epiteli intern de la bufeta.

Passa una cosa semblant amb la pròstata?

No està demostrat. Sí aconsello, entre els 50 i 65 anys, fer-se anàlisis per detectar risc de càncer. Si hi ha càncer a aquesta edat i et opero, t'afegeixo anys de vida.

Però em deixarà impotent.

Ja no: si tenies bona funció erèctil, et garanteixo que la mantindràs ja operat.

Per què no aconsella fer-se anàlisi després dels 65 anys?

Perquè, encara que detectéssim tumoració, seria més probable que morís abans d'una altra cosa, així que ... ¿Per què posar-s'hi?

Com he de cuidar la meva pròstata?

Evita l'obesitat abdominal! Estigues prim: la meitat de la ració i exercici lleuger.

Com va vostè de salut?

Bé, corro maratons. Els cirurgians som homes d'acció. Però a mi, a més, m'agrada generar coneixement, i per això he investigat sobre els tumors urològics ...

Què va portar a ser cirurgià?

Ho vaig voler des de petit. No hi havia precedents a la meva família. El meu pare era mecànic ...

I vostè és mecànic de cossos.

No: la cirurgia és una activitat creativa, quasi artística! Humanística, no mecànica. Curar a algú amb les teves pròpies mans... Quina satisfacció incomparable!

Víctor M. Amela

25/01/2012

La Vanguardia