Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idomeni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idomeni. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de maig del 2016

Grècia desmantella el campament d'Idomeni

Arrenca l'evacuació del camp amb el trasllat dels primers 1.700 refugiats a instal·lacions del govern grec arreu del país
Desallotjament d'Idomeni / Reuters
“L’evacuació s’està produint de forma pacífica. La gent ha anat empaquetant les seves coses i pujant als autobusos, de forma calmada i en silenci. Molts tenen ja les coses recollides i estan esperant el seu torn”, explicava ahir al migdia des d’Idomeni la coordinadora al camp de Metges del Món (MDM), Corinne Kanistra, una de les poques activistes a les quals s’havia permès seguir allà.

Després de dies de restringir l’accés de voluntaris, periodistes i material humanitari, a les 6 del matí d’ahir dimarts 400 policies antidisturbis grecs van entrar a Idomeni amb autobusos i excavadores. Van ordenar als refugiats que recollissin les seves coses, es distribuïssin en grups en funció de la seva nacionalitat i pugessin ordenadament als busos.

Al llarg de tot el matí, prop de 1.780 refugiats van ser desallotjats d’aquest camp a la frontera grega amb Macedònia i traslladats en més una trentena d’autobusos cap a altres punts del país. A la majoria els van portar cap a la regió de Salònica, a uns 80 quilòmetres al sud d’Idomeni, on se’ls va reubicar en tendes aixecades per l’exèrcit i en fàbriques abandonades que, segons un portaveu del govern, tenien electricitat i aigua corrent.

Els nous camps seran gestionats aquest cop pel govern grec. A mesura que l’espai s’anava a buidant a Idomeni, les excavadores gregues netejaven el terreny.

L’evacuació total es pot allargar encara uns dies fins a buidar el camp, en el qual hi havia 8.400 persones quan van arribar els antidisturbis. “Ens preocupa el possible ús de la violència per part de la policia, especialment tenint en compte que l’última setmana s’ha fet servir gas lacrimogen per respondre a les manifestacions”, deia Metges sense Fronteres en un comunicat. Però el primer dia de desallotjaments es va tancar sense incidents: la majoria de refugiats es va resignar i no va oposar resistència.

“Volen marxar i ho accepten. Estan cansats i saben que els procediments legals de registre només es produiran dins dels camps oficials als quals seran traslladats ara, no aquí”, explicava Kanistra des d’Idomeni, on, a més, les condicions de vida no han fet més que deteriorar-se encara més amb l’arribada de la calor. Des que Macedònia va tancar la seva frontera a principis de març, els refugiats s’han anat amuntegant –fins a 12.000 en alguns moments– en aquest camp improvisat enmig del fang, sota pluges constants i sense les infraestructures bàsiques de sanejament.

Tot i així, alguns es negaven a marxar i anunciaven que es resistirien pacíficament, “per por de ser deportats”, segons la portaveu de Creu Roja a Grècia, Caroline Hada. “Idomeni mai va ser un bon lloc, se suposava que havia de ser un camp de trànsit. Als nous camps grecs on els porten esperem poder proveir els refugiats de millor higiene i sanejament, tot i que alguns dels llocs no són tan bons com hauríem volgut”, apuntava Hada.

La Creu Roja va marxar divendres d’Idomeni, deixant allà el seu equip i la tenda medicalitzada que hi havien aixecat, per traslladar-se ja cap als camps on seran reubicats els refugiats. De fet, l'organització ja treballa en els tres camps de Salònica, que acullen ja milers de refugiats .

Feia dies que s’esperava el desallotjament d'Idomeni. En l’última setmana la policia grega havia imposat estrictos controls d’accés a Idomeni, preparant el terreny per a la imminent evacuació. “Van fer una tria de voluntaris als quals van donar acreditació i van prohibir l’entrada de material sense factura, com les bosses de roba de segona mà, la llet de fórmula per a nadons o els 4.000 plàtans que l’ONG Team Bananas entrava cada dia per als nens del camp”, relata David Zorrakino, voluntari d’EKO Project, que acaba de tornar a Catalunya des d’Idomeni.

Ahir, MSF i altres ONG que encara estaven acreditades per ser-hi estaven preocupades per la distribució d’alimentació als refugiats que encara quedaven a Idomeni. "Ens preocupa que durant els últims dies s'hagi denegat l'accés a diversos grups de voluntaris, sobretot tenint en compte que eren ells els que s'encarregaven de la provisió de menjar als refugiats i altres serveis importants", deia MSF, que assegurava no oposar-se al desallotjament d'Idomeni si es feia de manera ordenada i es proporcionava als refugiats "millors condicions de vida".

No obstant, l'ONG assegurava que el govern grec no els havia donat cap informació sobre els emplaçaments als quals se'ls traslladava. Metges del Món afirmava al seu Twitter que 450 refugiats havien arribat ja a Oreokastro, un camp prop de Tessalònica. "Els residents de la zona confirmen que els militars estan aixecant noves tendes", informava Bordermonitoring.

La desinformació sobre el destí que els esperava era el més desesperant per als refugiats. Segons Kanistra, el govern grec s’ha compromès a organitzar un millor procés de registre en els camps governamentals als quals se’ls està traslladant, perquè es puguin acollir a “la sol·licitud d’asil, la reubicació o la reagrupació familiar”, explica l’activista.

Els refugiats d’Idomeni no poden ser retornats a Turquia perquè havien arribat a Grècia ja abans que es tanqués aquest pacte entre la UE i el govern turc. Teòricament, en virtut dels acords comunitaris de l'estiu passat, haurien de ser reubicats en altres països d’Europa, però la UE s’ha mostrat fins ara totalment inoperant a l’hora de complir aquests compromisos.

Sònia Sánchez
24/05/2016

dimarts, 12 d’abril del 2016

Gironins a l'infern

Quatre voluntaris gironins que han treballat a Idomeni i Lesbos expliquen la situació dels refugiats
Remarquen el mal tracte que Europa infligeix a unes persones que ho han perdut tot 

Blanca Lorman i Guillem Jiménez a Lesbos
Blanca Lorman i Guillem Jiménez estudien cinquè de medicina a la Universitat de Girona, Joel da Silva de los Santos fa de socorrista a Lloret, Jordina Carbonell és de Santa Pau i exerceix com a mestra d'adults a Figueres. No es coneixen entre ells, però tots quatre han dedicat temps i recursos per arribar a Lesbos (illa propera a Turquia) i a Idomeni (a la frontera entre Grècia i Macedònia), on es concentren la majoria dels refugiats que fugen de les guerres del Pròxim Orient, per donar un cop de mà solidari en la gran tragèdia que es viu a Europa aquest segle XXI.
A la dreta Joel da Silva de Lloret treballant a Lesbos. Foto: Open Arms
Joel da Silva va néixer a l'Uruguai, va estudiar infermeria, va emigrar per treballar en la construcció, es va quedar a l'atur i avui és socorrista a les platges de Lloret. Assegura que amb les imatges que l'estiu del 2015 va veure per televisió es va esverar tant que quan un company li va proposar participar a Proactiva-Open Arms, una ONG nascuda el mes de setembre a Badalona, no s'ho va pensar dos cops i va marxar el mateix novembre: “Per poder treballar havíem de fer -ho amb el nostre equip personal.” Primer va passar les proves pertinents i després va agafar un bitllet cap a Lesbos, on es va trobar “una incessant arribada de bots plens de persones desesperades”: “Em va xocar molt que, en tocar terra, els nens més que plorar cridessin.” En Joel ha tornat a l'illa el gener d'aquest any. Per pocs dies de diferència no es va trobar amb Blanca Lorman i Guillem Jiménez, que a principis del 2016 es van desplaçar a Lesbos per treballar amb Health Point Project, una plataforma creada per professionals sanitaris del Regne Unit, que actuava en un dels camps de transició. “Normalment –asseguren–, els sirians eren desplaçats al nord, al camp anomenat Kara Tape, i totes les altres persones no sirianes, principalment afganesos, però també marroquins, egipcis, subsaharians i fins i tot sud-americans [la presència d'aquest darrer col·lectiu també va ser confirmada per Joel Silva] les dirigien al camp de Mòria, que és on treballàvem nosaltres.”

Tant els estudiants de medicina com el socorrista denuncien el gran negoci que es mou al voltant de l'arribada dels refugiats i, així, ells han vist com tot i la solidaritat mostrada per la majoria dels grecs, també es traficava amb les barques, a les quals un cop arribaven a la costa treien el motor per revendre'l a Turquia, amb les armilles salvavides –“moltes eren falses i algunes estaven farcides de cotó”–, amb les targetes de telèfon, i amb els preus dels taxis i altres mitjans de transport. “Molts refugiats es pensaven que arribats a Europa tindrien una vida millor, però un cop aquí es van trobar amb una doble decepció”, asseguren Blanca i Guillem.

Una sensació molt semblant va viure Jordina Carbonell, que a final de març va viatjar a Idomeni amb la intenció de portar-hi material escolar: “ Quan vaig arribar –puntualitza– em vaig integrar a un grup format per bombers catalans [Acció Solidària Logística], amb els quals muntàvem tendes de campanya d'Acnur i distribuíem menjar. Amb ells em vaig assabentar del pacte que havia fet la UE amb Turquia.” La notícia, arribada en un moment d'intenses pluges que havien convertit el terra en un fangar, castigats per un vent tallant que segons Jordina “es ficava a les articulacions”, i un fred punyent que no deixava viure, provocava situacions tan contradictòries com que “les peces de roba més velles, algunes arribades de donacions internacionals, servissin de combustible per mantenir el foc, fins al punt –continua Jordina– que al camp hi havia una boira baixa tòxica i s'havia donat més d'una complicació pulmonar”.

Tot i viure dies envoltats de dolor, els voluntaris no s'estan de recordar més d'una escena tragicòmica: “Un dia –explica Joel– vam veure un home que mar endins ens feia senyals que l'anéssim a salvar. Quan vam arribar on era ens vam adonar que sabia nadar i si movia el braç era per guardar un feix de bitllets de cinc-cents euros. Era un traficant de persones que havia caigut d'una barca.”
El camp de Idomeni el 24 de març quan hi treballava Jordina Carbonell Foto: Andrej Isakovic AFP

A Idomeni i Lesbos els camps de transició s'han convertit en camps militaritzats. Els voluntaris i els refugiats demanen una solució que no passi per l'acord Turquia-UE.

Pau Lanao/ Carme Vinyoles
10/04/2016