Casaments forçats

* L'Associació de Dones Pakistaneses inicia una campanya per denunciar les unions concertades de noies menors

* Els Mossos d'Esquadra van intervenir l'any 2014 en 10 casos, tot i que n'hi ha força més no impedits 

Moltes noies catalanes d'origen pakistanès menors d'edat, normalment estudiants d'ESO, estan sent obligades a casar-se, sovint amb homes que viuen al Pakistan als qui no coneixen de res, parents quasi sempre. Quan acaben els estudis obligatoris i fan 16 anys, abans d'entrar al batxillerat, o bé la família “fan venir” el marit a Catalunya o bé els seus pares les envien al Pakistan, majoritàriament en contra de la seva voluntat, perquè formin la seva pròpia família.

L'alerta la fa pública Huma Jamshed, doctora en Química i fundadora i presidenta de l'Associació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (Acesop), una ONG que treballa per millorar la qualitat de vida de les dones pakistaneses i immigrants en general, que ha iniciat una campanya per denunciar aquestes pràctiques. Jamshed ha denunciat els matrimonis forçats amb menors en diverses ocasions. En una conferència a l'Institut Europeu de la Mediterrània, IMED, admetia que “hem de treballar molt i fer molta mediació perquè els homes pakistanesos respectin la cultura Occidental, perquè viuen aquí, i han de respectar la decisió dels seus fills i filles”, va insistir Jamshed, una lluitadora pels drets de les dones que assegura que els matrimonis forçats, que estan prohibits al Pakistan, fa molts anys que es practiquen a casa nostra. “A les llars pakistaneses existeixen maltractaments perquè molts homes no accepten que les seves dones o filles intentin integrar-se a la societat on viuen”, va denunciar. Segons Huma Jamshed, “moltes noies que van a la universitat ho amaguen a les famílies perquè els seus pares no ho tolerarien”. Assegura aquesta activista, musulmana i feminista, que “moltes noies que vénen als cursos que organitzem nosaltres ens expliquen que els seus pares no ho volen perquè els diuen que anant a classe estan fent mal a la seva cultura i tradició”. Assegura Jamshed que el principal problema de les dones pakistaneses és que “no són autosuficients”.

Aquesta realitat submergida és coneguda pels Mossos d'Esquadra, que tenen activat un protocol específic per detectar-los i per actuar-hi aïllant la noia si els ho sol·licita, o si els serveis socials poden detectar-ho, per exemple.

Segons les dades sobre violència masclista, els Mossos d'Esquadra van impedir l'any 2014 deu casos de matrimonis forçats, sis dels quals afectaven noies menors d'edat. Cinc d'aquests casos van tenir lloc a les comarques de Girona i un sisè al Baix Llobregat. En la majoria de casos són les nenes les qui, a través dels serveis socials o l'escola, acaben demanant ajuda i forcen una intervenció, per això es creu que els casos en què hi ha hagut una intervenció policial són la punta de l'iceberg dels que es donen en realitat. Per això les associacions de dones, com ara les de les dones pakistaneses, intenten fer campanyes perquè les afectades denunciïn una pràctica castigada pel Codi Penal de l'Estat.

Les dades sobre l'acció policial davant de casos de casaments forçats revelen que l'any 2013 va ser, amb 26 casos, un dels anys en què es van detectar més delictes d'aquest tipus. En aquella ocasió es va detectar fins a 15 casaments no consentits que afectaven menors d'edat: cinc de les comarques de Girona, cinc més de l'àrea metropolitana de Barcelona, dues de la zona de Badalona, una del Baix Llobregat i dues més a les comarques de Lleida i del Camp de Tarragona.

Però aquestes dades amaguen, probablement, més cassos no coneguts per l'opacitat de les comunitats immigrants que els acullen. La por de les noies joves o fins i tot menors encara complica més qualsevol denúncia. “Dono tot el meu suport a la campanya que està duent a terme Jamshed perquè fa una feina molt important sota molta pressió”, afirma Salwa El Gharbi, catalana d'origen marroquí, presidenta de l'Associació de Formació, Consultoria Aplicada i Recerca, que insisteix que “d'aquesta situació també en són víctimes joves marroquines. I hi afegeix: “És important abordar aquest tema des de la pedagogia, perquè si no s'aborda bé i es fa demagògia, s'ataca una comunitat, aleshores aquesta s'hi aferra i el tema es converteix en tabú, la qual cosa fa molt difícil tractar la qüestió i trobar-hi solució”.

La xifra

Moltes noies d'origen pakistanès van a la universitat i no ho diuen perquè els pares no ho tolerarien

Huma Jamshed

Presidenta dones Pakistaneses

6

noies

menors d'edat van poder ser rescatades pels Mossos d'un casament forçat durant l'any 2014. Cinc eren de les comarques gironines.

L'Islam prohibeix els matrimonis induïts

Imams i experts en l'Islam han manifestat en reiterades ocasions que l'Islam prohibeix el matrimoni forçat i que, segons l'Islam, el matrimoni només és vàlid si els dos cònjuges l'accepten per voluntat pròpia i lliure. El respecte vers els pares és un principi important de l'Islam, però mai per sobre dels drets dels fills respecte a l'elecció de parella. El consentiment donat lliurement és un requisit, també, per als matrimonis cristians, jueus, hindús i sikhs. Així queda reflectit en el ‘Protocol per a l'abordatge dels matrimonis forçats' dels Mossos, que reconeix que, tot i estar prohibit, els matrimonis forçats –una altra forma d'opressió de les dones– són una pràctica vigent a molts països, que no vol dir generalitzada. També es donen en l'ètnia gitana.

Els matrimonis forçats –recorda el protocol policial per combatre aquesta pràctica– s'estableixen per diverses raons; les principals es poden agrupar en l'honor familiar, la tradició i la religió. Moltes comunitats entenen el matrimoni com el començament de la relació entre dues famílies. El matrimoni, doncs, reforça els vincles entre les des famílies dels contraents en el sentit d'augmentar el prestigi de les famílies dins la comunitat, conservar riqueses i béns o augmentar-los. Moltes comunitats creuen que l'elecció de parella és massa important per deixar-la en mans dels fills.

Mireia Rourera

02/05/2015

El Punt Avui