Malalts de pobresa

La demanda obliga les entitats a multiplicar les ajudes destinades a cobrir despeses de salut

Odontologia, ulleres, audiòfons i medicaments són les principals necessitats dels que estan atrapats en la necessitat severa 

La pobresa també té esglaons i el que afecta la salut suposa baixar un esglaó més en l’exclusió social. «La gent primer es preocupa per l’alimentació i el pagament de subministraments, i els temes de salut, si no hi ha dolors o no són gaire greus, els posposen perquè el primer és lluitar per sobreviure», asseguren les entitats socials. A Catalunya, tres de cada 10 llars únicament perceben ingressos de protecció social. Julia de Miguel, directora de Salut de Creu Roja Catalunya, afirma que «hi ha gent que reuneix totes les pobreses», l’alimentària, l’energètica i la sanitària.

A mesura que la crisi econòmica es cronifica, s’incrementa el nombre de famílies que es veuen impotents per abonar les visites a l’odontòleg, la compra d’audiòfons o d’ulleres, el pagament de medicaments i vacunes... Per això, les peticions d’ajuda a les entitats socials s’han disparat en els últims anys.

Llistes d'espera

Algunes oenagés com Càritas Catalunya han multiplicat per quatre des de l’inici de la crisi la partida econòmica destinada a cobrir despeses de salut que la Seguretat Social o no finança o només ho fa en part. La Creu Roja té llista d’espera de gent que necessita ser atesa per un odontòleg. «Hem hagut de dir als serveis socials que no ens enviïn més pacients perquè, en aquests moments, no podem atendre noves peticions», afirma De Miguel. Creu Roja ha duplicat les ajudes en tres anys. Igual que Càritas, té firmats convenis amb diferents entitats i col·legis professionals per atendre l’allau de peticions. De Miguel afirma que han repartit mig miler d’ulleres gratuïtes en tan sols un any i mig.

La coordinadora de l’àrea de Treball Social a l’Institut Català de la Salut (ICS), Pepita Rodríguez, abunda en aquest problema: «La sol·licitud d’ajuda s’ha disparat. Alguns programes com el d’odontologia tenen fins a dos anys de llista d’espera». A més de l’aspecte sanitari hi ha l’estètica: la mala salut bucal impedeix buscar feina i coarta també les relacions socials.

Dentistes sobre Rodes (DSR) és una clínica solidària que atén tots els casos que arriben a través dels serveis socials. Cada visita costa 10 euros. «Es cobra per cita; si es fan tres empastaments en una visita també es cobren 10 euros», indica Silvia Petit, portaveu de l’entitat, que es finança amb el 13% que hi destina la clínica privada Les 1001 Dents. «Abans ateníem immigrants, però amb la crisi vénen famílies senceres d’aquí», apunta Petit.

Copagament discutit

Mercè Darnell, adjunta d’Acció Social de Càritas Barcelona, afirma que «la mala salut i la pobresa van molt unides, sobretot quan totes les despeses sanitàries no estan cobertes a nivell públic». Darnell té clar que «si la gent lluita per sobreviure no pot dur a terme una tasca preventina per la seva salut». El fet que la pobresa repercuteix en la salut ho demostra una situació absurda i no infreqüent: «Hi ha gent que no es pren la medicació perquè no se la pot pagar. És una contradicció que es posin tractaments i després el pacient no pugui seguir-los per problemes econòmics. El copagament no té sentit», reconeix Rodríguez.

Hi ha a la vora de 750.000 catalans que viuen amb menys de 6.500 euros anuals: és la pobresa severa, que el 2007 afectava el 6,4% de la població i l’any passat el 10,6%. En el cas dels malalts crònics, hi ha gent que malgrat els límits en el copagament no pot cobrir la medicació perquè suposa el 10% dels seus ingressos, cosa que condueix a deixar el tractament o espaiar la ingestió del fàrmac.

El cop de la crisi

«Han de triar entre pagar les medecines o alimentar-se», asseguren al Banc Farmacèutic, una oenagé que treballa a Barcelona i Montcada i Reixac, i atén pacients que deriva el treballador social dels centres d’assistència primària. Més de 700 persones reben ajuda d’aquesta entitat. Són «persones de mitjana edat que fa uns anys tenien cotxe i pis i que s’han vist castigades per la crisi».

L’any passat, les entitats socials van demanar al Banc Farmacèutic gairebé 35.000 medicaments. El valor dels fàrmacs donats de forma solidària va pujar a 116.00 euros. El banc acaba d’obrir el termini perquè les entitats socials elaborin el llistat amb les seves peticions.

Teresa Pérez

24/10/2016

El Periódico

Un de cada deu treballadors catalans és pobre tot i tenir feina

Segons l'últim informe de l'Eurostat, un 22% dels ciutadans viuen al llindar de la pobresa a Espanya

Un 20,9% de la població a Catalunya està en risc d’exclusió. A la foto, un sensesostre demanant diners al carrer a Barcelona. / FRANCESC MELCION

Un 11,2% dels treballadors de Catalunya viuen al llindar de la pobresa, segons les dades que ha fet públiques avui la Taula del Tercer Sector, coincidint amb el Dia Internacional per a la Eradicació de la Pobresa. Aquest dilluns s'ha conegut també un informe de l'Eurostat que alerta que el nombre de ciutadans sense recursos gairebé s'ha duplicat a l'Estat des del 2008: segons el document, 1 de cada 5 persones viu al llindar de la pobresa a Espanya.

La plataforma Pobresa Zero s'ha reunit aquest matí amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i li ha presentat el manifest "12 fronts, 12 mesos després: les desigualtats augmenten". Segons la portaveu de l'entitat, Núria Carrera, aquesta conclusió s'explica pel fet que a Catalunya "cada dia s'ha de ser més pobre per ser oficialment pobre".

105.000 llars sense cap ingrés

La Taula del Tercer Sector ha insistit que a Catalunya hi ha 105.000 llars on no s'ingressa ni un cèntim perquè tots els membres estan a l'atur. Aquesta situació, segons la plataforma, que aplega 3.000 entitats socials catalanes, afecta en total 203.000 persones.

L'informe de l' Eurostat també assegura que Espanya és un dels països de la Unió Europea on la proporció de llars on tots o gairebé tots els seus membres estan a l'atur ha crescut en els últims 7 anys, juntament amb Grècia i Bèlgica. A l'Estat, hi ha un 15,4% de famílies en aquestes condicions.

El percentatge gairebé s'ha triplicat a Espanya en els últims 7 anys. En canvi, el 2015 va ser la primera vegada des del 2008 que de mitjana al conjunt de la Unió Europea aquest percentatge va disminuir.

Un de cada cinc espanyols en risc de pobresa

L'informe europeu assenyala que un 22,1% dels ciutadans de l'Estat viu al llindar de la pobresa. Es tracta d'un dels percentatges més elevats de la Unió Europea, només superat per Romania (25,4%), Letònia i (22,5%) i Lituània (22,2%). Duplica la proporció de la República Txeca, el país amb menys proporció d'habitants que viuen al llindar de la pobresa (9,7%). En el conjunt d'Europa, el nombre de ciutadans en risc d'exclusió s'ha incrementat en 22 estats.

Segons les dades de l'organisme europeu, i tot i les ajudes injectades, cada ciutadà de l'Estat ha ingressat l'any passat 614 euros menys de mitjana que el 2008. Espanya és un dels pocs estats on han disminuït els ingressos, juntament amb Xipre.

L'Eurostat també alerta que el nombre de persones amb greus limitacions materials o sense recursos gairebé s'ha duplicat entre el 2008 i el 2015 a Espanya, en què ha passat d'un 3,6 a un 6,4%.

Mesures d'emergència

La plataforma Pobresa Zero ha aprofitat l'acte amb la presidenta del Parlament per demanar als grups de la cambra més celeritat en el compliment de la resolució sobre emergència social que el Parlament va aprovar el març passat i que incloïa 275 mesures per lluitar contra la pobresa. "La nostra sensació és que els partits estan preocupats per la pobresa, però no la prioritzen com a emergència social", ha assegurat una de les portaveus de la plataforma, Teresa Crespo.

L'entitat considera prioritàries la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) i l'aprovació d'una renda garantida de ciutadania (RGC), així com l'aplicació de mesures fiscals redistributives i l'augment de la inversió en educació a un 6% del PIB el 2017, tal com preveu la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Ara Barcelona

17/10/2016

Ara.cat

La violència fa fora de casa seva 28 milions de nens

Un de cada 200 menors és refugiat, alerta un informe de l’Unicef

Nens en una aula improvisada a l’arxipèlag de Vanuatu, al Pacífic

La imatge d’Ailan Kurdi, el nen kurd de tres anys ofegat el setembre del 2015 a la costa turca, i la del petit Omran Daqneix, atemorit i cobert de pols i sang, assegut dins una ambulància a Alep, han servit per conscienciar el món del terror de les guerres. L’Unicef denuncia que la violència ha forçat 28 milions de nens a fugir de casa seva: 17 milions han buscat un lloc més o menys segur als seus propis països i els 11 restants són refugiats o sol·licitants d’asil. Pel camí es troben amb la mort, com l’Ailan, i amb infinitat de perills: patir desnutrició, ser reclutats i explotats per part de tota mena de bandes i ser violats, a més de ser víctimes de xenofòbia.

L’informe Desarrelats: una crisi creixent per als nens refugiats i migrants posa de manifest que “malgrat que els menors representen un terç de la població mundial, constitueixen prop de la meitat de tots els refugiats”. Una altra dada preocupant és que va en augment el nombre dels que han que viatjar sols, sense la companyia de cap familiar ni de cap persona adulta que els protegeixi. Així, el 2015 més de 100.000 menors no acompanyats van demanar asil a 78 països, el triple que el 2014. “Molts corren un perill real de patir abusos o de ser detinguts perquè no tenen cap documentació, perquè el seu estatus legal és incert i, per tant, no hi ha un seguiment ni monitoratge sistemàtic sobre el seu benestar. Són els nens que ningú no detecta”, alerta el Fons de Nacions Unides per a la Infantesa.

Prop del 50% de tots els menors refugiats sota protecció de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur) procedien de Síria, com l’Ailan, i l’Afganistan. A escala mundial un de cada 200 nens és refugiat.

Als 28 milions que escapen de conflictes cal sumar-hi 20 milions més que marxen dels seus països per buscar millors condicions de vida en altres destinacions. L’Unicef posa èmfasi que en aquells llocs on les rutes són segures i no actuen delinqüents que es lucren amb el tràfic de persones la migració pot oferir oportunitats, tant per als nens que busquen un futur millor com per a les comunitats que els acullen. “Una anàlisi de l’impacte de la migració als països amb ingressos alts va trobar que les aportacions dels migrants en impostos i contribucions socials van ser més grans que l’ajuda que van rebre”, destaca la investigació.

Tant l’Unicef com altres organitzacions dedicades a la infantesa mostren la seva preocupació pel veto a l’educació que tenen els escolars en zones en conflicte, així com els que ja han emprès la marxa. Un menor refugiat té cinc vegades més probabilitats de no poder anar a l’escola i quan per fi assisteixen a classe solen ser víctimes de discriminació. En aquest sentit, l’Unicef recorda que només a Alemanya les autoritats van registrar el 2015 un total de 850 atacs contra albergs de desplaçats.

A Espanya viuen 599.000 menors migrants, refugiats i sol·licitants d’asil, un col·lectiu amb moltes menys oportunitats de sortir de la pobresa.

Rosa M. Bosch

08/09/2016

La Vanguardia

El 80% de les llars que tenen dret al bo social per pobresa energètica no el tramiten

El desconeixement o les traves burocràtiques fan que famílies vulnerables no rebin el descompte del 25% a les seves factures

Segons les últimes dades publicades per l’Idescat l’octubre passat, 358.100 persones a Catalunya no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada / CRISTINA CALDERER

 Un 80% de les famílies que tenen dret al bo social energètic –que assumeixen les companyies distribuïdores– no el tenen tramitat. Així ho ha posat de manifest la diputada de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos, durant la presentació del Primer Congrés Català de Pobresa Energètica. Les llars amb pocs ingressos tenen garantit legalment un descompte del 25% en les seves tarifes, però moltes no s'hi acullen per desconeixement o per les dificultats burocràtiques, segons la Diputació.

Paral·lelament, les sol·licituds d'ajuda als serveis socials pel pagament de les factures han crescut en el 95% dels municipis de la demarcació. L'augment ha estat dispers, segons les dades de la Diputació de l'últim any, entre el 20 i el 100%, segons el municipi, mentre les partides dels ajuntaments destinades a la pobresa energètica van créixer en un 78% el 2015.

Més enllà de l'ajuda pública

"La pobresa energètica no és una plaga bíblica sobre la qual no es pugui actuar". Amb aquesta premissa la tinent d'alcalde de drets socials de Barcelona, Laia Ortiz, ha cridat a buscar "noves maneres de combatre aquesta xacra" de cara al Congrés que tindrà lloc al novembre. En aquest sentit, ha interpel·lat les grans companyies a "coresponsabilitzar-se" perquè "no només les administracions paguin les factures" a les persones que no ho poden fer.

En la línia de buscar solucions que vagin més enllà de l'ajuda pública, la Diputació de Barcelona ha posat de manifest les visites que realitzen a llars vulnerables per potenciar l'" eficiència energètica". Apunten a la instal·lació de leds de baix consum o dispensadors a les aixetes com una mesura que permet estalviar prop de 300 euros anuals a les llars, així com informació i ajuda en el tràmit del bo social del 25%.

Arnau Garcia

05/07/2016

Ara.cat

La pobresa severa i cronificada que passa d´infants a adults s'incrementa a Girona

Un 40% de les famílies que recorren a Càritas no tenen cap ingrés i el nombre de gent gran atesa augmenta un 20% L'entitat humanitària del Bisbat ha mostrat una radiografia de l'exclusió i la marginació social de les comarques de Girona, feta a partir de la tasca que ha realitzat a través de 44 projectes socials diferents i de 277 serveis, desenvolupats a les seves 48 Càritas locals. El balanç de l'últim any mostra l'aprofundiment de les situacions de pobresa i assenyala la manca de feina amb sous dignes com un dels problemes més greus.

Càritas ha comprovat l'augment i la consolidació de la pobresa severa, cronificada i intergeneracional a les comarques de Girona durant el 2015, quan el 40% de les famílies que va atendre no tenia cap ingrés. Aquestes realitats resumeixen l'essència de l'activitat de l'entitat humanitària al llarg de l'últim any, en el qual ha ofert atenció a un 20% més de persones grans que el 2014, amb la voluntat d'ajudar un col·lectiu que pateix situacions de solitud i de pobresa intensa que, moltes vegades, queda amagada.

El secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori, va subratllar les dificultats de la gent gran que malviu estirant unes pensions baixes. Per aquest motiu, Càritas ha volgut posar el focus en aquest grup de persones i el 2015 en va atendre 873, el triple que fa 10 anys. El 72% de la gent gran amb la que ha realitzat algun projecte social -com «Ser gran en dignitat» o «Apadrinar un avi», que ha implicat el voluntariat més jove- viu sola, el 78% té més de 80 anys i el 15% en té més de 60.

Esforç amb la infància

Altres índexs significatius de la Memòria de Càritas de l'any passat són que el 40% d'usuaris dels seus programes hi estan des de fa més de dos anys i que un 48% hi continua acudint aquest 2016. Aquests són alguns dels paràmetres que porten l'entitat a denunciar que la desigualtat social creix i a advertir que «s'ha de treballar la igualtat d'oportunitats des de la infància», com va afirmar Batllori, amb l'objectiu de combatre la persistència de la pobresa en el pas d'una generació a una altra. Per deixar clar el problema, el secretari general de Càritas va recordar l'últim informe de la fundació Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA), segons el qual -va remarcar- «8 de cada 10 infants que van viure amb greus dificultats quan eren nens, les continuen tenint».

«Hi ha persones que s'estan quedant enrere perquè les situacions són més greus i la pobresa més intensa», va refermar Martí Batllori, qui va explicar que el concepte a combatre és el de «pobresa familiar» -econòmica, energètica, amb mancances infantils sense cobrir- i la seva transmissió intergeneracional.

A partir de la seva experiència, el secretari general de Càritas Diocesana de Girona va negar que l'evolució positiva de les dades macroeconòmiques estigui revertint en la població més vulnerable; «perquè -va considerar- no només és necessària la feina, sinó salaris dignes», ja que «les situacions de pobresa crònica s'han aprofundit». Així ho posa de manifest que el 40% d'usuaris dels programes de Càritas hi portin més de dos anys i que aquestes persones o famílies hagin passat de necessitar sis intervencions anuals a nou, o que gairebé la meitat -el 49%- hagi rebut atenció en més d'un projecte.

Aquest panorama, que es complementa amb altres dades significatives de la seva memòria d'activitats, fa que Càritas assenyali uns reptes de futur clars: la necessitat de promoure el lloguer social, com a resposta a la impossibilitat d'assumir els costos d'un habitatge; el treball digne, com a via per sortir de la pobresa; i l'establiment d'ingressos mínims garantits per a determinats col·lectius, pensant en les persones que han perdut la feina i les prestacions.

A tot això, el balanç d'ingressos de Càritas va pujar a 7.413.402 €, mentre que la inversió va ser de 7.436.867 euros. El gruix de la inversió, el 83,67%, es va correspondre a acció social; mentre que el 55,07% dels ingressos van provenir de fons privats i el 44,93% d'origen públic. També destaca la creació de 50 llocs de treball per a persones en risc d'exclusió, a través d'Ecosol Empresa d'Inserció.

Alerta pels «treballadors pobres» com a la postguerra

Els responsables de Càritas Diocesana de Girona denuncien la precarietat dels contractes laborals

El director de Càritas Diocesa­na de Girona, Ramon Barnera, va ressaltar el fet que la "profundi­tat" i el "dramatisme" de la po­bresa a les comarques de Girona ha augmentat, encara que, apa­rentment, «la situació actual no ha variat gens de l'any passat. Durant la presentació de la me­mòria de l'entitat corresponent a 2015, Barnera va alertar que «aquesta última crisi ha consoli­ dat la pobresa» i va subrallar la ur­gència d'oferir «feina justament retribuïda», una necessitat que va qualificar de «factor determi­nant. En la seva opinió, i en re­lació amb la necessitat de crear ocupació suficientment retribu­ïda per assumir el cost de la vida, «Si anéssim enrere, gairebé hau­ríem de tirar fins a la postguerra per parlar de treballadors po­bres com ara».

Ramon Barnera va incidir en l'estabilitat de les dades de l'últim any i va explicar que hi ha per­ sones que surten de la pobresa, «però -va advertir- molts ho fan de manera molt precària i n'en­tren de nous».

«Desinterès» pels refugiats D'altra banda, el director de Cà­ritas també es va referir a la crisi de refugiats i va censurar «la in­ capacitat i el desinterès d'Europa>) per resoldre la seva situació, al­ hora que va considerar «molt greu) que se'ls qualifiqui d'im­migrants il·legals.

Per al bisbe de Girona, Fran­cesc Pardo -que també va assis­tir a la presentació del balanç de l'any passat-, la memòria d'activitats de Càritas ofereix "dades objectives de la situació actual, de la pobresa i de la marginació".

LES XIFRES

59.562 PERSONES

s'han beneficiat dels projectes de Càritas Diocesana de Girona du­rant el 2015, 23.003 de les quals han estat ateses directament en al­gun dels seus programes socials. L'última xifra suposa un increment del2,5% respecte del2014, mentre que el nombre de beneficiaris ha crescut un 83% des del 2011.

7.436.867 EUROS

d'inversió social el 2015

La demanda ha fet créixer un 81% el pressupost d'inversió social de Càri­tas en S anys,un 19% respecte el 20l4. Pel que fa a ajudes econòmi­ques, el 2015 van ser de 783.403,9 euros,un 59,7% més que el2012.

2.498 VOLUNTARIS

implicats en l'acció de Càritas

La feina de les prop de 2.500 perso­nes que l'últim any han treballat, de manera desinteressada, a les 48 Cà­ritas locals distribuïdes per les co­marques de Girona s'han traduït en 848.640 hores de voluntariat. L'enti­tat compta amb 113 professionals.

70% DE FAMÍLIES ATESES

tenen menors al seu càrrec

Gairebé tres-quartes parts de les fa­mílies ateses tenen menors al seu càrrec. D'aquest 70%,un 14% són famílies monoparentals un 40%, nombroses.

77% D'USUARIS GIRONINS

no treballen i el40% no té ingressos

La manca de feina persisteix,com també que la majoria dels beneficia­ ris continuen essent dones (el 55%). Un 35% són majors de 45 anys.

Pili Turon

28/04/2016

Diari de Girona

"Més fermesa contra la pobresa"

Junts pel Sí tira endavant el pla de xoc social i ara tot depèn dels nous comptes.

Lloguer social i accions en benefici de la infància i contra el dèficit energètic, primeres mesures del ple.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, parlant ahir amb membres de les entitats presents. Foto: JUANMA RAMOS.

Junts pel Sí va aconseguir ahir tirar endavant el pla de xoc social, tot i que la majoria de mesures dependran ara de la negociació dels pressupostos amb la CUP, en primer terme. L'esquerra independentista també va aconseguir que s'aprovés la renegociació dels interessos del deute amb les entitats bancàries i que aquests nous ingressos es destinin precisament a finançar el pla de xoc social. La situació d'emergència social que es viu al país –el 20,9% de la població està per sota del llindar de la pobresa– va fer que durant dos dies el Parlament es preocupés de les famílies sense recursos, les que estan a punt de perdre el pis, les que no poden engegar una estufa els dies de fred i de les persones amb discapacitat, però ara tot depèn de les finances de la Generalitat.

De les desenes de mesures aprovades, les que es veuran de manera més immediata, segons van precisar fonts de Junts pel Sí, tenen a veure amb la dotació de més recursos per a les famílies amb infants, l'habilitació de fons econòmics per evitar desnonaments de pisos de lloguer, l'ampliació del parc d'habitatges de lloguer social –es quantifiquen en 3.000– i accions per pal·liar les situacions de pobresa energètica, com la millora dels protocols amb els serveis socials i “l'establiment d'acords amb les companyies energètiques”.

La mesura referida a la pobresa energètica –votada per tots els grups i amb l'abstenció del PPC– parla de dos mesos “per aprovar els protocols necessaris perquè les subministradores de serveis bàsics hagin de comunicar obligatòriament als serveis socials els talls per impagament”. En el mateix apartat, es recupera el punt –ja aprovat anteriorment, però mai aplicat– de “signar acords i convenis amb les companyies per tal que assumeixin almenys el 50% de les factures impagades”.

Renda mínima d'inserció

La recuperació de la renda mínima d'inserció (RMI) com a dret subjectiu i el canvi de criteris perquè cobreixi més persones, en canvi, és una de les mesures que depenen de l'aprovació dels nous comptes.

En matèria de salut, destaca l'aprovació de la proposta de la CUP perquè la cartera bàsica de salut dels infants inclogui, progressivament, suports i serveis bàsics com les ulleres, els audiòfons i l'atenció odontològica. Pel que fa a l'atenció sanitària, es va aprovar reduir les llistes d'espera, millorar l'accés als serveis i blindar la suficiència de recursos humans als centres sanitaris. També va tirar endavant la resolució conjunta de JxSí, el PSC i CSQP que inclou recuperar la universalitat del sistema sanitari, analitzar les desigualtats territorials en matèria de salut, aportar-hi mesures correctores i informar en un termini de tres mesos els grups parlamentaris sobre els detalls de les derivacions fetes en centres sanitaris privats.

Una de les iniciatives que van valorar especiament les entitats socials és la creació abans de dos mesos d'una comissió de seguiment dels acords aprovats ahir per avaluar-ne el grau de compliment. Acabat el ple, Teresa Crespo, en nom de la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global, va agrair la disposició del Parlament d'apostar per un pla d'inclusió “que miri més enllà de la situació d'emergència i busqui noves polítiques socials de futur”. “Els donem un vot de confiança. És una altra cambra, un joc diferent de forces, i es nota”, va exposar Crespo, tot i que va insistir en la necessitat que ara aquestes mesures tinguin un veritable suport pressupostari. És per això que va subratllar que la presència de representants del tercer sector en la comissió de seguiment és molt important.

En la mateixa línia, la secretària de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Pepa Muñoz, va parlar de sensació “agredolça”. “Esperem que la renda mínima, les beques menjador i les ajudes a famílies amb fills es dotin de pressupost –va assenyalar–, però ha estat una llàstima que no s'hagi tombat l'ordre de copagament per evitar que les persones amb discapacitat hagin de destinar tots els ingressos a pagar una residència.”

LES FRASES

Valorem especialment la creació d'un òrgan de seguiment de les mesures aprovades

Teresa Crespo

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA POBRESA ZERO-JUSTÍCIA GLOBAL

Hi ha hagut més voluntat d'entesa que fa dos anys, però seguim pendents dels pressupostos

Pepa Muñoz

SECRETÀRIA DE LA TAULA D'ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL

Celebrem la mesura per donar asil al màxim nombre de refugiats més enllà del que digui l'Estat

Patrícia Cantarell

MEMBRE DE LA FEDE.CAT

Decepció entre els discapacitats

Les entitats que treballen per la integració dels discapacitats van sortir insatisfets del ple. JxSí i la CUP van votar en contra d'una resolució per derogar l'ordre de copagament de determinats serveis d'atenció a les persones amb discapacitat. La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat) va reclamar a les dues forces polítiques que es replantegin la derogació que reclama el sector de la discapacitat, perquè és una mesura “confiscadora i abusiva” i que no té en compte les especificitats del col·lectiu. La resolució del PSC i CSQP reclamava restablir els criteris que determinen la capacitat econòmica dels beneficiaris del copagament, i la participació en el finançament de prestacions no gratuïtes seguint els criteris del 2007. Les entitats reclamen que quedin exempts del copagament els discapacitats amb ingressos menors a 1.300 euros mensuals i que el límit d'aportació a aquest servei personal no superi el 60% dels seus ingressos.

S. Pau/E. Ansola

11/03/2016

El Punt Avui

Els governs accepten preus alts per a fàrmacs barats

James Love, és qui va fer possible la producció i la venda de medicaments genèrics a l’Índia

Tinc 66 anys i visc a Washington DC . Assessoro l’ONU, lluito per la legislació sobre patents de medicaments per evitar preus elevats en tractaments de Sóc d’esquerres en un país molt de dretes. Crec en la regla d’or: tracta els altres com voldries que et tractessin a tu.

Quina és la seva lluita?

Desenvolupar un mètode que separi el cost de recerca i desenvolupament del monopoli de medicaments de les farmacèutiques per aconseguir genèrics d’accés universal per a malalties que maten massivament, com la sida, el càncer i l’hepatitis C.

Quin és el problema?

Els governs accepten preus molt alts per medicaments que són barats de produir. Per exemple, el medicament per al tractament de l’hepatitis C a Espanya costa uns 40.000 o 50.000 euros i el seu cost de producció és de 100 euros.

Per què els accepten?

Creuen que és el millor sistema per finançar l’R+D, però només al voltant d’un 8% de mitjana a nivell mundial va a R+D, i això crea desigualtat en l’accés als medicaments. En realitat, els governs són presoners del passat, perquè quan aquest sistema es va desenvolupar els medicaments no eren tan cars, però ara et pots gastar més de 100.000 euros en un medicament per a un tractament contra el càncer.

Tractaments que poden durar una vida.

La meva dona té un càncer en l’estat quatre, cosa que significa que no té cura, i paga i pagarà cada tractament fins que deixi de fun­cionar o es mori. És com la sida; el preu dels nous medicaments és de 15.000 a 20.000 ­euros a l’any tenint en compte que no hi ha cura: paguen per tota la vida.

Només poden sobreviure els rics?

És injust a tot el món, fins i tot en països rics. Els governs han de trencar amb aquests preus alts del monopoli, els quals s’han disparat els deu últims anys.

Com s’estipula el preu d’un medicament?

El govern dóna la subvenció i les llicències perquè només els puguin produir unes companyies concretes, i aquest monopoli posa el preu que considera, com més alt sigui el preu més possibilitats d’R+D per a aquesta farmacèutica, o sigui, pagues molt alt un medicament perquè puguin innovar en el següent.

Però si només hi destinen el 8 per cent...

És cert, i hi ha altres mitjans per fer-ho. Un dels medicaments que pren la meva dona, produït per Roche, genera 60.000 milions l’any i l’han estat venent des del 1998. Les farmacèutiques estan aconseguint beneficis exagerats. Si el pacient no paga aquests preus, no rep el medicament i es mor. En la negociació del preu, el pacient és l’ostatge.

“No és una cosa personal, són negocis”.

Lluitem per canviar-ho. En alguns països en desenvolupament hem aconseguit trencar les patents per a alguns medicaments ( Tailàndia, l’Índia, el Brasil, Xile, Sud-àfrica), però tant als EUA com a Europa no hi ha hagut una voluntat real per enfrontar-se als monopolis de les farmacèutiques.

Com es lluita des d’una oenagé contra el poder de les farmacèutiques i la submissió dels governs?

Un dels nostres objectius és deixar clar que els governs tenen capacitat de decidir. A partir d’aquí intentem fer un mapatge i mostrar-los un camí millor.

Com es pot pressionar algú que té la paella pel mànec?

Donant a conèixer que aquestes patents són privilegis, i que els governs les poden retirar i posar-hi condicionants que estiguin subjectes a un preu raonable. Nosaltres volem que els governs exerceixin aquest poder.

I és possible?

Sí. És com una amenaça a les farmacèutiques: o poses preus correctes o poso genèrics, com el cas de l’hepatitis C a Romania. Quan un govern comença a considerar la idea de comprar una d’aquestes llicències obligatòries per a la comercialització de genèrics, de seguida apareix la voluntat de les farmacèutiques d’abaixar els preus.

Sovint són les universitats les que investiguen amb diners públics.

A molts països l’investigador desenvolupa el medicament amb diners públics i es permet que aquest medicament acabi patentant-se per companyies privades.

Això és molt injust.

Hi ha molts diners en joc, pots fer-te molt ric amb només un únic medicament. Una petita companyia, Pharmasset, va desenvolupar un medicament per a l’hepatitis que després de provar-lo en només 40 pacients l’ha venut a una altra companyia, Gilead, per 11.000 ­milions de dòlars i que està generant 5.000 milions de dòlars al trimestre. El fundador de Pharmasset va ser consultor del govern i va rebre fons públics per l’R+D d’aquest me­dicament.

La seva feina és més difícil als països desenvolupats?

Als EUA vam aconseguir alliberar un medicament i aconseguir genèrics per al càncer de ronyó i de fetge. Hi havia moltes persones al govern que s’hi van oposar: Obama, Biden, Hillary Clinton, Kerry i molts d’altres per la pressió de la farmacèutica. El 2014 el Suprem ens va donar la raó; va ser una gran victòria.

Com es pot separar l’R+D de les patents?

Minimitzant les patents del monopoli farmacèutic i pagant l’R+D per a nous medicaments en forma de premi amb una bona quantitat de diners; així s’estalviaria una despesa enorme a la Seguretat Social que acaben pagant els ciutadans.

Ima Sanchís

08/12/2015

La Vanguardia

La pobresa extrema es duplica en una dècada: afecta un 11,7% dels catalans

Malgrat la millora econòmica, la pobresa no ha deixat d’augmentar any rere any, a la vegada que la classe mitjana s’ha anat estrenyent i l’alta ha concentrat encara més riquesa.

Foto per Francesc Melcion

Les dades són eloqüents i, malgrat que a cop de titular pugui semblar que la situació només és la conseqüència lògica dels més de sis anys que fa que ja dura la crisi, les entitats socials no s’han cansat d’alertar del perill social que representen. Més enllà de la negociació en curs per formar nou govern i de les condicions d’uns i altres, la realitat és que la pobresa no ha deixat d’augmentar any rere any, a la vegada que la classe mitjana s’ha anat estrenyent i l’alta ha concentrat encara més riquesa.

“La pobresa extrema s’està accentuant”, assegura Teresa Crespo, presidenta de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que agrupa un centenar d’organitzacions sense afany de lucre que atenen unes 800.000 persones a l’any i que fa poc ha publicat la seva memòria anual, l’informe Insocat. No és una sensació, perquè mentre que fa una dècada aquesta pobresa extrema se situava entre el 5% i el 6%, actualment s’ha duplicat i ja afecta l’11,7% de la població catalana: gairebé 900.000 persones que viuen amb una renda inferior al 40% de la mediana. El més preocupant per a Crespo, més enllà que l’agreujament s’hagi produït quan precisament s’acumulen mesos de recuperació econòmica, és que aquesta gent té cada cop més difícil reinserir-se en la societat: “La misèria arriba a excloure”, lamenta.

Risc de pobresa o exclusió social i risc de pobresa extrema

Tot i que l'Idescat va canviar la metodologia entre els anys 2012 i 2013 per fer les dades més fiables -van incorporar-s’hi dades reals més enllà de la informació que donaven els enquestats- i això va reduir una mica els índexs, el 2014 la realitat ha tornat a emergir amb tota la seva cruesa. La taxa de risc de pobresa Arope, un indicador acceptat internacionalment que mesura els ingressos, però també té en compte la privació material severa o el fet de no tenir una feina estable, ha passat del 22,7% al 26%. Dit d’una altra manera, més d’una quarta part de la població catalana està en risc.

“Estem fabricant els pobres del futur”, apunta Crespo. Per a ella, la prioritat hauria de ser fomentar polítiques actives d’ocupació per a la gent jove i garantir una renda mínima per als que pateixen més dificultats. Cap de les dues coses s’ha fet, argumenta: la inversió en polítiques d’ocupació ha caigut un 60% des de l’inici de la crisi i els beneficiaris de la renda mínima d’inserció (RMI), malgrat els increments dels últims dos anys, segueixen per sota dels que hi havia l’any 2010.

Rendes mitjanes a les llars

Una altra realitat és que les rendes mitjanes de les llars no han deixar de caure -en uns 3.000 euros anuals des del 2010, prop d’un 10%-, en un context en què el nombre de famílies amb els ingressos més alts també ha crescut. Les taxes d’atur, especialment entre els més joves, en són les principals responsables: no només perquè el 40% dels menors de 25 anys no trobin feina -el doble que al conjunt d’Europa-, sinó també perquè el 60% dels aturats que hi ha a Catalunya són de llarga durada.

La presidenta de l’ECAS alerta especialment sobre la qualitat de la feina que es crea. Un altre indicador alarmant és que els salaris baixos fan que el 15,5% dels ocupats estiguin en risc de pobresa, i també les elevades taxes de temporalitat -un 67% entre els joves, el triple que entre la població total-. Això, de retruc, fa que les cotitzacions siguin molt baixes i dificulta encara més que es cobri una bona pensió en el moment de jubilar-se. “S’està deteriorant la societat i arribarà un punt que això provocarà una fractura social”, diu Crespo, que considera que si no ha passat encara és pel coixí familiar i la tasca de les entitats, que estan tapant els forats.

Les polítiques redistributives tenen efectes positius, afegeix l’informe. Hi ha un detall que ho certifica, i és que les pensions de jubilació permeten rebaixar les taxes de pobresa -el risc afecta el 15,3% dels jubilats, la meitat que entre els menors de 18 anys-, a més de suposar un bot salvavides per a moltes famílies que s’han hagut de refugiar en aquests ingressos. Per tot plegat, l’ECAS posa l’accent en la precarietat del mercat laboral i en els dèficits del sistema de protecció social, i demana mesures concretes així que sigui possible. “ Hem d’atacar la situació. Ja no podem esperar més”, conclou Crespo. 

Distribució de la pobresa a Catalunya per edat, ocupació, sexe i origen

Evolució de la distribució de les rendes familiars

Perceptors de la renda mínima d'inserció a Catalunya

Mario Martín Matas

08/12/2015

Ara.cat

Creu Roja ajuda 750 infants aquest estiu pel tancament dels menjadors escolars

L'entitat reparteix targetes de prepagament per comprar menjar a 550 nens gironins i dóna ajudes directes per a 200 més

El tancament dels menjadors escolars degut a les vacances d’estiu porta Creu Roja a activar un sistema de targetes de prepagament, carregades amb diners per comprar productes frescos i bàsics, amb el qual vol suplir les mancances alimentàries dels fills de famílies sense recursos. Aquests mesos de juliol i agost, l’entitat humanitària ha assignat targetes a 455 famílies de les comarques de Girona, cosa que permetrà cobrir les necessitats de 550 infants.

La xifra de menors que aquest estiu rebran ajuda econòmica de Creu Roja de Girona augmenta fins a 750, ja que l’organització també dóna suport específic a famílies amb nens que tenen necessitats alimentàries especials –ja sigui per l’edat o, per exemple, perquè tenen problemes d’intolerància–.

Amb beques durant el curs

En general, els 750 menors beneficiats coincideixen amb els que, durant el curs escolar, reben beques per al servei de menjador i pertanyen a famílies que participen en algun projectes social de l’entitat.

Després de l’experiència pilot de l’estiu passat, que s’ha estès a d’altres vacances escolars com les de Nadal, aquest estiu el programa de targetes de prepagament de Creu Roja està plenament consolidat. El cost de les targetes per a dos mesos és de 83.000 euros i el projecte es duu a terme en col·laboració amb l’organisme de Salut de la Diputació de Girona (Dipsalut) i d’altres entitats. L’ús de les targetes garanteix l’anonimat i es restringeix a la compra d’alimentació al supermercat. Segons expliquen els seus responsables, l’experiència demostra que els seus destinataris –que sovint també són usuaris dels centres de distribució d’aliments– en fan un ús adequat.

La directora d’Intervenció Social de l’entitat humanitària a Girona, Merche Sánchez, va remarcar l’augment del nombre de beneficiaris de les targetes de prepagament, que la segona meitat del 2014 van ser 270 famílies mentre que aquest juliol ja són 455.

Alhora, la responsable de Creu Roja va assenyalar que també aporten més de 9.000 euros per a la compra directa de menjar a famílies amb nens petits o amb necessitats alimentàries molt específiques, que són de difícil cobertura mitjançant les targetes. Sánchez va explicar que les ajudes es reparteixen per tot el territori gironí, tot i que predominen en municipis de més població –com ara Girona o Figueres–.

A les actuacions de l’entitat s’hi afegeixen iniciatives concretes d’ajuntaments com el de Palamós que, d’acord amb Creu Roja, dóna resposta a mig centenar d’infants més. El de Girona i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa també contribueixen en la campanya d’estiu de l’organització humanitària.

Coordinats amb Serveis socials

Sánchez va valorar molt positivament el treball previ amb les famílies que s’ha realitzat abans de posar en marxa l’actual campanya d’estiu de targetes de prepagament per a aliments. Per la directora d’Intervenció social de Creu Roja, la diferència amb l’any passat és que «estem donant una resposta molt més integral a les famílies, hem aprofundit en el treball amb els serveis socials i la resta de recursos del territori –un fet possible gràcies a la implicació de Dipsalut– i hem reforçat els espais d’atenció», mentre que el 2014 van posar en marxa el programa amb més precipitació i poc temps per treballar conjuntament amb els centres educatius.

Pili Turon

02/07/2015

Diari de Girona

Pobresa a Espanya

El balanç social de la llarga i dura crisi que ha viscut Espanya presenta resultats molt preocupants. En finalitzar el 2013, l’any previ a la recuperació iniciada el 2014, gairebé una tercera part dels ciutadans (29,2%) es trobava per sota del llindar de risc de pobresa o exclusió social enfront de la quarta part (26,1%) de tres anys abans (2010). Així ho indica l’Enquesta de Condicions de Vida feta pública ahir per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades homologables amb l’índex europeu de risc de pobresa (Arope).

Especialment dramàtic ha estat l’impacte de la crisi en els nens i els joves menors de setze anys, ja que un 35,4% d’ells viuen en una situació de risc de pobresa. En vista d’aquestes dades, és més urgent que mai que l’atenció a la infantesa i la joventut es converteixi en l’absoluta prioritat política, social i econòmica de totes les administracions i del conjunt de la societat. Això ha de ser així ineludiblement no només perquè els nens i els adolescents són els més indefensos davant la pobresa, sinó perquè de la cura, alimentació, atenció i educació depèn completament el futur del país.

La raó de l’augment del nombre de persones en risc de pobresa, que són aquelles que tenen guanys inferiors al 60% dels ingressos mitjans –llindar xifrat en 7.961 euros–, s’explica per l’intens augment de l’atur en aquells anys, que va pujar fins al 26% de la població activa, i l’acusat descens dels salaris i altres rendes. L’impacte de la crisi ha afectat amb especial cruesa els estrangers residents a Espanya de països no membres de la UE. Més de la meitat d’ells (54,4%) es troben per sota del llindar de risc de pobresa davant el 18,4% dels ciutadans espanyols. El país pateix una pobresa importada com a conseqüència de l’afluència d’immigració als anys d’expansió, que ha estat la principal afectada per l’atur.

La important devaluació interna patida per Espanya, tot i això, és la que ha permès guanyar competitivitat i començar a crear ocupació a partir del 2014, amb prop de mig milió més de llocs de treball. Així mateix, de cara al present any, els sindicats i les patronals han començat a pactar augments salarials que haurien de permetre la recuperació de poder adquisitiu. Però es trigarà diversos anys a generar la suficient millora d’ingressos personals i familiars que permetin compensar la pobresa provocada en els anys de crisi.

No és estrany, per tant, que la recuperació econòmica que indiquen les grans xifres macroeconòmiques que fa servir el Govern central, i que efectivament responen a la realitat, no sigui percebuda en la majoria de les butxaques dels ciutadans. El 2013, el 10% dels espanyols tenia retards en els pagaments de l’habitatge, el 16% tenia moltes dificultats per arribar a final de mes, el 42% admetia no poder afrontar despeses imprevistes i el 45% no es podia permetre anar de vacances.

Les dades de l’esmentada Enquesta de Condicions de Vida són prou eloqüents del descontentament social respecte al partit del Govern, malgrat que hagi reconduït cap al creixement l’economia espanyola, i expliquen el vot de càstig que ha tingut en les eleccions autonòmiques i municipals en benefici de l’esperança posada per un ampli sector de població en les formacions que prometen una atenció més gran cap als més desfavorits, on joves i nens, com hem dit, han de ser la màxima prioritat.

Editorial
27/05/2015
La Vanguardia

Augmenta la pobresa infantil a Europa

La Comissió Europea ha donat a conèixer recentment l’informe sobre ocupació i situació social del segon trimestre de 2012 que revela que l’atur a Europa ha seguit augmentant fins al màxim històric de 25,3 milions de persones. Quant a les taxes d’atur dels diferents països de la UE, es detecten diferències molt notables. Així, la diferència entre la taxa d’atur més baixa i la més alta de la UE és de més de 20 punts percentuals, els que separen el 4,5% d’atur austríac del 25,1% d’atur registrat a Espanya.

Segons l’informe, un dels aspectes més preocupants és el de l’atur juvenil que, el passat mes de juliol, va arribar al 22,5%. Els joves s’enfronten, a més, a una manca de perspectives que pot abocar-los a l’atur de llarga durada. Per això la Comissió es compromet a publicar, abans on acabi l’any, dues iniciatives:

• Una proposta de garantia pels joves de trobar feina, continuar la seva educació o seguir un curs de formació dins dels quatre mesos posteriors a la sortida de l’escola.
• Una proposta de Marc de qualitat per als períodes de pràctiques.

D’altra banda, es detecta que els ingressos bruts de les famílies han disminuït en dos terços entre els anys 2009 i 2011 tot i que, un cop més, amb diferències notables entre països. Els que han patit majors disminucions són Grècia (15,7%), Irlanda (9%) i Xipre, Lituània, Hongria i Espanya (més del 4%). En l’extrem oposat, els països amb sistemes de protecció social i mercats de treball més resistents han seguit augmentant els ingressos globals malgrat la crisi. Aquest és el cas dels països nòrdics, Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia i França. No obstant això, la crisi ha provocat un augment de la pobresa fins i tot en aquests països més sòlids.

En aquestes circumstàncies, l’estudi alerta que el drama de la pobresa infantilestà arribat cada cop a un major nombre de llars. L’informe assenyala com a causa principal la combinació entre la manca d’ingressos per part dels pares i un suport insuficient a les llars amb infants. La quantitat i l’eficàcia de la despesa social dedicada a la infància també varia molt entre els països de la Unió, essent Espanya és un dels països en què aquesta despesa està resultant menys eficaç.

El percentatge de risc de pobresa en infants va des del 10% de Dinamarca i Finlàndia a més del 20% a Espanya, Grècia, Bulgària, Portugal, Itàlia, Romania, entre d’altres.

Font: xarxanet.org

Espanya, quart país de la UE amb major proporció de nens pobres

Únicament Romania, Letònia i Bulgària estan en una situació més precària, segons un informe de l'Unicef

El 17,1% dels nens a Espanya viuen per sota del llindar de la pobresa, una taxa que situa el país com el quart Estat de la Unió Europea (UE) amb la proporció més alta de nens pobres, per darrere de Romania, Letònia i Bulgària.

Segons l'informe "Mesurant la pobresa infantil als països rics", elaborat per Unicef ​​i fet públic aquest dimarts, més de 30 milions de nens en 35 països desenvolupats viuen en situació de "pobresa relativa", un concepte diferent del de la pobresa absoluta que es mesura comparant l'ingrés de les famílies en el seu context nacional.


Per establir aquest llindar, els experts s'ordenen de menor a major els ingressos de les famílies de tot un país i seleccionen el valor situat al centre (la mitjana), de manera que les famílies els ingressos no arriben a un determinat percentatge d'aquesta xifra es consideren en situació de "pobresa relativa".

La UE estableix el 60% de la mitjana com la línia de la pobresa relativa, mentre que l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) utilitza el 50% per fer el càlcul.

En aquest informe s'han tingut en compte dos criteris, de manera que si es té en compte el de l'OCDE el percentatge de nens vivint en la pobresa se situa en el 17,1% i si s'atén al de la UE el percentatge augmenta fins al 23,6.

L'estudi analitza 35 països de la UE i de l'OCDE i conclou que, aplicant el llindar del 50% de la mitjana, Espanya és el cinquè país amb un major percentatge de pobresa infantil relativa (17,1%), per darrere de Romania (25,5%), Estats Units (23,1%), Letònia (18,7%) i Bulgària (17,8%).

L'autor de l'informe, Peter Adamson, va defensar que la taxa de pobresa infantil d'un país "és l'indicador més important que una societat té sobre si mateixa i que revela com de bé està protegint els seus ciutadans més vulnerables".

En aquest sentit, l'informe compara quines serien les taxes de pobresa relativa abans i després de la intervenció dels governs i conclou que en països com Espanya, Grècia, Itàlia, Japó, Letònia, Suïssa i Estats Units hi ha "una falta de prioritat governamental "sobre aquest problema.

Segons les dades aportades, el percentatge de nens vivint per sota del llindar de la pobresa a França i Espanya abans de la intervenció governamental és del 19,4 i el 18,8, respectivament, mentre que després de la acció de l'Estat, a França descendeix fins al 8,8%, enfront del 17,1% d'Espanya.

El mateix passa amb la República Txeca i Itàlia, dos països amb taxes de pobresa infantil del 17% i el 16,2% abans de l'acció del Govern i amb percentatges del 7,4 i el 15,9 després de les ajudes estatals.

L'informe conclou que aquestes diferències entre països s'han de veure com una mesura dels esforços i l'efectivitat dels governs per reduir la pobresa infantil.

França, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica i Hongria lideren la despesa en mesures per combatre la pobresa infantil, ja que gasten el doble-en proporció al seu producte interior brut-que altres països com Espanya, Suïssa, Itàlia, Canadà, Portugal, Japó i Bulgària.

A banda del llindar de pobresa relativa, en aquest informe s'utilitza per primera vegada la taxa de privació d'articles que haurien de ser bàsics en la vida dels nens dels països desenvolupats.

L'anàlisi part d'una llista de catorze elements bàsics, entre els quals figuren tres àpats al dia, llibres, diners per participar en els viatges de l'escola o dos parells de sabates, entre d'altres i comptabilitza a aquells nens que no tenen dos o més d'aquests articles bàsics.

En aquesta classificació Bulgària i Romania es troben a la cua (el 56,6 i el 72,6% dels nens no tenen dos o més articles), Espanya té un 8,1% de nens en aquesta situació i els països nòrdics mantenen aquesta taxa per sota del 3%.

L'autor de l'informe conclou que als països desenvolupats la taxa de privació "hauria d'estar molt pròxima al 0%" i ha lamentat que en 4 de cada deu països analitzats el percentatge de nens amb manca d'aquests elements bàsics és superior al 10%, entre ells França, Itàlia, Grècia i Portugal.

EFE 

Juny de 2012 

La Vanguardia