Assetjament a l’assetjament

Les intervencions ‘antibullying’ a les escoles topen contra la cultura familiar

La professora va ensenyar un bitllet impecable de 20 euros a la vintena d’alumnes que atenien la seva classe. Té valor?, va preguntar. Esclar!, va contestar el grup a l’uníson. Gelats, hamburgueses, llaminadures, roba. Quantes coses es poden comprar amb un bitllet blau quan es tenen 12 anys. Inespe­radament, la tutora va arrugar el bitllet fins a reduir-lo a una bola, després el va llançar a terra i va saltar-hi a sobre, trepitjant-lo. L’aula va emmudir. Vint parells d’ulls van mirar com recollia el parrac de paper, el desenvolu­pava donant-li la seva forma original i el mostrava, marcat de plecs com a cicatrius. Va repetir la pregunta: Té valor?

Hi ha nens amb l’autoestima impecable, com bitllets tot just sortits de fàbrica. D’altres estan fets un nyap perquè algú els ha ­arrugat i trepitjat repetidament davant la mirada dels seus companys i la inacció dels adults. “Cada dia, a l’hora del pati, una alumna d’un centre de Lleida se n’anava al lavabo, s’asseia sobre la tassa del vàter i es menjava l’entrepà fins que tornava a sonar el timbre”, relata Gemma Filella, investigadora de la Universitat de Lleida i autora d’un videojoc contra el bullying. Aquests van ser els esbarjos d’aquella nena de setembre a maig, mes en què es va advertir de la seva absència al pati. “L’assetjament escolar –indica Filella– adquireix dimensions que no imaginem perquè es fa a l’esquena dels adults”, continua, “que tampoc no actuen amb una bona gestió emocional quan ho descobreixen”. La investigadora, que ha recorregut desenes d’ escoles catalanes i ha donat formació a docents, ha topat amb pares que defensen els seus fills assetjadors i amb professors que accepten certs comportaments que amb una mirada més ètica són reprovables. “Hi ha confusió sobre quan i com actuar davant les incidències escolars”, afirma Filella, que ha provat el programa Happy en 1.500 alumnes. “Als professors els costa de diferenciar entre una desavinença accidental, un brot de violència, o un assetjament fet al llarg de dies”. I quina és la responsabilitat de l’escola quan el bullying es produeix fora del recinte? I què passa quan s’estén a les xarxes socials?

Sovint, els professors treuen importància a uns fets per paci­ficar el grup. “Cal deixar-los que s’arreglin sols”, consideren. Una de les claus, indiquen els experts en assetjament, és que els nois no tenen prou confiança que rebran suport si ho expliquen als adults encara que evidenciïn el seu patiment. Els mateixos ­mestres que van rebre formació antibullying admeten que no ­tenen prou coneixement sobre aquest tema i reclamen més ­formació per saber veure amb altres ulls la problemàtica i actuar en conseqüència. 

Per a aquella nena que es refugiava al lavabo, com per a altres nois, l’escola és un horror. Potser no hi ha cops que deixin blaus, ­però s’utilitzen paraules, insinuacions a WhatsApp o fotografies alterades a Facebook. En tot cas, reben la humiliació d’un company, aclamat per uns quants seguidors, i observat, divertidament o silenciosament, per la resta del grup. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre un i dos nens de cada deu són ­assetjats. Segons Save the Children, al nostre país fins i tot un 22% dels nens de secundària pateixen bul­lying, una acció que deixa conseqüències en el futur. Com els bitllets, valen l’equivalent a 20 euros, però la seva aparença no és la mateixa ni per als altres ni per a si mateixos. La manca d’autoestima condicionarà la seva trajectòria de vida.

Segons els experts, hi ha diverses explicacions psicològiques al fenomen de l’assetjament escolar basades en el fet que l’agressor utilitza la violència per resoldre problemes amb els seus iguals o que arrosseguen conflictes de casa. Es pot donar en personalitats complexes, amb baixa tolerància a la frustració i poca empatia, dificultats per complir les normes i respectar els límits. Són personatges que hi ha en tota mena d’escoles, però que sobreviuen millor a les escoles que busquen resultats alts introduint estratègies de competició entre els alumnes.

“Sovint, els agressors busquen popularitat, ser reconeguts pel grup”, explica Jenny Dettmann, directora del Colegio Escandinavo de Madrid. “Llavors cal ensenyar formes positives per aconseguir-ho”. Des que aquest any s’han desenvolupat els programes Kiva en aquesta escola s’han produït millores evidents en la convivència al centre, nascut com a ­cooperativa de pares nòrdics, entre els valors màxims del qual hi ha el respecte. “Tot el claustre té ara ulls per al benestar dels nens –afirma la directora–. Sabem què hem de fer per prevenir i actuar”. El resultat és la tranquil·litat al ­pati i la devolució de la confiança dels nens, més conscients també, en els adults.

Falten els pares. Durant el curs es va produir un cas d’assetjament. El protocol Kiva es va activar immediatament. Es va anotar tot. Qui en va informar, qui n’era la víctima, qui hi va participar. Per simplificar: es va arribar a un compromís de bona convivència i es va sancionar el responsable. “Són només nens”, es van queixar els pares de l’agressor. “Així es fan forts i aprenen a ­conviure”, ­argumentaven. La universitat finlandesa no havia previst que els pares, una peça fonamental en l’engranatge antibullying, desautoritzés l’escola en la seva ac­tuació a favor del respecte. A l’abric d’experiències semblants al món llatí, Kiva s’està plantejant crear eines per a les famílies en el seu programa en castellà (ara només es dóna en anglès).

Filella també té experiències ­similars, de pares que minimitzen els fets adduint que són bromes i defensen la lògica de la super­vivència. Una alumna li va dir: “Aquesta molt bé tot això que expliques, poder dir que et sents ­malament, que l’actitud de l’altre et fa mal, acudir a un adult si fa ­falta. Però això no serveix fora de l’escola. Ningú a la meva família no ho entendria”.

Carina Farreras

06/07/2016

La Vanguardia

Internet i xarxes, darrere d'1 de cada 4 casos d'assetjament i delictes sexuals a menors

Les víctimes solen ser adolescents amb edats compreses entre els 11 i els 15 anys, tant nois com noies

 

Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors gironins. La majoria de les víctimes tenen entre 11 i 15 anys. A diferència d'altres trams d'edat, aquests delictes comesos a través de les noves tecnologies afecten gairebé per igual tant a nois com a noies. Els agressors -sovint són homes- aprofiten que la xarxa els permet amagar la seva identitat, i que els joves són vulnerables, per enganyar-los amb un únic objectiu: aconseguir fotos i vídeos on apareguin despullats o amb poca roba. El llistat, però, no s'acaba aquí. Hi ha altres adolescents que veuen com després d'una relació fallida l'exparella els amenaça amb fer córrer les seves fotos íntimes pel ciberespai. Els casos més greus són aquells en què la víctima acaba patint abusos o agressions per part de qui ha conegut a través de xarxes socials. Per això, els Mossos consciencien tant els estudiants com els pares sobre els riscos de les noves tecnologies.

En els dos darrers anys, arreu de les comarques gironines, els mossos han rebut 51 denúncies per delictes contra la llibertat sexual on les víctimes tenien tan sols entre 11 i 15 anys. La llista de casos inclou des de coaccions fins a abusos, passant per tocaments o amenaces. I dins aquest global, ja s'han fet un lloc els delictes relacionats amb les noves tecnologies.

A la demarcació, Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors. Entre el 2014 i el 2015, la policia va rebre divuit denúncies de joves que van patir la part més fosca del ciberespai. I només durant el primer trimestre del 2016, ja n'han entrat cinc casos més.

En tots aquests, la víctima té menys de 18 anys. Però si es posa la lupa al tram d'edat comprès entre els 11 i els 15, aquí és on es concentren el gruix de les denúncies -en concret, setze de les 23 totals. «Estem parlant d'una etapa on els adolescents són més vulnerables, i on els agressors aprofiten per entabanar-los i enganyar-los a través de les noves tecnologies», explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (Urpac), la sotsinspectora Rosa Negre.

Impunitat i invisibilitat

Els agressors, sovint homes, s'aprofiten de la impunitat -i també la invisibilitat-que els donen tant Internet com les xarxes socials. Facebook, Twitter, Skype, Whatsapp, Telegram o d'altres de menys conegudes -com Redtube o Buzzarab- els serveixen de canal per contactar amb les víctimes. Envien missatges als adolescents fent-se passar per un amic seu, a través d'un perfil fals, o bé comencen a xatejar-hi amb l'excusa de fer amistat. Al final, més tard o més d'hora, els demanen fotos o vídeos on els adolescents apareguin despullats o amb poca roba. Després, comencen les amenaces i coaccions.«La gran majoria de casos que ens arriben estan relacionats amb la difusió d'imatges íntimes», explica la sotsinspectora. Però el llistat no es queda aquí. També hi ha joves que, després d'acabar una relació, veuen com l'exparella els amenaça amb fer córrer fotografies compromeses. O casos en què la víctima queda amb aquell qui ha conegut a través de les xarxes i acaba patint un abús o agressió sexual -va passar en set dels 23 denunciats-.

Nois i noies sense distinció

A diferència d'altres trams d'edat, en què les víctimes dels delictes sexuals solen ser noies, les noves tecnologies no fan distincions per sexe. Els il·lícits comesos a través d'internet i les xarxes socials, aquí, afecten gairebé per igual tant els nois com les noies. La sotsinspectora dels mossos tampoc amaga, però, que aquelles denúncies que els hi arriben són només «la punta de l'iceberg». I és que, igual com passa amb altres tipologies delictives, amb aquells relacionats amb les noves tecnologies, hi ha tota una xifra negra que es manté oculta. Al costat del treball per fer aflorar aquests fets, els Mossos d'Esquadra també incideixen en la prevenció. Per això, fan xerrades informatives tant als joves com als seus pares, perquè coneguin que les noves tecnologies també tenen perills.

«D'entrada, s'ha de desconfiar d'aquelles persones a qui es coneix per primer cop a través d'Internet o les xarxes socials; i sobretot, quan s'és víctima d'un delicte, cal denunciar-lo», indica Negre. La sotsinspectora precisa que, per posar-ho en coneixement dels Mossos, apart de trucar al 112 o anar a comissaria, la policia també té un correu electrònic específic: internet.segura@gencat.cat

Fa poc, els Mossos van fer una de les xerrades sobre els riscos d'Internet i les noves tecnologies a l'escola Josep Pallach de Figueres. Per unes hores, els alumnes de 6è-A de primària han canviat la seva rutina habitual i dos agents els consciencien sobre els riscos d'internet i les xarxes socials. Els policies s'ajuden d'un vídeo en què es mostra el cas d'una adolescent, assetjada per un jove que es fa passar per amic seu. Com que la noia té dades de contacte públiques a Facebook i dóna detalls de la seva vida personal, ell aconsegueix saber on viu i per on es mou, fins al punt d'arribar a perseguir-la. Es tracta d'una ficció, però basada en fets reals, amb què la policia pretén advertir els menors i, també, els pares dels perills de la sobreexposició pública a la xarxa i del comportament que adopten alguns pederastes.

ACN/DdG

27/04/2016

Diari de Girona

Què és l'assetjament moral o mobbing (AM)?

Què és mobbing o assetjament moral?

La paraula Mobbing descriu situacions en les que es victimitza i s'ataca d'una manera injusta, hostil i perjudicial a un/a treballador/a (generalment només un) per part dels seus superiors, companys i/o subordinats en una empresa o una organització durant un llarg període de temps.

Quina diferència hi ha entre conflicte i mobbing?

Cal no confondre els conflictes quotidians amb el mobbing, encara que un conflicte no resolt, latent, pot desembocar a mitjà o llarg termini en mobbing. En el mobbing, la víctima està en una situació d'inferioritat (subordinació, molts contra un...).

Quina finalitat persegueix el mobbing?

Mitjançant la destrucció de la identitat, el sabotatge, l'aïllament i d'altres maniobres perverses envers una persona, es pretén un objectiu clar: desembarassar-se d'ella.

Perquè sorgeix el mobbing?

Les causes són diverses i estan arrelades en la precarietat laboral i les estructures socials que trobem en les empreses o organitzacions, i en les ànsies de domini i poder per part d'individus concrets.

On es dóna?

El mobbing es practica arreu on el tipus d'organització ho permeti. Predomina en el sector mèdico-social i en educació. Afecta tant a les empreses privades com al sector públic i organitzacions. Sobretot on les tasques no estan ben definides.

Com es detecta?

Les conductes agressives que configuren el mobbing poden variar segons les persones, les cultures i les societats. Poden prendre formes molt subtils o manifestar-se d'una manera oberta. Es poden agrupar en:

• Atacs a les condicions laborals: pressions i crítiques injustes, fer que cometi errors, desacreditar-la professionalment...
• Aïllament i rebuig de la comunicació: fer-li el buit, rebutjar qualsevol contacte fins i tot el visual, aïllament físic, no se la deixa parlar, no se l'escolta…
• Atemptats a la dignitat: desqualificacions, crítiques i injúries personals, burles, gestos de menyspreu, es fan córrer falsos rumors...
• Violència verbal, física o sexual: amenaces físiques, empentes, cops de porta, crits, trucades telefòniques, desperfectes a les seves propietats…

Però sobretot ningú no li diu res ni li fa cap retret clar (perquè no existeixen o són banals). La víctima està atrapada i immobilitzada; no sap de què se l'acusa i es desestabilitza. La víctima no entén res, creu que tot és culpa seva i que està "perdent els papers".

Qüestionaris

Aquests qüestionaris poden ajudar a les persones víctimes de mobbing a objectivar les conductes que pateixen:

45 ítems de Leymann: Llista de comportaments hostils

Qüestionari LIPT-60: (adaptació del Leymann Inventory per Gonzalez de Rivera).

Quins efectes té sobre la salut?

La simptomatologia que presenten les víctimes està més lligada a la intensitat i durada de l'agressió que a la personalitat. Trastorns d'atenció i memòria, irritabilitat, ansietat, depressió, inseguretat, mals de cap, alteracions en l'alimentació, trastorns intestinals, plor, sudoració, ofecs, palpitacions, hipertensió, dolors lumbars i cervicals, dolors musculars, trastorns del son, cansament, debilitat, tremolors… L'estrès post-traumàtic és característic en moltes víctimes (reexperimentació del trauma, hipervigilància, conductes d'evitació envers els estímuls relacionats amb el trauma).

Què perd la societat?

La societat és la que suporta realment les nefastes conseqüències del mobbing i no es tracta només de pèrdues econòmiques. El mobbing és un exercici d'intolerància, d'intransigència, de discriminació, d'enveja… Si alguns individus no poden aturar per sí mateixos aquests processos destructius, la societat ha d'intervenir.

Es pot fer alguna cosa en contra del mobbing?

Es pot fer i cal fer-ho. Quan el procés és incipient, és possible la mediació. Quan les conseqüències sobre la salut són greus el mobbing ha de ser reconegut com a accident de treball. Cal establir una legislació específica com ja s'ha fet en d'altres països europeus.

Què hi diu la llei?

No existeix una regulació específica però hi ha una Recomanació de la Comissió Europea de 27 de desembre de 1991 sobre la protecció de la dignitat de la dona i de l'home en el treball, i una Declaració del Consell sobre la seva aplicació, de conformitat amb els articles 3, 4 i 5 de la Directiva 76/207 de 9 de febrer.

A l'Estat Espanyol, els articles 10, 14, 15 i 18 de la Constitució i la NTP 476 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals fan referència al dret a la integritat moral i al dret constitucional al treball.

Així les conductes més greus poden comportar vulneració d'aquests drets fonamentals, tal i com recullen les sentències que s'han dictat recentment.

Per acabar amb el mobbing cal una voluntat de canvi per part de les empreses, però també de cada treballador i treballadora sigui quina sigui la seva posició o càrrec en l'empresa.

Font: Clam per l'assetjament moral en el Treball

Víctimes i victimaris

Carla Herrero

Continua passant al nostre davant. De tant en tant, algun cas com el de la Carla Herrero (que aquest diari publicava dissabte) ens torna a reclamar l'atenció. Hi ha qui dirà que la violència hi ha estat sempre, que les vexacions a l'escola són tan velles com els plans d'ensenyament, però això no consola ningú. Feu memòria un moment. Quan teníeu 13 anys, per exemple. Segur que podeu recordar la Carla de la vostra classe. Potser vosaltres mateixos ho vau ser en algun moment. Aquella noia grassoneta, o l'estudiós amb ulleres, o aquell fill de mare soltera: o el xaval amb orelles d'elefant, o el que es va fer pipí als pantalons aquell dia davant la pissarra... L'intimidador i els seus sequaços sempre hi eren per riure's del feble, per dotar-lo de sobrenoms degradants, per donar-li clatellots, per fer-lo sentir el ser més ridícul de la creació. Cada dia. Durant mesos, fins i tot anys. Com una gota malaia en la difícil travessia de l'adolescència. 

Deia Hobbes que l'home és un llop per a l'home. La crueltat no és només patrimoni dels adults. Els depredadors actuen amb impunitat, covardament emparats en el grup, en el silenci, en la norma adolescent que assenyala el xivato com l'empestat. L'estigma d'inferioritat, de vergonya i d'impotència impedeix a la criatura oprimida revelar el seu patiment als familiars, i menys denunciar els torturadors. Tot passa en una classe dividida entre els que també riuen i els que miren cap a una altra banda. I els grans? Pares, professors.., incapaços d'entendre els senyals d'alerta, com en un altre món: "No en vam ser conscients", "són coses de criatures", "ha d'aprendre a defensar-se sor... Cecs. 

Recorden en Jokin? Als 14 anys, de matinada, en Jokin va obrir la finestra i es va sentir alleujat per la profunda olor del mar d'Hondarribia. Va saltar daltabaix empès per anys de fustigació al pati de l'escola. "Lliure, oh, lliure, els meus ulls continuaran encara que parin els meus peus", va deixar escrit en el seu xat habitual d'internet. Amb en Jokin l'assetjament escolar va deixar de ser només un incident en el context educatiu i va assolir el grau de gravetat que li corresponia. Passat l'impacte dramàtic, ho vam oblidar. La Carla ens fa tornar a obrir els ulls. Tornarem a oblidar? La veritat és que continuem tolerant agressions menors i quotidianes, mentre els nens estan exposats a comportaments agressius més extrems i a noves formes de (in)comunicació dins del seu entorn més proper. 

L'assetjament escolar és un d'aquests problemes oblidats, absent en les lleis d'educació, en els programes del professorat. Un drama ocult com fins fa poc ho era la violència domèstica. Cada pare, cada mestre, cada amic, cada company de classe, cada director... ha de ser un vigilant. La inacció i la dissimulació protegeixen sempre els botxins, mai les víctimes. Tots hi tenim alguna cosa a veure, amb aquestes vides tallades de sobte, siguin víctimes o victimaris.

Susana Quadrado

20/09/2012

La Vanguardia

Les aparences enganyen

Tura Soler
13/04/2012
El Punt Avui_Presència

Es dupliquen les víctimes que demanen ajuda especialitzada per violència de gènere

L'obertura de cinc nous Serveis d'Informació i Atenció a les Dones afavoreix que es posin de manifest més casos

La presidenta de l´ICD, Montse Gatell, al centre
ACN

El nombre de dones gironines víctimes de violència masclista que han demanat ajuda a un servei especialitzat s'ha duplicat durant el 2011. L'any passat, 1.379 dones van dirigir-se a un dels quinze Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) que hi ha repartits arreu de la demarcació perquè les ajudessin a superar situacions de pressió psicològica o maltractaments per part de les parelles. Al 2010, havien estat 600 i escaig. 
Precisament, l'obertura de cinc nous SIAD -en poblacions com Blanes, Roses o Olot- ha permès fer aflorar nous casos d'aquesta xacra social que fins ara es mantenien invisibles. D'altra banda, la línia de telèfon específica per a aquestes situacions va rebre 815 trucades.

Ampliació de la xarxa


Al territori gironí, la xarxa de serveis municipals d'informació i atenció a les dones es va acabar de desplegar el 2010. Arreu de la demarcació hi ha quinze d'aquests centres, i els darrers que es van posar en funcionament es troben a Puigcerdà, Olot, Blanes (Selva), Roses (Alt Empordà) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).


L'any passat, els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones van atendre 3.010 dones, 1.379 de les quals s'hi van adreçar per demanar ajuda davant una situació de violència masclista. Si es compara aquesta dada amb la del 2010, en només dotze mesos la xifra es va doblar (aleshores, se'n van atendre 600 i escaig).


La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, explica que precisament, l'obertura de nous SIAD ha permès fer aflorar aquesta xifra negra. "No és que hi hagi més casos, sinó que n'han sortit a la llum molts que fins ara es mantenien ocults", va precisar Gatell.
 Aquests centres especialitzats són un dels recursos de què disposen les dones que pateixen maltractaments per part de les seves parelles o famílies. 

Dins les vies d'ajut per afrontar aquesta xacra social s'hi troba també el telèfon 900 900 120, un servei gratuït i confidencial creat específicament per ajudar les víctimes, i que molts cops funciona com a porta d'entrada a la resta de recursos.
 La línia fa deu anys que es va posar en servei, atén en 124 idiomes diferents i durant tot aquest temps, a les comarques gironines hi ha hagut més de 6.700 dones que l'han utilitzada. De mitjana, aquest telèfon rep unes 800 trucades anuals per part de víctimes de violència masclista a la demarcació.
L'any passat, el 900 900 120 va rebre 815 trucades des d'algun punt de les comarques gironines. I en els dos primers mesos d'aquest 2012, ja hi ha hagut 151 dones que l'han utilitzada per demanar ajuda.
Segons concreta la presidenta de l'ICD, gairebé set de cada deu trucades responen a situacions de maltractament psicològic. 

"És el tipus de violència contra les dones més invisible i que es dóna amb més freqüència", va indicar Montse Gatell.



Maltractament psicològic


Per darrere de la violència psicològica, es troba la física (un 38,6% de les trucades), seguida de l'econòmica (és a dir, aquells casos en què els homes deixen la parella sense cap ingrés) i la sexual. De l'estadística, també en destaca que la majoria de víctimes que fan servir aquest recurs tenen entre 31 i 40 anys i que "en molts casos en porten una mitjana de deu suportant maltractaments", va indicar Montse Gatell.


La presidenta de l'ICD també va donar dades sobre el Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE), que acull víctimes i fills de violència masclista. En total, n'hi ha 7 repartits arreu del territori català. A les comarques gironines, el CIE és a Salt i l'any passat va atendre 324 dones i 110 infants o adolescents. El 2010, aquest servei específic per combatre els maltractaments va atendre 364 dones i 118 nens.

Xavier Pi

03/03/2012

Font: Diari de Girona