Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Codi Risc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Codi Risc. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2016

L'atenció continuada als infarts evita en un any el trasllat de 135 pacients a Barcelona

El Codi infart és el protocol d’actuació urgent que s’activa davant la sospita que un pacient pateixi aquesta cardiopatia i necessiti una angioplàstia- s’ha activat un mínim de 400 vegades el 2015 a les comarques gironines, segons dades provisionals del CatSalut. Aquest any ha estat el primer que la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Trueta de Girona ha funcionat les 24 hores del dia. Això ha evitat el trasllat de 135 pacients a hospitals de Barcelona, que són els que han patit l’infart entre les vuit del vespre i les vuit del matí, el tram horari que abans no cobria el Trueta. Aquesta xifra és superior a la prevista inicialment perquè estimaven que durant les nits atendrien uns 90 casos anuals.

El primer any d’ampliació del servei de la Unitat d’Hemodinàmica de l’hospital Trueta, el Codi infart s’ha activat un mínim de 400 vegades a la regió sanitària de Girona, segons dades provisionals del CatSalut. En 135 casos, les activacions s’han fet durant el tram horari nocturn, el que es va ampliar a partir del 16 de gener. Així, el 33,75% de les activacions del darrer any van entre les vuit del vespre i les vuit del matí. El mes amb més activacions va ser el maig, amb 49 casos. El 2014, la Unitat d’Hemodinàmica del Trueta van atendre 286 codis infarts activats durant l’horari diürn, mentre que en 78 ocasions va ser necessari derivar els pacients als hospitals de la Vall d’Hebron o a Germans Trias i Pujol perquè l’activació es va fer de nit. L’objectiu de l’ampliació horària era millorar l’accessibilitat a l’angioplàstia primària. Amb les ampliacions horàries s’escurça el temps de resposta, perquè s’atenen els casos en el territori mateix i els trasllats dels pacients són més curts.

Els resultats preliminars també demostren que es triga menys que abans entre l’electrocardiograma i l’obertura de l’artèria i també hi ha hagut un increment del percentatge de pacients sotmesos a reperfusió amb angioplàstia primària en menys de 120 minuts, que ha estat del 56,9% en els resultats provisionals de 2015. L’ideal en casos d’infart de miocardi és que entre el diagnòstic i l’obertura de l’artèria i el restabliment del flux sanguini (reperfusió) passi un temps inferior o igual als 120 minuts. A la regió sanitària de Girona, el temps transcorregut entre la primera assistència a un pacient amb infart de miocardi i la realització de l’angioplàstia primària ha passat d’una mitjana de 124 minuts a 113 el 2015. Per mantenir els temps de resposta adequats és necessari que davant la sospita de patir un infart es realitzi immediatament una trucada al telèfon d’emergències 112. Aquest activa al Sistema d’Emergències Mèdiques, que es desplaça al lloc i fa la valoració mèdica oportuna i, si s’escau, activa el Codi infart.

Amb l’activació d’aquest protocol es redueixen notablement els temps de resposta, perquè la xarxa sanitària està totalment coordinada en la seva actuació sanitària. La població de referència de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta pel que fa al Codi infart és la població de la Regió Sanitària Girona; amb l’excepció de la zona de l’Alt Maresme que té l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona com a hospital de referència. Nova hemodinàmica A finals de l’any passat, el Trueta va renovar la sala d’hemodinàmica amb la instal·lació d’un aparell d’última generació, que permet millores en relació amb el que hi havia fins aquell moment. La compra del nou aparellatge va suposar una inversió de 741.730 euros. La principal millora del nou equipament és la qualitat de la imatge, que facilita tant els diagnòstics com els tractaments.

L’infart de miocardi agut és una causa important de morbimortalitat. A Catalunya, se’n produeixen uns 6.500 casos l’any i es calcula que prop d’un 40% d’aquests infarts (prop d’uns 3.000 a l’any) són casos aguts d’infarts de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST). Aquesta tipologia d’infart es caracteritza per ocasionar una obstrucció total del flux sanguini i, per tant, és responsable d’una part molt important de la mortalitat global per infart. Per això, és vital per a la supervivència i minimitzar les seqüeles dels pacients que el pateixen que l’actuació mèdica sigui com més ràpida millor amb l’administració d’un tractament repermeabilitzador del vas obstruït. El Codi infart és un protocol d’actuació urgent que comprèn l’activació organitzada i coordinada d’un seguit de dispositius assistencials, des del Sistema d’Emergències Mèdiques a tots els centres sanitaris de Catalunya, i que permet l’atenció urgent en la fase aguda de la malaltia quan se sospita que un pacient té un infart i és candidat a reperfusió immediata. En aquests pacients, el tractament idoni segons les guies de pràctica clínica és l’angioplàstia primària.

ACN
17/02/2016

dimarts, 13 d’octubre del 2015

El Govern va detectar 1.500 casos de conducta suïcida el 2014

L'Executiu implanta el Codi Risc, que a finals d'any arribarà a tot Catalunya 
La Generalitat es proposa reduir el 10% dels suïcidis, mig miler a l'any 

Daehyun Kim
A Catalunya, el 2014, es van suïcidar 537 persones. No és una dada nova, però és indicativa. La xifra sol rondar aquest mig miler anual. Fa un any, el Govern català va activar el Codi Risc de Suïcidi, un pla que persegueix reduir aquesta xifra, augmentar la supervivència dels que han sigut tractats després d'un intent de suïcidi i prevenir perquè no ho repeteixin.

El pla s'ha anat implantant, està en un 54% del total previst, i a finals d'any haurà d'haver arribat a tot el territori català. Segons dades de quan ja regia en el 40% de Catalunya, el Codi Risc ha permès detectar mitjançant un registre de casos atesos 1.500 persones amb conductes suïcides. La xifra és interessant encara que ara com ara no es pot comparar amb altres anteriors perquè el registre és nou. S'ha de suposar que quan el codi estigui implantat en el 100% de Catalunya la xifra serà superior.

Entre el total de les 1.500 persones detectades, es va activar el Codi Risc en el 73% dels casos, 1.150. És a dir, van tenir un seguiment. Es considera que sense un programa específic com aquest només hi ha seguiment d'un 20%. El codi compta amb tres fases.

Activació a urgències
La primera fase, d'alerta i activació, es posa en marxa als mateixos serveis d'urgències on s'hagi atès la persona afectada. La segona consisteix en el seguiment, telefònic i presencial, des de serveis sanitaris especialitzats. La tercera fase consisteix en un seguiment integral per part del metge de família.

A Catalunya, la taxa de mortalitat per suïcidi va ser el 2013 de 7,2 defuncions per cada 100.000 habitants; per sexe, 11,23 homes i 3,3 dones. Es tracta d'una taxa baixa en relació amb les d'altres països europeus, on de mitjana és d'11,85 defuncions per cada 100.000 habitants a l'any.

Els homes són majoria entre els que es lleven la vida. Gairebé quatre vegades més que les dones a Catalunya el 2013. No obstant, les dones són majoria en els casos d'intent de suïcidi.

Els supervivents
El pla del Govern també preveu un acord amb el Consell Audiovisual de Catalunya per establir un protocol sobre com han de parlar els mitjans de comunicació del suïcidi. Una informació realitzada correctament pot ajudar, va afirmar Cecilia Borrás, de l'associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents. Un supervivent no és aquell que sobreviu a un suïcidi, sinó la persona que mantenia una relació íntima amb el difunt. Es calcula que per cada suïcida hi ha sis supervivents.


Toni Sust
09/10/2015
El Periódico