El Banc de Sang necessita 2.500 donacions abans que acabi l'estiu

Avisa que les reserves dels grups negatius estan sota mínims després d'un juliol fluix

El Banc de Sang i Teixits (BST) necessita 2.500 donants a les comarques gironines abans que acabi l'estiu. Així ho va alertar ahir el seu director, Joan Profitós, que afirma a més que les reserves de grups negatius (A- i O-) estan sota mínims aquests dies.

Les donacions que falten completarien les 6.000 que el Banc s'ha posat com a objectiu recaptar aquest estiu a la província per garantir l'assistència dels pacients. De fet, aquestes 6.000 són la contribució gironina a les 50.000 donacions que es necessiten en l'àmbit de Catalunya, ja que la sang que es recapta a la demarcació pot ser utilitzada als hospitals de les altres tres províncies i viceversa. En aquest sentit, Profitós va voler fer una crida per acabar de completar aquest nombre aprofitant que la que ve és per a molts l'última setmana de vacances.

«El juliol no va anar gaire bé, i aquest agost curiosament la cosa ha millorat. Però encara falta molta sang, ja que aquest any ha estat desastrós pel que fa a recaptacions», afirma el director del BST.

La campanya d'estiu es dóna per finalitzada a finals de setembre i en l'àmbit de Catalunya encara falten 13.000 donacions per arribar als nivells òptims. La resta ja s'ha aconseguit gràcies a campanyes com la marató de Llançà o la de Núria del cap de setmana passat, la primera que es feia al santuari i que va resultar ser un èxit rotund. Pel que fa a la resta de donacions, Profitós va mostrar-se satisfet per la resposta ciutadana. «En el cas dels teixits anem bé, tot i que millor que no n'hi hagués, perquè això vol dir que no ha mort ningú», va comentar. En llet materna el Banc també es mostra satisfet, i en medul·la el nombre de donacions està per sobre dels objectius anuals.

La sang doncs, és el gran cavall de batalla del Banc. La institució recorda que no només aquells que pateixen accidents necessiten transfusions de sang, sinó també tots els que, a causa de les seves malalties, en un moment determinat presenten una mancança de components sanguinis.

Al BST la gestió de les donacions és «integral», fet que permet coordinar millor les maratons i campanyes i gestionar amb més eficiència els volums de sang. Aquest sistema, sense referents similars en altres bancs de sang europeus, garanteix subministrament a tots els hospitals que ho necessitin.

Profitós destaca que, tanmateix, el BST s'ha d'anar «guanyant» la sang dia a dia i campanya rere campanya. Normalment a l'hivern i els mesos de vacances d'estiu és quan baixen més les donacions i quan el Banc necessita més fer rebost. Per això Profitós demana no abaixar la guàrdia aquests dies. La propera parada, la marató de Figueres.

F. Benejam

22/08/2016

Diari de Girona

Un ronyó de recanvi per a tota la vida

Una dona anglesa el va rebre de la seva mare fa 43 anys, i no hi ha constància de cap altre òrgan trasplantat que sigui centenari 

Quan Sue Westhead encara no havia fet els trenta i els metges li van dir que necessitava un ronyó nou, s’hauria conformat que la peça de recanvi li durés cinc anys. Això era a principi dels anys setanta. Gairebé quatre dècades i mitja després, l’ òrgan continua funcionant perfectament, sense cap indici evident de deteriorament.

Però això no és tot. L’històric ronyó en qüestió no era d’una noia de la seva edat, sinó de la seva mare, que llavors ja tenia 57 anys. La qual cosa vol dir que es tracta d’un òrgan en si mateix centenari, d’allò que no hi ha, amb una enginyeria pròpia d’un Bentley o un Rolls Royce si es tractés d’un cotxe, i d’un Rolex o un Breitling si fos un rellotge.

Com que no hi ha estadístiques sobre això, és impossible saber del cert si es tracta del ronyó trasplantat més vetust de la història, i si compleix per tant els requisits per figurar al llibre Guinness de rècords. Però té totes les paperetes per tenir aquest honor. De fet, només els òrgans de les persones ­centenàries el superen en edat i experiència.

Quan a Sue Westhead li van implantar el ronyó de la seva mare al Royal Victoria Infirmary Hospital de Newcastle, els doctors li van dir que si tot anava bé podia esperar viure amb el recanvi al voltant de vint anys, i després en necessitaria un de nou (la qual cosa no hauria estat necessàriament fàcil, per qüestions de compatibilitat). “Em sentia tan malament i estava tan desesperada que m’hauria conformat amb molt menys, una quarta part d’aquell temps”, explica la dona en la celebració del centenari del seu ronyó màgic.

Aleshores, els ronyons de Sue operaven a un deu per cent de la capacitat màxima, molt per sota del necessari per poder fer una vida normal, i la insuficiència renal feia que la seva expectativa de vida no fos particularment optimista si no es beneficiava d’un trasplantament (tenia la pell de color groc, no tenia ni gana ni energia, fins al punt que amb prou feines podia caminar). I encara que l’edat de la seva mare no la convertia en la donant ideal, consideracions mèdiques (especialment de compatibilitat) van fer que els especialistes es decantessin per aquella opció.

Des d’aquella operació han transcorregut 43 anys, un fet que la professió mèdica considera un petit miracle. “Sens dubte ho és, i cal donar les gràcies als magnífics gens de la família, però jo també hi he posat el meu granet de sorra, fent exercici, amb una vida saludable i prenent al llarg de tot aquest temps més de vint pastilles diàries per combatre un possible rebuig. Encara que suposo que a hores d’ara el ronyó de la meva mare ja es deu trobar com a casa. Si ara es donés de baixa, seria com aquells matrimonis de tota la vida que es divorcien quan són avis...”, diu Westhead.

Cap autoritat pertinent (Societat Britànica de Trasplantaments, Autoritat per al Control dels Teixits Humans, Ministeri de Sanitat, Centre de Trasplantaments i Transfusions de Sang...) té constància de l’existència al món –i sens dubte al Regne Unit– d’un ronyó trasplantat amb més d’un segle d’edat. El de Sue farà els 101 al novembre, si tot segueix bé com fins ara.

L’any passat es van efectuar tan sols a la Gran Bretanya tres mil trasplantaments de ronyó, i cinc mil persones es troben en llista d’espera (de mitjana dos o tres anys per rebre el d’un donant que hagi mort, molt menys si es tracta del d’un familiar). El paper principal d’aquest òrgan és filtrar els residus de la sang i convertir-los en orina. Si falla i el procés no es duu a terme, el cos acumula residus i la vida de l’interessat corre un perill seriós.

En el cas del cor, la persona que més temps ha viscut amb un òrgan trasplantat és John McCafferty, que va rebre el seu l’octubre del 1982 a Londres i va viure 33 anys més, fins a la seva mort preci­sament a conseqüència d’una infecció i insuficiència renal, als 73 anys.

Als Estats Units, fa uns dies, una dona va ser portada a l’altar per l’home que té el cor que va donar el seu pare en morir. “Va ser molt emocionant –va dir–, com si una part d’ell hagués estat amb mi aquell dia tan assenyalat”.

Rafael Ramos

13/08/2016

La Vanguardia

Cada dia 120 persones es registren com a nous donants de medul·la

A Espanya, els pacients troben teixit compatible en el 90% dels casos

Sembla que per a l’ Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) no hi ha res impossible. Aquesta entitat, nascuda del no-res fa més d’un quart de segle, va aconseguir sense mitjans i amb moltes ganes portar Espanya al cim mundial de l’activitat trasplantadora, lloc que no ha abandonant en dues dècades. Quan les morts a la carretera, principal recurs d’ òrgans, van començar a baixar, ja havien posat en marxa plans alternatius que passaven per òrgans de donants vius, per poten­ciar la donació a cor aturat, la recerca de donants als serveis d’urgències... cosa que ha impedit no només que les donacions (i els trasplantaments) minvessin sinó que seguissin augmentant.

Ara aquest organisme, dirigit per Rafael Matesanz, ha tornat a superar-se, en aquesta ocasió en relació amb la donació de medul·la òssia. De resultes de la necessitat d’incrementar el nombre de donants, l’any passat es va posar en marxa un pla que es va fixar com a objectiu passar dels 200.000 els 400.000 donants de medul·la el 2020, amb un augment anual de 40.000. Ja que, segons va informar ahir la mateixa ONT i el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (Redmo), en els primers 6 mesos de l’any, ja s’han assolit els 230.000 donants, gràcies a l’increment de persones que es registren, a un ritme mitjà de 120 nous donants diaris. Aquestes dades permetran arribar al quart de milió de donants de medul·la en finalitzar el 2016, segons les previsions de l’ONT.

Les dades facilitades ahir registren un total de 22.431 nous donants en el primer semestre d’a­quest any, per damunt del planificat per assolir els objectius anuals (40.000), cosa que permet preveure que s’assoliran els 400.000 donants el 2019. Concretament, des de principi d’any, el nombre total de donants de medul·la ha passat de 207.572 (a data 1 de gener del 2016) a un total de 230.003 (1 de juliol), la qual cosa suposa un augment d’un 11%. Sis comunitats ­superen aquest increment: Aragó (22%), Galícia (20%), Astúries (18%), Andalusia (15%), Castella- la Manxa (12%) i Catalunya (12%), a les quals cal sumar la Ciutat Autònoma de Ceuta, amb un increment del 17%.

Leucèmia aguda (es diagnostiquen a l’any unes 5.000 persones), limfoma (7.000) i mieloma múltiple (2.000) són les principals malalties que poden beneficiar-se d’un trasplantament de medul·la. A més, la leucèmia és el càncer infantil més freqüent, suposant un 30% de les malalties hemato-oncològiques pediàtriques. El 70% dels pacients que poden beneficiar-se d’aquest tipus de trasplantament necessiten un donant no familiar.

En l’actualitat, més de 28 milions de persones al món ja són donants de medul·la, xifra a la qual s’afegeixen les més de 650.000 unitats de Sang de Cordó Umbilical (SCU) emmagatzemats al món. Espanya disposa del 10% de totes les reserves mundials de SCU, amb més de 60.000 cordons emmagatzemats en bancs públics. I és el segon país del món, després dels Estats Units, amb més unitats de SCU emmagatzemades.

Segons les dades de l’ONT, en aquests moments es troben donants en el registre espanyol o en els registres internacionals per a prop del 90% dels pacients, en un temps mitjà de 33 dies (compatibilitat d’HLA, antígens leucocitaris humans). L’objectiu final és aconseguir l’autosuficiència completa a Espanya.

Céleste López

19/07/2016

La Vanguardia

Els donants de medul·la a les comarques de Girona passen de 67 a 1.197 en un any

Un home fent-se proves de saliva a Banyoles per oferir-se com a donant
Foto:Aniol Resclosa

El registre de donants voluntaris de medul·la òssia segueix in crescendo. Enguany, a les comarques gironines, es compta amb 99 persones més des de gener, després de que el nombre de donants de medul·la ossia augmentés exponencialment l'any passat amb la mobilització ciudadana que va provocar el cas de Joel Coll, el nen de 6 anys de Banyoles amb leucèmia que necessitava un donant molt difícil de trobar. 

L'any 2010 es van registrar a la demarcació de Girona 67 donants de medul·la, xifra que el següent any va créixer fins a 1.197 donants després de la campanya de sensibilització organitzada per la família Coll l'estiu de 2011. "L'èxit en el cas de Joel Coll va ser la bona organització", explica la Fundació Josep Carreras, que lluita contra la leucèmia des de la recuperació de la malaltia del tenor Josep Carreras. La fundació explica que "campanyes com la de Joel Coll n'hi ha moltes", però a diferència d'algunes altres, la família de Banyoles "va aconseguir equilibrar el nombre de donants amb la disponibilitat per part dels centres mèdics per atendre'ls". L'èxit de la campanya de la família banyolina el reflectien les xifres: el dia de la donació extraordinària per buscar un donant compatible amb el nen es van registrar, només a la capital del Pla de l'Estany, 770 persones. 

Així doncs, en un dia, en una ciutat de la província i en una convocatòria extraordinaria es va multiplicar per 10,5 el nombre de donants de l'any 2010. Després de l'allau de persones registrades de l'any passat, el pare de Josep Coll va publicar una carta agraint "la meravellosa resposta a la crida", i va explicar a la població l'esperança que donen tots els donants "a en Joel i als altres Joels que necessiten una medul·la o un cordó per viure". La població gironina no s'ha oblidat dels altres caos, i per aquesta raó, a Girona, aquest any de moment ja s'hi ha quasi duplicat el nombre de donants de 2010. Amb això, la demarcació ja aporta al registre de donants de medul·la 2.667 voluntaris. 

Alta incidència a Catalunya 

Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de pacients de leucèmia més elevat d'Espanya. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, a finals de 2011, 181 catalans necessitaven trobar un donant de medul·la o de cordó umbilical. A aquesta demanda hi donen resposta 16.315 donants que, a més d'oferir-se als pacients catalans, queden a la disposició de qualsevol altre pacient que pugui necessitar la seva medul·la arreu del món. Tanmateix, aquests 181 catalans tenen a la seva disposició a la resta de donants del món (15 milions). Tot i així, cal tenir en compte que no és fàcil per al pacient trobar un donant que sigui compatible amb ell. En el cas del Joel, per exemple, la probabilitat de trobar un donant era d'un entre 40.000, i a això s'hi ha d'afegir que una vegada trobat el donant, aquest reafirmi la seva donació i que el procés resulti satisfactori. A més a més, només 1 de cada 4 malalts de leucèmia disposen d'un donant familiar compatible. 

En l'àmbit espanyol, el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) celebra enguany haver arribat als 100.000 donants voluntaris de medul·la després d'haver inscrit des del gener d'aquest any a 6.798 persones més a al registre espanyol. Aquesta xifra suposa el doble de les persones registrades l'any 2011, ja que de gener a juliol de l'any passat es van contar 3,015 donants. Tot i així, la Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) no considera la xifra una meta, sinó un incentiu, i es proposa duplicar la xifra de 100.000 donants de cara al 2016.

Joan Francesc Puig Roure

31/07/2012

Diari de Girona