Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anorèxia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anorèxia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de desembre del 2016

Anorèxia i xarxes, llei pendent

Els experts per la reforma de la legislació de salut pública

L'apologia de l'anorèxia i la bulí­mia campa amb llibertat a les xarxes socials sense que existeixi de mo­ment cap legislació per poder, al­ menys, posar alguna porta en aquest camp immens. Algun senyal de pe­rill. Instagram, Twitter, Facebook, blogs, grups privats de whatsapp o Pinterest -la que més es fa servir a Catalunya.

Segons els Mossos d'Esquadra­ acullen milions de fotos i comentaris de reptes perillosos per encaixar en uns cànons de primesa extrema, per embolcallar una malaltia com un "estil de vida" sobretot entre noies adolescents i joves. El que es coneix com la thinspiration.

Amb l'ús massiu del mòbil per part dels adolescents, explica Marga Serra, professora de la UOC experta en trastorns del comportament ali­mentari (TCA), s'ha passat de la con­sulta de les pàgines proanorèxia i probulímia (Pro Ana i Pro Mia) a les xarxes socials, que amplien el perill a causa de la multiplicació i la invisi­bilitat dels missatges. Amb el mòbil, el control parenta!sobre les recer­ques s'ha complicat.

Un informe que ha presentat aquest any la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària indicava que el 87% de les famílies dels pacients entrevistats (l'edat mitjana era de 19 anys, i majoritàriament dones) no es­taven al corrent de les cerques dels seus fills per internet. Les xarxes so­cials, explica Marta Voltas, presidenta de la Taula de Dialèg i directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bu­límia (ACAB), incideixen negativa­ment tant en l'aparició de la malaltia com en el ritme de recuperació, ja que es frena.

Si el procés de recuperació és normalment de 3 a 5 anys, l'ús de les xarxes socials durant el tractament pot fer que el trastorn es cronifiqui. És un tema greu, indica.
Grups que es retroalimenten en­ torn d'un "estil de vida" amb con­sells llançats per noies que pateixen algun tipus de trastorn de conducta alimentària, entorns virtuals difícils d'abandonar ja que esdevenen una comunitat de "suport social".

Grups que desanimen i dificulten que es demani ajuda. Un món sense filtres en el qual s'expliquen tota mena d'estratègies per aconseguir la pri­mesa extrema i per evitar el control dels pares (com vomitar, com desfer­-se del menjar, com fer veure que es menja...). I on apareixen nombrosos reptes per mesurar aquesta primesa, com el #A4paperchallenger o el #co­larbonechallenge (veieu la informació superior).

Amb l'ús massiu de les xarxes so­cials per part dels adolescents, les conductes de risc han crescut un 20%, segons l'ACAB. L'impacte de les xarxes també s'observa en les conductes autolesives i l'efecte contagi que tenen. Per això, els experts en TCA consideren imprescindible i corregir el buit legal que existeix en aquests moments, per tenir almenys una eina d'actuació. Des de la Taula de Diàleg s'està impulsant de la mà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) una proposta de reforma le­gal que, segons la seva presidenta.

No s'ha de centrar en la via penal, sinó en l'administrativa. En aquest sentit, l'objectiu és que es pre­senti en el Congrés dels Diputats amb el consens de tots els grups una reforma de la llei de Salut Pública -ja s'està negociant- perquè s'inclogui en l'articulat la necessitat de vetllar contra l'apologia de l'anorèxia i l'im­pacte que té en la salut pública. No­ més amb això, s'indica, ja es tindria un instrument amb què actuar, tot i que el món d'internet és molt difícil de controlar.

Si bé no es tracta d'una qüestió econòmica, la presidenta de l'ACAB cita un informe de l'hospital del Mar en el qual s'indica que la despesa pú­blica anual a Espanya pels trastorns alimentaris és de 68 milions d'euros.

L'opció de la via penal, com es va plantejar al principi, era molt com­plexa, explica Jorge Navarro, vocal de la junta de govern de l'ICAB, ja que aborda els delictes més greus. A més, assenyala l'expert, normalment els qui inciten i fan propaganda d'aquests trastorns alimentaris a la xarxa són persones malaltes.

Des de l'ACAB es considera que perquè la reforma legislativa avanci cal el consens de tots els grups polí­tics, unir els punts de vista. I això no passa quan es planteja la modificació del Codi Penal. És el que va pas­sar l'any 2015, quan el Senat va de­batre una proposta de reforma per incloure-hi l'apologia de l'anorèxia, però la majoria de grups van votar en contra, entre ells el Partit Popular i el PSOE.

El que és evident segons els ex­perts és que les vies de consciencia­ció social no són suficients i cal l'em­para legislativa per poder actuar. En aquest context s'esmenta el cas d'Alemanya, on els allotjadors i pro­veïdors de continguts a internet s'en­fronten a sancions greus si no poden demostrar que els seus usuaris són majors d'edat. S'ha de tenir en comp­te que la majoria dels qui busquen aquest tipus de continguts són sobre­ tot noies joves, ja que l'edat mitjana de la primera cerca a internet se si­tua en els 15,5 anys.

De cada deu joves afectats per un trastorn alimen­tari, nou són noies, però s'adverteix que comença a créixer el nombre d'adolescents nois amb obsessionats amb el cos i la musculació (vigorè­xia).

Per això, Marta Voltas explica que a més de les campanyes generals de prevenció que es poden fer, està comprovat que si des de les mateixes xarxes socials les empreses envien missatges d'advertència i es propo­sen links d'informació, un 35% dels usuaris poden desistir de fer la cer­ca.

Cristina Sen
05/12/2016
La Vanguardia

divendres, 25 de setembre del 2015

Un 29% dels adults i un 11% dels menors de 18 anys tenen trastorns mentals greus

La xarxa de salut mental de les comarques gironines atén cada any 25.000 persones
Setmana d'actes per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental
Usuaris de la llar-residència La Massana
La xarxa de salut mental i addiccions tracta cada any a les comarques gironines prop de 25.000 persones. D'aquestes, 20.000 (15.000 adults i 5.000 nens i joves) tenen problemes de salut mental i 5.000 més, problemes d'addiccions. Segons els diagnòstics fets, un 29,08% dels adults i un 11% dels menors de divuit anys tenen un trastorn mental greu. Aquestes són les dades que l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), que gestiona la xarxa de salut mental a la regió sanitària de Girona, ha donat a conèixer amb motiu de l'organització del programa Dignitat en salut mental que es durà a terme del 5 al 10 d'octubre per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental (10 d'octubre). L'OMS calcula que una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida.

El 2014 els centres de salut mental comunitaris d'adults de les comarques gironines van fer 77.075 visites i els centres de salut mental infantils i juvenils, 25.859. Per la seva banda, els centres d'atenció a les drogodependències van sumar, l'any passat, 25.588 visites.

D'acord amb els diagnòstics fets, del total de pacients adults atesos, un 26% tenen trastorns depressius; un 21%, adaptatius; un 20%, psicosi; un 12% ansietat i un 7%, trastorns de personalitat. El 14% restant correspon a altres diagnòstics. I en persones menors de 18 anys, a l'11% se'ls va diagnosticar un trastorn mental greu; a un 5,5%, un trastorn de comportament; a un 15,6%, dèficit d'atenció, i a un 5,9%, trastorn de la conducta alimentària.

LES XIFRES 

12,4 per cent
de catalans de més de quinze anys tenen risc de tenir un trastorn mental, segons les dades de l'ESCA.

5,9 per cent
dels menors de divuit anys atesos tenen algun trastorn de la conducta alimentària.


El repte, trencar els estigmes
El programa que es desenvoluparà del 5 al 10 d'octubre a diferents indrets de Girona i Salt té com a objectiu rebatre els tòpics que estigmatitzen les persones que tenen una malaltia mental. El programa, que és una iniciativa de l'Associació Família i Salut de Girona i Comarques, inclou conferències, un taller de teatre, una festa per commemorar l'onzè aniversari de la llar residència La Massana i una matinal d'activitats.


Núria Astorch
25/09/2015

dijous, 16 de juliol del 2015

Salut i el CAC porten al fiscal 15 blogs que fomenten l'anorèxia

Les pàgines expliquen com perdre pes immediatament, lesionar-se i fins i tot suïcidar-se
El 90% dels pacients de trastorns alimentaris són dones i la meitat, menors


Quan un jove se submergeix a internet cada vegada té més possibilitats de trobar pàgines, blogs i altres llocs web que promoguin trastorns alimentaris nocius com l'anorèxia i la bulímia. Un problema que va augmentant amb el pas dels anys a causa del desenvolupament de les noves tecnologies i l'augment dels continguts audiovisuals a les xarxes, cada vegada més accessibles. En aquest marc, la Conselleria de Salut i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) van presentar davant la Fiscalia de Barcelona una denúncia contra 15 blogs que promouen aquest tipus de trastorns perquè poden incórrer en possibles delictes de lesions.

Les 15 pàgines denunciades han sigut escollides perquè són «les que fomenten més contingut agressiu». En aquestes webs s'hi fan discursos apologètics sobre trastorns alimentaris com l'anorèxia i la bulímia. Pàgines web que estan en constant proliferació, on els internautes amb aquest tipus de desordres alimentaris poden trobar fàcilment consells per portar a terme dietes hipocalòriques, consells sobre la manera d'arribar a autolesionar-se, competicions (entre els mateixos usuaris) per aconseguir perdre pes en temps rècord, i fins i tot guies amb maneres de suïcidar-se.

L'anàlisi d'aquests blogs mostra que l'apologia de l'anorèxia parteix de dues característiques principals. Una de basada en consells que podrien ser perjudicials per a la salut de les persones i una altra, en la creació d'identitats grupals al voltant de models corporals que s'identifiquen amb aquest tipus de trastorns.

Guia de recomanacions
Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat, i Roger Loppacher, president del CAC, van destacar ahir en conferència de premsa que la presentació d'aquesta denúncia és fruit d'un informe de l'ens audiovisual en el marc d'un projecte de control de continguts de risc a internet i de l'«excel·lent relació i treball entre les dues institucions».

«És important que es deixi clar que bellesa i salut no són el mateix i que estar sa és lo principal», va destacar el president del CAC. Va concretar a més que el seu departament i Salut han elaborat una guia de recomanacions perquè «els mitjans de comunicació i la publicitat no perpetuïn estigmes ni afavoreixin el desenvolupament d'aquest tipus de trastorns». «Aquesta és una problemàtica que afecta tothom i s'ha de sensibilitzar sobre els seus efectes», va explicar Loppacher. Fins i tot va accentuar que s'ha d'anar amb compte amb el tema i fer-lo «més visible a la societat». Uns blogs que intenten promoure estratègies nocives per a la salut i banalitzar els trastorns de la conducta alimentària fent creure que es tracta d'un estil de vida «natural».

Ruiz es va declarar a favor de canviar la llei de salut pública perquè la promoció de l'anorèxia i la bulímia siguin considerades un delicte i perseguides com a tals, possibilitat que ara resulta complicada perquè l'apologia no està tipificada d'aquesta manera.

Entre les recomanacions presentades destaca que no s'emeti publicitat de productes destinats a la pèrdua de pes en horari protegit (de 6 a 22 hores) i que es tingui «especial cura» amb internet, on l'expressió blog pro ana pro mia retorna 871.000 resultats de recerca, el doble que el 2011. Pel que fa referència a les xarxes, es recomana que els responsables d'allotjar aquest tipus de llocs webs i els moderadors dels blogs, xats i fòrums «siguin acurats i sensibles davant dels continguts que facin apologia de conductes alimentàries nocives».

La majoria, dones
A Catalunya, al voltant d'uns 3.000 pacients pateixen aquests trastorns, el 90% dels quals són dones i la meitat menors d'edat. «Preocupa que el 5,6% de la població adolescent pateix algun trastorn d'aquesta mena i que la xifra s'hagi arrelat», va detallar Ruiz. En aquest context, el conseller també destaca que «el 23% de les consultes del programa Salut i escola estan relacionades amb assessorament dietètic».

Tenint en compte l'abast del problema, que el 70% dels adolescents catalans manifesten que no se senten a gust amb el seu cos, el mateix conseller ha advocat per promoure «una lluita integral des de tots els àmbits socials, no únicament des del sanitari».

Sergi Delgado
14/07/2015

dilluns, 2 de febrer del 2015

Una mare demana la prohibició de webs que fomenten l'anorèxia i la bulímia

Recull firmes perquè el Ministeri de Justícia persegueixi i bloquegi les pàgines anomenades pro-Ana i pro-Mia 
Una de les pàgines pro-Mia i pro-Ana que ensenyen a les noies com aprimar-se. 
"Si et ve de gust una cosa, i no t'hi pots resistir, mastega-la i després l'escups", "Recorda que l'obesitat és fastigosa", "Consells per vomitar sense que els teus pares se n'adonin". Aquests són alguns dels titulars que es poden llegir a les pàgines de les anomenades pro-Ana i pro-Mia, un eufemisme que amaga webs que fomenten l'anorèxia i la bulímia entre les i els adolescents. Fa quatre anys, per exemple, l'Agència de Qualitat d'Internet (Iqua) ja denunciava que entre el 2006 i el 2008, aquests llocs a la xarxa van augmentar un 475%, per sobre del percentatge de creixement de gegants com Facebook o Myspace.

Igual com la llei de propietat intel·lectual persegueix la pirateria i recentment s'han clausurat pàgines de descàrregues de pel·lícules i sèries, una mare ha obert una petició a Change.org per reclamar al Ministeri de Justícia que faci el mateix en el cas de les webs que expliquen als adolescents com perdre quilos.

"El 75% de les persones que consulten aquesta mena de pàgines són menors d'edat. El 80% són noies. Adolescents com la meva filla, en una edat difícil, que troben en aquestes pàgines tota mena de consells i suports per perdre pes fins a nivells que afecten greument la seva salut i fins i tot posen en risc les seves vides, i parlo per experiència: ja fa un any que lluitem contra aquesta malaltia, primer interna en una unitat de recuperació psiquiàtrica durant 51 dies, 21 d'ells aïllada, sense poder veure-la ni parlar amb ella. Ara està interna en un centre especialitzat en trastorns alimentaris i de conducta. No us podeu imaginar que dur que és si no ho heu viscut", escriu aquesta mare en la seva petició per recollir firmes (de moment, superen les 220.000; i es necessita arribar a les 300.000).

Laura Estirado
02/02/2015

dissabte, 16 de març del 2013

Trastorns alimentaris, el crit silenciós de la perfecció

La detecció precoç de qualsevol anomalia alimentària pot evitar que s'agreugi el deteriorament de l'organisme

Trastorns alimentaris, el crit silenciós de la perfecció
"No hi ha cap dona perfecta per naturalesa." Aquesta afirmació apareixia en una notícia publicada per l'agència Europa Press fa uns mesos. S'hi denunciaven les pràctiques nocives per a la salut que duen a terme algunes models professionals per tal d'assolir l'aspecte físic exigit per les grans firmes de la moda i l'estètica. Un tema complex que cada any per aquestes dates surt a debat amb motiu de la Madrid Fashion Week. A causa de la creixent epidèmia d'obesitat que estem patint on un de casa sis adults és obès a Espanya, és freqüent oblidar que si a un costat de la balança està el sobrepès, a l'altre està la desnutrició.

Les dones són, sens dubte, el focus d'atenció d'una societat cada vegada més entestada en la perfecció estètica. Però el d'ara és només un model de bellesa temporal que s'esvairà amb el temps, tal com ha succeït amb anterioritat. No hi ha cap problema en voler adequar la nostra aparença l'estilisme del moment, si no fos perquè l'acceptació social ve condicionada pel compliment d'uns cànons de bellesa en moltes ocasions irreals i inabastables.

I quan aquest desig es descontrola i es converteix en obsessió, poden aparèixer els trastorns del comportament alimentari, sent l'Anorèxia nerviosa i la Bulímia els més habituals.

A qui afecta?
Les principals afectades són les dones, sobretot les adolescents i les adultes joves. Pot sorprendre, però és molt difícil trobar una dona que no hagi tingut una relació complicada amb el menjar en algun moment de la seva vida. Els desequilibris nutricionals poden passar desapercebuts i fins i tot tenir certa aprovació social.

És aconsellable que després d'un dia d'excessos, es torni a una dieta equilibrada restringint els aliments més calòrics. No obstant això, quan es tria el dejuni, menjar només verdura i / o jornades interminables de gimnàs, han de saltar les alarmes. Manca d'energia, letargia, malestar general, fatiga, irritabilitat o fins i tot estat depressiu, són algunes de les conseqüències d'aquestes pràctiques altament perilloses per a la salut.

Per sota de l'IMC
L'Estudi Antropomètric de la Població Femenina a Espanya, que va publicar el Ministeri de Sanitat i Consum el 2008, mostra que un 6,4% de la població total femenina està per sota dels valors normals de l'índex de massa corporal (IMC). Aquest valor ascendeix al 13% entre joves de 18 i 19 anys, amb incidència similar en adolescents de 12 a 17 anys. Tot i que aquests valors d'IMC per sota del rang normal no indiquen necessàriament que es pateixi algun trastorn del comportament alimentari, són en termes clínics clars indicatius de desnutrició.

Un problema d'arrel psicològica
Els trastorns del comportament alimentari són una malaltia psicològica, amb greus conseqüències i repercussions en el deteriorament de l'organisme. La desnutrició associada és equivalent a la que pateixen els malalts avançats de càncer i VIH. De vegades es converteix en crònica i s'adorna de normalitat una situació patològica greu. Detectar un trastorn del comportament alimentari és primordial, ja que pot tenir efectes irreversibles que condicionin l'estat de salut de la persona afectada i dels seus possibles descendents.

Qui ho pateix difícilment té la capacitat de detectar-ho o de lluitar contra ell. És el seu entorn més proper qui millor pot detectar-ho. Existeixen certs signes que poden ajudar-nos a sospitar de l'existència d'aquest tipus de patologies com són el control excessiu sobre el que es menja, absències llargues després dels àpats (per vomitar), sentiment de culpabilitat per haver menjat, negativa a menjar amb altres persones i símptomes físics com la falta de menstruació, augment de la sensibilitat al fred i els marejos.

La família és la gran aliada per prevenir aquests trastorns alimentaris. Mesures com educar en l'autoestima, desenvolupar el criteri propi, la socialització ludicorecreativa a través de la pràctica esportiva i fomentar una educació nutricional cap a una alimentació saludable poden ser factors determinants en la prevenció.

Però tot i així cap persona està allunyada d'aquest problema social. Per això, si sorgeix aquest perill, no és moment de culpabilitats, sinó de valentia. D'enfrontar-s'hi com a qualsevol altra malaltia, des de l'amor i la comprensió. Comptant amb els professionals del nostre costat i amb el tractament que permeti sortir d'aquest pou de misèria a qui pensava estar caminant sobre una passarel·la.

Anna Belén Rodríguez
Alejandro Martínez Rodríguez
12/03/13