Cinc medicaments per a nens que també han estat restringits

El Dalsy no és el primer producte farmacèutic infantil que es posa en el punt de mira de consumidors, pares i metges. Diversos medicaments han hagut de ser retirats o restringits recentment després d'haver arribat a les farmacioles de les llars.

Repassem algunes medicines per a nens que no eren ni tan bones ni tan innòcues com deien els seus prospectes.

Ibuprofen

L'any passat l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va retirar un lot de ibuprofèn Kern Pharma, de Farmasierra Manufacturing. Va prendre la mesura per un "un resultat fora d'especificacions" detectat en els controls rutinaris. En aquests estudis, el xarop presentar un nombre de llevats superior al límit, encara que la companyia va assegurar que "es tracta de llevats no patògens ni nocius per al consum humà".

Al gener de 2013, Sanitat va paralitzar també la venda d'un lot del xarop Junifen (el principi actiu és també ibuprofèn), en concret el G07. Només es va justificar com a "mesura de precaució".

Codeïna

També el 2015 es va limitar l'ús de medicaments amb codeïna per alleujar la tos lleu o moderada. Sanitat va prohibir la seva ingesta a nens menors de 12 anys i dones lactants, ja que els efectes secundaris poden resultar molt greus en els nens que metabolitzen aquest analgèsic en gran quantitat o ràpidament. Prèviament s'havien detectat diversos casos greus, alguns fatals, de menors que havien patit intoxicació per morfina després de prendre codeïna.

Supositoris amb terpènics

La seva eficàcia contra la tos i afeccions bronquials no està demostrada del tot i, no obstant això, el risc que pugui induir convulsions i epilèpsia és elevat. Aquests derivats de plantes es comercialitzen com a supositoris a través de marques com Pilka i Brolla, contraindicats en menors de 30 mesos.

Metoclopramida

Continguda en el conegut Primperan contra els vòmits, aquest compost va quedar desaconsellat fa tres anys en nens i adolescents, alhora que contraindicat en menors d'un any tant per l'Agència espanyola com per la seva homòloga europea pel seu elevat risc de provocar reaccions cardiovasculars adverses .

Domperidona

Des de fa sis anys, diversos estudis vinculen la domperidona amb l'aparició d'arítmies ventriculars greus o mort sobtada d'origen cardíac. S'ha comercialitzat al nostre país amb les marques Motilium, Domperidona Gamir i Domperidona Pensa. Des de llavors, l'Agència recomana el seu consum en nens i adults en la menor dosi eficaç possible. Segons alguns pediatres, el seu escàs impacte en l'alleujament de vòmits i les seves reaccions el fan un medicament a evitar.

DdG

20/09/2016

Diari de Girona

L'Índia, la farmàcia dels països pobres

Les grans ONG s’abasten de medicaments genèrics indis per tractar malalties globals, però la pressió de grans companyies i governs com el dels EUA amenaça el subministrament a baix preu 

Clicar damunt la fotografia per ampliar l'imatge

L’Índia és inacabable en molts sentits, un vast subcontinent apassionant i sorprenent alhora. Les cultures, les llengües i les religions s’hi barregen com ho fan l’agricultura tradicional i la indústria puntera en el camp tecnològic. Un lloc de contrastos permanents que juga, entre moltes altres cartes, la de l’especialització en medicaments genèrics. I així és com el país s’ha guanyat la fama de ser “la farmàcia dels països pobres”.

La legislació índia ho afavoreix històricament i diferents fons mundials per a les vacunacions o el tractament de malalties globals i organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF) obtenen genèrics en aquest país per als seus programes. En total, dos terços de les medecines que MSF fa servir per tractar malalties com la tuberculosi, el VIH i la malària són genèrics indis, i el percentatge s’amplia fins al 97% en el cas del VIH o el 77% en el de la malària.

“L’Índia és un país amb una gran tradició sanitària de vocació pública i és per això que aplica amb la màxima flexibilitat les lleis de protecció intel·lectual sobre els medicaments, amb l’objectiu d’estimular la fabricació de genèrics i reduir-ne el preu”, explica l’indi Rohit Malpani, un dels responsables de la campanya que, dins de l’organització MSF, aborda específicament aquesta qüestió.

“El gran exemple en positiu és el tractament del VIH, el preu del qual s’ha reduït un 100% en 15 anys gràcies als genèrics”, assegura la catalana Judit Rius Sanjuan, que també està al capdavant de la campanya. Una tendència semblant segueix el tractament de l’hepatitis C, que té un cost exorbitant quan es comercialitza als EUA i un preu molt més assequible quan es tracta del genèric indi, que és el que compra MSF per als pacients que tracta als països pobres. “Al final es tracta d’aconseguir un equilibri entre la necessària inversió en recerca i l’accessibilitat dels medicaments en termes econòmics”, afegeix aquesta advocada catalana des de Nova York.

Un model amenaçat

Però la farmàcia dels països pobres viu sota amenaça per la pressió que exerceixen les grans companyies farmacèutiques i governs com el dels EUA. “Fins que l’Índia va entrar a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 1995 els seus genèrics permetien tractar malalties a un preu molt baix. Però des del 2005, quan va expirar el període transitori, el grau de flexibilitat que permetia la fabricació de genèrics s’ha anat reduint”, alerta Malpani, que reclama un compromís global per evitar que el preu no sigui una barrera per tractar els malalts dels països pobres. Com ho veu tot plegat el govern del primer ministre Narendra Modi? “El problema és que envia missatges contradictoris sobre la qüestió. Una part del govern pensa d’una manera i l’altra sembla que ho faci en el sentit contrari”, lamenta Rohit Malpani.

Si la retallada del preu del tractament del VIH és una història d’èxit -i el de l’hepatitis C segueix aquest camí-, la cara negativa són els preus de les vacunes que s’administren als països pobres. En aquest cas, el preu d’immunitzar una criatura segons el que fixa l’OMS s’ha multiplicat exponencialment, sobretot pel fet que les més noves encara no tenen genèric i el seu preu és artificialment alt, molt allunyat del preu real de fabricació. La lluita per la sensibilització continua.

El preu dels medicaments

Per què alguns medicaments són tan cars? Les grans companyies farmacèutiques ho justifiquen assegurant que així es finança la investigació sobre nous tractaments, però Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia en un informe titulat Lives on the edge que no sempre és així. D’entrada perquè no tots els avenços farmacèutics tenen lloc en el marc d’aquestes companyies, però, a més, perquè les xifres mostren que els gegants farmacèutics nord-americans van invertir en recerca el 2010 només el 8% del que van obtenir per les vendes. “Senzillament no és veritat que el que procedeix de les vendes es reinverteixi en innovació. Les xifres indiquen que es paga molt més del que seria necessari per recuperar la inversió”, alerta l’informe de MSF, que posa la mirada en els obstacles que suposa tot plegat per als països pobres.

Marc Vidal/Eduard Forroll

11/09/2016

Ara.cat

El Banc Farmacèutic organitza la recollida anual de medicaments dissabte 20 de febrer

L’associació banc farmacèutic organitza des de fa nou anys una jornada de recollida de medicaments amb el lema Compra un medicament per a qui ho necessita per tal de cobrir la necessitat de medicaments i articles farmacèutics de les persones més vulnerables de la nostra societat.

La recollida té lloc en les farmàcies que voluntàriament hi participen. Aquesta jornada es farà enguany el 20 de febrer i aquest dia els farmacèutics compten amb l’ajuda de voluntaris que col.la- boren amb el banc farmacèutic per informar sobre la iniciativa als ciutadans. Moltes de les far- màcies seguiran la recollida durant la setmana següent.

Per cinquè any Girona forma part activa dels territoris on es du a terme aquesta jornada. si l’any 2012 van ser 18 les farmàcies de diferents poblacions de les comarques gironines que van donar suport a la jornada, aquest any en són 66. Només barcelona i Madrid superen en resposta a les comarques gironines. els beneficiaris dels 3.300 articles de farmàcia que es recaptaran durant la jornada de recollida de Medicaments d'enguany seran els usuaris de 11 entitats assistencials que treballen amb persones en situació d’exclusió social i pobresa: Asil Germanetes dels Pobres, fundació ramon Noguera, Centre d’Acolliment i serveis socials La sopa, dentistes solidaris, Llar oxalis i fundació ires, tot 6 de de Girona, Càritas Parroquial de L’escala, fundació Autisme Mas Casadevall (serinyà), fundació Altem (figueres), fundació Aspronis (blanes) i Centre d'Acollida Convent dels franciscans (La bisbal).

Els voluntaris són imprescindibles perquè la jornada de recollida de Medicaments funcioni correctament. La tasca del voluntari és animar els ciutadans que entren a la farmàcia a participar comprant algun medicament del llistat de necessitats preparat per l’entitat assistencial assignada. els voluntaris reben informació sobre el funcionament de la jornada, així com les característiques de les entitats assistencials per a les quals es recullen medicaments. els medicaments recollits es quedaran dins de les farmàcies fins que les mateixes entitats assistencials passin a recollir-los uns dies després. 

Encara queden farmàcies per cobrir. Les inscripcions de voluntaris es poden realitzar a través del web: www.bancofarmaceutico.es

X. Ribas

04/02/2016

Diari de Girona