Les entitats socials alerten que la primera visita de salut mental és als 10 anys

Un informe avisa que el 6,2% de menors de 14 ha visitat un professional de la psicologia l'últim any · El 4,2 per cent té risc de patir una malaltia 

La primera visita dels infants a un servei de salut mental ha baixat fins als 10 anys i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya alerta que tendeix a ser cada vegada més primerenca. L'organització també subratlla que el 6,2% dels menors de 14 anys han visitat algun professional de la psicologia l'últim any, que s'han receptat fàrmacs al 80% i que el 4,2% de nens d'entre 4 i 14 anys està en risc de patir una malaltia mental –segons l'Enquesta de Salut de Catalunya.

La conclusió principal de l'informe «L'atenció en salut mental d'infants i adolescents. Noves respostes per afrontar un repte creixent», que la taula va presentar ahir, és que aquest col·lectiu cada cop pateix més problemes de salut mental i més greus, que necessiten un treball més coordinat de totes les parts implicades. En definitiva, el document fa un toc d'atenció davant el fet que es diagnostiquen més casos de menors amb problemes de salut mental que abans que esclatés la crisi econòmica.

Les entitats socials alerten de la saturació de la xarxa pública per atendre infants i joves, un fet que atribueixen a un augment de la demanda de consultes arran de la crisi i a una inversió insuficient en polítiques socials. Per deixar clar el volum de visites, l'estudi inclou les últimes dades oficials dels 54 Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil de Catalunya, corresponents a 2015, quan van atendre 70.521 menors –que representen el 5% del total–; 5.045 a les comarques gironines.

A banda de l'increment de peticions, l'informe de la Taula del Tercer Sector –amb organitzacions que treballen a Girona– recull els principals motius de consulta. Entre ells, els professionals dels diferents serveis de salut mental han detectat alteracions de la conducta, «gestos autolítics» o que mostren desig de desaparèixer, fracàs escolar o crisis d'ansietat, que sovint no es corresponen amb la gravetat real de la patologia.

Els autors de l'estudi qüestionen el model de la xarxa de serveis de salut mental de la Generalitat, tot i que en reconeix l'esforç. En la seva opinió, hi falta més col·laboració entre tots els departaments que hi intervenen i coordinació dels seus professionals. La Taula del Tercer Sector també ha detectat buits assistencials i duplicitats en el desplegament territorial d'aquest xarxa, a més d'una manca de formació específica o de suport específic a les famílies. A més, el document afirma que l'administració no ha respost amb els recursos adequats a l'increment de necessitats en salut mental de la petita infància.

Tenir en compte el context social

En l'apartat de propostes, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya reclama que l'atenció sigui integral i coordinada, alhora que es vetlli per la prevenció i es garanteixi l'accés als recursos necessaris per a cada edat i context social.

Pili Turon

15/02/2017

Diari de Girona

Per què tants joves beuen de manera compulsiva?

Els últims 20 anys ha augmentat la proporció de joves que s’intoxiquen pel consum d’alcohol, mentre que ha disminuït la xifra dels joves que en beuen

Des que hem iniciat aquest segle XXI hi ha aproximadament el doble de joves que s’intoxiquen per consum d’alcohol que no durant els anys 90. En canvi, ara hi ha menys joves que beuen alcohol. L’any 1996 va marcar el punt màxim de consum, com assegura Joan Ramon Villalbí, coordinador del grup de treball d’alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Villalbí es basa en les estadístiques del Pla Nacional Contra la Droga.

A l’hora de buscar explicació, el doctor Villalbí apunta diverses causes: 

1. El preu baix, molt baix, de l’alcohol. Un exemple: un cartró de vi és més barat que una ampolla de llet fresca. 
2. La seva accessibilitat, facilitada pel canvi dels horaris comercials. “Hi ha comerços alimentaris que allarguen els horaris fins ben entrada la nit”. 
3. La banalització del fet. Dit amb altres paraules, els joves copsen que la societat és permissiva amb el consum, i a més en poden comprar per poc preu i a les hores que vulguin.

Rosa Maria Pérez, psicòloga i professora de la Universitat de Lleida (UdL), afirma que els joves s’inicien en el consum d’alcohol “dins de l’entorn familiar i, per tant, amb el consentiment dels adults”. Tant és així que les estadístiques apunten que el primer tastet de cava o de vi es fa “al voltant dels 11 anys”, explica Pérez.

Ensenyar-los a beure

Aquest fet no ha de ser negatiu en si mateix. Sommeliers com Josep Roca sostenen que justament la família és la que ha d’ensenyar la cultura del vi i del cava. I també la que pot explicar com cal respectar les begudes alcohòliques. De fet, molts adults han crescut amb berenars familiars fets amb pa i vi. Actualment hi ha pares que ensenyen als fills com ensumar les aromes d’un bon vi o els expliquen com s’elabora, fet que sobretot és molt habitual a les comarques de forta tradició vitivinícola.

“A l’ESO els adolescents reben informació sobre el consum de substàncies tòxiques, entre les quals l’alcohol -continua afirmant la professora de la UdL-. En coneixen perfectament els perills i els riscos”. I a més de la informació, les lleis prohibeixen la venda d’alcohol a joves. Per tant, “els joves són coneixedors dels perills socials i penals de beure alcohol”. I malgrat tot això “molts joves beuen de forma compulsiva”, assegura Pérez, que també és autora del llibre 'Tabac, alcohol i altres drogues', publicat a Columna.

Consum compulsiu

Beure’n compulsivament vol dir “buscar la intoxicació de forma ràpida”. És a dir, no és una degustació sinó “una ingesta que busca l’embriaguesa com a sinònim de diversió”. De fet, el ritual habitual lliga la festa amb el consum. El fenomen ha arribat a l’extrem que el govern espanyol ha anunciat que aquest mes inicia la preparació d’una normativa per atacar justament aquest tipus de consum alcohòlic.

L’estadística fixa que el consum per persona a l’any és inferior respecte dels últims 40 anys. “Havíem arribat als 19 litres d’alcohol per persona i any als anys 70, però ara no és així, perquè estem en 10-11 litres”, explica el doctor Villalbí. Aquesta diferència indica una dinàmica: “Quan els joves han d’assumir responsabilitats deixen de beure’n”. Ara bé, l’afirmació esperançadora posa aigua al vi, perquè el consum d’alcohol és un comportament de risc que pot provocar danys cerebrals a més d’impulsar a fer accions perilloses.

L’embriaguesa “pot causar lesions cerebrals definitives”, sosté rotund el metge Joan Ramon Villalbí. Un dels efectes del consum de l’alcohol en l’adolescència és la pèrdua de memòria, “i no se sap fins a quin punt pot ser reversible quan es deixa de beure’n”.

A l’hora de buscar solucions, la psicòloga Rosa Maria Pérez apunta a “atacar” la “baixa percepció dels joves sobre el risc de consumir”. Per això diu “que caldria repensar conceptes bàsics com la responsabilitat i l’autocontrol, i això cal aprendre-ho des que som infants i dins del nucli familiar”.

Per acabar, Villalbí indica que la Societat Espanyola d’Epidemiologia proposa accions perquè la situació reverteixi:

1. Mantenir i reforçar les polítiques sobre alcohol i conducció, perquè l’estadística demostra que hi ha una dinàmica positiva que provoca que hagi baixat el nombre d’accidents per conductors ebris.
2. Elevar el cost de les begudes alcohòliques per desincentivar-ne el consum.
3. Regular-ne l’excessiva accessibilitat, com ara restringir els horaris de venda i prohibir-ne la venda en benzineres.
4. Regular la promoció i la publicitat de l’alcohol. I evitar sempre l’associació de beure’n amb valors juvenils i d’èxit.
5. Normalitzar l’etiquetatge de les begudes alcohòliques amb una mida de lletra que faci visible les advertències dels riscos.
6. Vetllar pel compliment efectiu de la normativa que impedeix la venda d’alcohol a menors d’edat.

Per què és més perillós que els joves s'emborratxin?

Segons la Societat Espanyola d’Epidemiologia:

1.-El sistema nerviós dels petits i dels joves és molt sensible a l’alcohol. “El consum esporàdic elevat (en anglès, binge drinking ) té conseqüències negatives per al funcionament i la maduració cerebral”. També s’associa amb més lesions, accidents i pràctiques sexuals de risc.

2.-L’alcohol està associat a més de 200 problemes de salut, tot i que és cert que s’han demostrat els beneficis cardiovasculars de beure’n petites quantitats, això sí, en persones de més de 50 anys. “A més, no hi ha consens sobre què és el consum moderat d’alcohol”. Oscil·la entre 1 i 4 unitats d’alcohol/dia, és a dir, 10-40 grams d’alcohol pur/dia, una xifra que sempre és menor en les dones, que tenen diferències metabòliques respecte als homes. “Per això quan parlem del volum total d’alcohol consumit és preferible fer servir l’expressió «consum de baix risc», en comptes de «consum moderat d’alcohol»”.

Trinitat Gilbert

07/01/17

Ara.cat

Si et controla, no t’estima

Creix un 10% la violència masclista entre menors que no identifiquen el maltractament 

No ens hauríem imaginat mai que això ens pogués passar a nosaltres. Som una família de classe mitjana (tots dos funcionaris), en què tant ell com jo creiem que tenim una relació molt igualitària, i així ho transmetem a la nostra única filla. L’ eduquem en el respecte, en la igualtat d’oportunitats, en la independència... Però sembla que de tot això res no li deixa empremta. Als 16 anys va començar a canviar. Va començar a sortir amb un noi de 21 anys, i aviat va deixar de parlar-nos, va canviar de manera de vestir, de pentinar-se, de maquillar-se. Es va tancar en si mateixa, sense que nosaltres, els pares, poguéssim fer-hi res... Fins que un dia vaig entrar al lavabo i li vaig veure uns blaus. La maltractava!”. La Maria (nom fictici per voluntat explícita) i el seu marit van acompanyar la seva filla a interposar la corresponent denúncia davant la Policia Nacional d’Alcalá de Henares.

Ell ha estat condemnat. La jove, que va deixar els estudis, es recupera psicològicament. Però com va arribar a aquesta situació? La resposta de la seva mare és clara: “No va saber entendre que l’estava controlant fins a anul·lar-la completament”. Segons l’estudi Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut , promogut per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat , un 33% dels menors no identifiquen els comportaments de control com a maltractament. És a dir, una de cada tres menors considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”, “impedir a la parella que vegi la seva família o amistats, no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot o no pot fer”. Una de cada deu pot arribar a admetre la violència verbal, és a dir, que la insulti i la vexi tant en privat com en públic. Aquesta permissivitat, afegida a l’ús de serveis de missatgeria que permeten la comunicació instantània a través dels smartphones, és a l’origen de l’increment dels casos de violència de gènere en els menors, tal com han reiterat moltes vegades tant la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, com la presidenta de l’Observatori per a la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, Ángeles Carmona. 

Una prova d’això és que en els primers sis mesos d’aquest any els jutges han dictat ordres o mesures de protecció per a 354 menors, mentre que un centenar de nois que no han complert els 18 anys han estat condemnats per maltractament (en la majoria de casos el maltractador és major d’edat), segons les últimes estadístiques del CGPJ. Des del telèfon ANAR, al qual es deriven les trucades rebudes al 016 relatives a violència de gènere dels menors, també alerten d’aquest increment. Des del 2009 s’han multiplicat gairebé per 10 el nombre de trucades denunciant aquest tipus de violència. “Només l’any passat l’increment del nombre de trucades va ser de 34,9%”, assenyalen en l’informe relatiu al 2015. En aquest període van rebre 2684 trucades, que corresponien a 1741 casos. No tots corresponien a menors maltractades per les seves parelles o exparelles, també feien referència a la situació de maltractament que vivien a casa. Gairebé 400 casos es corresponien a cas de violència masclista soferta per menors. 

L’estudi Ciberassetjament com a manera d’exercir la violència de gènere en la joventut , elaborat també pel Ministeri d’Igualtat , alerta de la falta de consciència d’una part dels joves que el control que s’exerceix a través d’internet forma part de les “pràctiques de risc”. “La naturalitat amb què els joves fan anar internet els fa percebre aquest mitjà com un àmbit social més”, adverteixen els autors. L’increment de casos, la constatació que les xarxes socials poden afavorir l’assetjament i la falta de consciència dels menors obliga a adoptar mesures. Algunes se sentiran dijous vinent i divendres, els dies que el CGPJ celebra el IV congrés sobre violència de gènere, en el qual s’abordarà específicament el tema de la violència masclista en menors.

Des de la Fundació ANAR tenen clar que, després d’haver-se analitzat reiterades vegades quins són els problemes, les solucions passen per l’educació. “L’educació és la vacuna contra la violència”, assenyalen des d’aquesta entitat. Així mateix, s’insisteix en la necessitat de continuar treballant en les tasques de sensibilització i informació per part dels governs central i autonòmics, els cossos de seguretat, els centres escolars i les oenagés “perquè aquestes campanyes funcionen i ajuden els ­menors a prendre consciència d’aquesta violència”. Així mateix, exigeixen recursos públics especialitzats en menors víctimes de violència de gènere, ­inexistent en algunes comunitats. “També considerem imprescindible que tot menor agressor rebi el tractament educatiu i terapèutic necessari, perquè no continuï buscant futures víctimes,” expliquen.

Celeste López

01/11/2016

La Vanguardia

Mal educats o malalts?

Un estudi d'Amalgama 7 qüestiona que alguns trastorns de conducta d'adolescents conflictius responguin a malalties mentals

Demanen una resposta més integral en què participin tots els estaments socials

Un grup d'adolescents a la porta d'un institut de secundària de Reus Foto: JUDIT FERNÁNDEZ.

A la Maria la van adoptar de petita. Quan tenia 15 anys, la seva mare adoptiva va morir i ella va abocar tota la seva impotència i tota la seva ràbia contra el seu pare. “La mort de la meva dona va generar un caos dintre seu terrible i es va tornar agressiva amb mi”, explicava ahir el Nico. Li va costar sis mesos prendre una decisió, però al final es va posar en contacte amb Amalgama-7, una institució dedicada a l'atenció d'adolescents i les seves famílies. Ara la Maria continua en un dels centres residencials d'aquesta entitat, però passa els caps de setmana a casa i la relació amb el pare és “perfecta”, segons relatava ahir el Nico. “Ella està bé. Accepta el no i quan no hi està d'acord ja no es mostra violenta.”

El Nico va explicar ahir la seva experiència en una jornada organitzada per Amalgama-7 per debatre fins a quin punt alguns comportaments conflictius dels adolescents tenen un origen en un trastorn mental o simplement responen a un malestar que, detectat a temps, podria canalitzar-se i evitar les conseqüències. El Samuel, de 16 anys, va donar el testimoni en primera persona. Fa dos anys va començar a consumir drogues. En excés. “No trobava el meu lloc al món, em sentia diferent i exclòs.” A l'institut “no responien al que necessitava” i a casa “distorsionava la realitat”. Fins que un dia el van haver d'ingressar. Va anar a Amalgama-7 i després d'un any i mig en un centre ha començat a fer un grau mitjà en esports en el medi natural. “Ja n'estic fora. Em sento molt madur i amb ganes de compartir la meva felicitat i de dir a altres joves que busquin motivacions per seguir endavant perquè les drogues són l'epicentre on cauen totes les bombes.”

La Maria i el Samuel són casos de superació. Casos d'èxit. I Amalgama-7 els va presentar ahir per reivindicar un nou enfocament en l'atenció a l'adolescència amb comportament de risc. El seu director, Jordi Royo, recorda que a l'Estat un 20% dels joves entre 14 i 24 anys han abandonat els estudis sense haver acabat l'ESO, quan a Europa la mitjana és de l'11%. Això, segons Royo, fa perillar l'objectiu d'aconseguir reduir l'abandonament escolar fins al 15% l'any 2020. “Un jove pot ser molt egocèntric, pot tenir dificultats per acceptar normes i límits, pot tenir baixa tolerància a la frustració o pot tenir problemes d'atenció o, fins i tot, un policonsum de drogues, però en tot cas s'ha de precisar molt el diagnòstic quan aquests nens són atesos en un centre de salut”, reclama Royo. I ho diu amb coneixement de causa. Amalgama 7, que ha obert més de 5.000 històries clíniques des de l'any 1997, ha fet un estudi amb 1.281 adolescents que ha posat de manifest que “bona part dels que arriben al centre ja vénen amb un diagnòstic que en el 60% dels casos no podem confirmar”. La majoria són casos de trastorn de dèficit d'atenció, el controvertit TDH, que, segons Royo, “està sobrediagnosticat”. De fet, els estudis poblacionals parlen d'una incidència del 5% entre els nens i adolescents, quan, segons va informar ahir la directora del Pla de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, a Catalunya es diagnostica aquest trastorn al 26% dels joves atesos als centres de salut mental. Royo demana que es compleixin els objectius del pla de salut i “s'ofereixi una atenció integral sanitària i educativa a infants i adolescents”.

5.000

denúncies per violència filio-parental 

són les que va rebre la Fiscalia General de l'Estat l'any 2014, 

3.000 més que el 2006. 

Això vol dir que aquest tipus de conflicte es dóna en un 7 o un 10% de les llars, segons la Societat per l'Estudi de la violència filio-parental.

Virtudes Pérez

21/10/2016

El Punt Avui

Els centres de menors tindran un expert en abusos sexuals

El govern contractarà aquest any 50 treballadors més per arribar a la ràtio d'un professional per cada 40 nens

Un educador va facilitar la troballa del lloc on es gravaven els vídeos pornogràfics

La consellera Dolors Bassa ahir, durant la compareixença en la comissió d'Afers Socials i Famílies del Parlament Foto: EP.

Els centres d'atenció a menors tutelats per la Generalitat disposaran d'un especialista a detectar i combatre casos d'abusos sexuals que mirarà d'evitar que es produeixin casos com els dels set menors tutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que van ser uns de la vuitantena de víctimes d'una xarxa de pornografia infantil que va ser desmantellada el mes de juliol passat. En una compareixença a la comissió d'Afers Socials i Famílies, la consellera del ram, Dolors Bassa, va detallar les mesures que el govern ha pres per combatre l'abús de menors i l'actuació que havia seguit en aquest cas.

Bassa va explicar que els “delegats de protecció contra la victimització” seran professionals del mateix centre de menors que rebran formació específica (d'un mínim de cinquanta hores) per convertir-se en l'interlocutor intern i extern per a aquestes qüestions. Aquests professionals seran coneixedors de la legislació de menors, tindran formació en aspectes com ara la discapacitat i la violència masclista, i una gran “empatia” amb els nens i adolescents.

A banda de la implantació d'aquesta nova figura, el Departament de Treball, Afers Socials i Família contractarà aquest mateix any cinquanta nous professionals per als equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA), que fan la feina de detecció i seguiment dels menors en situació de risc. El departament de Bassa preveu que n'hi hagi 91 més d'aquí a l'any 2019. Amb la cinquantena de nous professionals s'arribarà a la proporció d'un educador per cada quaranta menors tutelats per la Generalitat, que és la ràtio que dicta la llei d'atenció a la infància aprovada el 2010. L'oposició va retreure ahir a Bassa la falta de recursos.

Durant la compareixença parlamentària, la consellera va donar explicacions sobre l'actuació del govern en el cas de la xarxa de pederàstia. Segons va relatar Bassa, les sospites van començar el febrer del 2015 quan els Mossos van alertar un centre d'acollida d'Amposta que un menor tenia comportaments estranys. Tres mesos després, es va descobrir que tres joves del centre de Tortosa en fugien sovint i tenien quantitats de diners i droga que, pels seus ingressos, no es podien pagar. Un educador en va seguir els moviments, va aconseguir que un expliqués què passava i es va descobrir la casa on es gravaven els vídeos pornogràfics.

Des d'aleshores, el govern, que es personarà com a acusació particular en cas en ser-ne el responsable, ha activat tots els protocols per a aquests casos, ha creat una comissió interdepartamental per protegir els infants i ha proporcionat tractament psicològic als afectats.

LA XIFRA

91

professionals

més tindran els equips d'atenció a la infància i l'adolescència d'aquí a l'any 2019.

Retrets per no acusar els Maristes

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va assegurar ahir que la Generalitat no s'ha presentat com a acusació particular enel cas de Joaquim Benítez, l'exprofessor d'educació física pederasta de l'escola dels Maristes de Sants-Les Corts, perquè les víctimes ja són majors d'edat i la fiscalia ja actua com a acusació popular. Alguns partits de l'oposició van retreure al departament de Bassa que no hagués fet com l'Ajuntament de Barcelona, que sí que s'ha presentat com a acusació popular, i li van recordar que ho hauria pogut fer adduint que es tracta d'un cas d'interès general. El diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Raül Moreno va demanar a la consellera si s'havien plantejat retirar el concert a aquest centre, mentre que la diputada de la CUP Gabriela Serra va recordar que els Maristes, que reben molts concerts de la Generalitat, van “encobrir” els fets.

Raül Garcia i Aranzueque

06/09/2016

El Punt Avui

Els perills del ‘sexting’

Problemes psicològics, legals o sexuals són els riscos d’una pràctica que afecta un terç dels joves

El Jordi, un nom fictici, ha rebut en un parell d’ocasions fotografies al WhatsApp d’una

companya de classe amb poca roba. “Portava només la part de baix d’un biquini i estava d’esquena amb la cara mirant a la càmera”, explica. El Jordi té només 15 anys. Com ell, un terç dels adolescents d’entre 14 i 18 anys han rebut imatges de menors despullats o gairebé nus al seu telèfon mòbil, segons un estudi elaborat per la Universitat de Lleida (UdL). Aquesta pràctica es coneix com a sexting. La xarxa que més s’utilitza per posar-ho en pràctica és, amb molta diferència, el WhatsApp, seguida del Facebook. “La majoria de conductes d’aquest terç són passives, és a dir, que reben les imatges”, detalla una de les investigadores que ha dut a terme l’estudi, Carolina Villacampa. De fet, l’enquesta destaca que el percentatge de joves que tenen conductes actives -reenviament de les imatges, difusió o producció- és només el 8% del total.

Quan el Jordi va rebre les imatges, no hi va donar cap mena d’importància. “Diria que una la vaig esborrar i l’altra, no ho recordo”, explica mentre la busca al mòbil sense èxit. La seva reacció és l’habitual, ja que més de la meitat (56%) dels 489 estudiants enquestats tampoc hi veuen perills, en la pràctica del sexting. “Quan se’ls preguntava si s’havien sentit molestos, angoixats o avergonyits amb les fotografies, la majoria deien que no, que no els produïen sentiments negatius”, detalla Villacampa. Els alumnes que van realitzar l’enquesta l’any passat cursaven tercer i quart d’ESO o bé batxillerat en cinc instituts de les comarques de Ponent.

“Aquest tipus de comportament forma part de l’espectre de necessitats que tenen els joves i pot tenir moltes funcions alhora: des de buscar informació fins a la pràctica de la seducció”, explica Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Entre la vergonya i la culpa

El sexting, però, té els seus perills. La majoria són desconeguts per als adolescents com el Jordi. “Un cop envies o reenvies una imatge per un canal, en perds el control, algú la pot penjar a qualsevol xarxa social”, apunta Villacampa. Els dos experts alerten que aquest pas pot tenir conseqüències jurídiques, com delictes contra la intimitat o la pròpia imatge. La situació, però, encara es pot agreujar més, ja que, en tractar-se de fotografies de menors amb un contingut sexual explícit, poden acabar derivant en un delicte de pornografia infantil.

A banda de les repercussions delictives, aquesta pràctica pot provocar enganys que distorsionin la maduresa sexual de l’adolescent. “El creixement sexual hauria de ser ordenat i amb relacions interpersonals més establertes, que estan lluny de la cruesa del sexting ”, explica el catedràtic de la UB. A més a més, afegeix, si els pares o professors enxampen el jove hi ha el risc que es tanqui en ell mateix. També a nivell psicològic pot provocar sentiments de culpa, vergonya i comportaments que afectin la seva identitat sexual. “El que s’entén com a pràctiques sexuals normals es podrien convertir en parafílies”, adverteix Pueyo. Altres conseqüències encara més greus, apunten, són l’assetjament o el ciberassetjament que pot patir l’adolescent per part dels seus companys. “Aquí el dany és més potent perquè afecta la seva integritat física i la sexual, que queda molt exposada”, alerta el catedràtic de la UB.

Davant d’aquesta situació, els experts fan una crida perquè s’eduqui els joves sobre tots aquests perills, de la mateixa manera que es fa amb altres àmbits, com el de les relacions sexuals. “No se’ls ha d’incentivar a practicar-ne, però sí que se’ls ha d’informar de les conseqüències que pot tenir i se’ls ha de dir que, si envien imatges, ho facin sempre a persones amb qui tinguin molta confiança”, puntualitza la professora de la UdL. Tenint en compte que els consells dels adults, com pares o professors, no acostumen a tenir gaire efecte sobre els adolescents, la investigadora també aconsella que s’agafin joves d’edats més grans perquè els facin de tutors a l’hora de donar pautes sobre un funcionament segur de les xarxes social. De fet, aquesta fórmula ja s’està duent a terme en diversos països, com per exemple el Canadà.

Villacampa i Pueyo coincideixen que mesures com la prohibició de les xarxes socials o el controls dels mòbils no tenen cap sentit. “L’únic que poden provocar és precisament l’efecte contrari”, diu el catedràtic. La mateixa Generalitat, davant de l’increment del sexting entre els joves, ha penjat a la seva pàgina web (jovecat.gencat.cat) els perills que comporta i les recomanacions per evitar-los.

El 80% dels adults el practiquen

Però no només són els adolescents els que fan sexting. Segons la investigadora de la UdL, a mesura que l’edat augmenta també creix el percentatge d’aquesta pràctica. Un estudi de la Universitat de Drexel (EUA) publicat ara fa un any ho corroborava. L’enquesta es va fer a 870 persones d’entre 18 i 82 anys. Un 80% admetien haver-ne fet en algun moment de la vida i, entre ells, un 82% durant l’últim any. El 75% dels participants en l’estudi l’havien practicat amb la seva parella, i un 43%, en alguna relació esporàdica. A diferència dels joves, l’estudi defensa que el sexting és positiu per als adults perquè millora la vida sexual de la parella. Ara bé, també té el seu vessant negatiu: el revenge porn (porno de la venjança). Consisteix a publicar fotografies o vídeos sexuals sense el permís de la persona que els protagonitza com un acte de venjança. Les víctimes acostumen a ser exparelles.

Elisabet Escriche

30/07/2016

Ara.cat

Condemnada per vendre les filles per prostituir-les, a Salt

Imposen a la mare una pena de 22 anys de presó

Les va entregar a canvi d'un pis i un cotxe a Romania

La Policia Local de Salt va poder recuperar la documentació de les menors. Foto: LLUÍS SERRAT

Una mare ha estat condemnada a 22 anys de presó per haver venut les dues filles per prostituir-les, a Salt. Segons recull la sentència del Tribunal Suprem, les menors, de 16 anys, van arribar a les comarques gironines després que la mare signés un contracte amb una parella romanesa que feien de proxenetes. El viatge en autobús des de Romania es va fer el 21 de maig del 2011. Un cop van arribar, les van traslladar fins a un local de Salt on eren obligades a exercir la prostitució amb disponibilitat les 24 hores del dia.

Les víctimes van relatar que el dia que els deixaven fer festa havien d'anar fins a Figueres, on vivia la parella de proxenetes, per entregar-los els diners que havien guanyat.

A Figueres les forçaven

En aquest domicili, segons van denunciar les víctimes, eren obligades a ingerir alcohol i drogues i a mantenir relacions sexuals amb els proxenetes i els seus fills, també menors d'edat. Si s'hi negaven, eren agredides. Tampoc podien fugir, ja que els proxenetes tenien els seus passaports. De fet, durant l'escorcoll, la Policia Local de Salt va trobar, juntament amb els passaports originals, uns de falsos amb les fotos manipulades perquè semblés que eren majors d'edat. Al pis de Figueres, la policia va localitzar 3.000 euros en efectiu i documentació diversa.

Mesos més tard, amb l'ajuda d'una altra noia de la casa de cites de Salt i el seu xicot, les dues germanes van fugir, però per acabar a Màlaga, on van exercir la prostitució en dos clubs. Llavors, la seva mare es va traslladar de Romania a viure amb elles a la localitat de Torre del Mar, controlant els diners que cobraven forçades a fer sexe.

“Les hauria d'haver deixat morir de gana”

Però el cas es va destapar l'octubre del 2011, quan una de les filles es va presentar plorant i nerviosa a la comissaria de la Policía Nacional de Vélez-Màlaga, on va relatar que la mare les obligava, a ella i a la seva germana, a exercir la prostitució; a canvi, la dona obtindria un pis i un cotxe. Els policies es van desplaçar immediatament al domicili i van detenir a la mare, que va arribar a dir: “Les hauria d'haver deixat morir de gana perquè m'han fet treballar molt durant tota la meva vida.” La investigació va portar la policia fins a Figueres, on vivien els proxenetes i on, en una calaixera de nit, van trobar el contracte que havia signat la mare per vendre les filles.

Cinc anys després que la policia intervingués aquest contracte, ara el Tribunal Suprem ratifica la pena que va imposar l'Audiència de Màlaga –on van ser jutjats– de 22 anys de presó per a la mare pels delictes de la tràfic d'éssers humans en concurs de dos delictes de prostitució de menors. Els mateixos anys a què ha estat sentenciat el proxeneta, considerat l'ideòleg, i 20 anys per a la seva parella, com a “cooperant rellevant”. Ni la mare ni la parella de Figueres que les va explotar sexualment a Salt podran contactar amb elles per qualsevol mitjà durant un termini de 10 anys, segons també resol la sentència.

Òscar Pinilla

13/07/2016

El Punt Avui

Assetjament a l’assetjament

Les intervencions ‘antibullying’ a les escoles topen contra la cultura familiar

La professora va ensenyar un bitllet impecable de 20 euros a la vintena d’alumnes que atenien la seva classe. Té valor?, va preguntar. Esclar!, va contestar el grup a l’uníson. Gelats, hamburgueses, llaminadures, roba. Quantes coses es poden comprar amb un bitllet blau quan es tenen 12 anys. Inespe­radament, la tutora va arrugar el bitllet fins a reduir-lo a una bola, després el va llançar a terra i va saltar-hi a sobre, trepitjant-lo. L’aula va emmudir. Vint parells d’ulls van mirar com recollia el parrac de paper, el desenvolu­pava donant-li la seva forma original i el mostrava, marcat de plecs com a cicatrius. Va repetir la pregunta: Té valor?

Hi ha nens amb l’autoestima impecable, com bitllets tot just sortits de fàbrica. D’altres estan fets un nyap perquè algú els ha ­arrugat i trepitjat repetidament davant la mirada dels seus companys i la inacció dels adults. “Cada dia, a l’hora del pati, una alumna d’un centre de Lleida se n’anava al lavabo, s’asseia sobre la tassa del vàter i es menjava l’entrepà fins que tornava a sonar el timbre”, relata Gemma Filella, investigadora de la Universitat de Lleida i autora d’un videojoc contra el bullying. Aquests van ser els esbarjos d’aquella nena de setembre a maig, mes en què es va advertir de la seva absència al pati. “L’assetjament escolar –indica Filella– adquireix dimensions que no imaginem perquè es fa a l’esquena dels adults”, continua, “que tampoc no actuen amb una bona gestió emocional quan ho descobreixen”. La investigadora, que ha recorregut desenes d’ escoles catalanes i ha donat formació a docents, ha topat amb pares que defensen els seus fills assetjadors i amb professors que accepten certs comportaments que amb una mirada més ètica són reprovables. “Hi ha confusió sobre quan i com actuar davant les incidències escolars”, afirma Filella, que ha provat el programa Happy en 1.500 alumnes. “Als professors els costa de diferenciar entre una desavinença accidental, un brot de violència, o un assetjament fet al llarg de dies”. I quina és la responsabilitat de l’escola quan el bullying es produeix fora del recinte? I què passa quan s’estén a les xarxes socials?

Sovint, els professors treuen importància a uns fets per paci­ficar el grup. “Cal deixar-los que s’arreglin sols”, consideren. Una de les claus, indiquen els experts en assetjament, és que els nois no tenen prou confiança que rebran suport si ho expliquen als adults encara que evidenciïn el seu patiment. Els mateixos ­mestres que van rebre formació antibullying admeten que no ­tenen prou coneixement sobre aquest tema i reclamen més ­formació per saber veure amb altres ulls la problemàtica i actuar en conseqüència. 

Per a aquella nena que es refugiava al lavabo, com per a altres nois, l’escola és un horror. Potser no hi ha cops que deixin blaus, ­però s’utilitzen paraules, insinuacions a WhatsApp o fotografies alterades a Facebook. En tot cas, reben la humiliació d’un company, aclamat per uns quants seguidors, i observat, divertidament o silenciosament, per la resta del grup. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre un i dos nens de cada deu són ­assetjats. Segons Save the Children, al nostre país fins i tot un 22% dels nens de secundària pateixen bul­lying, una acció que deixa conseqüències en el futur. Com els bitllets, valen l’equivalent a 20 euros, però la seva aparença no és la mateixa ni per als altres ni per a si mateixos. La manca d’autoestima condicionarà la seva trajectòria de vida.

Segons els experts, hi ha diverses explicacions psicològiques al fenomen de l’assetjament escolar basades en el fet que l’agressor utilitza la violència per resoldre problemes amb els seus iguals o que arrosseguen conflictes de casa. Es pot donar en personalitats complexes, amb baixa tolerància a la frustració i poca empatia, dificultats per complir les normes i respectar els límits. Són personatges que hi ha en tota mena d’escoles, però que sobreviuen millor a les escoles que busquen resultats alts introduint estratègies de competició entre els alumnes.

“Sovint, els agressors busquen popularitat, ser reconeguts pel grup”, explica Jenny Dettmann, directora del Colegio Escandinavo de Madrid. “Llavors cal ensenyar formes positives per aconseguir-ho”. Des que aquest any s’han desenvolupat els programes Kiva en aquesta escola s’han produït millores evidents en la convivència al centre, nascut com a ­cooperativa de pares nòrdics, entre els valors màxims del qual hi ha el respecte. “Tot el claustre té ara ulls per al benestar dels nens –afirma la directora–. Sabem què hem de fer per prevenir i actuar”. El resultat és la tranquil·litat al ­pati i la devolució de la confiança dels nens, més conscients també, en els adults.

Falten els pares. Durant el curs es va produir un cas d’assetjament. El protocol Kiva es va activar immediatament. Es va anotar tot. Qui en va informar, qui n’era la víctima, qui hi va participar. Per simplificar: es va arribar a un compromís de bona convivència i es va sancionar el responsable. “Són només nens”, es van queixar els pares de l’agressor. “Així es fan forts i aprenen a ­conviure”, ­argumentaven. La universitat finlandesa no havia previst que els pares, una peça fonamental en l’engranatge antibullying, desautoritzés l’escola en la seva ac­tuació a favor del respecte. A l’abric d’experiències semblants al món llatí, Kiva s’està plantejant crear eines per a les famílies en el seu programa en castellà (ara només es dóna en anglès).

Filella també té experiències ­similars, de pares que minimitzen els fets adduint que són bromes i defensen la lògica de la super­vivència. Una alumna li va dir: “Aquesta molt bé tot això que expliques, poder dir que et sents ­malament, que l’actitud de l’altre et fa mal, acudir a un adult si fa ­falta. Però això no serveix fora de l’escola. Ningú a la meva família no ho entendria”.

Carina Farreras

06/07/2016

La Vanguardia

El Papa destituirà els bisbes negligents en casos de pederàstia

Ignorar i no perseguir abusos sexuals serà motiu “greu” per perdre el càrrec

El papa Francesc va incrementar ahir la pressió sobre els bisbes perquè combatin amb màxima severitat el fenomen dels abusos sexuals a menors comesos per eclesiàstics. El Pontífex va firmar una carta apostòlica, amb valor de motu próprio (decret), en què s’estableix que els bisbes, exarques (càrrec equivalent en les comunitats catòliques de ritu oriental) i superiors de congregacions religioses puguin ser destituïts si han actuat amb negligència greu davant casos de pederàstia en l’àmbit de la seva responsabilitat.

Al preàmbul d’aquest do­cument, titulat Com, s’afirma que l’ Església, com les mares que estimen tots els fills, “protegeix amb un ­afecte molt particular aquells més petits i indefensos”, així com “els adults vulnerables”. D’aquí ve el decret, compost per 5 articles, que completa la carcassa normativa de què va començar a dotar-se l’ Església després que esclatessin amb plena cruesa els escàndols de pederàstia a tot el món. Benet XVI ja va fer molts passos en aquesta direcció. El pontífex argentí ara està completant la seva obra.

El Papa parlant amb dos cardenals a la plaça de Sant Pere divendres (AP)

En el motu próprio es diu que el bisbe o equivalent jerarca eclesiàstic podrà ser rellevat del càrrec si ha actuat amb negligència a l’hora de posar fi i evitar actes que hagin provocat danys greus a altres persones, tant si es tracta de persones físiques com de comunitats. S’especifica que “el dany pot ser físic, moral, espiritual o patrimonial”. És a dir, els escenaris són múltiples i la discrecionalitat de les congregacions vaticanes competents (dels bisbes, de les esglésies ­orientals, de l’evangelització dels pobles i dels instituts de vida consagrada) serà alta a l’hora d’“exhortar fraternalment el bisbe en qüestió a presentar la seva renúncia en un termini de 15 dies”, o, en cas de resistència, a destituir-lo per decret. Hi ­haurà mecanismes de consulta i garantia per evitar decisions ­injustes. La decisió final sobre les destitucions correspondrà al Papa, després de demanar ­consell a una comissió de ju­ristes constituïda per a aquest propòsit.

Disposat sempre a matisar les notícies que sorgeixen del Vaticà per evitar malentesos en el si de l’ Església i en l’opinió pública, el portaveu de la Santa Seu, el pare jesuïta Federico Lombardi, va subratllar que en el decret aprovat no s’esmenta la Congregació per a la Doctrina de la Fe perquè no es dirimeixen delictes –com serien els abusos se­xuals en si mateixos– sinó la negligència en l’exercici del càrrec de bisbe. Es tracta d’una precisió important, d’ordre intern, ja que a l’esmentada congregació és on arriben avui les denúncies d’abusos i on es prenen mesures contra els autors.

Lombardi va posar èmfasi en què l’eventual destitució d’un bisbe per negligència no seria un cas de justícia penal. Segons el portaveu, no és innovador que de decisions importants sobre bisbes se n’ocupi el Papa en persona, però sí que ho és que es formi un consell de juristes –previsiblement amb bisbes i cardenals– perquè l’assessori.

Eusebio Val

05/06/2016

La Vanguardia

Amb els pares a la presó

Els fills de reclusos són les víctimes oblidades de la reclusió. Criatures que pateixen la condemna de viure sense la seva família sense tenir-ne cap culpa 

La filla de la Mònica i en Javier no sap que els seus pares són a la presó. “La vaig deixar amb la meva família quan tenia dos anys perquè no podia superar l’addicció a les drogues”, explica la Mònica, plorant, mentre reconeix que la troba molt a faltar. Ara la Laura ja en té nou i continua pensant que els seus pares són lluny treballant. Aquesta i altres confidències les fa la jove reclusa en els tallers per a mares i pares que organitza l’associació Niños sin Barreras a la presó de Can Brians 2. Aquesta entitat dóna suport als fills de pares presos, que estan condemnats a viure sense la seva família i a patir l’oblit de la societat sense tenir-ne cap culpa. Així els ho explica la Carme, una de les voluntàries d’aquestes sessions: “Els fills són les grans víctimes, pateixen la condemna d’estar separats dels pares, són els grans desconeguts de la societat, però vosaltres seguiu sent pares i teniu una responsabilitat”. La Míriam, l’altra voluntària, deixa clar als presos quina és la finalitat d’aquesta iniciativa: “No és un taller terapèutic. L’objectiu és avançar en la relació amb els vostres fills entenent com viuen ells aquesta situació”. Els vis-a-vis posen en relleu les dificultats de comunicació entre pares i fills. “El pare no se sap comunicar i els diem que els expliquin coses de quan eren petits per despertar el que tenen dins seu”, remarca l’Antonio, un altre voluntari, que sentencia que “són tallers per aprendre a fer de pares”.

Alguns no ho tenen fàcil. Com en Fede, que té quatre fills i no té contacte amb cap d’ells: “Consumir m’ha fet ficar la pota molts cops, han patit molt i jo he plorat molt. Els conec perquè els vaig buscar pel Facebook, però no els hauria reconegut perquè han canviat molt”. En Gerardo només parla amb el seu fill gran, que en té 22 i que el farà avi. Amb la petita, que ara ha fet deu anys, no. “La mare se’ls va emportar a Amèrica i a ella li ha prohibit parlar amb mi per telèfon”.

Després de projectar un vídeo en què presos francesos expliquen la seva experiència amb els seus fills, reconeixent els errors que han comès, la Carmen fa una crida a sincerar-se: “No poden créixer amb una mentida, el nen observa, els familiars parlen i al final tot se sap. El vincle que s’ha trencat s’ha de reconstruir perquè la canalla té dret a estar amb els seus pares, a conèixer-los”. L’Antonio revela que “hi ha pares que no volen que vinguin els seus fills, però és un dret del fill veure el pare”. “La mentida es pot convertir en un problema perquè es pensen que prefereixen treballar que veure’ls, creuen que s’han portat malament i que els castiguen”, afegeix. La Carmen subratlla en aquesta primera sessió que els fills són incondicionals per animar-los a fer el pas: “Ells no ens jutgen pel que hem fet sinó per l’esforç que estem fent, tot i que no vol dir que ho oblidin”.

El director de l’entitat, Elías Kastner, assenyala que el context en què han crescut els reclusos no hi ajuda: “La pobresa humana i cultural dels presos amb antecedents de maltractaments i abandonaments dificulta la connexió amb els fills. A ser pare se n’aprèn sent-ne i quan són detinguts perden aquesta possibilitat. Els tallers ofereixen l’espai per pensar què significa ser pare, després depèn de cadascú”.

Complicitat

Kastner és el fundador d’aquesta entitat, que es va crear el 2003 amb la voluntat d’oferir una casa d’acollida a les mares sense recursos que sortien de la presó. Dos anys després l’entitat va fer un gir de 180 graus: “M’adono que la situació dels fills és pitjor que la dels pares, que no hi ha cap organització a l’Estat que lluiti perquè tinguin una infància al màxim de normal, perquè estan condemnats sense estar-ho”. L’associació passa a anomenar-se com es diu ara, Niños sin Barreras, i se centra en els infants. La tasca principal és acompanyar els fills a les presons a veure els pares, exportant un projecte amb gran èxit a França i que el mateix Kastner portava a terme abans de venir a Catalunya: “Oferim voluntaris com a adults de referència que els recullen i els porten a la presó. No són xofers només, després de la visita d’una hora i mitja, en què també són presents, van a passejar, parlen i fan alguna activitat. Rellevem la figura paternal”.

Aquests acompanyaments es fan com a mínim un cop al mes i duren dos o tres anys, però es poden allargar més temps, i això fa que el vincle entre els voluntaris i la canalla sigui molt fort: “La relació és molt íntima, diferent de la que puguin tenir amb els funcionaris, perquè els voluntaris ho fan perquè ho senten”. És un servei que considera essencial malgrat que els obstacles són majúsculs: “Conservar el vincle familiar li permet mantenir la seva identitat, però a vegades el nen no vol o no és positiu per a ell, perquè hi ha mares o pares drogoaddictes o violents amb els quals es desaconsella la visita”.

Marina Portabella fa més de tres anys que porta tres nens petits a veure la seva mare a Brians 2: “Al pare, que també està pres, no els hi portem perquè viuen amb l’àvia i és ella qui els acompanya a veure’l”. Portabella confessa que “per a un nen tenir el pare a la presó és una vergonya, està molt estigmatitzat i no en parlen amb els amics, els diuen que és mort”. “En canvi, compartir aquest secret amb tu els fa ser còmplices, perquè no els jutges. La teva figura és molt amable per a ells, per als pares i per al centre, que t’ho agraeix perquè el comportament dels reclusos millora”, afegeix.

Amor incondicional

La majoria de reclusos volen restablir la relació amb els seus fills: “N’hi ha que es mostren reticents al fet que els vagin a veure, sobretot si els fills són grans, perquè han de reconèixer els seus errors. Però són una minoria, la pèrdua de llibertat és tan bèstia, estar incomunicat és tan dur, que ho demanen”. L’amor dels fills ho posa fàcil: “El nano no el veu com un delinqüent, sinó com el pare. Mai el jutgen, no m’he trobat cap fill que no hi vulgui anar”. Però quan es fan grans la cosa canvia: “Quan són adolescents ho porten pitjor, tenen ràbia perquè els han deixat sols i ho pateixen en silenci”. Les preguntes vénen després: “En el vis-a-vis no pregunten mai sobre el delicte, perquè no ho volen verbalitzar. És quan surten de la presó que els ho demanen”.

Carles Soler també és voluntari i fa sis anys que fa acompanyaments: “És una experiència molt enriquidora i els pares t’ho agraeixen perquè veuen que és una tasca voluntària i et respecten molt. El pare que visito ara, que és gitano, es refereix a mi com «el tío Carlos»”. El més complicat és saber gestionar les emocions dels nens: “Quan anem en cotxe cap a la presó estan molt contents, però quan acaba la sessió estan molt tristos per deixar el pare allà, i a la tornada s’adormen de la tensió emocional”.

També procuren que no els manipulin: “Mirem que no critiquin la mare o el pare, que no intentin influenciar-los”. Soler no és gaire optimista amb el futur d’aquests nens: “Viuen en un ambient de violència i alguns tenen molts familiars a la presó. Quan siguin grans veig complicat que surtin d’aquest cercle”. En qualsevol cas, defensa la seva tasca: “Cal fer-ho, però has d’estar preparat per al trencament. Te’ls estimes i t’estimen amb bogeria, però has de tenir clares les regles del joc”. Portabella creu que la falta de voluntaris obeeix al fet que “suposa una implicació emocional en un ambient hostil i no tothom hi està disposat”. Ells, però, continuaran trencant barreres.

Xavier Tedó

04/06/2016

Ara.cat

La violació múltiple d’una adolescent commociona el Brasil

La jove va ser drogada i agredida sexualment per 33 homes en una favela de Rio

Els violadors no van tenir cap problema a presumir del crim i van pujar un vídeo de la menor a internet 

La violació múltiple d’una adolescent commociona la societat brasilera, i no només per l’acarnissament que van mostrar els agressors, sinó també perquè els individus no van tenir cap problema a exhibir la seva gesta en un vídeo que van pujar a les xarxes socials.

La jove, de 16 anys, va ser violada dissabte 21 de maig a la matinada per 33 homes a la favela del barri Praça Seca de Rio de Janeiro, molt a prop de les instal·lacions olímpiques de Jacarepaguá. Després un dels agressors va pujar a internet un vídeo de 38 segons en què es veu la noia que dorm nua i amb els genitals sagnant, a més dels violadors, que expliquen què han fet i es burlen de l’escena.

La noia no va anar a la policia però les denúncies de molts internautes que van veure el vídeo i la consternació ciutadana van provocar la intervenció de les autoritats. L’adolescent va ser localitzada dijous i va ser traslladada a un hospital, on va ser sotmesa a estudis i va prendre medecines per prevenir malalties sexuals i un possible embaràs. 

La menor va explicar a la policia que aquella nit havia anat a casa del seu nòvio, a Praça Seca, i ha via passat una estona amb ell. No recorda res més fins diumenge, quan es va despertar al llit, estabornida i envoltada d’homes armats que no li van posar problemes perquè marxés. Segons la seva declaració, la jove violada es pensa que va ser drogada contra la seva voluntat, malgrat que va reconèixer que és consumidora d’al·lucinògens però que feia un mes que no en prenia.

Una setmana després de l’atrocitat, un jove que es va identificar com a autor del vídeo i un futbolista, presumpte nòvio de la noia, han declarat davant la policia. Segons fonts policials citades per l’agència Efe, tots dos es van presentar en una comissaria divendres a la nit. Es tracta de Raí de Souza, de 22 anys, autor del vídeo, i de Lucas Perdomo, de 20, el nòvio, que va assegurar que no ho era. Aquest últim va assegurar que només el primer va tenir relaciones “consentides” amb la noia i que allò dels 30 era una al·lusió a una cançó de hip-hop. La policia va admetre que hi ha “indicis” de violació col·lectiva, però va deixar en llibertat els dos joves, que, pel que sembla, no estaven entre els quatre sospitosos identificats a les imatges.

Des que es va fer pública la violació múltiple i es va difondre el vídeo, les xarxes socials s’han inundat de missatges de repudi sota l’etiqueta #EstuproNaoÉCulpaDaVitima (la violació no és culpa de la víctima). A més a més, principalment a Rio i São Paulo s’han produït concentracions de protesta amb cartells com: “No a la cultura de la violació”.

L’agressió sexual a la menor es produeix enmig del malestar social creat per la crisi política que viu el Brasil, després de la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff i la seva substitució interinament per Michel Temer. El president interí va anunciar la creació d’un departament de la Policia Federal dedicat específicament als delictes de violència contra les dones.

Robert Mur

29/05/2016

La Vanguardia

Noves tecnologies, velles formes de violència

Un de cada tres joves accepta ser controlat a través del telèfon mòbil i internet

Amb l’auge de les noves tecnologies, s’han desenvolupat noves formes de violència, sobretot entre aquells que més les fan servir: els nadius digitals, els nascuts després de 1980, que han interactuat amb les tecnologies digitals des de la infantesa. Les xarxes socials, internet i els telèfons mòbils intel·ligents han canviat les formes com els joves es relacionen. Les noves generacions creixen, se socialitzen i es relacionen a través de les noves tecnologies. Així, l’assetjament escolar s’endureix i es viralitza a través de WhatsApp o es retransmet en directe per Periscope.

La violència de gènere tampoc és immune a l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les formes de violència masclista més tradicionals esdevenen ara més sofisticades, cosa que vol dir que són igual de perilloses, però més difícils de detectar.

Una de cada quatre dones assegurava el 2015 en una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) haver sigut víctima de la “violència psicològica de control” per part de la seva parella. Aquest control es tradueix en actituds de l’home cap a la dona com ara no deixar-li veure els amics, voler saber en tot moment on és, acusar-la d’infidelitats o enfadar-se si parla amb altres homes.

Aquestes actituds de control es potencien amb les noves tecnologies: saber amb qui parla per WhatsApp, a qui li posa un “m’agrada” al Facebook, a qui agrega com a nova amistat... És el que s’ha anomenat violència de control, però ara exercida des del mòbil. “Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia”, explica la Cristina -nom fictici-, de només 16 anys, a l’ARA. La violència de gènere s’ha adaptat a les noves eines, però segueix expressant la mateixa voluntat d’exercir control sobre la víctima, potser d’una manera encara més omnipresent. Segons un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, 1 de cada 3 joves a l’Estat accepta aquest tipus de violència. Només amb més pedagogia i més control parental es podrà combatre la vella plaga, que ara utilitza noves eines.

“Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”

La Cristina va patir durant més de dos anys violència de control, un fenomen en auge entre els adolescents Foto per CÈLIA ATSET

“Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia. I em començava a pressionar amb més missatges”. La Cristina -nom fictici- té 16 anys. Acaba de trencar una relació de dos anys i mig amb un noi un any més gran que va acabar sent un autèntic malson per a ella a causa del progressiu control que va anar exercint sobre la seva vida a través de les diferents xarxes socials.“M’obligava sempre a donar-li el meu mòbil i revisava amb qui parlava”, explica la Cristina. I afegeix: “Remenava totes les xarxes socials on sóc, com el WhatsApp i el Facebook, per veure en les meves actualitzacions a qui posava likes. Em cohibia i ell no em deixava ni tocar el seu mòbil”.

L’exemple de la Cristina constata l’augment, els últims anys, d’un masclisme entre adolescents que se serveix dels mecanismes de control que fan possibles les nombroses xarxes socials aparegudes. La relació de parella es va anar enverinant a mesura que creixia la gelosia del seu nòvio, que va anar traslladant la seva actitud masclista del món virtual al real. “Com vas vestida, avui?”, explica que li preguntava per missatge cada matí. “Si li contestava que duia leggings, ja la teníem, perquè em deia que me’ls posava per lligar amb altres nois. I si em venia a buscar a l’escola a la tarda i veia que portava els llavis pintats es negava a fer-me petons i s’enfadava moltíssim”.

Com la gran majoria d’adolescents, la Cristina és activa en moltes xarxes socials. “Ara mateix sóc a WhatsApp, Facebook, Instagram, Snapchat i Ask”, enumera. Però la que, sens dubte, li va portar més problemes és WhatsApp. “Si li escrivia per dir-li bona nit i veia l’endemà que m’havia connectat minuts després d’haver-nos acomiadat em començava a interrogar sobre per què ho havia fet, amb qui havia parlat... Era un calvari”, recorda. “Al final m’havia d’inventar excuses de tota mena per justificar que hagués entrat al WhatsApp després d’haver-li dit adéu”, afegeix.

“No parlis amb nois”

L’auge de les xarxes socials és una de les principals causes que han fomentat l’increment del masclisme entre adolescents, ja que faciliten el control sobre la parella i són, també, el principal vehicle de comunicació i de construcció de la identitat dels joves. “Al final era un control total. «No t’acostumis a maquillar-te, no et posis això que no m’agrada, no parlis amb nois, no vagis sense mi a la discoteca», em deia”.

El control excessiu va conduir la Cristina a un aïllament social. “Em vaig distanciar durant molt de temps de les meves amigues perquè no li queien bé i em demanava que no anés amb elles. Plorava cada dia perquè em sentia sola”, descriu. “La va anul·lar completament”, sentencia el seu pare. “Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”, recalca ella.

Aïllada socialment

I com passa moltes vegades, només la gent de fora veia amb claredat la situació. “Al principi, abans de quedar-me aïllada, les meves amigues m’ho deien sempre -recorda-. Em deien que obrís els ulls, que li plantés cara, que no era una relació sana… I jo els deia que sí, però seguia igual”.

Les discussions a través de WhatsApp eren cada vegada més habituals. Però sempre fins que ell deia prou: “Em bloquejava l’usuari perquè no li pogués replicar”. La Cristina va acabar actuant de la mateixa manera que ell com a resposta a una situació cada vegada més insostenible. “Amb el temps m’he adonat que la seva manera de ser feia que jo també volgués actuar com ell, quan en realitat a mi m’era absolutament igual. No sóc així”, lamenta ara.

Un terç dels joves ho accepten

Un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, va posar de manifest que un de cada tres joves a l’Estat accepta la violència masclista de control. I en diverses comunitats autònomes les denúncies per violència masclista entre adolescents s’han incrementat considerablement els últims anys. “És evident que, potencialment, una persona que avui és així pot derivar en coses molt pitjors a mesura que es vagi fent gran”, reflexiona el pare de la Cristina.

Ara la Cristina viu molt més tranquil·la. La relació que la va anul·lar forma part del passat i ha recuperat les amistats. A més, ha après a detectar ràpidament la frontera que hi ha entre una relació d’igual a igual i una que no ho és. “Tinc una amiga que està amb un noi i que viu una situació similar i estic intentant que obri els ulls”, confessa. Li repeteixo sempre que davant de situacions de control per part del seu nòvio es planti: “Digues no, no i no”.

David Bigorra

17/05/2016

Ara.cat