‘Botó vermell’ per silenciar l’odi

El Parlament Europeu interromprà l’emissió per TV i internet dels discursos insultants dels seus membres

Les multes i càstigs imposats pel Parlament Europeu als seus diputats per utilitzar un llenguatge racista, xenòfob o insultant en les intervencions no han tingut l’efecte dissuasiu buscat. “2.980 euros. La llibertat d’expressió surt cara a Brussel·les”, es va burlar del britànic Nigel Farage (UKIP) quan se li va imposar la sanció més gran possible per faltar al respecte a Herman Van Rompuy, llavors president del Consell Europeu. Els incidents per l’ús propagandístic que després fan a internet dels seus minuts de fama han anat a més en aquesta legislatura. També la frustració de molts eurodiputats, que han decidit prendre mesures dràstiques per impedir aquest tipus d’actuacions a la Cambra.

“El president pot decidir interrompre la retransmissió en directe de la sessió en cas que es doni un llenguatge o conducta difamatòria, racista o insultant”, afirma un nou passatge de l’article 165 de les normes de procediment de la casa aprovat al desembre per l’Eurocambra. La institució ha iniciat els preparatius per crear el dispositiu tècnic necessari per executar la mesura. L’activació del botó vermell –com se'l coneix informalment– tindrà com a efecte la interrupció de l’emissió per televisió, internet i el circuit intern de la institució. La decisió sobre el seu ús quedarà en mans de la persona que presideixi en aquell moment la reunió, i és aplicable a plens i comissions parlamentàries.

“Interrupció de l’emissió en directe. Decisió del president. Article 165.5 de les normes de procediment”, resa el missatge que el servei audiovisual de la institució emetrà quan es dugui a la pràctica la decisió. L’ Eurocambra no ha fet cap comunicació pública fins a la data sobre la mesura. La intervenció de l’eurodiputat continuarà sent gravada encara que no es difongui en directe però el president “podrà decidir esborrar” després dels arxius de la institució “les parts del discurs que continguin llenguatge difamatori, racista o xenòfob”, afirma el reglament.

La norma vigeix des del passat 16 de gener, però encara no s’ha aplicat. Fonts de la institució admeten que implica endinsar-se per un camí molt delicat i dubten que s’arribi a dur a la pràctica. “Crea més problemes dels que resoldrà”, reconeixen. Un dels riscos més citats, a més del de censura, és que acabi sent un regal per a polítics com Farage o Marine Le Pen que, segons com s’ utilitzés, no dubta­rien a denunciar la censura europea i presentar-se com màrtirs de la llibertat d’expressió. Sembla difícil, a més, impedir la seva difusió per altres vies, per exemple a través dels telèfons mòbils o tauletes dels mateixos eurodiputats. 

La decisió forma part de la reforma de les regles internes de la Cambra proposada per Richard Corbett, eurodiputat laborista ­britànic, que preveu a més un enduriment dels càstigs als parlamentaris que violin les normes de la institució. “Hi ha hagut incidents horribles de discurs racista per part d’eurodiputats. Ho fan en part perquè el Parlament Europeu els dona la plataforma per fer-ho, per difondre’l en directe i reutilitzar el vídeo com a propaganda,” argumenta Corbett a preguntes d’aquest diari. Actualment, “si un parlamentari comencés a dir que s’ha de gasar tots els jueus o alguna cosa en aquesta línia no tenim mitjans per frenar-lo i evitar que sigui emès en directe a tot el continent”. La mesura, assegura Richard Corbett, està reservada per a “situa­cions extremes”.

La iniciativa va ser consultada i debatuda amb organitzacions que treballen en la lluita contra el racisme, la xenofòbia, la defensa dels drets dels homosexuals o els refugiats. La Xarxa Europea Contra el Racisme ( ENAR) aplaudeix la decisió i lamenta que pugui faltar voluntat política per dur-la a la pràctica. “ Pensem que és una cosa positiva per frenar la difusió dels discursos d’incitació a l’odi i el racisme. El Parlament Europeu no pot ser utilitzat com un vehicle per a la seva transmissió”, afirma Sarah Chander, representant ­­de l’organització ENAR. “Alguns eurodiputats i organitzacions han criticat la mesura per les implicacions que pot tenir per a la llibertat d’expressió, però continua semblant-nos una cosa positiva”, reconeix Chander, que proposa aplicar mecanismes d’a­valuació i control per evitar possibles abusos.

El reglament preveu, per exemple, que sigui la conferència de presidents de l’ Eurocambra qui decideixi a posteriori els fragments que s’han d’esborrar de l’ arxiu audiovisual de la institució, que exerceix la funció d’acta oficial. Aquesta possibilitat ja existia abans de l’última reforma i s’ha utilitzat esporàdicament per evitar que constessin passatges que es consideren insultants per a la institució. La perspectiva d’un ús molt més ampli d’aquesta potestat ha sembrat la preocupació entre alguns funcionaris comunitaris, que temen una purga de les fonts originals de la història de la Unió Europea.

Internet i les xarxes socials han multiplicat fins a extrems fa uns anys impensables la difusió del que s’esdevé a la c ambra parlamentària europea. Els partits d’extrema dreta han demostrat ser especialment hàbils per explotar les seves compareixences a Estrasburg o Brussel·les amb finalitats propagandístiques. Vuit dels deu vídeos que apareixen en primer lloc a YouTube al buscar, en anglès, Parlament Europeu tenen com a protagonista Farage, veterà eurodiputat britànic. Entre els que han tingut més èxit figuren el seu discurs triomfal després del Brexit o els seus insults a Van Rompuy. També han tingut àmplia difusió els vídeos d’un eurodiputat neonazi grec insultant els turcs o un de polonès que va titllar d’escombraries als refugiats.

“Molts eurodiputats estan farts que alguns utilitzin tècniques subversives per captar l’atenció i això acabi tapant la feina seriosa de la majoria”, afirmen fonts parlamentàries. Es va veure aquesta setmana en el ple celebrat a Brussel·les, quan Seb Dance, un laborista britànic, va ensenyar un cartell amb la frase: “Està mentint-vos”, apuntant Farage durant la seva intervenció a favor de Donald Trump. “Ho vaig fer per frustració. Estava fart que difonguin missatges na­cionalistes i populistes com si fossin la solució als problemes de la gent”, va explicar Dance. No es pot intervenir perquè, com a cap de grup, “té assignats tres minuts de temps de paraula”.

El Parlament Europeu ha iniciat els procediments interns per donar compliment a la nova normativa. Mentre es treballa en la creació d’“un o diversos dispositius tècnics, actualment inexistents, per intervenir de forma manual o automàtica en la difusió i l’enregistrament”, explica una nota interna, els tècnics de la institució han posat en marxa un procediment manual per poder activar-lo si algun president de sessió decideix prémer el botó.

Beatriz Navarro

07/02/2017

La Vanguardia

Alerta: racisme sense complexos

Els experts avisen de la “normalització” d’actituds racistes, que atribueixen als discursos polítics que vinculen crisi amb immigració i atien la por a l’altre

Dos homes immigrants conversant ahir al Raval, un dels barris de Barcelona amb més presència de població estrangera. / XAVIER BERTRAL

“De racisme i xenofòbia ja n’hi havia abans, el que passa és que eren més invisibles. Ara es fan visibles i hi ha un efecte expansiu”, assegura Sergi Fàbregues, sociòleg i professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Què ha passat perquè el racisme ocult hagi sortit de l’armari? Els motius cal buscar-los en la crisi econòmica i en els moviments socials i polítics -com el Brexit, Donald Trump o Marine Le Pen- que s’alimenten d’aquesta situació social.

Els experts alerten de la “normalització” de les actituds xenòfobes. En només dos dies, s’han denunciat públicament dues agressions de caràcter racista. Una noia d’origen indi va explicar en una carta a El Periódico que el 18 de gener un grup d’estudiants de 12 anys la van insultar quan viatjava en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, referint-s’hi com a “fastigosa” i ampliant tot seguit el menyspreu a diverses altres races, “de classe molt inferior a la nostra”. Els estudiants van poder dir tot això sense que ningú del vagó els recriminés la seva actitud.

I amb el hashtag #TotessomFatima, la xarxa va plena aquests dies de missatges de suport a la regidora de Participació i Convivència de Badalona, Fàtima Taleb, que ha denunciat que des de fa un any i mig és víctima de diverses situacions de xenofòbia pel seu origen marroquí i la seva fe musulmana. Les últimes, la setmana passada, quan un home li va escopir al mig del carrer i tres dies després una noia va començar a insultar-la pel carrer. “S’hi van sumar familiars seus i altres persones que passaven pel carrer, pensant que tenien el dret” de fer-ho, ha explicat en una carta publicada a la web del seu partit, Guanyem Badalona en Comú. Taleb atribueix aquestes actituds islamòfobes i xenòfobes al discurs “d’odi” de l’exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP.

La portaveu de SOS Racisme, Jose Peñín, alerta que les actituds racistes s’han “legitimat” per influència dels discursos de polítics i personatges públics, “des de Trump fins al discurs antiimmigració de la majoria de països europeus”. “Si ho diuen ells, per què no ho he de dir jo?”, pensa segons ella la gent.

La por al diferent

“La gent perd la feina, té menys recursos i hi ha més precarietat, i hi ha discursos polítics que s’alimenten d’aquestes situacions límit”, alerta Fàbregues. És llavors quan actituds racistes que semblaven ocultes i invisibles surten a la llum i tenen un efecte expansiu. “El discurs identitari té a veure amb la xenofòbia, s’accentua la por a l’altre, al diferent, i això é s el que ha passat amb el Brexit o amb l’ascens de Donald Trump”, indica aquest sociòleg.

Jordi Pàmies, professor de ciències de l’educació de la UAB i membre de CERMigracions, un grup expert en migració, constata “un repunt” de les actituds racistes, però considera que no és una situació “sobrevinguda” sinó que s’ha anat “cuinant a poc a poc” des dels discursos polítics però també des de la “quotidianitat”. La crisi i els conflictes bèl·lics modifiquen l’ordre sociodemogràfic mundial i s’accentuen els fluxos migratoris. Això és aprofitat per alguns líders polítics per vincular l’atur, la pobresa o la inseguretat a l’arribada de refugiats i estrangers. “Amb la crisi hi ha hagut un desplaçament d’autòctons cap a feines menys qualificades i és llavors quan es veu els immigrants com una amenaça” i aflora el sentiment xenòfob “més ocult”, explica Fàbregues.

No es denuncia

Les agressions racistes que surten a la llum són només una petita part del que es denuncia i per això SOS Racisme considera que se li ha de reconèixer a Fàtima Taleb el valor de posar el debat sobre la taula. “Moltes persones no denuncien per por, perquè pensen que no servirà de res, per desconfiança en el sistema jurídic o perquè han normalitzat aquestes situacions”, explica Pàmies, que també posa l’accent sobre un racisme menys explícit, que es tradueix en dificultats per accedir “a l’habitatge, a una feina o a tenir els mateixos drets”.

Només el 10% dels casos d’islamofòbia es denuncien, segons l’informe Islamofòbia a Espanya, que també destaca que Catalunya és la comunitat on es produeix un nombre més gran de casos d’islamofòbia.

Els dos casos que han transcendit als mitjans són exemples dels molts altres que es produeixen cada dia. L’escriptora Marta Rojals explicava ahir al seu compte de Twitter que havia sigut testimoni de com uns joves de 17 o 18 anys humiliaven un home pakistanès en un autobús nocturn davant l’actitud impassible del conductor -els agressors eren als seients del davant del vehicle- i de la resta de viatgers, majoritàriament joves. Rojals relatava ahir a l’ARA que els joves es reien de com anava vestit i l’assimilaven a un terrorista preguntant-li on duia amagada la bomba davant del silenci de tothom. Fins i tot van arribar a donar-li copets a la cara.

Ella va intentar aturar-los, demanar respecte per aquell home, però no li van fer cas. En un principi, va dir, els va descol·locar que algú els cridés l’atenció, i asseguraven que coneixien l’home i era “amic” seu perquè treballava en un comerç del seu barri. L’home callava però semblava agrair el suport d’un dels viatgers davant l’actitud dels joves. Ahir Rojals es dolia d’haver acabat callant per por de ser també humiliada o alguna cosa pitjor, ja que viatjava sola i eren les tres de la matinada, va puntualitzar ahir.

També internet ha sigut un mitjà on aquest racisme ocult ha guanyat visibilitat i s’ha normalitzat últimament. I d’aquesta “legitimació d’actituds racistes tampoc se n’escapen els nens, com demostren els insults de caràcter xenòfob que va rebre la noia d’origen indi als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per part d’un grup d’estudiants de primer d’ESO. “La gent jove són part de la societat i cal una feina important de sensibilització i prevenció perquè tan important és el que es diu com el que no es diu”, conclou la portaveu de SOS Racisme.

Lara Bonilla/Elena Freixa

01/02/2017

Ara.cat

La llista de la consciència: 25 anys de crims d’odi en una web

Un portal fet per dos periodistes recopila la informació de 86 delictes que han causat 88 morts a tot l'Estat

"Els prejudicis s’aprenen i hi ha gent que es dedica a fabricar el discurs de l’odi", ha alertat avui el músic i periodista Miquel Ramos, un dels autors del portal Crimenesdeodio.info, on, amb el periodista David Bou, han recollit tota la informació disponible de 86 crims d'odi de tot l'Estat succeïts els darrers 25 anys que van acabar en 88 morts. "Quina societat estem creant?" ha dit a la presentació pública del portal mentre avisava que la majoria d'autors dels crims tenien entre 16 i 21 anys i que cal buscar l'arrel del problema en l'educació.

Entre els casos que aplega el portal hi ha el de Sònia Rescalva, la transsexual assassinada el 1991 a Barcelona, el més antic dels 19 que consten de Catalunya, i el de Carlos Palomino, assassinat a Madrid per un militar neonazi l'any 2007. La mare de Palomino, Mavi Muñoz, que ha participat a la presentació, ha insistit que "l'antifeixisme no és un delicte, és un deure de qualsevol que cregui en la democràcia" i ha criticat la desprotecció de les víctimes per part de l'Estat. Muñoz, mirant a la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha assistit a la presentació, ha reclamat l'ajuda dels polítics. La web localitza cada un d'aquests casos en un mapa i n'inclou una fitxa amb tota la informació i els articles que se n'han publicat als mitjans.

Ramos i Bou han reconegut que els falten dades i crims que encara no coneixen, que l'han de completar i que hi ha més casos dels que han aconseguit aplegar, com el de l'Alan, l'adolescent transsexual que es va suïcidar per l'assetjament escolar. Però confien amb la col·laboració ciutadana per completar la web i des que la van posar en marxa ja han rebut informació de cinc casos nous. David Bou ha explicat que, dels 86 casos, 37 són de racisme i xenofòbia; 23, d'aporofòbia -odi als pobres-; 17, d'intolerància criminal; sis de violència ultra al futbol; dos d'homofòbia; dos de transfòbia; i un d'islamofòbia.

Els periodistes s'han basat en bona part amb la recopilació d'informació que havia fet el Movimiento contra la Intolerancia, que han anat contrastant i completant. El portaveu de l'entitat estatal, Esteban Ibarra, ha explicat que calculen que hi ha uns 4.000 delictes d'odi a l'any i ha assegurat que l'Estat de dret "està en deute amb les víctimes per no eradicar els grups que han fet crims d’odi, per permetre cert grau d’impunitat i per abandonar les víctimes a la seva sort". Tot i que ha reconegut avenços amb l'última reforma del codi penal, ha reclamat una llei específica per als delictes d'odi: "Ens falta una llei integral contra els víctimes d’odi, no sabem com demanar-ho, hem de recórrer a una immolació?".

Per la seva banda, l'advocada penalista Laia Serra ha insistit que fins ara s'ha tingut les víctimes "absolutament abandonades i menyspreades" però ha recalcat l'esperança que s'obre amb la reforma del Codi Penal que s'aplica des d'aquest estiu, que ha millorat l'ambigüitat de la redacció anterior i permet perseguir més clarament aquesta mena de delictes. Tot i amb això ha assegurat que manca formació als jutges i als policies i que hi ha una "resistència ideològica" al sistema jurídic espanyol a l'hora de perseguir aquesta mena de delictes. Ha lloat la feina feta pel fiscal especial per a delictes d'odi discriminació de Catalunya, Miguel Àngel Aguilar, però ha afegit que li falten molts recursos per poder-la fer com toca. "Tenim dret de fiscalitzar la feina que s’està fent per part de l’Estat que, de moment, és absolutament deplorable", ha rematat.

Enric Borràs

19/01/2016

Ara.cat

Apendre a conviure; per la convivència i en contra de la xenofòbia. Comunicats des de Salt, Girona.

APRENDRE A CONVIURE

Des de les parròquies de Sant Cugat i Sant Jaume de Salt reiterem la nostra voluntat i el nostre esforç per a la bona convivència amb els nouvinguts, siguin de la religió que siguin.

Els nouvinguts formen part del nostre poble de Salt, amb els mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Ja no hi ha marxa enrere, volem conviure en la diversitat, seguint la recomanació de sant Pau: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte” (Filipencs 4,5).

Demanem que la llibertat religiosa i el dret a tenir llocs on exercir-la legalment no sigui reduït o condicionat per interessos.

Rebutgem els enfrontaments inútils, atiats de vegades per persones externes al nostre poble. Ara és el moment d’aprendre a conviure i caminar junts cap a una societat de valors interculturals, tal com intentem treballar des de la Taula de Diàleg Interreligiós i des de tantes entitats, grups i associacions de Salt.

Volem conviure com a poble, en l’acostament mutu, el respecte i la interculturalitat.

Salt, 26 d’agost de 2011

Els responsables de les parròquies de Sant Cugat i Sant Jaume de Salt

PER LA CONVIVÈNCIA I EN CONTRA DE LA XENOFÒBIA

Justícia i Pau de Girona dóna  ple suport al comunicat “Aprendre a Conviure” de les parròquies de Sant Cugat i Sant Jaume de Salt i manifesta el seu compromís per la convivència i en contra de la xenofòbia.

Des de Justícia i Pau entitat que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i la solidaritat, veiem amb preocupació els reiterats conflictes, sovint induïts, que tenen lloc a Salt.

Demanem que es respectin els drets de ciutadania de totes les persones que viuen a Salt i que no es faci cap mena de discriminació pel seu origen,  llengua,  religió o condició. Alhora que demanem que s’actuï amb celeritat envers tota expressió directa o indirecta de racisme o xenofòbia envers persones o col·lectius, ja que incrementa l’espiral de l’odi i la violència.

Així mateix demanem que es respecti el dret a la llibertat religiosa i que no es restringeixi el dret a tenir llocs on participar-ne comunitàriament. Amb l’únic condicionant del respecte als drets humans i a la convivència social.

Salt precisa d’un compromís social i polític per viure “en pau i bé” com es reclamava a principis d’any abans de les darreres eleccions municipals. Entenem que el que convé és que els saltencs i saltenques, sense interferències ni interessos partidistes, a partir de les seves entitats i associacions i a través de la participació en els espais i les accions del Pla de Ciutadania, la Taula de Diàleg Interreligiós i moltes altres iniciatives, continuïn vertebrant, com ja fan des de fa temps, el poble cohesionat que volen i necessiten ser.

Com recalca el comunicat de les parròquies de Salt “Ara és el moment d’aprendre a conviure i caminar junts cap a una societat de valors interculturals”. Des de Justícia i Pau, humilment, també hi volem contribuir.

Girona - Salt, 28 d’agost de 2011

Justícia i Pau  http://justiciaipau.entitatsgi.cat/