Serge Sivya: “Hem entès que no hem d’esperar res dels polítics ni de l’estranger”

Sivya ha vingut a Barcelona convidat per Amnistia Internacional en el marc de la campanya pro drets humans #PersonasXPersonas. / LAURA GÓMEZ

LUCHA, així en castellà, és l’acrònim de Lutte pour le Changement (Lluita pel Canvi), un moviment fundat per Serge Sivya i sis amics més el 2012. Estudiant de medicina a la Universitat de Goma, de 28 anys, Sivya il·lustra la gran sacsejada que protagonitza la joventut africana, que sovint s’equipara amb els indignats. El jove combina estudis amb l’assessoria de salut sexual.

A qui i com assessora?

Sóc conseller de salut sexual i reproductiva a través del telèfon d’Oxfam. Els joves em fan una trucada perduda i jo els torno la trucada per donar-los consells sobre salut i fisiologia en relació als petits problemes amb què es troben. El sexe encara és un tabú i els joves s’informen a través dels amics.

Què és LUCHA?

LUCHA no és una lluita política sinó un moviment de lluita cívica i sobretot social, format per molts estudiants però també per intel·lectuals, conscienciats sobre com poden ajudar en el destí del país. El 2012 ens vam organitzar amb altres amics apel·lant a la responsabilitat, com a joves i ciutadans, de construir un Congo millor per a nosaltres i els nostres fills.

I on són quatre anys després?

LUCHA s’ha convertit en un estat d’esperit, amb molts joves que han començat la militància i s’han posicionat en contra de com estan funcionant les coses. Les generacions més joves del Congo critiquem els adults, els nostres pares i avis, perquè han fallat al país i ara nosaltres no volem que els nostres fills ens acabin fent els mateixos retrets.

Què retreuen els joves als adults?

El seu comportament en la dictadura de Mobutu, a qui en 32 anys ningú li va plantar cara. Ara tenim [Joseph] Kabila, que ja porta 14 anys al poder i intenta accedir a un tercer mandat. Nosaltres volem evitar que es torni a repetir. La gent creu que el gran problema és la guerra o la pobresa, i no pensa que el pitjor de tot és que tenim una mala governança.

A l’Àfrica estem veient molts indignats que es mobilitzen.

Sí, els èxits d’uns encoratgen la lluita dels altres. Hi ha un vent de canvis socials que bufa pel continent, amb desenes de moviments, com Filimbi (Xiulets) o LUCHA , al Congo; Le Balai Citoyen (l’Escombra Ciutadana), de Burkina; o Y’en a Marre, del Senegal, que són actius, com demostra que els governs els tenen por i els reprimeixen. Els joves hem entès per fi que som els amos del nostre futur, que no hem d’esperar una solució dels polítics ni de l’estranger.

Vostè va estar detingut i ara demana la llibertat d’uns companys.

La repressió és la nostra quotidianitat, amb gasos lacrimògens, a vegades foc real. Hem desenvolupat la nostra estratègia per evitar la por.

Com per exemple?

Ens saludem entrellaçant les mans com si fossin pinyes, com a símbol que la fortalesa d’uns supleix la feblesa dels altres. Quan ve la policia ens agafem així i mai en deté un de sol, sempre són cinc o sis les persones arrestades, cosa que fa que no estiguin soles a la presó. Fa poc hi va haver cinc detinguts i els estudiants van convocar una vaga per exigir-ne la llibertat. El govern sap que en cada acte de repressió les nostres accions tenen més ressò.

La tortura és també quotidiana?

Sí que hi ha tortures, però ara els policies s’ho miren més per no deixar rastre: simulen ofegaments a l’aigua o t’obliguen a mirar 10 minuts sense protecció cap al sol. També hi ha molta corrupció i si no pagues et fan netejar les latrines, amb el risc que hi ha de contreure infeccions, com li ha passat ja a un opositor a Mobutu.

Quina relació mantenen amb l’oposició a Kabila?

No volem caure en cap trampa ni que creguin que com que protestem contra Kabila estem al seu costat. Ja els hem dit que no hi confiem fins que no presentin propostes de reforma per canviar-ho tot.

Coneix el 15-M espanyol?

Sí. Un investigador belga que va escriure sobre LUCHA ens va anomenar “els indignats de Goma” quan va venir a fer-nos un reportatge el 2013 i, encuriosits, vam googlejar i ens va agradar la comparativa. En vam aprendre la protesta pacífica, l’ús de les xarxes socials o el fet de construir el moviment a partir de les bases.

Sap que del 15-M n’han sorgit Podem i Barcelona en Comú? També li pica el cuc de la política?

No, LUCHA no és un moviment polític. Al Congo si et dediques a la política no estàs legitimat perquè la població no confia en tu. El nostre plantejament és diferent del cas espanyol perquè no aspirem a canviar la política sinó a canviar la població. Una ciutadania més educada pressionarà més el govern.

Ada Colau tampoc no volia...

Potser hi ha algun militant que té vocació política, però és una aspiració individual. La nostra és una lluita per crear un moviment social. Si el canvi ve de la base serà un canvi més lent però molt més sòlid.

Vostè és un afrooptimista?

Evidentment, és la raó de la lluita. Però també s’ha de tenir en compte la veu de l’Àfrica en els grans reptes de la humanitat, com el canvi climàtic, el terrorisme o la depravació del capitalisme.

Marta Rodríguez

08/01/2016

Ara.cat

‘El gran dictador’ de Charles Chaplin fa 75 anys

El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l’any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.

Chaplin va dir en la seva autobiografia: “Si hagués conegut els veritables horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut fer El gran dictador, no hauria pogut fer humor de la bogeria homicida dels nazis”.

L’1 de setembre del 1939 començava la Segona Guerra Mundial amb la invasió alemanya de Polònia. Vuit dies després Charlie Chaplin iniciava el rodatge de la gran sàtira del règim de Hitler i del nazisme, El gran dictador. I ho feia malgrat les pressions polítiques, quan els Estats Units encara no havien entrat en guerra i no es volien mullar. De fet, anys després l’intèrpret seria víctima de la Caça de Bruixes i acabaria fugint del país el 1951, però el 1939 encara va tenir el suport de Roosevelt i prou valor per parodiar la plana major del Tercer Reich.

Al film, l’actor interpreta dos papers protagonistes, un soldat jueu i el temible dictador Adenoid Hynkel, que domina el país imaginari de Tomania. Hitler, Göring, Goebbels, Mussolini, el símbol de l’esvàstica i un alemany inventat són carn de l’humor de Chaplin. El gran dictador va ser la seva primera pel·lícula dialogada i es considera l’última en la qual apareix vestit de Charlot, quan fa el paper de jueu.

A l’escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l’home, convertint el film en un missatge de pau i llibertat.

La cinta es va estrenar el 15 d’octubre als Estats Units i va ser un gran èxit acabada la guerra. A Alemanya va ser censurada fins al 1958 -tot i que es diu que Hitler l’havia vist un parell de cops- i a Espanya no es va poder veure fins al 1976.

Discurs final de “El Gran Dictador”

Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir res de res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig d’ajudar-nos mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort … no compartint la nostra desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.

En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes dels homes, ha aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la matança. Hem augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La maquinària, que proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà.

L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la bondat en l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara, la meva veu està arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A aquells que puguin sentir-me, els dic: “No desespereu”.

La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes, que temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.

Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les vostres vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a fer la instrucció, que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn de canó. No us lliureu a aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb intel·ligència i cors de màquina! i Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la humanitat en els vostres cors! No odieu! Només aquells que no són estimats odien, els que no són estimats i els desnaturalitzats! Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!

En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble. Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, amb l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el progrés portin la felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos! 

El diari Ara commemora l'aniversari de la pel.lícula oferint-ne el DVD (el cap de setmana que ve, els dies 17 i 18 d'octubre, per 5 euros) i un dossier especial sobre les dictadures del món avui.

Recull del diari Ara.cat i altres fonts

11/10/2015