La diabetis s'ha multiplicat per quatre al món entre 1980 i el 2014

• A Espanya ocupa el sisè lloc entre les principals causes de mortalitat
• La dieta excessivament calòrica i l'absència d'exercici físic en són les principals causes

El nombre de persones que pateixen diabetis al món s’ha multiplicat per quatre entre els anys 1980 i el 2014, fins a arribar als 422 milions de casos durant aquest últim any, segons indica un informe publicat ahir per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La dieta excessivament calòrica i la tendència al sedentarisme mostrada per individus de totes les edats són dues de les principals causes d’aquest avanç de la malaltia.

Els endocrinòlegs han tornat a advertir que és molt arriscat que els nens optin de forma creixent per jugar amb tauletes i ordinadors en detriment de les pràctiques en què exerciten el cos.

L’OMS assegura en el seu informe que la diabetis està entre les principals causes de mort a Espanya. En concret, ocupa el sisè lloc, precedida de les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries. El 2014, més de 10.400 persones van morir a Espanya per la diabetis, mentre que 28.000 morts més es van atribuir a alteracions en els nivells de glucosa a la sang, estat que precedeix la diabetis.

En xifres globals, l’agència sanitària de l’ONU detalla que el 2012 els alts nivells de glucosa a la sang van ser responsables de 3,7 milions de morts al món, de les quals 1,5 milions van ser directament causades per la diabetis.

Primer estudi global

L’escalada de la malaltia i, tenint en compte que dels 3,7 milions de morts un 43% tenia menys de 70 anys, ha portat l’OMS a llançar el primer informe global sobre la malaltia i a dedicar el Dia Mundial de la Salut, que se celebra avui, a aquesta malaltia per tal de conscienciar la població sobre aquest risc. L’informe alerta que la diabetis ha crescut especialment en tres dècades en països de baixos i mitjans ingressos. En aquests països, les taxes de mortalitat en adults de 20 a 69 anys per causes associades a alts nivells de sucre són més altes, i més en els homes.

Per zones, l’OMS destaca la incidència de la mortalitat en adults sobretot a l’Àfrica, a l’est del Mediterrani i al Sud-est Asiàtic, i assenyala l’oest del Pacífic com la zona on més han augmentat les morts entre els anys 2000 i el 2012 (de 490.000 a 944.000).

El percentatge de població malalta també s’ha multiplicat. Entre el 1980 i el 2014 ha passat del 4,7% al 8,5%. La pobresa i la deficient educació nutricional són les principals causes de la diabetis. En les societats desenvolupades, coincideix amb la promoció de menjar preparat o precuinat, excessivament greixós i calòric, molt més econòmic que la carn o el peix frescos.

La diabetis està directament relacionada amb el sobrepès i l'obesitat. Gairebé el 50% de la població espanyola pateix sobrepès, procés que en un 12% dels casos condueix a l'obesitat, malaltia escassament diagnosticada de forma correcta i de difícil tractament. Les persones obeses acumulen una desproporcionada quantitat de teixit gras entre el tòrax i el maluc. Això implica que el pàncrees ha de produir més insulina de la que està en disposició d'elaborar, procés que condueix a l'esgotament d'aquest òrgan i a l'aparició de la diabetis. Sense insulina, o amb escassetat d'aquesta substància, la glucosa que sorgeix del metabolisme de la dieta ingerida s'acumula a la sang.

L'OMS qualifica la diabetis com un seriós perill per a la salut pública, ja que entre les seves conseqüències hi ha la ceguesa, la fallada renal, les complicacions cardiovasculars, en especial l'infart de miocardi, i l'amputació de les extremitats inferiors.

El Periódico

06/04/2016

Els pacients diabètics han de pagar el doble per la insulina

Els usuaris pagaven 2,64 euros per capsa i ara n'han d'abonar 5,13

A l'actualització de preu que ha fet el Ministeri de Sanitat, cal afegir-hi l'euro per recepta

La malaltia no es cura, només es controla fent el tractament

Des de fa unes setmanes, les persones que tenen diabetis i que necessiten injectar-se insulina per controlar el nivell de sucre en sang han de pagar el doble pel seu tractament. Si fins fa ben poc un pacient no pensionista, amb la corresponent recepta del Catsalut, havia de pagar a la farmàcia 2,64 euros per una capsa de 5 plomes de 3 mil·lilitres d'insulina (per exemple, de la marca Lantus Solostar, de Sanofi Aventis, una de les més habituals), ara n'ha d'abonar 5,13 euros. Un import que resulta de la suma del nou preu de la insulina, que ara els costa 4,13 euros, i de l'euro per recepta.

La insulina és un medicament que, pel seu caràcter de tractament crònic, té un preu màxim establert pel Ministeri de Sanitat. Des de 1995, l'import s'havia mantingut en 2,64 euros, però, coincidint amb el nou sistema de copagament, el Ministeri de Sanitat ha fixat l'aportació per a la insulina i altres tractaments crònics en un 10% del preu, amb un màxim de 4,13 euros. El preu és el mateix per a pacients pensionistes, que fins ara no havien de pagar res. No obstant això, aquests usuaris tenen limitat el copagament en màxims de 8, 18 o 60 euros mensuals en funció de la renda.

La presidenta de l'Associació de Diabètics de Catalunya, Montserrat Soley, alerta que l' increment del preu de a insulina suposa una dificultat afegida per seguir correctament el tractament. “A partir d'una edat, els pacients diabètics no només necessiten insulina, sinó que prenen altres medicaments que també han pujat de preu amb el nou copagament”, recorda Soley.

De diabetis, n'hi ha de dos tipus –les anomenades tipus 1 i tipus 2–, però, en tot cas, els diabètics que necessiten insulina no en poden prescindir. És un tractament de per vida necessari per controlar la malaltia i evitar complicacions molt greus (malalties cardiovasculars, ceguesa o, fins i tot, un coma). “Seguir el tractament és vital per a nosaltres, però també per estalviar despeses al sistema sanitari”, recorda Soley.

No tots els pacients necessiten injectar-se insulina amb la mateixa freqüència. Depèn del l'estat del pàncrees, de l'activitat diària, de la complexió, l'edat, etc. Hi ha pacients que en tenen prou amb una capsa al mes, “però n'hi ha que en necessiten tres o quatre”, explica Soley. Això vol dir 20,5 euros mensuals només en insulina, quan abans n'eren 10,5.

I encara falta sumar-hi el preu de les llancetes i de les tires reactives per mesurar el nivell de sucre (uns 9 i 44 euros respectivament, per 50 unitats de cada), i de les agulles per injectar la insulina (22 euros per 100 unitats).

LES XIFRES

400.000

catalans tenen diabetis (5,7% de la població). La incidència de la malaltia (la de tipus 1 i la 2) augmenta.

250

casos

de diabetis tipus 1 es detecten cada any a menors de 30 anys. Aquests diabètics necessiten sempre insulina.

Rebuig a l'euro per recepta

El Consell Assessor sobre la Diabetis de Catalunya té previst demanar al Departament de Salut que medicaments com la insulina, que s'han de consumir de manera crònica i dels quals no es pot prescindir, siguin exclosos de l'euro per recepta. La taxa es cobra tant a la població activa com als pensionistes (amb l'excepció de les persones que cobren rendes d'inserció) i té un màxim anual de 61 euros.

Però, a banda de la insulina, els diabètics insulinodependents necessiten altres productes que no estan finançats de manera oficial. Per exemple, les llancetes per obtenir la mostra de sang necessària per fer els controls de glucèmia. O les tires reactives i les agulles per injectar la insulina, que, si bé sempre s'han donat gratis als CAP, els malalts constaten que cada cop es reparteixen de manera més restringida, sense cobrir les necessitats dels pacients. Per aquest motiu, molts diabètics compren cada cop més aquest material a la farmàcia, segons constata la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Anna Sánchez. També és freqüent que els pacients reutilitzin agulles d'un sol ús per estalviar.

E. Pomares/M. Ciércoles

17/10/2012

El Punt Avui