Que no sigui un informe que acaba en un calaix

A Girona, el dimecres 25 de maig, va celebrar el recompte de persones sense sostre impulsat per l'Ajuntament i diverses entitats de la ciutat. L'objectiu és aconseguir una «fotografia» de la gent sense llar que hi ha a la ciutat i el seu estat de salut, per tal de planificar millor les polítiques que s'han de dur a terme.

160 voluntaris participen en el recompte d''indigents ANIOL RESCLOSA

Són les vuit del vespre i 160 voluntaris es preparen per participar en el recompte de persones sense sostre a Girona, en el qual participen l'Ajuntament, Creu Roja, Traçant Camins, Càritas i la Universitat de Girona, a banda de mig centenar d'alumnes de l'institut Montilivi de Girona. El punt de sortida és el Mercadal, on els participants reben les instruccions. La setmana passada s'hi havien apuntat 200 persones però va ploure, de manera que es va haver de posposar fins a ahir. «Però la setmana passada, encara que plogués, els indigents també eren al carrer», recorda un dels participants.

Entre els voluntaris hi ha moltes ganes i bona voluntat. Es divideixen en 25 grups, cadascun dels quals «pentinarà» una zona de la ciutat. Cada grup consta d'un coordinador i quatre o cinc voluntaris. «Em sembla una iniciativa molt interessant, sobretot per conscienciar-nos, perquè molts potser no ho estem prou», assenyala Carlus Noguera, alumne del cicle superior d'Integració Social de Montilivi.

Ajudar les entitats

El sentiment majoritari d'ell i de tots els altres voluntaris, tanmateix, és de confiança perquè la tasca d'una nit serveixi a les entitats per poder millorar la seva feina diària. «Jo estic totalment a favor d'iniciatives com aquesta, sempre que darrera hi hagi una actuació i que no quedi en no res», assegura Nora Escribano, també estudiant d'Integració Social. En Pep Gratacós, que està al seu mateix grup, també hi confia: «Jo m'he apuntat esperant que això no sigui només un informe polític que es quedi en un calaix. Espero que l'Ajuntament i les entitats facin realment alguna cosa a partir de les dades», indica.

Aquesta és, efectivament, la voluntat que té l'Ajuntament. El recompte -que la setmana passada es va fer a Barcelona, Badalona i Sant Adrià del Besòs- té una doble finalitat: per una banda, tenir un cens de les persones sense llar que hi ha a Girona. Per l'altra, se'ls fa també una enquesta per no quedar-se només amb les dades numèriques, sinó també conèixer detalls del seu estat de salut. «Volem tenir una radiografia clara de la situació per decidir quines polítiques s'han d'aplicar i per aconseguir els recursos necessaris», va indicar la tinent d'alcalde de Drets Socials, Sílvia Paneque (PSC). En aquest sentit, va assegurar que demanaran ajuda a la Generalitat perquè els ajudi a afrontar aquesta problemàtica, ja que l'Ajuntament «no ho pot fer tot sol».

Els voluntaris signen un document de confidencialitat -conforme no podran difondre les dades de les persones amb què es trobin, recullen els mapes i termos amb beguda i es distribueixen per la ciutat. Les dades del recompte no es coneixeran fins demà, però la directora de la Sopa, Rosa Angelats, calcula que els voluntaris localitzaran unes 70 persones. Entre les «zones calentes» -és a dir, on saben que hi poden trobar més sense sostre- hi ha el Barri Vell, les naus de la carretera Barcelona o els voltants de Fontajau.

A partir d'aquí, els equips surten a pentinar la ciutat, amb més o menys sort. Alguns indigents no volen ni acostar-s'hi, però la majoria accepten gustosament un got de suc i una petita conversa.

Laura Fanals

27/05/2016

Diari de Girona

El Centre d’Acolliment La Sopa i el Centre de baixa exigència

El Centre d’Acolliment La Sopa, es dedica a l’atenció de les persones sense llar de Girona i comarques. Té com a objectiu l’assistència, atenció i el desenvolupament integral de les persones en situació greu d’exclusió social. La nostra intervenció va orientada a la motivació i acompanyament, i a l’estabilització de malalties i addiccions, ja que aquestes són imprescindibles per tal que les persones sense llar deixin el carrer i millorin significativament en qualitat de vida. Aquests processos haurien de culminar en la millora de la salut i l’autoestima per, finalment assolir la plena autonomia i autorealització personal, malauradament no és fàcil i no tothom ho aconsegueix. S'ofereix un seguiment personalitzat que té en compte totes les necessitats de la persona (allotjament, alimentació, serveis d'higiene, acompanyaments mèdics, ocupació del temps lliure,...).

Els serveis més importants són la residència d’estada temporal a persones amb greus problemes d'exclusió: transeünts sense recursos, persones sense habitatge, amb problemes de salut, sense suport familiar ni social, immigrants, gent gran i també és un recurs d'emergència per a dones víctimes de violència de gènere, famílies desnonades, gent gran... Destaquem el pla de treball amb els residents com l'instrument per facilitar itineraris de recuperació, adequats a les possibilitats de cada persona, on es fomenta la pròpia responsabilitat, l'autonomia i la independència. El menjador, actualment n'hi ha tres: Un al centre d'inserció on hi ha la gent amb pla de treball i estades més llargues que disposa de 54 places, un per a la gent gran, i emergències amb 15 places i un altre al centre de baixa exigència amb 35 places. A més tenim la bugaderia, dutxes, consigna i correspondència. Tenim també tres pisos tutelats d'inclusió amb 13 places, per acollir a persones que estan en pla de treball i han residit temporalment al Centre.

Amb voluntat d’aprendre de l’experiència i innovar s’ha obert el CENTRE DE BAIXA EXIGÈNCIA. El projecte neix després de 7 anys de treballar amb educadors en el medi obert. Intervenció al carrer per conèixer, per establir vincles amb aquesta població més allunyada de tots els serveis. Al llarg d’aquests anys i, sobretot des de l’any 2003, en el qual es va iniciar la intervenció social en el propi carrer, veiem que hi ha persones sense llar, la majoria amb problemes d’alcoholisme crònic, d’addicció a tòxics o greus trastorns mentals, que no accedeixen ni es vinculen als recursos especialitzats. Cas que hi accedeixin, no s’hi acaben d’adaptar i tampoc no aconseguim de retenir-los per tal d’afavorir-los amb un tractament continuat. Els problemes més habituals amb els quals ens trobem, provenen de l’aplicació d’una normativa massa exigent. Es tracta d’augmentar les possibilitats de les PSLL d’accedir a un nou recurs basat en criteris de màxima flexibilitat, que faciliti un vincle i una permanència amb els serveis i recursos sociosanitaris que se’ls ofereixen. Per tot això creiem imprescindible aquest nou recurs adaptat al tarannà d’aquests usuaris. Aquest recurs serveix bàsicament per reduir danys tant a nivell individual d’atenció bàsica: higiene, alimentació, detecció precoç, socialització; com comunitaris: poder-los ubicar en un espai i no haver de romandre al carrer. També creiem que ajudarà a reduir la marginalitat i l’alarma social que provoca aquest col•lectiu que malviu al carrer.

Joan Olóriz Serra

Tinent d’Alcalde de Polítiques socials i cooperació de l’Ajuntament de Girona