«Encara que t'extirpin els pits, pots seguir tenint càncer»

Una de cada vuit dones tindrà càncer de mama al llarg de la seva vida. Més de 63.000 en pateixen a Espanya, on cada any se'n diagnostiquen 26.000 nous casos. Però gràcies a la prevenció i als avenços científics i mèdics, el càncer de mama avui no és sinònim de malaltia mortal: en els últims 10 anys s'ha aconseguit duplicar la taxa de supervivència. Amb el test Oncotype Dx es mesura la probabilitat que el càncer reaparegui i fins a quin punt seria efectiva la quimioteràpia. El doctor Román Santamaría parla sobre aquest test diagnòstic que ajuda a encertar en el tractament. 

El doctor Román Santamaría, foto per: Jóse Luis Roca

Vostè, que anava per a aviador, malgrat pertànyer a una llarga estirp de metges, es va enamorar de la medicina per casualitat. Per què es va especialitzar en ginecologia?

Perquè m'encanten les dones (rialles). Va ser un pressentiment. Vaig entrar a l'hospital com a intern, vaig començar a fer parts com un boig -jo calculo que vaig arribar al miler a l'acabar la carrera-, fins i tot fent la mili a La Granja tornava els caps de setmana per fer guàrdies. Em va entrar una bogeria. Sempre he tingut molta entrega i em segueix apassionant la meva feina.

Com va derivar a la Unitat de Mama?

El 1978, per indicació del professor Del Sol, un catedràtic que em va animar a dedicar-me a la patologia mamària. Aleshores no existia cap subespecialitat: quan arribava una senyora amb un bony se li obria i, si era càncer, se li feia una mastectomia (se li treia el pit). No hi havia cap altra solució. Vaig estudiar a París-Nord, on hi havia l'única universitat que donava el títol de senòleg (el que estudia la mama sana i malalta). I vaig tornar a Madrid, a operar càncers… ja he arribat als 6.000. En els últims cinc anys, s'han operat 1.700 mames en aquest servei.

Ben aviat complirà 40 anys de professió, continua tenint referents?

Sí, molta gent a Europa. I a Catalunya ha existit un moviment molt important de senologia. Però el que més m'ha fet créixer són les més de 6.000 dones que han passat per les meves mans.

De què es sent més orgullós?

De totes les meves malaltes. El tracte personal amb les pacients és el que més satisfacció em dóna.

Un aprèn a donar males notícies?

Sempre es passa malament. Però el que jo els dic als meus alumnes és que el més difícil és aconseguir que una dona amb càncer aconsegueixi sortir amb un somriure d'esperança de la consulta. És decisiu transmetre que hi ha moltes probabilitats que es curi. És un moment molt dur.

Més dur que quan s'opera?

És diferent. Operant es requereix destresa i tens un equip amb tu, però al comunicar estàs sol davant la pacient. Hi ha tants sentiments, esperances, pors posadess sobre la taula... Amb ella, des d'aquell moment, comences una relació de dependència per a tota la vida.

O sigui, que porta una motxilla molt gran…

Sí. La que pitjor ho porta és la meva dona (rialles), però ho aguanta, és forta.

Què ha sigut el pitjor de tots aquests anys?

Cada vegada que hi ha una recaiguda, quan reapareix la malaltia, sobretot en una dona jove. És un fet molt difícil d'acceptar per a un metge. Després d'haver posat tot el coneixement, l'afany, l'esperança… ens cauen totes les defenses.

Deu haver operat tot tipus de dones (entre elles, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre). Encara el segueixen sorprenent?

Sí, cada dia. La senologia és l'especialitat de la humilitat, perquè cada vegada que diem una fanfarronada, la patologia ens posa al nostre lloc.

És veritat que les dones són més fortes que els homes o això és un tòpic?

En força bruta, és clar que no, però en afany de superació, sí. Avui dia, el 75% dels alumnes de Medicina són dones; això vol dir que han estudiat i s'han esforçat molt més.

El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones occidentals, però no a tot el món, és qüestió de raça?

No, perquè les dones xineses que viuen als Estats Units el pateixen moltíssim més que les que viuen a la Xina. Els factors mediambientals són fonamentals.

Es pot prevenir?

Hi ha gestos que ajuden a prevenir-lo, com per exemple fer exercici, no tenir sobrepès, no prendre alcohol, no fumar, no prendre tractaments hormonals substitutius… Però el càncer de mama no té una prevenció primària, sinó secundària; això significa que puc tenir càncer, però si el tracto bé em puc curar.

Des de quan i cada quant s'han de fer mamografies per controlar-lo?

És positiu que la preocupació per la salut mamària de les dones hagi augmentat en els últims anys i és necessari anar a revisions a partir dels 35 anys, però no sempre es faran mamografies. Si no existeixen factors familiars o hereditaris, no està justificat fer-ne abans dels 50 anys (a partir de llavors, es faran screenings cada dos anys). Encara que ha augmentat la incidència de càncer de mama en totes les edats, no s'ha observat un augment significatiu en les dones menors de 40 anys.

Per què només hi ha dades objectives des del 2012?

A Espanya hi ha hagut molt mala recollida de dades de càncers en totes les malalties; el registre de tumors és molt deficient. Fins fa molt poc no se sabia quants tumors apareixien cada any… Sobretot perquè les clíniques privades ¿a qui enviaven la dada, per fer-ne una estadística i incidència? Per això hem passat de tenir uns 15.000 càncers a l'any fa una dècada a tenir-ne ara uns 24.000. La incidència no ha augmentat tant, el que passa és que abans no estaven totes les dades reflectides.

Hi ha diferents càncers de mama, uns més perillosos que d'altres?

La diferència resideix en la manera de tractar-los. La mama té un sèrie de conductes que es van ramificant i que acaben en uns lobels, que és on es produeix la llet materna. El 95% dels tumors es produeixen o bé en els conductes o en els lobels. Els del conducte s'anomenen carcinomes ductals i són el 85%. I tenen característiques especials i es tracten de diferent forma: per exemple, quan estan localitzats al lobel existeix la tendència que es reprodueixi a l'altra mama i que hi hagi diversos focus. Quan és lobel·lar amb diversos focus, l'ideal és fer una mastectomia; mentre que si és conductal amb un només focus, només fent una petita incisió n'hi ha prou.

És partidari que quan una dona pateix un càncer pregunti una segona opinió?

Sí, però si després de tractar 6.000 càncers no la convenço, em retiro (rialles). L'experiència et dóna la seguretat que estàs en el diagnòstic correcte. Però que consulti algú que en sàpiga, amb autoritat, perquè aquí també hi ha molt xarlatà.

Quan una pacient té càncer, és tan clar quin és el tractament a seguir en cada cas, si s'ha d'operar o donar quimioteràpia?

Per a això han nascut les unitats i els comitès de Patologia Mamària, que és la base de l'èxit de tot el tractament. En aquests equips hi ha radiòlegs, oncòlegs, radioterapeutes, psicòlegs, medicina nuclear… unes 30 persones que donen el seu punt de vista, cada dimecres, abans d'afrontar cada pas en cada cas. És tremendament enriquidor i t'obre noves perspectives. És molt difícil que un de sol arribi a dominar tots els aspectes. Tenim quatre quiròfans cada setmana dedicats a operar.

I per decidir quin tractament ha de seguir cada pacient (quimioteràpia o extirpació), ¿fins a quin punt els ha facilitat la vida els nous tests, com l'Oncotype DX?

L'Oncotype DX és magnífic: ha vingut per solucionar-li moltíssims problemes a l'oncòleg i per salvar la vida a moltes pacients… És un estudi dels gens del tumor que és capaç de dir-nos la taxa de recaiguda que tindrà aquest tumor i si serà efectiva la quimioteràpia. D'aquesta manera, ens estalviem patiment per part de la pacient i diners en caríssimes sessions de químio. I es passa directament a l'extirpació. Fem uns 50 Oncotypes a l'any i és convenient que el faci la sanitat pública, perquè és un test molt car (2.700 euros a nivell individual). Al Clínic vam fer un estudi i surt més rendible utilitzar aquest test, uns 80.000 euros d'estalvi.

Quan una pacient té antecedents familiars, aconsella practicar una mastectomia profilàctica o fer quimioprevenció per evitar mals majors?

Hi ha quatre tipus de riscos en una dona. Epidemiològic (les senyores que han pres la pastilla en la seva joventut…) ; histològic; familiar (més de dos o tres càncers de mama o ovari en la família o per sota dels 35 anys), i genètic (té els gens BRCA-1 i 2 positius). Davant d'això, una de les mesures que se li poden oferir és la cirurgia reductora de risc. Però és important saber que, encara que et treguis els pits com Angelina Jolie, pots seguir tenint càncer. No s'elimina el risc totalment, encara que et treguis el 90% del teixit. I això cal dir-ho clarament.

Si una dona té aquesta mutació dels gens BRCA, el millor és que s'operi o que es vigili?

Depèn del moment de la vida que estigui vivint, pot ser jove i voler tenir fills… jo esperaria a tenir la menopausa. Però cada vida és un món i s'han d'estudiar tots els factors.

Esther Aguado

06/12/2016

El Periódico

Petits mecenes per investigar el càncer de mama

Les donacions particulars per part de malaltes curades o en tractament ajuden a estudiar la malaltia

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha reunit gairebé 200.000 euros gràcies a les aportacions individuals arribades de tot Espanya 

Dreta dalt d'una cadira d'un dels salons de l'hotel Rey Fernando II de Aragón de Saragossa perquè tothom la sentís, l'oncòloga Cristina Saura va resumir en només cinc minuts la part essencial d'una complicada investigació sobre els receptors hormonals que desencadenen el càncer de mama i les seves possibles metàstasis. L'explicació, breu però imprescindible, oferta fa un parell de diumenges, es va completar amb l'anunci que els “30.000 euros” que l'auditori que l'atenia en silenci acabava d'oferir a l'institut d'oncologia de l'Hospital de la Vall d’Hebron (VHIO) de Barcelona contribuirien a perfeccionar el coneixement sobre el que passa en la formació d'aquestes metàstasis en els diferents moments del procés tumoral.

Les 200 persones que l'escoltaven havien caminat, igual que la doctora Saura, els 7,5 quilòmetres que separen el citat hotel del paratge conegut com La Fuente de los Incrédulos, una marxa anual que repeteixen des del 2011, que les seves promotores han denominat 'El Paseíco de la Mama'. El VHIO ha rebut en total uns 130.000 euros gràcies a aquestes caminades.

Els metges del VHIO no hi falten mai. “Jo mateixa vaig a Saragossa, o algú del servei d'oncologia del Vall d’Hebron -relata Cristina Saura-. En cinc minuts, els expliquem la part fonamental, a què destinarem els diners que ens ofereixen. Ells volen saber què fem amb les seves donacions i nosaltres considerem molt important que tinguin aquesta informació”.

Aportacions decisives

En els últims sis anys, el VHIO ha rebut uns 200.000 euros gràcies al micromecenatge proporcionat per expacients curats o morts, malalts en tractament, familiars o amics d'algú a qui ha afectat el càncer. “Arriben a l'hospital i ens diuen: tinc 3.000 euros, o 8.000, o 10.000: feu amb ells el que cregueu convenient -descriu l'oncòloga-. Després són informats del destí que donem a la seva donació”, explica.

Amb aquestes petites però enormes aportacions, el VHIO ha iniciat una desena de projectes d'investigació sobre el càncer de mama i els ha desenvolupat en la fase preliminar, cosa que els ha facilitat obtenir, des d'entitats o fundacions privades d'envergadura, el finançament necessari per completar els estudis. “El benefici d'aquestes donacions personals no és només simbòlic, és realment efectiu i en alguns casos ha sigut suficient per dur a terme petits estudis: per veure el funcionament d'una proteïna n'hi pot haver prou amb 15.000 euros”, assegura l'oncòloga.

Tradició als Estats Units

Les iniciatives individuals dirigides a contribuir a l'estudi del càncer, molt antigues als Estats Units, van adquirint una apreciable tradició en alguns hospitals espanyols. El VHIO, juntament amb l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i l'infantil de Sant Joan de Déu d'Esplugues, són els que compten a Catalunya amb més recorregut en la pràctica de trucar a tota mena de portes a la recerca dels diners necessaris per a una investigació oncològica, o d'un altre tipus, que no formen part de les prioritats en les partides públiques que financen l'atenció sanitària, i menys encara en època de crisi econòmica. “El sistema sanitari té dificultats per complir amb els objectius més bàsics de l'assistència -afirma Saura-. Nosaltres treballem en un hospital públic i tots, també els pacients, som conscients que els recursos són molt limitats. La investigació no hauria de patir retallades, però és el primer que es retalla”.

En aquestes circumstàncies, sintetitza l'oncòloga, les aportacions individuals són un pilar que estan decidits a fomentar. “De la mateixa manera que hi ha persones que ens permeten fer biòpsies amb els seus òrgans perquè investiguem amb ells, n'hi ha que ens ofereixen diners perquè estudiem els tumors”, prossegueix l'especialista, que coordina el grup d'investigació sobre càncer de mama al VHIO.

Fa pocs dies -un altre exemple-, la fundació VHIO va rebre 3.300 euros d'una pacient de càncer de mama de Banyeres del Penedès. Els havia reunit organitzant una “master class' de zumba”, expliquen. “Vam anar a Banyeres a explicar en què invertiríem aquesta quantitat i ens vam trobar que l'ajuntament de la localitat ha decidit donar continuïtat a la iniciativa. El 2017 ens tornarem a veure”, diu Saura, contenta.

A Montcada i Reixach han organitzat una altra carrera amb la mateixa finalitat i la Colla de Geganters i Grallers La Força, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), ha citat els metges del VHIO perquè vagin el 20 de novembre a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, per entregar-los els diners que han recaptat des que fa un any i mig van detectar un càncer de mama a una de les seves 'gegantes', la Mercè. “Seran bastants euros, perquè fa molt temps que van recaptant -destaca l'oncòloga-. Volen ajudar les dones que pateixen el mateix que la Mercè”.

De vegades, la donació arriba en forma de llegat de pacients que moren a causa del càncer sobre el qual, tot i així, volen que s'investigui. No sempre són cants a la vida reiniciada, asseguren. La frase “Jo no em vull morir: investiga sobre això que tinc” la senten sovint.

Baixa la mortalitat, puja la incidència

El càncer de mama, malaltia que avui té el seu dia mundial, manté una incidència en constant creixement entre les dones d'Occident i és la primera causa de mort deguda al càncer. El perfeccionament dels tractaments i la detecció precoç que s'aconsegueix amb els programes de control de les dones en les edats de màxim risc, han aconseguit que la taxa de mortalitat disminueixi cada any un 2,6%, informa la Conselleria de Salut. El programa de cribratge del càncer de mama, dirigit a les dones de 50 a 69 anys, acull cada any 272.000 dones a Catalunya, a qui se'ls ofereix accedir a una mamografia. Gràcies a aquest control, el 2015 van ser detectats 1.148 càncers de mama en fase incipient.

Àngels Gallardo

19/10/2016

El Periódico

Reiki i ioga per superar millor el càncer de mama

El 43,6% de les dones enquestades en el projecte DAMA manifesten que han buscat ajut en teràpies no convencionals 

Els professionals les animen a continuar

Rosa Puigpinós, ahir, explicant els resultats preliminars de l'estudi DAMA Foto: ALBERT SALAMÉ.

Les dones que han patit un càncer de mama recorren cada cop més a teràpies alternatives per millorar la seva qualitat de vida. L'Agència de Salut Pública està duent a terme un estudi, batejat com a DAMA, amb el qual pretén confirmar la hipòtesi que una modificació en l'estil de vida de les dones diagnosticades i tractades de càncer de mama pot contribuir substancialment a la seva recuperació. I, de moment, els resultats preliminars de l'estudi, presentats ahir per la investigadora Rosa Puigpinòs, així ho confirmen.

De les 2.200 dones entrevistades –totes elles diagnosticades de càncer de mama entre el 2003 i el 2013, el 43,6% diuen haver seguit algun tipus de teràpia d'autoajuda, la majoria tècniques de relaxació, com ara meditació, ioga, txikung, tai-txi o reiki. En general, la majoria assegura que ho fan per millorar la seva qualitat de vida i que quan ho expliquen als professionals que les atenen amb teràpies convencional de quimioteràpia o radioteràpia aquests sempre les animen a continuar fent les teràpies alternatives.

Les enquestes també han servit per constatar que les dones amb un nivell cultural i econòmic més alt viuen la recuperació de la malaltia d'una manera més amable. La majoria segueix algun tipus de teràpia alternativa.

L'estudi impulsat per l'Agència de Salut Pública té el suport de la xarxa hospitalària. Entre les dades que de moment s'han donat a conèixer destaca que un 31,9% de les entrevistades asseguren que de manera habitual tenen dificultats per fer activitats físiques, com ara portar una bossa; el 18% reconeixen que els costa “entre molt i bastant” fer un passeig llarg. Un 20% diuen sentir-se menys atractives, un 30,8 preocupades per la seva salut i un 16%, insatisfetes amb el seu cos.

LA XIFRA

31,9

per cent 

diuen que els hi costa entre molt i bastant fer activitats físiques cansades, com ara portar una bossa.

Primera mamografia amb 35 anys

La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) recomanarà que les dones es facin la seva primera exploració acompanyada d'una mamografia als 35 anys amb la finalitat de poder determinar quin tipus de mama té i la seva morfologia i, per tant, la seva predisposició a desenvolupar un càncer de mama. Aquesta recomanació, que s'inclourà en una pròxima oncoguia, no suposarà un avançament en l'edat del cribatge de càncer de mama, que consisteix en mamografies periòdiques cada dos anys entre els 50 i els 69 anys, sinó en una primera consulta i prova als 35 anys.

Així ho va avançar ahir el coordinador de la secció de ginecologia de la SEGO, Javier de Santiago, durant un acte organitzat per l'Associació Espanyola contra el Càncer amb motiu del Dia del Càncer de Mama que se celebrarà el 19 d'octubre vinent. Tot i que el nombre de càncers augmenta, actualment la supervivència és del 83% als cinc anys de diagnòstic.

Virtudes Pérez

06/09/2016

El Punt Avui

Un test que analitza cinquanta gens millora la teràpia del càncer de mama

Després de deu anys, un 85% de les afectades estan vives i sense rastre de càncer El Clínic i Vall d’Hebron ja apliquen el test en alguns casos seleccionats Actualment el cost és d’uns 2.000 euros per al Servei Català de la Salut

Un test que analitza 50 gens permet distingir millor els diferents tipus de càncer de mama que les proves que s’utilitzen actualment per identificar els tumors, segons demostra una investigació liderada per l’hospital Clínic que obre la via a millorar el tractament de la malaltia.

El càncer de mama s’ha convertit avui dia en una malaltia amb bon pronòstic en la majoria dels casos gràcies als avenços científics realitzats els últims anys. Un 85% de les dones afectades estan vives i sense rastre de la malaltia deu anys després del diagnòstic, informa Aleix Prat, cap del servei d’oncologia del Clínic i primer autor de la investigació. Tot i això, entre les dones que es curen després de ser tractades amb quimioteràpia, un 20% es curarien igual encara que no rebessin aquest tipus de tractament, segons els resultats de l’estudi publicat a la revista BMC Medicine. En canvi, un 10% d’aquelles que no reben quimioteràpia, perquè en el moment del diagnòstic es considera que no la necessiten, sí que se’n beneficiarien.

El nou test genòmic permet distingir les característiques dels diferents tipus de tumor, de manera que algunes pacients es podran estalviar els efectes secundaris de la quimioteràpia i d’altres podran augmentar les possibilitats de curació amb un tractament més agressiu.

“És el futur”, destaca Aleix Prat. A Catalunya, la sanitat pública ja ha incorporat el test per a un grup reduït de pacients als hospitals Clínic i Vall d’Hebron. Ara per ara, el test es restringeix a algunes dones que ja han estat operades en casos en què l’oncòleg té dubtes sobre si els convé rebre quimioteràpia o no. L’objectiu és oferirlo a totes les pacients des del moment del diagnòstic, abans de la cirurgia, per guiar les decisions de tractament des del principi, afirma l’oncòleg del Clínic.

La prova té actualment un cost d’uns 2.000 euros per al Servei Català de la Salut. Amb 4.500 casos de càncer de mama diagnosticats a l’any a Catalunya, estendre el test a totes les afectades suposaria un cost màxim de 9 milions d’euros anuals –encara que el cost final seria inferior, ja que una compra a gran escala permetria negociar el preu a la baixa amb la companyia que el comercialitza–.

El test genòmic també podria ser útil per a aquelles dones que han superat un càncer de mama i continuen fent-se revisions periòdiques en els anys següents. Si s’han conservat mostres del tumor que van tenir, es podrien analitzar per aclarir quin tipus de tumor era. En el cas que fos poc agressiu, el resultat les podria tranquil·litzar i potser se’ls podrien recomanar revisions menys freqüents i un tractament hormonal més personalitzat, assenyala Prat. La investigació, en la qual han participat la Universitat de Carolina del Nord (EUA) i l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), s’ha basat en dades de 957 pacients que incloïen tots els tipus descrits de càncer de mama, així com diferents estratègies de tractament. La mitjana d’edat de les dones, la majoria d’elles dels Estats Units, era de 50 anys en el moment del diagnòstic.

A l’estudi s’han analitzat mostres dels tumors de totes les participants. Els resultats indiquen que les anàlisis genòmiques no sempre coincideixen amb la classificació clàssica dels tumors. Així, una minoria de càncers que al principi tenien aparença poc agressiva han resultat ser més problemàtics quan el test genòmic en revela la identitat. I viceversa: alguns tumors tractats amb quimioteràpia per precaució per evitar que progressessin han resultat no necessitar-la. És significatiu el cas d’un grup de pacients amb un perfil genòmic de baix risc. Entre les que van rebre quimioteràpia, un 97,5% (o 39 de cada 40) estaven vives i lliures de càncer set anys més tard. Entre les que no reben quimioteràpia, el percentatge és molt semblant.

“A aquestes pacients amb un pronòstic excel·lent d’entrada, se’ls haurien d’estalviar els efectes secundaris de la quimioteràpia i se’ls hauria d’extirpar quirúrgicament el tumor”, escriuen els investigadors a BMC Medicine. Tot i que no rebessin quimioteràpia, se’ls hauria de mantenir un tractament hormonal i radioteràpia si els metges ho consideressin convenient. “Cal avaluar cas per cas amb un equip mèdic multidisciplinari” que inclogui almenys un oncòleg mèdic, un oncòleg radioteràpic, un ginecòleg, un patòleg i un radiòleg, destaca Prat. 

Josep Corbella

13/01/2016

La Vanguardia

La lluita per ser mare a pesar del càncer

Entrevistem l’Alba, de 32 anys, que va saber que estava embarassada el mateix dia que li van diagnosticar càncer. Els metges de la Vall d’Hebron expliquen que l’embaràs i el tractament són compatibles i parlen de com preparen el part i la futura extirpació dels dos pits de la mare 

L’Alba Garcia Domènech (32 anys) va saber que estava embarassada i que tenia càncer de pit el mateix dia. L’onada de sentiments que li va sobrevenir és literalment això, una onada, i ben grossa. D’una banda, la felicitat de saber que estava gestant una criatura. De l’altra, el diagnòstic que tothom lamenta en els altres i ningú vol per a ell: càncer.

“A la meva família el càncer de mama l’he viscut de ben a prop, perquè l’àvia i la mare n’han tingut; a totes dues els van tallar els pits d’arrel”. La germana de l’Alba sap que també és portadora de la mutació genètica, que és hereditària. L’Alba seguia sempre els protocols que recomanen els ginecòlegs per detectar-se bonys als pits, unes exploracions que sempre s’han de fer després de la menstruació. I vet aquí que un dia se’n va trobar un, al pit esquerre. “Quan el vaig detectar, amb les meves mans, vaig anar a l’hospital, i va ser quan vaig saber que estava embarassada”, recorda l’Alba.

Ara és a la setmana 27 de l’embaràs. I és feliç. Optimista. Els somriures li omplen la cara, i els encomana. “Tinc molt suport de família, amics i metges”, diu. Sap que és una batalla que està a punt de guanyar. Amb una perruca preciosa al cap, assisteix als controls constants que li fan els metges de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Li han practicat una tumorectomia al pit esquerre i aviat, després del naixement de la criatura, li extirparan els dos pits.

Quan va acabar el primer trimestre de l’embaràs va començar les sessions de quimioteràpia. “Ja porto tres sessions”. I ho diu amb l’alegria de les dones gestants, que no poden parar de tocar-se la panxa, com si ja comencessin a acaronar la criatura. És la mà protectora i carinyosa que acompanyarà sempre la criatura, que es dirà Cristina i que, per a l’Alba, és un motiu més per lluitar.

Amb optimisme

“Escriu, sobretot, que es pot estar embarassada i tenir càncer de mama i curar-se”, em diu l’Alba. I tot seguit reflexiona sobre el film Mama, protagonitzat per Penélope Cruz: “Està molt bé, però just quan vaig sortir del cine em vaig plantejar si l’hauria d’haver vist”. Però cal no oblidar que la pel·lícula parteix de la realitat per fer ficció. “És un cas extrem, el del film; no té res a veure amb el meu”, diu l’Alba. A la pel·lícula la protagonista pateix un càncer de mama sense solució i, per tant, sense tractament possible, quan es queda embarassada. Desitja tenir una filla perquè el seu fill tingui una germana. “El final més val que no l’expliquem, perquè no serà el meu, perquè les dues històries són diferents”, assegura l’Alba.

I és que la futura mare de la Cristina pronuncia missatges esperançadors constantment. “Quan la gent, al carrer, em pregunta per la malaltia i per l’embaràs, ho fan amb cara de pena, impactats, com si pensessin que és una situació insostenible, incompatible, com si hagués de triar una de les opcions i no pogués tirar endavant amb tot alhora”.

Realitats compatibles

És en aquests moments quan l’Alba agafa el seu escut d’optimisme i explica que són dues coses compatibles. “Però si no es pot prendre cap medicament quan s’està embarassada!”, li diuen. I l’Alba hi torna: “Les sessions de quimioteràpia que estic fent no afecten gens ni mica el fetus; no cal interrompre l’embaràs, perquè al fetus no l’afectarà”. I diu: “Ho explico amb les millors paraules que trobo, perquè el que sobretot vull és que si una dona es troba en aquesta situació no pensi que ha de decidir entre dues opcions, ella o la criatura. No vull que cap dona interrompi un embaràs desitjat per un càncer”.

L’especialista en patologia mamària Octavi Còrdoba, l’obstetra Elisa Llurba i l’oncòloga Cristina Saura, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, han anat escoltant les paraules de l’Alba. Com a equip multidisciplinari, li fan un seguiment complet. “La singularitat del cas de l’Alba és que va saber el diagnòstic del càncer i la notícia de l’embaràs el mateix dia”, comenten. Només tenen un o dos casos màxim a l’any com el de l’Alba. “Amb les dues notícies a la mà, l’embaràs i el càncer, tots tres vam explicar-li que les dues situacions eren compatibles, que la podíem tractar del càncer sense repercussió per al fetus”.

Malgrat els primers pensaments, ràpids, fugissers, que van passar pel cap de l’Alba i que els metges haurien acceptat com a decisió personal, tots tres van dir-li que la quimioteràpia, necessària, li disminuiria les possibilitats d’un futur embaràs. “Sempre he volgut tenir fills; per tant, pensar que no podria tenir-ne més endavant per curar-me del càncer actual em va pesar per decidir no interrompre l’embaràs i tirar endavant”, recorda l’Alba. Els metges afegeixen: “Coneixem la càrrega emotiva que suposa per a una dona embarassada saber que té càncer de pit, i per això sempre acceptem les decisions personals que prengui. Però la nostra feina és avançar-los el futur, el que passarà (la minva de possibilitats de la gestació per culpa de la quimioteràpia), i explicar-los que mèdicament l’embaràs i el tractament són compatibles”. És la feina dels metges, continuen repetint una vegada més: “Si no ho repetim mil i una vegades, sabem que al carrer a les pacients se’ls menjaran les opinions dels passavolants, que ho diuen sense basar-se en conceptes mèdics ni científics”.

Decisió personal

Dit amb altres paraules, el que Còrdoba, Llurba i Saura aclareixen és que una cosa és que la dona embarassada no pugui sostenir la càrrega emotiva de saber que té càncer de pit i decideixi interrompre l’embaràs, i una altra de diferent que no tingui la informació científica i mèdica que li indiqui que les dues situacions són compatibles. “També li hem dit que no li podem assegurar que es curarà ni que el seu embaràs anirà bé, però que les possibilitats que tot vagi bé són altes”.

Ara, amb el primer trimestre de l’embaràs superat, l’Alba ha començat les sessions de quimioteràpia, “que no afecten el fetus ni ara ni tampoc el seu desenvolupament com a criatura quan neixi”. “Sabem que les dones que tractem amb quimioteràpia durant l’embaràs la toleren millor, gràcies a l’hormona cortisol, que augmenta durant l’embaràs i que dóna benestar a la dona”. Justament, l’única comparació que es pot fer entre la Magda de Mama i l’Alba és aquesta: totes dues se senten molt bé embarassades.

Ara el pròxim repte és el part. I aquí pren la paraula, de nou, Elisa Llurba, com a obstetra. “El preparem com a part vaginal cap al voltant de la setmana 35 de l’embaràs”. Sense cesària, la petita Cristina podrà posar-se damunt de la mare, l’Alba, que no podrà alletar-la però que tindrà una bona història, de superació i de lluita, per explicar-li. Una lliçó d’amor i de vida.

Mama, la pel·lícula

Magda és el nom de la dona que interpreta l’actriu Penélope Cruz a la pel·lícula Mama, dirigida per Julio Medem i que la mateixa Cruz també ha produït. La Magda s’assabenta que té càncer de mama un estiu, just quan la seva vida de parella trontolla. Al diagnòstic que li dóna el metge, interpretat per Asier Etxeandia, hi assisteix sola, i sola se’n va cap a casa, amb el seu fill, a qui enviarà de vacances amb uns familiars perquè no pateixi pels tractaments mèdics que tot just ha de començar i que sap que la faran sentir cansada i que, fins i tot, li faran perdre la llarga cabellera.

A partir d’aquest plantejament, la pel·lícula s’entrellaça amb una altra història, protagonitzada per Luis Tosar, i que és tan dramàtica com la que viu la Magda, però que està tractada amb menys versemblança.

Durant la pel·lícula és impossible aguantar-se les llàgrimes per l’enteresa amb què la Magda porta la seva malaltia. Només hi ha un defalliment de la protagonista, que remou els que s’havien mantingut impertèrrits mirant la pel·lícula. Des d’aquell moment i fins al final, que encara triga a arribar, ja se sap com acabarà tot, malgrat que, sent una ficció, es desitgés que fos tot el contrari. És un malestar que fa moure’s a la cadira, pensant que “no, no i no”. La cançó que el metge canta a la Magda és l’única situació que salva aquesta meitat final de la pel·lícula.

Trinitat Gilbert

31/10/2015

Ara.cat

Un nou fàrmac pel càncer de mama redueix els efectes secundaris

Aquesta nova medicina permet reduir problemes de la medicació com ara la caiguda del cabell, nàusees i vòmits

Arriba a Catalunya un nou fàrmac contra el càncer de mama HER2 positiu que actua com un "cavall de Troia": un anticòs monoclonal allotja al seu interior una potent quimioteràpia que només allibera quan arriba a "territori enemic", és a dir, l'interior de la cèl·lula tumoral.

Així ho ha explicat en roda de premsa el doctor Joan Albanell, cap de Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar de Barcelona, durant la presentació d'aquest nou tractament, en què també ha intervingut la cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de València, Anna Lluch.

Aquest tractament està autoritzat pel Ministeri de Sanitat per al seu finançament en el Sistema Nacional de Salut (SNS) des del passat 17 de juny.

Es tracta del primer fàrmac conjugat per càncer de mama, que als avantatges pròpies de l'anticòs monoclonal (Trastuzumab) afegeix les d'una quimioteràpia, entre 24 i 270 vegades més potent que la tradicional.

El medicament, comercialitzat per Roche amb el nom de Kadcyla, permet augmentar l'eficàcia dirigida cap a la cèl·lula maligna, minimitzar l'impacte sobre el teixit sa i evitar molts dels efectes secundaris de la quimioteràpia "tan temuts", com la caiguda del cabell, les nàusees o els vòmits.

El tractament està indicat per al 20 per cent de pacients amb càncer de mama HER2 positiu (un de cada cinc de tots els tumors de mama) que desenvolupen metàstasi i que no responen al tractament estàndard (Trastuzumab i un taxano).

No obstant això, s'estan realitzant estudis d'eficàcia en tumors en fases precoces per tal de prevenir recaigudes i, fins i tot, en aquells casos en què no hi ha hagut cirurgia, tot i que encara no es disposa de resultats, ha explicat Ana Lluch, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de València.

La doctora Lluch ha subratllat que el fàrmac suposa una "fita important", ja que és una oportunitat per augmentar la supervivència de les pacients amb aquest subtipus de càncer de mama en fase metastàsica, en donar un pas més cap a la cronicitat.

Pacients que fa 15 anys vivien de mitjana un any o any i mig, ara aconsegueixen viure cinc anys, una supervivència que amb el nou tractament augmenta entre cinc o sis mesos.

Les pacients no només viuran més, sinó també amb més qualitat de vida. "No ho perceben com una 'quimio' tot i ser molt fort", ha assegurat.

"És l'inici d'una llarga aventura i obre una finestra d'oportunitat enorme", ha subratllat el doctor Miguel Martín, cap del Servei d'Oncologia de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, que ha explicat que aconsegueix "l'efecte de bala màgica amb mínims efectes secundaris, un dels somnis de la medicina des de fa dos segles ".

El HER2 positiu és un dels càncers de mama "més temuts" pel seu mal pronòstic, "una situació que, afortunadament, s'ha revertit", ha assegurat aquest oncòleg, president del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam).

El doctor Martín ha considerat que aquest fàrmac ha de ser d'"obligat ús" a les pacients per a les quals està indicat i ha precisat que "si no existissin restriccions econòmiques per al seu ús, l'impacte seria molt important".

Referent a això, el doctor Albanell ha considerat que "més enllà del preu establert, hi haurà fórmules perquè sigui accessible" a totes les pacients que ho necessitin.

La doctora Lluch ha assegurat que a la Comunitat Valenciana, en la qual ella treballa, ja s'estava utilitzant des de fa temps "però amb molta burocràcia i no de manera generalitzada". "Ara queda liberalitzat per a tot el país", ha recalcat aquesta oncòloga.

S'administra de forma intravenosa, un cop cada tres setmanes, durant 8 o 9 mesos, tot i que segons ha assenyalat la doctora Lluch, al no tenir toxicitat es pot utilitzar durant períodes més llargs de temps.

En el desenvolupament del fàrmac han participat 620 pacients espanyoles i 84 investigadors en 68 centres de gairebé totes les comunitats autònomes, a través de 17 assaigs clínics.

EFE

02/07/2016

Diari de Girona

La mastectomia no elimina el risc de patir càncer de mama però el redueix fins al 5%

L´ICO de Girona registra 150 dones amb risc elevat d´heretar aquesta malaltia, però només el 10% opta per la intervenció

La decisió de l´actriu Angelina Jolie d´anunciar que s´havia sotmès a una intervenció quirúrgica per reduir les possibilitats de patir un càncer de mama ha afegit molta feina als professionals sanitaris. Els metges de l´Institut Català d´Oncologia (ICO) de Girona celebren, entre entrevista i entrevista als mitjans, la valentia que ha tingut l´estrella de Hollywood per fer públic un tema tan delicat com aquest. Ahir el cap de la Unitat de Consell Genètic de l´ICO gironí, Joan Brunet, explicava que la doble mastectomia (l´operació a la qual es va sotmetre Jolie) és una opció correcta però poc utilitzada, ja que no és l´única que permet afrontar un hipotètic tumor mamari.

Brunet va recalcar que a l´ICO actualment hi ha unes 150 dones en la mateixa situació que Jolie. Això és, amb un risc molt elevat de patir càncer de mama a causa de la mutació del gen BRCA1 que es trasmet de forma hereditària. Tot i això, només el 10% ha decidit fer-se una mastectomia. En canvi l´opció més habitual per aquestes dones és la de fer-se fer un seguiment periòdic i controlat a través de mamografies i ressonàncies magnètiques amb l´objectiu de detectar com més aviat millor el tumor.

«Les dues tècniques tenen els seus avantatges i inconvenients, però totes són igual de vàlides. Les mastectomies extirpen directament la glàndula però no eliminen el problema, i la reconstrucció del pit no és un procés fàcil ni agradable. Ara bé, redueixen el risc de patir càncer al 5% o menys» afirma Brunet.

En aquest cas, l´opció del seguiment no elimina les altes probabilitats de patir càncer, però sí que permet tenir-lo controlat en tot moment per poder actuar amb la màxima rapidesa i aconseguir la supervivència al tumor.

Els responsables de l´ICO recorden que per aquelles dones amb precedents de càncer de mama hereditari a la família és molt important sotmetre´s a un estudi genètic per saber si hi ha risc d´aparició, i també saber-ne el grau.

«Si hi ha antecedents familiars, recomanem a les noies a partir dels 20 anys que vinguin a fer-se l´assessorament genètic». Aquest assessorament determina si la persona és portadora o no. En cas afirmatiu, els professionals exposen a la dona les opcions que té d´ara en endavant, entre les quals hi ha la mastectomia o el seguiment.

«El més important és que la pacient tingui tota la informació i se li expliquin bé totes les opcions. És un tema molt delicat que afecta també el seu entorn, i és necessari donar tota la informació possible. Després, els oferim la possibilitat d´escollir el mètode que elles considerin més adequat», remarca Brunet.

Prevenció en càncer d´ovaris

Segons el ginecòleg Rafael Fàbregas, consultor de la unitat de Salut de la Dona Dexeus, tenint en compte que en cap cas s'ha demostrat un benefici en la supervivència, és important saber individualitzar en cada cas la millor opció per a la dona.

Per a aquest ginecòleg, la mastectomia no s'ha de recomanar mai, sinó que ha de ser una opció de prevenció que el metge ha de valorar amb la pacient una vegada sospesades totes les alternatives terapèutiques i conegudes les implicacions psicològiques que comporta la cirurgia. També va recordar que el gen BRCA1 que s'associa amb un 85% de risc de càncer de mama i un 39% de càncer d'ovari i, un any més tard, el BRCA2, que es comporta un risc una mica inferior al BRCA1.Precisament, Brunet afirma en aquets casos tan important és la prevenció del càncer de mama com el d´ovaris, que hi està relacionat, però és més difícil de tractar.

F. Benejam
16/03/13
Diari de Girona

Embarassades amb químio

Vall d'Hebron presenta 24 casos de càncer de mama tractats durant la gestació | La químio i la cirurgia s'ordenen segons el desenvolupament del fetus | L'embaràs no canvia el pronòstic del càncer de mama, que no millora avortant

Donar a llum amb càncer de mama pot ser possible
vhebron.net

Al final ens fèiem un fart de riure, i tot plegat no feia gens de gràcia, però mira que ens prohibeixen coses durant l'embaràs, que si no podem prendre ibuprofèn, ni un antibiòtic, ni de res i a nosaltres ens havien posat una químio tremenda!", explica Adriana Raquel Juez, mestra en una guarderia, 37 anys, mare d'un nen i tres nenes, l'última la Valentina, de dos mesos. Ella és una de les dones que en els últims sis anys han combinat en la seva vida dos reptes de grans dimensions: curar-se un càncer de mama i dur una criatura al món. Tot alhora. Ateses i acompanyades per un grup de metges de diferents especialitats de Vall d'Hebron.

Aquest hospital va començar el 2006 a oferir a les dones embarassades i amb càncer de mama l'opció de no haver de triar i poder continuar endavant amb les dues coses. Primer, curar-se. I a més, tirar endavant l'embaràs sota la lupa setmanal d'oncòlegs, obstetres, experts en medicina fetal, cirurgians, radiòlegs... "Perquè teníem l'evidència que l'embaràs no empitjora el pronòstic del càncer de mama, l'avortament no el millora i és possible fer un tractament complet d'aquest càncer sense danyar el fetus", resumeix Javier Cortés, director adjunt del Programa de Càncer de Mama a Vall d'Hebron i del seu institut d'oncologia (VHIO). L'acceptació de l'aposta ha estat general per part de les diferents especialitats que tenen un paper en aquest càncer més complex, en aquest embaràs molt més difícil. Porten 24 casos d'embaràs i càncer de mama i la meitat d'aquests embarassos han necessitat químio.

"Estava embarassada de quatre o cinc mesos, ara no n'estic segura, era abril, i vaig notar un bony al pit. Però durant l'embaràs pot passar, així que no li vaig donar més importància. Però en la següent revisió, el meu marit em va dir: "Comenta-l'hi", i el meu ginecòleg em va enviar a fer una punció aquell mateix dia. Vam tornar a Londres, on hi vivia en aquella època, i em van trucar quan estava a classe d'anglès. El meu gine em va dir que el tumor era maligne i que què volia fer. Ell mateix em va demanar una cita a Vall d'Hebron. L'endemà, dissabte, vaig tornar a casa a Barcelona i dilluns em van visitar. Va ser el pitjor cap de setmana de la meva vida". Inés Gasen, 32 anys, tenir en Joey fa dos anys i les revisions de la seva mama tractada de càncer ara són cada sis mesos.

"Aquesta primera visita em va calmar bastant. El tumor no tenia mal aspecte. No semblava estès, encara que no ho sabrien fins que l'extraguessin. El metge no em va dir que no em moriria d'això, perquè no poden saber-ho. El 18 de maig em van operar la mama. No em vaig plantejar avortar, perquè el nen estava bé, podria sobreviure fins i tot si me l'haguessin hagut de treure aleshores. Ell va estar adormit a la meva panxa tot un dia, per l'anestèsia. Una setmana després em van proposar de començar la químio". Al juny va iniciar les tandes, cada tres setmanes, "amb la meva panxa; sembla que a les embarassades ens provoca menys efectes secundaris", explica la Inés, que va perdre els cabells.

"Jo no sabia que estava embarassada, només que tenia càncer de mama, per això estava a Vall d'Hebron, al costat dels gronxadors de la Fundació Messi, i recordo que vaig veure passar una dona embarassada amb el mocador de les que estan amb químio i vaig dir: mira, embarassada i amb càncer! Em va xocar. I, sorpresa! Jo també estava embarassada", explica María Barrabés, 37 anys.

Químio i cirurgia es combinen en el tractament d'aquest tumor en funció del moment de l'embaràs. Durant les primeres setmanes no es pot tractar amb medicació perquè podria causar greus alteracions a l'embrió o també provocar l'avortament. "Al cap de quinze dies d'haver-me operat em vaig fer una prova d'embaràs perquè no tenia la regla, i va ser positiva. Vaig pensar que potser era pel tumor, però em van aclarir que no es podia estar més o menys embarassada. I em van preguntar si volia seguir endavant. Em van explicar amb una enorme empatia i claredat que l'opció de continuar no era un trajecte recte, sinó ple de dreceres. Que l'operació que m'acabaven de fer em donava un marge lliure de tumor de dos mesos, però en calia esperar tres per a la químio. I hi hauria un mes en descobert. El pitjor mes de la meva vida. Em van donar molts ànims. Vaig estar molt acompanyada, així que vaig seguir endavant amb moltíssima por. Perquè em feia por què podia passar-li a ell i també, si pel fet de continuar , el tractament seria menys efectiu. Ens vam haver d'empassar la criatura i jo setze químios i abans de cada sessió ens controlaven a tots dos". Va acabar l'11 de maig, el 23 li provocaven el part, a les 36 setmanes, i va néixer en Jesús, el tercer fill, que va pesar 2.940 grams. Els fetus en aquests casos creixen menys. "Ara està fort com un roure". I quan va acabar la quarantena, va començar la ràdio. "Ja he acabat. Estic una mica anèmica, massa dificultats".

El càncer de l'Adriana es va deixar veure durant la setmana dotze d'embaràs. "No pensava que fos possible tractar el càncer durant l'embaràs i no m'hauria plantejat l'avortament, sinó esperar a tractar-me després del part", aclareix. "No em podien operar perquè era un tumor gran". Per això va fer una primera químio i després, un segon medicament. El tumor es va reproduir i van deixar aquest tractament i van avançar el naixement a la setmana 34. I després, la van operar. Ara torna a fer una químio específica per al seu tipus de càncer, un BRCA1. "És cert que no he pogut gaudir del meu embaràs al cent per cent, perquè vius al dia, una cosa després de l'altra, sense adonar-me'n d'on estava ficada", reconeix. "Vaig parlar amb altres mares en la meva situació, el control del meu fetus era un ritual gairebé setmanal: anàlisi, eco, oncòleg, i si tot estava bé, començava la químio. Estava tranquil·la". Li queden dues químios i que l'expansor del seu pit buidat continuï el seu curs per reparar-lo. Després li trauran l'altre pit com a prevenció.

Les tres posen èmfasi en l'acollida i l'acompanyament dels professionals. "No em puc creure que amb una cosa tan dolenta tinguin tant de respecte, tanta empatia, que siguin tan propers", diu una de les pacients. "Tot clar i coordinat", assegura una altra.

Totes han donat moltes voltes a la vida i a la mort. Han preguntat i s'han preguntat: si em moro jo...? "Però tenia la sensació que només havia d'anar a l'hospital i seguir cada pas previst. Podria amb tot el que em fessin fer. No sé com ho hauria pogut suportar sense aquest nadó ", diu Inés Gasen. "Amb el meu càncer venia un nen".

Ana Macpherson

17/10/2012

La Vanguardia

Un nou fàrmac contra el càncer de mama porta la quimioteràpia a la cèl·lula tumoral

Homenatge als supervivents de càncer

La farmacèutica suïssa Roche ha desenvolupat una innovadora teràpia contra el càncer de mama, el TDM-1, cridada a "revolucionar" el tractament d'aquesta malaltia ja que, per primera vegada, agrupa en una única molècula un agent biològic que fa de "cavall de Troia" o "míssil teledirigit" per a una potent quimioteràpia que s'allibera a l'arribar a la cèl·lula tumoral. 

Aquest avanç, que ha protagonitzat la sessió plenària del Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO, en les seves sigles en anglès) que s'està celebrant a Chicago, actua contra un subtipus del càncer de mama, el subtipus HER-2 positiu, que suposa fins al 20 per cent d'aquests tumors. No obstant això, el mecanisme d'acció utilitzat representa "una nova forma d'abordar el càncer", com va assenyalar Joan Albanell, del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar de Barcelona, qui ha participat en el desenvolupament a Espanya d'aquesta teràpia experimental. Albanell no descarta que aquesta pugui ampliar-se en el futur com a primera opció terapèutica d'aquest tipus de càncer o en altres en els quals també juga un paper clau el HER2, com en els tumors gàstrics. En concret, la molècula incorpora la teràpia biològica que fa 10 anys va revolucionar el tractament d'aquesta malaltia, el "trastuzumab", comercialitzat com "Herceptin" també per Roche, i recupera la potent quimioteràpia DM1, que es va desenvolupar fa 20 anys però que no s'utilitzava des d'aleshores per l'alta toxicitat que comportava. 

"És 20 vegades més potent que moltes de les quimioteràpies que s'usen actualment, per això a l'administrar-se de manera convencional els efectes secundaris eren molt alts", va explicar Albanell. No obstant això, la seva unió al trastuzumab permet portar aquesta quimioteràpia fins a la membrana de la cèl·lula tumoral i, una vegada allà, s'allibera. "Els beneficis són espectaculars, al temps que es minimitzen els efectes secundaris per a aquestes pacients", va afegir el cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Javier Cortés. 

Amb participants espanyols 

Els resultats presentats a ASCO per demostrar la seva eficàcia corresponen a l'estudi internacional Emilia, que ha inclòs més de mil pacients en fase metastàtica que van patir una recaiguda després d'un primer tractament i en el qual han participat investigadors i pacients d'hospitals com La Paz de Madrid, l'esmentat Vall d'Hebron, l'Arnau de Vilanova de Lleida o l'Institut Valencià d'Oncologia. 

En concret, els resultats han demostrat com aquest fàrmac, que s'administra per via intravenosa una vegada cada tres setmanes, aconsegueix endarrerir l'evolució del tumor una mitjana de 9,6 mesos, enfront dels 6,4 mesos que aconsegueix la teràpia estàndard. A més, la tolerància ha estat molt bona, com prova que en només un 15 per cent de les pacients va caldre baixar les dosis i tan sols un 4 per cent va abandonar l'estudi.

Europa Press

5/06/2012

Diari de Girona