El Govern central deixa de finançar l'aspirina perquè la fi del món no ens agafi amb el cap clar
Un total de 426 medicaments han estat exclosos del sistema públic. La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha d'haver llegit Hipòcrates, que assegurava que no eren els remeis, sinó la naturalesa la que curava. Així que menys tractaments i més vida sana, que Hipòcrates i Mato saben de què parlen. A partir de l'1 d'agost la recepta per aconseguir un Voltarén (antiinflamatori) o un Fortasec (antidiarreic), per posar dos exemples, tindrà el valor d'un autògraf del metge, però no servirà per obtenir aquestes pastilles amb càrrec a la Seguretat Social. Els ciutadans hauran de pagar la totalitat del preu d'una llarga sèrie d'específics d'ús comú, que es poden trobar a la farmaciola de qualsevol casa. Els col·legis de metges es queixen que no han estat consultats sobre quins n'han de quedar fora i les associacions de farmacèutics alerten de la pujada de preus dels fàrmacs finançats. En un país on hi ha consciència que tindrem l'Estat de benestar que puguem finançar-nos i cap més, no hauria estat tan difícil establir un consens que atorgués tota l'autoritat moral a la mesura i donés prou confiança als ciutadans. Però la crisi estimula les decisions ràpides, gairebé tant com l'efecte immediat d'alguns dels específics de la llista de Mato.
Entre els fàrmacs sense finançament públic figuren tractaments contra la secreció gàstrica, les migranyes, l'ansietat o els mucolítics. La qual cosa és una pena perquè la política camina tan desorientada que l'Almax ens ajuda a no tenir una úlcera abans d'hora, l'Hemicraneal ens aclareix les preocupacions davant la prima de risc desbocada, el Valium ens treu l'ansietat davant aquest futur que ens nega Angela Merkel, i el Bisolvon ens permet respirar quan el Govern central anuncia l'augment de l'IVA reduït a productes de primera necessitat, com són els aliments o els transports. Almenys fins ara teníem uns quants específics que ens permetien sobreviure enmig de la tempesta, sense que haguéssim d'acudir a la nostra guardiola en forma de porquet.
L'Estat espera estalviar amb la mesura uns 550 milions d'euros, és a dir, que entre tots haurem de gastar 550 milions que fins ara no fèiem servir per pagar directament els nostres fàrmacs. En la seva necessitat imperiosa de retallar de tot arreu on es pugui, el Govern ens ha deixat sense els medicaments per a símptomes lleus. Però ja se sap que les malalties lleus fàcilment esdevenen greus. La mateixa crisi que fa quatre anys era una desacceleració transitòria d'acord amb Zapatero ha acabat per convertir-se en l'Apocalipsi segons Krugman.
Malauradament, el pitjor que ens podia passar és que, quan arribi la fi del món, Ana Mato no ens pagui les aspirines per abordar-lo amb el cap clar. És més, ni tan sols ens finançarà el Fortasec, imprescindible per tallar-nos en sec la diarrea per la por davant el que és desconegut.
Màrius Carol
02/07/2012
