Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intestins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intestins. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2017

“Els intestins són el nostre segon cervell. El bròcoli i el te verd són bons aliats”

Entrevista a Xevi Verdaguer: psiconeuroimmunòleg, fisioterapeuta, posturòleg i conferenciant


Xevi Verdaguer, fisioterapeuta, divulgador científic i expert en psiconeuroimmunologia, ha investigat els efectes de l'alimentació sobre la salut, entenent l'estómac i els intestins com un segon cervell que es comunica amb el primer. Sovint, el ritme frenètic del dia a dia no ens permet aturar-nos a pensar en la importància cabdal de l'alimentació en les nostres vides per evitar malalties. Mitjançant el cicle de conferències Transforma't, Verdaguer ha viatjat per tot el país.

“Les alteracions digestives i el dèficit vitamínic i mineral expliquen la majoria de les patologies actuals.” Aquesta és una de les frases que t'agrada recordar en les teves conferències?
El nostre segon cervell, que és el que ens dona problemes digestius, està tan influenciat pel que mengem, per l'exercici físic que fem, per l'estrès que suportem, que quan s'espatlla ens dona molts problemes, no només digestius. Per tant, és molt habitual per a mi demanar als pacients com van de ventre, com caguen, si tenen gasos i si fan olor o no.

Això et dona molta informació...
Hi ha gent que davant l'estrès té caques pastoses o diarrea. Altres tenen problemes amb l'alimentació. Hi ha aliments que els provoquen molts gasos o intolerància.

Tu sempre parles de les femtes i dius: “Si floten, malament...”
Si floten, sempre, malament. Quan les caques floten pot ser per una mala digestió dels greixos o per un excés d'un gas que tenim a l'intestí que es diu metà. Si és per una mala digestió de greixos, és perquè et falta bilis. Caldria vigilar la vesícula biliar. Quan les caques floten per culpa del metà, acostuma a tractar-se de persones que solen tenir restrenyiment i solen estar deprimides, i els seus pets, que en tenen molts, no fan pudor. I si fas caques i el xurro s'enfonsa de cop? Probablement has menjat molt poca fibra, fruita, amanides, cereals... Les femtes han de fer com el Titànic: a poc a poc, s'han d'anar enfonsant!

Ets el primer català que estudia psiconeuroimmunologia. En què consisteix?
És una modalitat de medicina integradora. El primer que estudiem és la P de la PNI, que és la part emocional. El nostre intestí, com el nostre sistema hormonal o immunològic, està molt influenciat per l'estrès, pels teus pensaments, les teves creences. El sistema neurològic, immunològic i endocrí estan interrelacionats. A les consultes necessitem un equip multidisciplinari: endocrinòlegs, traumatòlegs, digestòlegs...

La solució per al restrenyiment seria menjar fibra soluble?
La fibra de la dieta és indispensable per anar bé de ventre. Se'n troba a totes les hortalisses, les verdures, els llegums, la fruita seca, la fruita... De vegades el restrenyiment es cura molt fàcilment seguint una alimentació més variada amb fibra i aliments que portin midó, bàsicament cereals i llegums. Si falla, llavors donem suplements probiòtics.

També parles molt de la salut hormonal femenina i de la paraula ‘estrògens'...
Els estrògens són una hormona sexual que es considera femenina tot i que els homes també en fabriquem. L'acumulació i la seva falta donen greus problemes: els estrògens poden donar restrenyiment. Llavors aquestes persones no milloraran amb la fibra i els probiòtics, perquè el seu problema no és l'intestí: tenen un restrenyiment per culpa d'excés d'estrògens. Llavors han de resoldre el problema hormonal amb l'alimentació, l'exercici físic, el contacte amb el sol, perquè la vitamina D del sol ens ajuda a no tenir tants estrògens. Les dones que tenen excés d'estrògens ho sabran d'una manera molt senzilla, perquè a finals de mes tindran dolors premenstruals i sensibilitat a les mames. Els nois típicament tindran hemorroides i greix acumulat als malucs i a les mames.

Hi ha aliments positius per evitar els estrògens: el bròcoli i la remolatxa.
La remolatxa ens ajuda especialment en un enzim del fetge que és el responsable de la metilació. Tots els matins em prenc un suc de remolatxa.

Quina és la teva dieta?
No menjo mai gluten, i no soc celíac, perquè els cereals amb gluten tenen uns altres components, que no és el gluten, que generen petites inflamacions al nostre cos. Aquestes petites inflamacions són les que fan baixar els transportadors hormonals i llavors se'ns acumulen els estrògens. La gent que deixa el gluten notarà que va més bé de ventre o que redueix les hormones femenines, es desinflarà, tindrà més energia... El meu esmorzar sempre està pensat per millorar la diversitat bacteriana. S'ha vist que, si tenim una diversitat bacteriana al nostre intestí, ajudem a millorar les malalties que són per inflamació, com ara la depressió, les malalties cardiovasculars i les malalties neurològiques de l'envelliment. Sempre em prenc als matins quefir d'ovella o te kombutxa. Són els dos fermentats que no falten a la meva nevera. Menjo fibra soluble, o me la prenc en forma de plàtan o cereals de fajol amb formatge o xocolata negra, que és un aliment molt ric en polifenols, que també van bé per millorar els bacteris intestinals. Per dinar i sopar alterno peix, carn, ous, marisc... I sobretot intento fer un entrant de verdures o amanides i un segon plat en què alterno proteïna animal i llegums.

Hi ha hagut un increment de persones amb intolerància al gluten. És degut a alguna cosa?
Els estudis científics ens estan explicant que les al·lèrgies o les intoleràncies alimentàries surten perquè el nostre sistema immunològic, que en un 80% el fabriquem a les nostres vellositats intestinals, no ha digerit bé certs aliments. Una pot ser els nivells d'estrès a què estem sotmesos, i això debilita l'intestí. L'altre, els tòxics ambientals a què estem sotmesos avui en dia: l'arsènic és espectacular.

D'on ve l'arsènic?
Prové de l'aigua que bevem i de l'aigua que beuen els animals i amb què reguem les fruites i les verdures. Hi ha gent que té aparell d'osmosi a casa. És el primer que crec que hauríem de fer: tenir aparells d'osmosi que sapiguem segur que filtren l'arsènic.

A les teves conferències parles del te i de deixar de consumir molts derivats de la vaca...
El te verd és molt ric en uns polifenols que es diuen epigalocatequina galato. És un polifenol amb què la indústria alimentària ha fabricat fins i tot suplements d'aquest fitoquímic que té moltes propietats interessants, i una és frenar un dels mecanismes que poden provocar metàstasi. Hi ha molta gent que fa dos cafès amb llet al dia o que pren formatge cada dia. Em pregunto: què en farem de tants factors de creixement? Quan redueixes sucres i redueixes làctics de vaca, la insulina baixa en picat. El primer que notaràs en la gent és que s'aprima i el segon, que la pell deixa de ser grassa.

Ens pots dir cinc aliments que hem de tenir en la nostra dieta?
Crec que el que hem de tenir és un super-intestí, perquè quan nosaltres mengem segons quin aliment, si tenim bé els bacteris, aquest aliment farà que tinguem uns àcids grassos que ens ajuden a prevenir. Els polifenols de la dieta, com la xocolata o el te verd, o el te kombutxa, que es fabrica amb te verd. El bròcoli és molt important, perquè els seus metabòlits que ens protegeixen són molts, però els has de fabricar si tens l'intestí bé. Les nous del Brasil són molt riques en seleni, una substància que ens ajuda a augmentar els nivells antioxidants.

I com podem fer incrementar la serotonina?
La gent que no té prou serotonina té dolors crònics: contractures, migranyes, mal de cap... Tu has de fabricar aquesta serotonina amb uns bacteris de l'intestí en un 80%. Si millorem la diversitat bacteriana, fabricarem més serotonina. Els aliments que els porten són el quefir i els nabius. S'han fet estudis en humans i s'ha vist que només prenent quefir cada dia durant quatre setmanes ja puja la serotonina. I els nabius, en sis setmanes.

I què hem de fer per trigar a envellir?
Necessitem antioxidants. Hi ha gent que opta per prendre antioxidants: vitamina C, E, polifenols, però realment tenim un gen que es diu NRF2 que, quan tu el poses en marxa, fabrica antioxidants, per tant és el gen antiinflamatori i antioxidant. L'aliment que més activa aquest gen és el bròcoli.

Se li hauria d'aixecar un monument al bròcoli!
La veritat és que és tan diversa la seva activitat...

Treus llibre per Sant Jordi...
Sí, Transforma la teva salut, i és un llibre que serà un manual, pràcticament. Hi tinc la vida, en aquest llibre!


Xantal Llavina
08/01/2017

dimarts, 16 de febrer del 2016

Microbis als budells contra l’envelliment

L'objectiu és viure la vellesa amb qualitat de vida. I són els microbis que habiten als nostres intestins els que ens poden ajudar a aconseguir-ho 


Cap a l'any 2020, a Catalunya, una quarta part de la població tindrà més de 65 anys. L’esperança de vida d’una criatura en néixer superarà els 80 anys. El guany, però, consisteix a sumar salut als anys i viure la vellesa amb qualitat de vida. I són els microbis que habiten als nostres budells els que ens poden ajudar a aconseguir-ho. Així ho indiquen diferents estudis en què s’ha analitzat el microbioma de gent gran. Els avis centenaris tenen una flora intestinal més rica, i els que no són tan grans però tenen una salut més deteriorada tenen poca diversitat microbiana, segons un estudi fet a Irlanda pel Col·legi Universitari Cork, que constitueix un referent per als investigadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. Els catalans han posat en marxa una línia de recerca per determinar el paper del microbioma intestinal en l’envelliment fràgil. “El nostre objectiu no és tant trobar la manera d’allargar la vida com la d’envellir amb qualitat. El que volem és combatre la síndrome de la fragilitat, que afecta un 30% de la gent gran i que comporta pèrdua de força, debilitat, marxa lenta i predisposició a altres complicacions”, explica Roger Paredes, codirector d’aquesta línia de recerca juntament amb Bonaventura Clotet.

Una llar menys atractiva
A mesura que ens fem grans, la població de microbis al nostre cos va canviant i el nostre sistema immunitari intestinal es va afeblint. L’absència de certs tipus de bacteris s’ha relacionat amb els trastorns que arriben amb l’envelliment, tant la síndrome de la fragilitat com el risc cardiovascular o la diabetis. Ara per ara, els investigadors han començat a reclutar per al seu estudi 200 persones més grans de 65 anys que viuen a casa, és a dir, que no estan ingressades a l’hospital ni viuen en cap residència. Se sap que aquests entorns modifiquen la diversitat bacteriana, i en aquest primer estadi de la recerca els investigadors volen estar segurs que cap element ambiental interfereix en els resultats.

Una de les qüestions que cal aclarir és si amb l’edat al nostre intestí hi ha menys microbis diferents perquè el nostre cos com a llar els resulta menys atractiu, a causa d’altres canvis biològics que es van produint, o si són els canvis en la dieta i l’entorn associats amb l’edat el que ens acaba alterant la composició bacteriana. “Amb l’edat canvien molts dels nostres hàbits, per exemple es fa menys exercici i es té menys gana, es menja menys en general i, en particular, es pren menys fibra, cosa que està molt relacionada amb la riquesa intestinal”, explica Paredes.

La determinació de la composició bacteriana intestinal té dues aplicacions importants. D’una banda, amb una senzilla i econòmica anàlisi de femta es pot arribar a fer un mapa del microbioma de l’individu i veure quins són els seus riscos abans que arribin els problemes. De l’altra, es poden administrar probiòtics per corregir el dèficit de microbis.

Lliçons del VIH
Aquest afebliment del sistema immunitari intestinal és el que també fa que les persones infectades amb el VIH pateixin una inflamació crònica que el tractament antiretroviral no corregeix del tot i que els porta a un envelliment prematur. L’estudi del microbioma de les persones infectades, doncs, pot aportar dades útils per combatre l’envelliment en general, explica Paredes.

Durant els primers 15 dies d’infecció, el VIH lesiona el sistema immunitari de les mucoses intestinals, on hi ha el 90% de les cèl·lules immunitàries del cos. Això malmet el microbioma dels budells, ocasiona una inflamació crònica i, alhora, dificulta la recuperació de la immunitat intestinal. “Els nostres estudis ens indiquen que els individus amb una flora intestinal menys rica són precisament aquells en els quals, tot i que amb medicaments aconseguim suprimir el virus fins a nivells indetectables en sang, no aconseguim que les defenses millorin”, explica Paredes. Això passa en un 15% dels casos. I són aquests pacients els que pateixen de forma més prematura un problema encara avui sense solució. “Encara no sabem com solucionar-ho, no podem acabar amb aquesta inflamació crònica que pateix el pacient i l’envelliment prematur que comporta”, afirma Paredes. Com a conseqüència, els pacients amb VIH manifesten les malalties associades amb l’edat una mitjana de 10 anys abans que la resta de la població. La diabetis, el colesterol, els riscos cardiovasculars, les demències... apareixen abans. “I creiem que és degut a aquesta inflamació crònica en què juga un paper clau la disminució de la flora intestinal”, apunta Paredes.

Un peix que es mossega la cua
Tot plegat ocasiona un desajustament força complex. A l’intestí s’hi amaga una fracció residual del virus, que és la que ocasiona aquesta inflamació. “Quan li comencem a donar medicació a un malalt reduïm molt la inflamació, és com si apaguéssim un foc, però aquest VIH residual són les brases”, explica Paredes. Com un peix que es mossega la cua, aquest VIH no permet que el microbioma del pacient es recuperi. I si es perd la diversitat microbiana, el sistema immunintari de l’intestí no funciona com cal, li costa més de recuperar-se i es perpetua la inflamació crònica que fa avançar el procés d’envelliment. 

Paredes tot just acaba de publicar a EBioMedicine un estudi fet a Barcelona i a Estocolm amb 156 persones, 129 infectades i 27 no (com a grup de control), en què ha detectat que existeix una clara correlació entre la diversitat microbiana i el grau d’afectació del sistema immunitari del pacient. “Ara volem saber si recuperant la riquesa intestinal milloraríem la seva salut”, diu Paredes. “En un futur, serà un factor més a tenir en compte en el tractament del VIH”, afegeix. D’una banda, es podran plantejar estratègies per reposar els bacteris que falten. “Hauran de ser probiòtics molt específics, consorcis de diversos bacteris que junts millorin la inflamació”, explica l’investigador. 

De l’altra, tot apunta que també hi ha antiretrovirals que afavoreixen més que d’altres l’ecosistema intestinal. “Hem iniciat estudis perquè hem vist que tots els antiretrovirals funcionen igual a nivell de plasma eliminant el virus, però uns penetren millor que d’altres a l’intestí, on actuen sobre aquest VIH residual de tal manera que el microbioma del pacient millora”, explica Paredes. “Cal triar els que penetren millor per així combatre millor el virus i de passada afavorir el microbioma intestinal”.

En el seu estudi, els investigadors de Can Ruti també han pogut observar que algunes de les diferències entre els malalts pel que fa a la composició del microbioma i que s’havien atribuït a la infecció per VIH, de fet estan més relacionades amb factors ambientals. I, en concret, amb les pràctiques sexuals. Les conductes sexuals de risc per a la infecció modifiquen el microbioma intestinal, fet que s’haurà de tenir en compte en tots els estudis de microbioma d’ara endavant. No obstant això, no s’ha trobat que la diferència influeixi per bé o per mal en el transcurs de la infecció.

Mònica L. Ferrado
14/02/2016