Benvolgut bisbe Joan Josep Omella, li he de confessar que en un primer moment, llegint els titulars publicats, em va sorprendre molt que volgués emular les recents declaracions del bisbe de Vic, Romà Casanova, que va comparar avortament amb genocidi, i les que fa unes setmanes varen fer l'arquebisbe de València o el bisbe d'Alcalá de Henares. No l'imaginava arrenglerat amb aquells que representen el sector eclesiàstic més retrògrad i immobilista, i continuo pensant que vostè no és així.
Sr. bisbe, les seves paraules han estat molt desafortunades i feridores, tot i que el to era proper i compassiu, i li demano que, humilment, rectifiqui i demani perdó, especialment a les dones. No es pot comparar l'avortament amb un acte terrorista. Si vol parlar de terror faci-ho del que imposa el sistema econòmic imperant, que, com diu el papa Francesc, mata. Si vol parlar de terror faci-ho de la situació que es veuen obligats a patir els immigrants i els refugiats que tenim a les nostres fronteres. Hi ha un sistema econòmic que mata, i té noms i cognoms, com també hi ha una religió que mata l'anunci d'un Déu amor, a còpia de condemnes i càrregues morals, que sovint recauen en els més febles i especialment en les dones.
Que cruel és dir a una dona violada que està obligada a tenir el fill, sense saber si serà capaç de suportar-ho. Com ens atrevim a imposar més càrregues a les dones, que ni vostè ni jo possiblement voldríem suportar. Jesús també parla d'això, i en termes molt durs.
Penso, potser com vostè, que l'avortament no és un dret, sempre serà un drama i un fracàs humà, però voldré que es respecti el sagrat dret a decidir en consciència que cada persona té, i jo, intentant imitar Jesús, acompanyaré la persona en la seva decisió, sigui quina sigui, i li faré costat, perquè, qui sóc jo per jutjar?, només puc ser-hi i estimar-la.
La societat ha de treballar per reduir el nombre d'avortaments, com també per protegir la inviolabilitat i la dignitat de tota vida humana, però, al mateix temps, ha de regular-los per protegir els drets de la mare i de la nova vida, amb criteris ètics i científics, i garantir que les dones puguin avortar amb seguretat, independentment de la seva situació social i econòmica. A l'Església correspon anunciar la proposta de Jesús, d'amor incondicional al proïsme, que ens permetrà superar les limitacions humanes, per construir un món millor per a tothom i viure en plenitud. L'Església ha de deixar de situar-se en la condemna i culpabilització permanent per, com ens demana el papa Francesc, actuar des de la misericòrdia. Les seves paraules, Sr. bisbe, no han estat en aquesta línia. Esmeni-ho, sisplau.
JOSEP TORRENS PORTAVEU D'ESGLÉSIA PLURAL
18/01/2017
