Entrevista a Antoni Trilla, epidemiòleg de l'hospital Clínic i de la UB
Des de la crisi de l’ebola fins als els brots de legionel·la, Antoni Trilla és especialista a aplacar alarmes sanitàries i a tranquil·litzar els ciutadans aportant informació científica rigorosa i comprensible. Aquest mes recorda la conveniència que les persones que pertanyen a grups de risc es vacunin contra la grip.
Si no hagués estat investigador, què li hauria agradat ser?
No canviaria. Si tornés a començar, repetiria com a metge.
La qualitat que més aprecia en un científic?
La capacitat d’observació i anàlisi.
La que més el disgusta?
La vanitat i l’egoisme.
El tret principal del seu caràcter?
Capacitat de diàleg.
Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho?
Que Déu deu existir.
Quina idea desitjaria que se li hagués ocorregut a vostè?
Moltes, alguna d’elles bona.
Quin descobriment desitja veure abans de morir?
Una vacuna per a les malalties neurodegeneratives i una altra per al refredat.
Què necessita per concentrar-se?
Ben poca cosa.
Quina activitat física fa?
Gos (passeig) i golf.
El menjar que més li agrada?
El que fa la Marta, la meva dona, que és metgessa i una cuinera excel·lent.
La seva ocupació preferida quan no l’ocupa la ciència?
Fer classes a la Facultat i parlar amb els meus alumnes.
De quina manera manté el cervell en forma?
Activament: llegint, escoltant, escrivint...
Com li agrada relaxar-se?
En realitat, no sé relaxar-me. És un problema.
El seu error més gran?
Creure sempre que tothom és bona persona.
Qui mereix un Nobel i no l’ha tingut?
Molta gent que ha fet avançar la medicina, a petits passos, però de manera brillant.
Un heroi de ficció?
Sherlock Holmes i el Dr. Watson, que són inseparables.
Un personatge històric o actual a qui admiri?
Nelson Mandela.
El mestre que més l’ha marcat?
Molts, però especialment Joan Rodés.
La seva música preferida?
Gairebé tota: clàssica (Bach, Beethoven), pop i rock (Elton John, Phil Collins).
Un consell a un jove científic?
Preparar-se bé i tenir amplitud de mires.
El que més el fascina?
La solidaritat de les persones en moments difícils.
Una frase per penjar a la paret?
“Escollim anar a la Lluna, no perquè sigui fàcil, sinó perquè és difícil”. És del discurs de John Kennedy el 1962 sobre la ciència i la cursa espacial.
La seva fórmula, nombre o molècula preferida?
L’anell beta-lactàmic (nucli de la penicil·lina)
L’últim que l’ha meravellat?
Poder treballar en el que més m’agrada, cada dia.
J. Corbella
18/10/2015
