 |
| Francesc Solà |
Serveixin aquestes quatre ratlles
per a sembrar un xic d’optimisme. Els temps que corren de dificultats en tots
sentits ens fan perdre, a vegades, aquell punt de mira que hem de mantenir a
l’horitzó, i evitar caure en tot moment en la lamentació. Aquesta és, sens
dubte, la pitjor companya de viatge del voluntariat i de la seva capacitat
transformadora de la societat.
El Tercer Sector cívic i social és
víctima involuntària d’una invisibilitat que hem de combatre amb la nostra
tasca diària. Cal aprofitar els moments complicats per a fer endreça, avaluar i
sortir-ne victoriosos, si més no en el camp de les intencions i els projectes a
realitzar. El nostre Voluntariat de Suport en la Solitud fa més de 12 anys que,
incansable i sense demanar res a canvi, acompanya els més febles en la seva
creuada contra la malaltia i la solitud. Hem tingut voluntaris que ens han
empentat i donat sentit des del primer dia, d’altres que s’han incorporat a mig
camí i alguns que hem perdut per sempre. És moment de tornar-hi. Necessitem
vocació de voluntari, els malalts de l’Hospital Dr. Josep Trueta necessiten mans
amigues i orelles confidents.
Sí, és cert. L’escenari que es
planteja davant nostre és complicat, no només pels més marginats, i és
precisament ara quan cal aprofundir en els reptes que tenim per davant i
plantar-hi cara. Les accions socials que els nostres voluntaris duen a terme
cada dia, sense treva, a l’Hospital,
serveixen per avaluar de primera mà cap on està anant la societat, i no hem de
deixar perdre l’oportunitat de situar-nos-hi bé per a jugar-hi el paper que ens
hi correspon. I és que tots plegats, tots nosaltres, tenim una responsabilitat
ètica sobre els col·lectius més vulnerables, cada vegada més creixents.
Tornem a començar doncs. Arremanguem-nos
les mànigues i anem a posar el nostre granet de sorra en aquest projecte de
l’acompanyament en la solitud dels malalts, que avui té més sentit que mai. I
animem al nostre veí a venir-hi. És així com la xarxa seguirà teixint-se i
vencerem la por dels temps difícils, la prudència del “primer jo, i el que em
quedi pels altres”. Tots en sortirem recompensats.
Francesc Solà
Vicepresident Voluntariat de Suport en la
Solitud
