El diari del Vaticà critica la caricatura de Déu de 'Charlie Hebdo'

El diari oficial de la Santa Seu, L'Osservatore Romano, va criticar amb duresa la caricatura de Déu apareguda "a la penosa portada" del setmanari francès Charlie Heb­do amb motiu del primer aniversa­ri de l'atac terrorista que va costar la vida a 12 persones. En un article a una columna, sense firmar, el diari del Vaticà va fer seus els comentaris del president del Con­sell Francès per al Culte Musulmà, Anouar Kbibech -que va dir que la imatge publicada "fereix tots els creients de diverses religions"-, i va subscriure també el judici nega­tiu de l'episcopat francès,el qual es va preguntar si el país "necessita aquesta classe de polèmiques".

A Roma ha ofès que s'hagi repre­sentat com a terrorista, brut de sang i armat amb un kalàixnikov, un Déu "d'iconografia clarament cristiana". Segons el rotatiu vaticà, "l'episodi no és una novetat perquè darrere de la bandera enganyosa d'una laicitat sense compromisos, el setmanari francès, de nou, obli­da que els líders religiosos de tots els credos estan repetint, des de fa temps, que s'ha de rebutjar la vio­lència en nom de la religió,que uti­litzar Déu per justificar l'odi és una autèntica blasfèmia." Per L'Osser­vatore Romano,la decisió de Char­lie Hebdo de publicar aquesta por­tada mostra "la trista paradoxa d'un món sempre més atent al que és políticament correcte però que no vol reconèixer ni respectar la fe en Déu de cada creient, sigui quin sigui el credo que professi".

L'Església catòlica, que té en el Papa el líder religiós amb més visi­bilitat i influència mundials -i l'únic amb estatus de cap d'Estat­ és molt sensible a fets com la portada del setmanari i la sàtira religio­sa. Després de l'atemptat de fa un any a París, Francesc, en roda de premsa durant el vol que el porta­ va a les Filipines des de Sri Lanka, va insistir que la llibertat d'expres­sió no ho permet tot, que totes les religions tenen la seva dignitat i "jo no puc burlar-me'n".

El Papa, en la seva resposta es­pontània a un periodista francès, va fer una reflexió que va portar cua. Francesc va posar com a exemple que si un col.laborador seu -i va citar el cap de protocol va­ticà, que era al seu costat en aquell moment- insultés la seva mare, li clavaria un cop de puny. "És nor­mal, és normal!-va afegir el Pontí­fex-. No es pot insultar la fe dels al­ tres". Aquesta frase es va arribar a interpretar com una certa justifi­cació de la reacció violenta dels ex­tremistes islàmics contra les caricatures de Mahoma publicades per Charlie Hebdo. Al vol de torna­da a Roma des de Manila, el Papa va haver de matisar les seves pa­raules. Va dir que, "en teoria no és una cosa bona una reacció violenta davant una ofensa", encara que va advertir que "som humans", per la qual cosa la llibertat d'expressió "ha d'anar acompanyada per la prudència".

Roma

07/01/2016

La Vanguardia

Roma no oblida el botxí dels papes

Mastro Titta va dur a terme 516 execucions en 68 anys de servei per a l’Estat pontifici

El Vaticà no va suprimir la pena de mort fins al 2001, sota el papat de Joan Pau II

El càstig prevalia per damunt de la misericòrdia. Fins fa relativament poc –en termes històrics– el papat es va comportar amb la mateixa duresa i crueltat que qualsevol Estat. La pena de mort va ser anul·lada de facto per Pau VI el 1969, però, de iure, es va mantenir dins de la llei Fonamental de l’Estat de la Ciutat del Vaticà fins al 12 de febrer del 2001, quan era papa Joan Pau II.

La justícia vaticana torna a estar d’actualitat pel procés que se segueix contra el capellà espanyol Lucio Ángel Vallejo i els seus presumptes còmplices –entre els quals dos periodistes italians– en el cas de la sostracció i fuga de documents confidencials. La condemna màxima pot ser de vuit anys de presó.

La memòria popular a Roma recorda altres temps, no tan llunyans, en què els papes eren implacables. Al Museu Criminològic, visitat per molts grups escolars, es conserven l’uniforme, de color vermell, i la guillotina del botxí més famós de la ciutat, Giambattista Bugatti, conegut com a Mastro Titta. Aquest "mestre de justícia" de l’Estat pontifici, que va entrar en funcions mentre regnava el papa Pius VI, va dur a terme un total de 516 execucions.

Mastro (de mestre) Titta (diminutiu de Giambattista), va néixer a Roma el 1779 i es va iniciar de molt jove en l’ofici. Només tenia 17 anys quan, a la ciutat de Foligno, va penjar i va esquarterar el seu primer condemnat a mort, un jove que, pres per la gelosia, havia assassinat un sacerdot i el seu cotxer. Les cròniques descriuen el botxí com un professional hàbil que es confessava i combregava abans de cada execució.

Viatgers il·lustres que van visitar Roma durant el segle XIX van quedar impressionats pels ajusticiaments. Lord Byron va veure en acció Titta en tres decapitacions. El poeta anglès va explicar les seves impressions al seu editor, John Murray. Li va descriure la lenta processó del reu, la presència dels sacerdots, del crucifix, "el soroll sec i dur quan queia la destral, el bassal de sang i l’aparença espectral dels caps exposats".

Charles Dickens també va ser testimoni d’una execució, el 1865. Li va semblar "un espectacle lleig, brut, descurat, repugnant". L’escriptor va observar el botxí, després de fer la feina, travessant el pont del Tíber. "And the show was over" (i l’espectacle s’havia acabat), va escriure Dickens.

La visita al Museu Criminològic posa els pèls de punta. Tot just entrar, un es topa amb tota mena d’instruments de tortura, des de butaques amb claus enormes –que es feien incandescents–, reservades a les dones acusades de bruixeria, fins a collarets amb espines, picotes, ganivets per a mutilacions, destrals i maquetes –fabricades per joves presidiaris– de diversos mètodes d’execució, inclòs l’esquarterament amb cavalls o l’aixafada amb una premsa.

"Ha vist el garrot vil espanyol?", pregunta un empleat al periodista. Un cartellet recorda que "el garrot" es va utilitzar a Espanya fins al 1975. De fet, fins al març del 1974, i les víctimes van ser el català Salvador Puig Antich, executat a la presó Model de Barcelona, i un condemnat alemany, ajusticiat a la presó de Tarragona.

Al museu es conserven el crani i el cervell de Giovanni Passannante, que va atemptar contra Humbert I, a Nàpols, el 1878. També es pot veure la pistola amb què Gaetano Bresci va matar aquest mateix rei, a Monza, el 1900.

A més a més del vestit de Mastro Titta i d’algunes guillotines, el Museu Criminològic exhibeix una col·lecció de crucifixos "del confortador", els crucifixos que portaven els sacerdots al patíbul. De vegades als reus se’ls permetia beure un últim glop de vi, servit en un vas de zinc, o també mastegar tabac. Segons l’empleat, quan els clergues visiten el museu "volen passar de llarg" de les sales dedicades a l’Estat pontifici.

Mastro Titta es va jubilar als 85 anys, després de 68 anys de servei. El papa Pius IX li va concedir una generosa pensió mensual de 30 escuts i també li va donar el dret a continuar vivint a la casa que ocupava a la via del Campanile, molt a prop de la plaça de Sant Pere. Ara als baixos de l’edifici hi ha una llibreria amb un aparador que mostra guies, en tots els idiomes, del jubileu extraordinari de la misericòrdia declarat per Francesc. 

Eusebio Val

07/12/2015

La Vanguardia

Detingut un capellà espanyol pel nou 'Vatileaks'

El sacerdot Vallejo Balda està acusat de robatori de secrets

El Vaticà carrega contra dos llibres a punt de publicar-se

 Imatge d'arxiu EFE

La policia vaticana n'ha après ràpid, després de la filtració el 2012 de documents privats de Benet XVI, cas conegut com a Vatileaks, ja que de manera immediata ha arrestat dues persones que haurien piratejat l'ordinador central que guarda els secrets econòmics de l'Estat papal, abans que aquests, o almenys una part d'aquests, surtin a la llum aquesta setmana en dos llibres. Un dels arrestats és el capellà espanyol de l'Opus Dei Lucio Ángel Vallejo Balda i l'altra és una dona, la seglar italiana Francesca Chaouqui, de 32 anys.

Els llibres que han de veure la llum aquesta setmana podrien passar ara de ser una exclusiva mundial a constituir una de les proves del delicte comès, si es té en consideració un comunicat del Vaticà en el sentit que l'Estat papal podria recórrer a «la cooperació internacional», encara que els autors dels textos siguin italians.

Vallejo Balda i Chaouqui van quedar detinguts després de ser interrogats durant el cap de setmana. El capellà espanyol va quedar en presó preventiva i Chaouqui, que ocupava un càrrec subordinat, en llibertat amb càrrecs, després d'«oferir la seva màxima col·laboració». En un comunicat, l'Opus Dei va manifestar la seva «sorpresa i dolor» pel cas, que, si acaba sent cert, «seria particularment dolorós pel perjudici fet a l'Església».

Un organisme nou  

Els dos sospitosos suposadament haurien forçat l'ordinador del revisor central de l'economia vaticana, Libero Milone, situat a la secretaria econòmica de la Santa Seu. Es tracta d'un organisme nou, que va ser creat pel papa Francesc, per substituir l'antic ministeri d'Economia, l'anomenada Prefectura, que guarda els secrets nets de capellans, monges, diòcesis i ordes religiosos, però també secrets inconfessables que, a l'abric de la institució, haurien comès moltes persones en el passat, des de mafiosos fins als serveis secrets de diversos països.

El cas s'emmarca en les picabaralles vaticanes per obstaculitzar o impedir les reformes del papa Francesc que, poc després de ser elegit, van començar amb els organismes econòmics.

En diverses ocasions, Jorge Bergoglio ha manifestat que hauria preferit començar per les reformes que concerneixen la Santa Seu i l'Església, però que les «urgències» li havien imposat iniciar-les per l'economia. Des de la seva elecció, l'IOR o banc del Papa -un autèntic paradís fiscal al centre de Roma- ha sigut aprimat, els seus directius canviats, s'han tancat més de 10.000 comptes per «inapropiats» i ara té prohibit efectuar inversions. Paral·lelament, el Vaticà compta ara amb tots els requisits de transparència que exigeixen els acords internacionals entre estats per impedir el blanqueig de diners i el finançament d'activitats criminals.

Vallejo i Chaouqui van ser citats i interrogats dissabte passat pel fiscal Gian Piero Milano i el seu adjunt Roberto Zannotti. L'interrogatori es va donar per acabat diumenge. La dona va ser posada en llibertat i el capellà es troba detingut al calabós de la Gendarmeria, el mateix on el 2012 va estar tancat Paolo Gabriele, majordom de Benet XVI, que havia robat documents del despatx del Papa.

La riquesa eclesial  

Un comunicat vaticà va afegir que sobre «els llibres anunciats per als pròxims dies s'ha de dir que també aquesta vegada [sota el papat de Benet XVI n'havien sortit d'altres] són fruit d'una greu traïció de la confiança acordada pel Papa» i va criticar que els autors s'han beneficiat d'un acte «greument il·lícit», com la filtració de documentació reservada. Es tracta dels títols Viacrucis de Gianluigi Nuzzi, ja autor de Vaticano SA durant Benet XVI, i d'Avaricia, del reporter de L'Espresso Emiliano Fittipaldi. Els dos títols prometen mostrar «les cartes que revelen la riquesa, els escàndols i els secrets de l'Església de Francesc».

La divulgació de material classificat és un delicte penat per la legislació vaticana, que preveu unes penes d'entre sis mesos i dos anys de reclusió.

Rossend Domènech

Roma  03/11/2015

El Periódico

Invocacions

Alguna cosa devia fallar el 8 de juny passat quan el suprem pontífex va convocar a Roma el president d'Israel i el president de l'autoritat nacional palestina per elevar junts unes oracions per la pau en aquella zona. Veient els esdeveniments dels últims dies, sembla que els convidats deurien tenir al cap altres coses, i això que va ser una trobada més diplomàtica que no pas religiosa. De fet, el plantejament original, que hi ha un únic Déu i que judaisme, cristianisme i islamisme són tres religions germanes, és una hipòtesi diplomàtica, no pas teològica. 

En realitat, malgrat la seqüència evolutiva, són tres divinitats distintes i tres tradicions incompatibles, cosa que no vol dir que els fidels estiguin condemnats a enfrontar-se. 

En la, així anomenada, Invocació per la Pau d'aquell dia, membres destacats d'aquestes tres religions es van aplegar en els jardins vaticans i van resar els uns al costat dels altres, però no pas junts. Paraules que des d'una fe són sagrades, des d'una altra són mera literatura en el millor dels casos. Resar és com somiar; no n'hi ha prou d'estar en el mateix llit i entrar en la fase rem en el mateix moment per compartir un somni; això no passa, cadascú té el seu. Per acabar-ho d'adobar, va passar que jueus i cristians es van atenir fidelment als textos prèviament consensuats; “només els musulmans –explica Sandro Magister en el seu reputat blog sobre l'Església– es van ací i allà destacar durant la pregària amb improvisacions llegides i cantades que van alarmar alguns dels jueus presents per algunes accentuacions unilaterals, especialment sobre la qüestió de Jerusalem”. 

Hi ha qui diu que, en una de les sortides de protocol, un imam va deixar anar un passatge de l'Alcorà (2:286) que diu “que Allah ens ajudi en la victòria contra els infidels”. No és la mena de súplica que hom espera trobar en una cerimònia interreligiosa, encara menys en un acte que havia de fer palesa l'“ardent i compartida aspiració a la pau”; però sembla que el Vaticà ha preferit passar-ho per alt i que sigui el que Déu (per triplicat) vulgui.

Manuel Castaño

16/07/14

El Punt Avui