La pedagoga sexual Katharina von der Gathen va deixar que nens de vuit i nou anys preguntessin el que volien sobre el sexe, el cos i l'amor, i ho va recollir a «Explica-m'ho», que ara publica en català l'editorial Takatuka, que dirigeix Patric de San Pedro
Què vol saber la mainada sobre sexe?
Ho volen saber tot, però aquest «tot» no sempre coincideix amb el «tot» dels adults. Es pregunten pels sentiments, pel que passa quan estàs enamorat... I veuen que el cos els canvia per moments
Hi ha diferències entre els nens i les nenes en aquest sentit?
En l'àmbit obert –és a dir quan no es tracta de fer-ho anònimament– els nens s'atreveixen a preguntar més que les nenes. Són més atrevits, a les nenes els costa una mica més.
Nens i nenes són esponges, a més.
Se'ls ha de parlar sense vergonya de les parts del cos. L'autora feia un concurs perquè diguessin sense vergonya tots els sinònims de les seves parts, inclús les grolleres que podien haver sentit. Res d'«allò d'allà a baix», com aprenen alguns a casa.
Quines preguntes l'han divertit?
El coneixement sexual dels petits és una barreja de realitat, de fantasia, del que els han explicat altres nens i del que han vist per televisió o a internet. Pregunten, per exemple, si es pot practicar sexe amb les orelles.
Normal, si hi ha sexe oral, n'hi ha d'haver d´oïda.
O si es pot fer a sota a l'aigua. O si et pots morir mentrestant. La fantasia dels nens no té límits, per això és important parlar-los clarament. Si un nen té una pregunta, té dret a una resposta. I curta, en fan prou amb quatre idees.
Amb això en fan prou?
Si tenen més preguntes, ja les faran. Senten més curiositat que necessitat.
Quan aquests nens siguin adults, els humans encara practicaran sexe?
(Riu) De fet, ja pregunten què és el cibersexe. Vull pensar que sí, que encara hi haurà sexe, no em vull imaginar un futur en què els humans no gaudeixin del cos.
L'amor els interessa com el sexe, o el deixen per als adults?
Sí que els interessa. Els nens també s'enamoren, és un amor diferent del dels adults, però no menys autèntic.
Aquí, els pares que opinen que el sexe s'ha de tractar a casa són els que menys en parlen a casa.
A Alemanya també passa, no cregui. El que passa és que allà l'educació sexual a primària és obligatòria, des de 1992, i recomanada a preescolar. I als països escandinaus, des dels anys 50.
Aquí és cosa dels pares, que com tothom sap, són uns experts.
Quan els nens juguen amb les seves parts, no s'ha de reaccionar amb alarmisme, ni amb un «això no es toca». Que s'explorin el cos és normal. És absurd dir «no vull que el meu fill tingui relació amb el tema sexual», perquè avui el veuen a la TV, i no diguem a l'ordinador.
Albert Soler
31/10/2016
