Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perdó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perdó. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2016

Un repte per a tothom!

Davant els casos d'abusos sexuals en col.legis catalans que s'han conegut en els últims mesos, Escola Cristiana de Catalunya demana perdó i es declara avergonyida. En aquest article es compromet a dedicar tots els seus esforços a evitar que torni a succeir.


Fa unes setmanes va acabar el procés de preinscripció per als ensenyaments obligatoris a les escoles del Servei d’Educació de Catalunya. Un significatiu nombre de famílies ha aconseguit que els fills o filles obtinguin plaça a l’escola desitjada. És bo que sigui així, que es pugui exercir en llibertat democràtica el dret d’escollir segons el propi capteniment educatiu i les pròpies conviccions. La nostra felicitació a tots els qui han obtingut plaça a l’escola pública o concertada desitjada. Des de Escola Cristiana de Catalunya volem manifestar, també, agraïment als pares i mares que han fet confiança en els nostres centres.

La tradició educativa del nostre país, l’estructura del sistema que la història ha confegit amb l’esforç de les diverses iniciatives, la continuada inquietud pedagògica dels seus educadors i la vàlua de les iniciatives innovadores actuals –que són una realitat reeixida i prometedora–, de ben segur que contribuiran a enfortir un diàleg pedagògic constructiu i enriquidor al servei dels alumnes i professors, lluny d’enfrontaments estèrils que aporten ben poc a la millora qualitativa de l’ensenyament.

La voluntat d’entesa i el diàleg són dos elements que sempre han guiat el camí de moltes ­institucions, professionals de l’educació, polítics i persones interessades en l’ensenyament; també de les més de quatre-centes escoles cristianes d’arreu de Catalunya. Som escoles que eduquem en el compromís, en la confiança en les persones, la ­responsabilitat, el diàleg, l’esperit de servei, el respecte, la solidaritat, la justícia i la convivència. Som escoles que eduquem en un seguit de valors i actituds basats en els ensenyaments de Jesús. La nostra qualitat educativa és, per damunt de tot, qualitat humana, i entenem l’educació com un servei a tothom.

En les escoles cristianes, l’alumne i l’educador són el centre del procés educatiu, com no podria ser d’una altra manera. Apostem per l’educació integral, des del primer dia d’escola­rització, fins que s’arriba a la universitat o als cicles de for­mació professional qualifica­dora. Apostem per metodologies d’aprenentatge i enfocaments pedagògics innovadors. I ho fem adaptant-nos a les necessitats educatives de cada escolar i donant molta importància a l’atenció a la diversitat. És una educació personalitzada, en la qual els mestres i professors potencien el millor de cada alumne.

Bo i que aquest plantejament general abasta totes les escoles cristianes i es desenvolupa en el seu dia a dia, hem viscut i vivim amb vergonya, indignació i tristesa els casos d’abusos a menors que s’han denunciat en els darrers mesos a diferents escoles del nostre col·lectiu. Ho lamentem, ens avergonyeixen profundament i demanem perdó a les víctimes i les seves famílies. Estem al seu costat. Les escoles afectades s’han posat a disposició de les víctimes per intentar reparar els danys i donar el suport psicològic i jurídic necessari. Solidàriament, també ho fem totes les escoles cristianes.

Els abusos a menors són una xacra de la societat i el 80% dels casos es produeixen en l’entorn familiar. Sovint els mitjans de comunicació també es fan ressò de casos que han succeït en altres entorns (escolars, esportius, de lleure...) Vetllarem i esmerçarem tots els nostres esforços perquè cap més abús torni a passar en una escola cristiana, però el cert es que ni la societat, ni les escoles poden garantir que no tornarà a succeir. Els protocols actuals permeten detectar i denunciar amb agilitat casos d’aquestes característiques i centrar els esforços convenients a generar i desenvolupar una cultura de la prevenció. En aquest context, l’escola cristiana de Catalunya fa una crida a totes les institucions implicades i els diferents agents socials per buscar plegats totes aquelles solu­cions que permetin acabar amb aquest greu problema que afecta a tota la societat. No oblidem, com ja hem esmentat més amunt en aquest article, que el 80% dels casos es produeix en l’àmbit familiar.

En continuïtat amb el treball fet fins ara, les escoles del Servei d’Educació de Catalunya seguiran oferint el seu servei en el marc de la Llei d’Educació. Per a moltes famílies, l’escola cris­tiana continua sent l’opció preferent, tal com s’ha posat de ­manifest en el procés de preinscripció. Heus ací el nostre agraïment. Això ens encoratja a encarar el futur amb humilitat i optimisme i amb el convenciment que seguirem formant bones persones i professionals competents i preparats per construir amb els altres nois i noies la Catalunya del futur; una Catalunya justa, integradora, equitativa... i atenta a ajudar les persones més desafavorides. Un repte per a tothom!

Enric Puig Jofra
05/07/2016

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Les persones que tenen ressentiment moren abans

Everett Worthington, enginyer nuclear i psicòleg, investiga sobre el perdó.


Tinc 69 anys. Sóc investigador i catedràtic de Psicologia a la Universitat de Virgínia. Casat, quatre fills i cinc néts. Demòcrates i republicans s’enroquen en posicions extremes, no es relacionen de forma dialogant i cooperadora. Cal promulgar la humilitat política. Sóc protestant. 


Un psicòleg enginyer nuclear?
Era oficial de la Marina de l’exèrcit dels Estats Units. Vaig fer classes de Física Nuclear als marines durant la guerra del Vietnam. Els meus alumnes estaven francament estressats.

Per què?
Els que no eren brillants els enviaven al Vietnam, una manera ràpida de treure-se’ls de sobre: no en sobrevivia cap. Jo els formava i acompanyava psicològicament, i em vaig adonar que em volia dedicar a això. Vaig tornar a la universitat a estudiar Psicologia.

I per què es va especialitzar en el perdó?
A més de professor a la universitat, em dedicava a l’assessorament matrimonial, així vaig descobrir que els que em consultaven tenien moltes coses per perdonar-se.

Assessorament matrimonial?
Volia ajudar els altres a tenir un matrimoni tan feliç com el meu. Segons les meves investigacions, una bona relació ve determinada per la capacitat de crear un vincle íntim. La ruptura d’aquest vincle és la causa fonamental dels problemes de parella, i el perdó és l’element fonamental per reparar-lo.

Com?
Vaig desenvolupar un procés (Reach) per assolir el perdó emocional que ha estat provat en més de vint estudis científics.

I en què consisteix?
R de recordar el mal que t’han causat d’una manera més generosa. E d’empatia: intentar comprendre per què la parella ha fet el que ha fet, sota quina pressió i quina és la meva responsabilitat. A d’altruisme, és a dir: et dono el regal del perdó de manera desinteressada.

Perdonar relaxa.
Si aconsegueixo perdonar, això canvia la meva emoció, tinc menys amargor i més compassió cap a l’altre. Allò de com em va poder fer això a mi! ens encega, sobretot en temes d’adulteri.

Pesa més com ho va fer que el que va fer.
No es tracta d’entendre-ho sinó de substituir l’emoció negativa per emocions més constructives. C de comprometre’s amb el perdó i H de l’anglès hold (aferrar-s’hi), de manera que aquestes emocions negatives no es renovin davant comportaments que ens recorden el que ens va fer mal.

Demana vostè molt.
Sé que és difícil, jo mateix he hagut de passar per aquest procés per poder perdonar. El 1996 van assassinar la seva mare velleta. Un lladre va entrar a casa seva mentre dormia. Ella es va despertar i ell la va colpejar brutalment fins que la va matar. Es va escapar i la policia va contaminar totes les proves.

No va complir condemna?
No pel crim de la meva mare. Jo acabava de publicar el llibre sobre el mètode del perdó i vaig intentar aplicar-me’l, posar-me al lloc del lladre: un jove que assalta una casa que es pensa que és buida i en ser sorprès li entra pànic. Això em va ajudar a empatitzar amb ell.

Empatitzar, no és massa?
Quan me’n vaig assabentar, tenia al costat el bat de beisbol i vaig pensar: “Tant de bo fos aquí aquell paio, el pegaria amb el bat fins a matar-lo”. La meva reacció era pitjor que la seva, perquè jo era un home més madur i un expert en el perdó, i malgrat això l’hauria matat a cops.

Normal, no?
Qui té el cor més fosc: ell, que en ser sorprès mata, o jo, que amb tota la intenció decideixo que el vull matar? Adonar-nos que no som millors que els altres és revelador. 

El seu germà es va suïcidar. 
Ell va trobar el cadàver ensangonat de la mare i durant anys va patir estrès posttraumàtic. Li vaig insistir que anés a un expert, però no va voler. El pare sempre deia que els psicòlegs no servien per a res.

I ell va heretar aquesta manera de pensar?
Sí. Hi havia certa competitivitat entre nosaltres, ell va menysprear els meus suggeriments i jo vaig passar. Amb la seva mort em vaig sentir molt culpable d’haver reaccionat com un adolescent, i va ser així com vaig començar a investigar el perdó a un mateix.

Aquest és el més difícil.
Cal intentar reparar d’alguna manera el que un ha fet. Jo em vaig abocar a ajudar la vídua del meu germà. Si has fet un afront a la humanitat, pots intentar reparar-lo mitjançant un voluntariat; no és un intercanvi, però almenys és un esforç per responsabilitzar-te del mal que has fet.

Què més ha descobert?
Tenir ressentiment, no perdonar, té greus repercussions en la salut: eleva el risc d’infart i debilita el sistema immunitari, la qual cosa significa que els que no perdonen estan en risc de contreure qualsevol malaltia.

Ha fet investigacions?
Sí. La rancúnia eleva els nivells de cortisol, la qual cosa provoca que els teixits neuronals redueixin el gruix un 25%; se’ns encongeix el cervell. I també afecta les funcions digestives, sexuals i respiratòries; influeix tots els nostres òrgans i afecta la nostra salut mental (depressió, ansietat i ràbia). Estadísticament les persones amb ressentiment es moren abans.

Es pot perdonar sense comprendre?
Hi ha dos tipus de perdó: el racional, decidir perdonar, que no requereix comprensió; i l’emocional, que implica canviar les emocions que sentim cap a aquella persona i que requereix comprendre les motivacions de l’altre, i aquest és el perdó que guareix.

Cal recordar que no podem perdonar, si l'acte de dolor, l'acció criminal, etc... És encara existent. El cos, cervell, esperit: les emocions treballen per sobreviure.  

Ima Sanchís
14/10/2015