Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICO. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de febrer del 2016

El Trueta i l'ICO Girona han fet 100 trasplantaments de moll de l'os en set anys

Aquest tractament, que s'utilitza per combatre el càncer de sang, ha reeixit en un 80% dels casos
Avui es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer 

L'hospital Josep Trueta i l'Institut Català d'Oncologia (ICO) Girona han dut a terme en els darrers set anys cent trasplantaments de moll de l'os en pacients afectats per algun tipus de càncer de sang. El trasplantament de moll de l'os ha donat bons resultats en un 80% dels casos, mentre que en el 20% restant el càncer es va reproduir i els malalts van morir. Aquestes dades les van fer públiques ahir representants de l'ICO amb motiu de la commemoració avui del Dia Mundial Contra el Càncer. Els trasplantaments de moll de l'os que es practiquen al Trueta es fan amb cèl·lules mares que provenen del mateix pacient, són els anomenats trasplantaments autòlegs, els únics que estan autoritzats a la regió sanitària de Girona. El programa de trasplantaments de moll de l'os, que a Girona es va endegar el 2009 amb l'objectiu d'impedir que els malalts haguessin de traslladar-se a Badalona per rebre aquest tipus de tractament, va començar amb quatre casos i l'any passat se'n van fer 23. De mitjana, se'n fan entre 15 i 20 l'any. Aquest nombre de trasplantaments representa un 6,5% dels que es fan a tot Catalunya, una xifra que s'aproxima al 9% al qual seria òptim d'arribar per la població que té assignada el Trueta com a hospital de referència de les comarques gironines. El director assistencial de l'ICO Girona, Francesc Soler, va destacar ahir que aquestes dades posen en relleu la consolidació del programa, del qual va destacar la participació de diferents professionals i serveis de l'hospital.

Els càncers de la sang són un grup heterogeni de malalties malignes que afecten la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. Les tres classes de càncer de sang més freqüents són el mieloma múltiple, la leucèmia i el limfoma. D'entre els malalts tractats, 59 tenien mieloma; 35, limfoma; dos, leucèmia aguda, i quatre, altres patologies. El cap de servei d'hematologia clínica de l'ICO Girona, David Gallardo, va explicar que en alguns d'aquests càncers cal administrar quimioteràpia en altes dosis per destruir les cèl·lules cancerígenes. Aquest tractament, però, provoca l'eliminació del moll de l'os i, per tant, impedeix la producció normal de sang, de manera que abans d'administrar la quimioteràpia s'extreuen i es preserven cèl·lules mare sanguínies del pacient. Un cop el malalt ha acabat el tractament amb quimioteràpia, es fa una infusió endovenosa d'aquestes cèl·lules, que són capaces de repoblar el moll de l'os de nou i reiniciar la formació de sang amb normalitat. Aquest és el procediment que s'ha seguit amb Josep Antonio Repullo, un veí de Girona de 49 anys, a qui el març de l'any passat li van diagnosticar un limfoma i ara, després de seguir tot el tractament, pot fer una vida normal. Ahir, davant dels mitjans de comunicació, va assegurar, emocionat, que està molt agraït als professionals del Trueta. “M'han salvat la vida; no tinc paraules”, va manifestar Repullo. 


Frases
Des que vam fer el primer trasplantament fins ara, el programa ha arribat al punt de maduresa.
David Gallardo
CAP D'HEMATOLOGIA CLÍNICA DE L'ICO GIRONA

Estic molt feliç i agraït als professionals del Trueta. Sóc un home nou; m'han salvat la vida.
Josep A. Repullo
PACIENT TRACTAT AMB EL TRASPLANTAMENT DE MOLL D'OS


Núria Astorch
04/02/2016

dijous, 28 de febrer del 2013

L´AECC denuncia que l´atenció dels pacients de càncer ´ha retrocedit uns quants anys

Assegura que alguns tractaments que abans es feien als hospitals comarcals ara només es fan a Girona, i Salut ho nega.

La presidenta de l´AECC, Pilar Cort (esquerra) amb la vicepresidenta Joana
"L'atenció que reben els pacients de càncer ha retrocedit uns quants anys". Així de contundent es va mostrar ahir Pilar Cort, la presidenta de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de les comarques gironines per denunciar que, d'ençà de les retallades, la qualitat d'alguns serveis relacionats amb el tractament i intervencions dels malalts ha empitjorat.

Coincidint amb la presentació dels actes per celebrar el 60è aniversari de la seva creació, l'AECC va assegurar que alguns tractaments que abans es donaven als hospitals comarcals (inclosos els de quimioteràpia) ara només es poden fer a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) situat a l'hospital Trueta de Girona, amb la qual cosa avui els pacients han de fer quilòmetres per medicar-se quan abans es podien rebre sense necessitat de desplaçar-se. L'AECC va manifestar la seva preocupació per la pèrdua d'aquests seveis que va qualificar com a "comoditats", entre els que també destaca la retallada del personal de psicooncologia que ajuda als pacients (un psiquiàtra i dos psicooncòle d'un total de cinc persones, segons l'entitat).

Segons Cort, "els malalts t'ho expliquen, el tractament que abans feien al comarcal es continua donant, però ara a l'hospital de referència. Això passa en tractaments, però també en intervencions".

Els serveis territorials de Salut a Girona van desmentir rotundament aquestes afirmacions declarant que en els darrers anys l'objectiu de la conselleria ha estat precisament la d'aproximar el tractament dels pacients oncològics a la seva zona de residència.

En aquest sentit, Salut va remarcar que al contrari de les declaracions de l'AECC, "el nombre de pacients atesos als hospitals comarcals ha anat en augment en els darrers anys, així com les visites als pacients oncològics que s'hi han realitzat. Així, al 2010 els oncòlegs de l'ICO van realitzar un total de 12.372 visites als hospitals comarcals, al 2011 un total de 13.630 i al 2012 en van realitzar 15.121. O sigui que l'activitat de consulta externa ha incrementat gairebé un 11% en només dos anys".

Pel que fa a l'atenció psicològica, Salut va argumentar que l'ICO també ha augmentat l'activitat de suport psicològic en els últims anys. Tanmateix, fonts de l'ICO van admetre que potser sí que algunes proves puntuals que abans es feien als comarcals, ara es porten a terme a Girona, tot i que van desvincular aquestes accions de les retallades.

"Sobrecàrrega" per la crisi
La presidenta de l'AECC també va afegir que la crisi està provocant "sobrecàrregues" econòmiques a l'entorn del pacient: "Si abans el malalt i els familiars només estaven preocupats pel diagnòstic, ara amb la crisi hem detectat que a l'entorn se li afegeix la preocupació pels costos econòmics".


F. Benejam
27/02/2013

divendres, 4 de maig del 2012

Creix la prevalença del virus del papil·loma humà

El virus que infecta a dos milions de dones 



El virus del papil·loma humà (VPH) afecta el 14,3% de les dones espanyoles de 18 a 65 anys però aquesta prevalença es dobla si es té en compte només les que tenen entre 18 i 25 anys, on el 28,8% estan infectades. Aquestes són les principals dades del primer estudi epidemiològic a gran escala fet a Espanya i que s'ha presentat aquest dimecres a l'Institut Català d'Oncologia (ICO). El membre de la Unitat d'Infeccions i Càncer de l'ICO Xavier Castellsagué ha explicat que l'augment de la prevalença d'aquest virus està relacionat amb el canvi de tendències sexuals en la societat, que fa que les dones comencin abans les seves relacions i tinguin més parelles sexuals. 

Fins ara només s'havien fet estudis parcials de la prevalença del VPH que apuntaven que aquesta patologia afecta entre el 3% i el 17% de les dones. L'ICO ha presentat aquest dimecres el primer estudi epidemiodològic a gran escala que es fa a Espanya i per al qual s'han realitzat proves a més de 3.200 dones d'entre 18 i 65 anys. 

Els resultats revelen que gairebé dos milions de dones estan infectades pel virus del papil·loma humà, el que suposa el 14,3% de la població femenina. Castellsagué ha destacat però que aquesta afectació és del doble (28,8%) si es té en compte només el sector jove de 18 a 25 anys. Es calcula que al llarg de la seva vida una de cada 600 dones contraurà aquest virus. 

Castellsagué ha explicat aquest augment pel fet que les conductes sexuals han canviat i cada vegada hi ha més noies que comencen abans a tenir relacions sexuals i tenen més d'una parella. Per exemple la mitjana d'edat de l'inici de les relacions ha passat de ser els 22,7 anys en el cas de les dones que ara tenen entre 56 i 65 anys als 16,9 anys entre les que tenen de 18 a 25. 

També han augmentat el número de parelles sexuals que té cada dona. Només el 16,1% de les dones d'entre 56 i 65 anys asseguren haver tingut de dos a quatre parelles sexuals, mentre que aquest percentatge és del 44,9% entre les de 18 a 25 anys. Castellsagué ha assegurat que aquestes dades demostren que "com més jove s'inicien les relacions sexuals, més alta és la prevalença del virus", el mateix que passa en quant al número d'homes amb qui es tenen relacions al llarg de la vida. 

Una altra dada que revela l'estudi és que el 84% del genotips de virus detectats eren d'alt risc, que són els que potencialment poden desenvolupar un càncer. El genotip més freqüent entre les dones espanyoles és el VPH16, que és el principal causant dels tumors de coll d'úter. Els altres dos genotips que més s'han trobat són el 6 i l'11, que són de menys risc però són els principals causants de les berrugues genitals. 

Aposta per la vacunació 
Les vacunes que s'administren a Espanya prevenen tant d'aquests tres tipus de genotips com un quart que també pot desenvolupar càncer. Des de l'ICO s'ha volgut fer una crida a la importància de la vacunació ja que suposa un "passaport de seguretat" que permetrà que les adolescents vacunades no estiguin en risc de contraure aquest virus. 

Castellsagué ha explicat que les dades que revelen un augment de la prevalença pels canvis en les actituds sexuals "justifiquen" el manteniment del programa de vacunes ja que aquesta ha de servir per "contrarestar" aquest canvi d'actitud. Actualment a Catalunya la cobertura d'aquesta vacunació és del 80% i es tracta d'una vacuna que s'administra en tres dosis. 

Per la seva part, el cap del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'ICO IDIBELL, Xavier Bosch, ha asseverat que la vacuna és completament "segura" i ha demanat a les famílies que no van vacunar les seves filles o van aturar la vacuna quan van sorgir alguns casos d'alarma per suposats efectes secundaris que reprenguin aquesta vacunació. 

Fins el moment, ha assegurat que no han rebut cap notícia de que la crisi pugui afectar al programa públic de vacunació per VPH i ha fet una crida a la importància d'aquesta vacunació per aturar l'augment de la prevalença del virus. El 80% es curen espontàniament No totes les dones que s'infecten del virus acaben tenint càncer. De fet el 80% de les infeccions es curen espontàniament. 

Entre l'altre 20% un 5% acabarà desenvolupant un càncer i en la resta s'haurà de fer una intervenció per tal d'erradicar la infecció, que pot durar fins a dos anys. Tot i aquest alt nivell de curació, Castellsagué també ha alertat que el simple fet de saber que es té aquest virus de transmissió sexual provoca "ansietat" en la dona, a més del fet de que el VPH és el responsable del 90% de les berrugues genitals. 

Fins ara no hi ha cap tractament per cuidar el virus i l'única arma és la "vigilància" per detectar si el virus acaba produint lesions i fins i tot càncer. A més, ha alertat que com més edat es tingui en contraure el virus més difícil és curar-lo espontàniament perquè el sistema immunològic no és tant potent com durant la joventut. 

També afecta els homes 
D'altra banda, han volgut deixar clar que la infecció per papil·loma humà és "tant o més freqüent entre els homes" que entre les dones. La diferència però és que en el sexe masculí hi ha menys casos en que s'acaba desenvolupant un càncer degut a que el virus no té les mateixes facilitats per reproduir-se. 

Per aquest motiu, Castellsagué ha assegurat que si la vacuna fos més econòmica, actualment ronda els 400 euros, i si se superessin els problemes d'infraestructura també seria recomanable vacunar els nois adolescents. Ha dit però que es tracta d'una prioritat "secundària" ja que les conseqüències són pitjors en les dones que en els homes. 

En general, a banda del càncer de coll d'úter el virus del papil·loma humà també està present en aproximadament el 80% dels casos de càncer d'anus i vagina, el 40% dels de vulva i penis i el 23% dels d'orofaringe.

ACN
03/05/2012

dimecres, 28 de març del 2012

Crida als gironins perquè demanin al CAP el test per detectar el càncer de còlon

Personal de laboratori analitzant mostres
del pla de detecció precoç
Foto: ICO
L'Associació Catalunya contra el Càncer-AECC fa una crida a les persones de més de 50 anys de la regió sanitària de Girona perquè demanin, al seu metge de capçalera, que els facin el test de sang oculta en femta, que és la prova utilitzada en el programa de detecció precoç del càncer de còlon. L'AECC va llançar ahir aquesta proposta per tal de pressionar el Departament de Salut que implanti a la demarcació de Girona el programa de cribratge. En aquests moments, el territori gironí és l'únic de Catalunya on encara no s'ha començat a desenvolupar aquest pla. La presidenta de l'AECC, Pilar Cort, va explicar ahir que les últimes notícies de què disposen sobre el desplegament del programa és que Salut començarà a implementar-lo aquest any al Baix Empordà o a l'Alt Empordà. La posada en marxa del pla acumula dos anys de retard i, a més, inicialment havia d'entrar en funcionament a les dues comarques esmentades de manera simultània.

L'AECC va fer aquesta proposta en la presentació de la campanya de conscienciació de la població que es durà a terme a les comarques en col·laboració amb la Diputació de Girona i la Xarxa de Mercats Municipals de Girona. La diputada d'Acció Social de la Diputació de Girona, Imma Colom, atribueix a un problema organitzatiu més que no pas econòmic que hores d'ara no s'hagi iniciat el programa a la demarcació. La prova utilitzada en el cribratge té un preu de 2 euros, mentre que el tractament mèdic d'una persona amb càncer de còlon té un cost de 27.000 euros, segons va subratllar la psicòloga de l'AECC Pepi Soto.

Campanya als mercats
Des d'avui i fins dissabte, els mercats municipals de Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Palafrugell, Olot, Salt, Lloret de Mar, Portbou i Blanes participaran en la campanya informativa i de conscienciació sobre la necessitat de menjar fruita i verdura fresca per prevenir el càncer de còlon. Les bicicletes de la Girocleta porten incorporats aquests dies uns missatges també de caràcter preventiu.

Cada any es diagnostiquen 400 casos nous
Segons dades de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), el càncer de còlon és la primera tipologia de càncer amb incidència en l'home i la dona, amb 401 nous casos cada any. A causa del diagnòstic, sovint, tardà de la malaltia, un 47% dels diagnosticats moren. La supervivència dels afectats podria augmentar fins al 90% si el tumor es detectés de manera precoç.

Núria Astorch
28/03/2012

dissabte, 4 de febrer del 2012

Parlar del càncer amb normalitat

Avui és el Dia Mundial de la malaltia, que ha deixat de ser un tabú gràcies a la reducció de la mortalitat

Després d'anys en què era un tabú i pràcticament una paraula prohibida, cada cop és més habitual parlar del càncer amb naturalitat. Hi han ajudat molt els personatges famosos que han donat la cara i han anunciat públicament que patien la malaltia, així com les campanyes de sensibilització posades en marxa des de les associacions i administracions i la tendència a la disminució de la mortalitat. I és que ara, càncer ja no és sinònim de mort i és més fàcil parlar-ne. Tot i aquest canvi de mentalitat, encara cal un major esforç per normalitzar la imatge que té aquesta malaltia. I en això se centrarà una campanya que han posat en marxa diverses entitats sota el lema 'Com va el teu tema? El meu es diu càncer', amb motiu del Dia Mundial del Càncer, que es commemora aquest dissabte, i que també servirà per fer una nova crida a la prevenció.

Cèl.lules cancerígenes mama
La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica ha informat que durant aquest 2012 es diagnosticaran uns 208.270 casos de càncer a Espanya, 20.000 més que fa 6 anys. En el cas de Catalunya, també hi haurà un increment important i, segons dades del departament de Salut, es calcula que a finals de l’any 2015 es diagnosticaran uns 27.500 casos entre els homes, sobretot tumors de pròstata i de pulmó; i 19.000 entre les dones, un 25% de les quals estarien afectades per càncer de mama. 

Tot i aquest augment dels casos, la Societat d'Oncologia ha destacat que hi ha una disminució de la mortalitat per la malaltia gràcies als avenços en les tècniques de diagnostic i tractament. A Catalunya, entre 1994 i 2006, la mortalitat per càncer va disminuir a un ritme de l’1,01% anual en les dones i del 0,29% en els homes. Tot i això, el càncer és la primera causa de mort en els homes i la segona en les dones després de les malalties cardiovasculars i, per tant, no es pot abaixar la guàrdia en les polítiques de sensibilització ni en la investigació sobre nous tractaments.
Menys càncer de pulmó entre els homes; més entre les dones
Per tipus de tumors, els oncòlegs han destacat la disminució de la incidència del càncer de pulmó en els homes en els últims anys, gràcies a les mesures preses contra el tabaquisme. En les dones, ha augmentat el nombre de pacients amb càncer de mama, en gran part per l'endarreriment de la maternitat, tot i que és un dels tumors on s'ha reduït més la mortalitat. En les dones, a més del càncer de mama, es preveu un increment dels casos de càncer colorectal i de pulmó, mentre que disminuiran els d'estómac; mentre, en els homes augmentaran també els casos de càncer colorectal i de pròstata i disminuiran els de pulmó i gàstric. 

A Catalunya, els tumors més freqüents en les dones, segons dades del 2010, són els de càncer de mama (5.200 casos anuals) i els colorectals (2.400 casos). En els homes, són els de pròstata, pulmó i colorectals (6.100, 3.800 i 3.900 casos anuals, respectivament).
La importància de seguir uns hàbits saludables
Els experts atribueixen l'increment dels casos de càncer a l'envelliment de la població i, també, als estils de vida actuals, que han fet deixar de banda la dieta mediterrània i ser, en general, més sedentaris. Per això, recomanen seguir el decàleg del codi europeu contra el càncer i que, bàsicament, consisteix en seguir uns hàbits saludables: no fumar, moderar el consum d'alcohol, menjar vegetals, fruita i cereals rics en fibra, fer activitat física, evitar el sobrepès i els aliments rics en greixos, evitar l'exposició excessiva al sol, fer-se revisions ginecològiques regulars...

"L’increment dels casos de càncer no deixa de ser un triomf de la nostra societat. Les persones viuen més i com a conseqüència hi ha més problemes relacionats amb la salut", comenta el director científic de l’ICO, Josep Ramon Germà.
A l’ICO de L’Hospitalet es diagnostiquen cada any 25.000 nous casos de càncer. Germà ha destacat el model de l’ICO "treballem molt en xarxa, amb els hospitals del territori i amb els serveis d’atenció primària per detectar els casos de càncer el més aviat possible. Això ens dóna garanties de curació".
El 60% dels pacients que es tracten a la institució aconsegueixen superar el tumor. "I en els casos que no podem curar ens centrem en preservar el màxim la qualitat de vida dels pacients", comenta el director científic de l’ICO.

Els nous medicaments i tècniques de tractament fan possible fer "un vestit a mida" de cada pacient. "L’objectiu és atacar el tumor però preservar la resta d’òrgan. D’aquesta manera tractem el tumor com una diana on ha d’aplicar-se el tractament", diu Germà.
Mig milió de curacions
Els responsables de l’ICO també han reivindicat la seva tasca investigadora. Cada any es duen a terme un centenar d’investigacions que avancen en el tractament del càncer. "El nombre de casos augmenta però també la nostra resposta. Cada any hi ha un 1% més de possibilitats de curar un càncer", diu Germà.
Durant els seus 15 anys de vida a l’ICO s’han aplicat 5.000 sessions de radioteràpia i 48.000 de quimioteràpia. Mig milió de persones han superat la seva malaltia.