L’Institut per a les Obres de Religió (IOR), això és, la banca del Vaticà, vol renovar-se a fi de complir amb els principis de la moral cristiana. Àrdua feina combinar ètica, diners i finances, però és possible dur-la a terme, i per demostrar-ho l’IOR farà a partir d’ara només inversions conformes amb la moral catòlica. Queda implícit que no havia estat així, i que correspon al nou president, el francès Jean-Baptiste de Franssu, encarrilar el banc cap a camins més sants. Per primera vegada, la dedicació presidencial serà a temps complet, i es donarà fe així de la importància que es concedeix a la implantació dels nous preceptes.
No haurà d’existir cap sospita respecte de les característiques dels clients, i desapareixerà amb això qualsevol possibilitat de donar refugi al diner negre d’evasors fiscals, quelcom que pel que sembla fins ara no quedava clar.
Una segona línia incumbeix a la qualitat de les inversions, i és factible confiar que el reformat banc vaticà prendrà les directrius pròpies de la banca ètica. Sota l’ègida del papa Francesc, perceptible impulsor dels canvis, si l’IOR pretén actuar atenint-se a la honestedat evangèlica haurà de seguir unes normes rigoroses, com ara no finançar indústries que perjudiquin el medi ambient; negocis vinculats a begudes amb alta graduació alcohòlica, tabac, pornografia, jocs d’atzar; laboratoris que realitzin proves amb animals; empreses que explotin laboralment, en especial la infantesa; fàbriques d’armament. Els clients i accionistes tindran dret a saber què es fa amb els seus diners, i podran rebutjar inversions nocives mentre donen suport a les destinades a economia social, energies renovables, comerç just i altres activitats dignes.
La banca vaticana podria esdevenir un model a seguir, en l’òrbita cristiana com a mínim. Imaginem un sistema bancari que renunciés a finançar, junt amb altres negocis perjudicials per a la humanitat, la indústria bèl·lica. Mig món amb la consciència neta, encara que l’altre mig continués tenint-la bruta, però resulta que els principals fabricants i exportadors d’armament són occidentals, començant pels EUA, continuant per Rússia, Alemanya i el Regne Unit, entre altres. Menys armes, menys víctimes, guerres que esllanguint-se. Utopia? La reforma de l’IOR no serà una menudesa si l’objectiu de Francesc aconsegueix reeixir.
Eulàlia Solé
14/07/14
