Mil dies sense les nenes de Chibok

De les 219 noies nigerianes segrestades per la banda gihadista Boko Haram el 2014, només 24 han estat rescatades

Les noies ja simbolitzen la incapacitat del Govern nigerià per lluitar contra la intolerància religiosa

Les nenes de Chibok, amb el vel islàmic, resant en un vídeo distribuït pel grup fonamentalista Boko Haram el maig del 2014

El malson continua

Ahir va fer mil dies de l’atac del 14 d’abril del 2014, quan la banda gihadista Boko Haram va segrestar més de dues-centes alumnes de l’escola de secundària de Chibok, una localitat del nord-est de Nigèria. Tot i que en els últims nou mesos 24 de les noies han estat rescatades –21 van ser alliberades després d’una negociació entre el Govern de Nigèria i l’organització terrorista, i tres es van escapar pels seus propis mitjans–, encara n’hi ha 195 en parador desconegut.

Segons el testimoni d’algunes de les noies salvades, durant el captiveri van ser obligades a convertirse a l’Islam i algunes van ser forçades a casar-se amb gihadistes. L’atac de Chibok, que va demostrar la força de la banda radical, agermanada amb l’Estat Islàmic (EI) des del 2015, va despertar una onada d’indignació i va generar una campanya viral per demanar l’alliberament de les nenes en què van participar polítics i famosos d’arreu del món.

Tot i que la setmana passada el Govern de Nigèria es va felicitar d’haver guanyat la guerra contra Boko Haram, el grup fonamentalista ha continuat perpetrant atemptats en els últims dies –sumen 25.000 morts en l’últim lustre– i manté centenars de dones i nenes segrestades, a més de les gairebé dues-centes de l’escola de Chibok.

L’associació dels pares de les nenes, Bring Back Our Girls (Torneunos les nostres noies), va iniciar ahir una setmana d’actes per demanar l’alliberament de la resta de les alumnes de Chibok amb una marxa pels carrers d’Abuja, la capital nigeriana. Davant més d’un centenar de policies, els presents van enganxar cartells amb els rostres de les ostatges i van protestar per la incompetència de l’Executiu de Nigèria.

El president del país, Muhammadu Buhari, va assenyalar que el seu Govern té com a màxima prioritat el rescat de les nenes i va enviar un missatge d’optimisme: “Tinc l’esperança que la comunitat de Chibok, Nigèria i també el món podran donar aviat la benvinguda a les noies que encara estan retingudes”.

Oby Ezekwesili, portaveu de l’organització de pares, va explotar ahir de ràbia davant la incapacitat de les forces armades per posar fi al malson de les famílies. “Dos successius governs han fracassat completament. De la fredor, la indiferència, la burla i la ineficàcia de la primera administració, hem passat a un Govern sense paraula, ensopit i passiu.”

El segrest massiu de Chibok va mostrar la desídia de l’anterior president, Goodluck Jonathan, incapaç de controlar els territoris del nord. Durant l’atac, desenes de milicians van actuar sense oposició de les forces de seguretat i es van emportar les nenes en un comboi de diversos camions i motocicletes sense que ningú els perseguís. Tot i que 57 de les nenes van poder saltar dels camions i escapar-se, 219 van ser portades a la reserva de Sambisa, el principal bastió dels extremistes.

Malgrat que en els últims mesos l’exèrcit nigerià ha aconseguit debilitar la banda gràcies a l’ajuda d’una força regional amb tropes cameruneses, txadianes i nigerines, l’analista nigerià i expert en conflictes Aradoye A. Johnson opina que les nenes de Chibok s’han convertit en un símbol vergonyant per al Govern. “Els mil dies sense aquestes nenes reflecteixen la incapacitat governamental per lluitar amb la intolerància religiosa i el risc de no neutralitzar a temps el gihadisme, una amenaça que afecta Nigèria i molts altres països africans.”

Per Aradoye, el cant de victòria de l’exèrcit sobre la banda és pura propaganda. “El líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, no ha estat capturat i centenars de nenes no han estat alliberades, Això és una victòria? Es tracta d’un gest que té més a veure amb la dimensió política que amb la militar”.

“No volen alliberar-les”

“L’exèrcit no vol alliberarles, diuen que no és segur”. És el crit desesperat de Rose Ibrahim, la germana d’una de les 21 nenes de Chibok alliberades a l’octubre després d’una negociació, amb la mediació de la Creu Roja, entre Boko Haram i el Govern de Nigèria. Familiars de les rescatades critiquen que el Govern les manté recloses a un centre de seguretat a Abuja, a gairebé 900 quilòmetres de Chibok, i que amb prou feines poden contactar amb elles. Tot i que per Nadal van ser traslladades a la seva localitat natal, el grup no va abandonar en cap moment un edifici protegit i no es va permetre que cap tornés a casa seva ni que assistís a celebracions familiars. Després, van tornara a la capital. El Govern al·lega que necessiten atenció mèdica, tractament pel trauma i superar un procés de rehabilitació després de tant de temps amb els gihadistes.

Xavier Aldekoa

09/01/17

La Vanguardia

Les nenes perdudes de Boko Haram

DOS ANYS DEL SEGREST DE 219 ALUMNES A CHIBOK

Els gihadistes nigerians llancen una onada d’atacs suïcides amb noies

Es compleixen dos anys sense notícies de les nenes. La nit del 13 d’abril del 2014, Boko Haram va ensenyar els ullals al món i 219 nenes es van esfumar. Aquella matinada, desenes de gihadistes nigerians en camions i motocicletes, alguns fins i tot vestits amb uniformes de l’exèrcit, van irrompre a la petita ciutat de Chibok, al nord-est de Nigèria, per perpetrar el segrest més massiu de la banda fo­namentalista fins aleshores: 276 alumnes de l’escola de secundària van ser segrestades. Mentre se les enduien a la reserva natural de Sambisa, un amagatall de la mi­lícia radical, 57 van aconseguir escapar-se saltant dels camions.

Aquell rapte massiu va agitar el món i va encendre les xarxes ­so­cials, amb polítics, esportistes i ­famosos demanant-ne l’alliberament. El hashtag #bringbackourgirls (torneu-nos les nostres noies) va ser compartit milions de vegades. Dos anys després, les 219 nenes continuen retingudes i cap no ha estat rescatada. Ahir el ministre d’ Informació de Nigèria, Lai Mohammed, va desmentir la informació que la banda gihadista hauria demanat 50 milions d’euros pel seu alliberament. En una entrevista a l’agència VOA News, va rebutjar les crítiques a la ineficàcia i desídia de l’ Executiu nigerià per trobar-les: “Puc assegurar que, per aquest Govern, el retorn de les noies és el que donarà per tancada la lluita contra el terrorisme de Boko Haram. Hi estem treballant de valent i cada dia”.

Per Omar Mahmood, expert en gihadisme amb base a l’ Àfrica Occidental, la demanda de diners no és una opció descartable. “ Boko Haram s’enfronta a problemes financers a causa de la prohibició d’algunes de les seves fonts de finançament com el mercat de bestiar o la pesca; demanar un rescat per una de les seves possessions amb més valor (si és que totes encara estan en mans de Boko Haram) podria tenir sentit”, explica aquest diari.

En realitat, encara que el president de Nigèria, Muhammadu Buhari, es va vantar el desembre passat que la milícia extremista estava “tècnicament derrotada”, la si­tuació no està ni de bon tros ­sota control.

En els últims mesos, una ofensiva militar multinacional, amb tropes de Nigèria, el Txad, el Níger i el Camerun, ha reconquerit territoris en poder de Boko Haram, que va arribar a controlar el 2015 una zona discontínua de la mida de Bèlgica. Però els cops a la milícia extremista també han destapat un altre horror: la banda, que va retre homenatge a l’ Estat Islàmic fa un any, ha traçat una xarxa de se­grestos sistemàtics i manté milers de dones i nens com a ostatges. Fa dues setmanes, Human Rights Watch va denunciar un altre segrest massiu el març del 2015 de 300 nens a la ciutat de Damasak, oblidat fins i tot per les autoritats nigerianes.

A més d’utilitzar-les com a esclaves sexuals, mercadejar-hi o casar-les amb guerrillers –oferir una esposa de franc va multiplicar els nous reclutes al llac Txad fa uns mesos–, les captives també són utilitzades com a armes: les converteixen en guerrilleres o en suïcides.

Des del 8 de juny del 2014, quan va cometre el primer atemptat ­suïcida, Boko Haram n’ha perpetrat 105, principalment a Nigèria, el Camerun i el Txad, segons dades de The Long War Journal, una organització que monitoritza la violència de la banda. La franquícia de l’ Estat Islàmic a l’ Àfrica no té objeccions a col·locar els ex­plosius en dones i nenes, de vegades de només 9 anys, que dissimulen les bombes amb els xals i robes folgades. Després, sovint després de drogar-les amb tremadol, un narcòtic utilitzat amb camells, les envien a fer-se esclatar en mercats o mesquites.

A altres noies se les converteix en soldat. L’Aixa, que es va poder escapar després de tres mesos de segrest, explicava en un informe recent d’ Amnistia Internacional els intents dels segrestadors per convertir-la en una màquina de matar. “Ensenyaven les nenes a disparar armes. A mi em van ensenyar a fer servir explosius i atacar pobles. Ens van entrenar durant les tres setmanes següents a la nostra arribada i després en van començar a enviar algunes a dur a terme accions de combat. Jo vaig participar en una en contra del meu propi poble”.

Diverses noies alliberades han explicat que van estar en contacte amb algunes nenes que deien que eren les alumnes de Chibok. Aquestes versions coincideixen amb les anàlisis dels experts, que adver­tien que havien estat dividides en grups i distribuïdes per diversos territoris. Encara que algunes ­noies asseguraven que les nenes de Chibok tenien un tracte preferencial, amb més menjar, accés a aigua neta i sense maltractaments constants, d’altres asseguraven que també havien estat violades i fins i tot entrenades per lluitar. Fa unes setmanes, una nena que havia estat enviada pels gihadistes a fer-se explotar al nord del Camerun va assegurar que era una de les alumnes de Chibok. Era mentida.

El sud-africà Ryan Cummings, director de Signal Risk i expert en Boko Haram, es mostra “escèptic” davant les informacions que les nenes de Chibok reben un tracte preferencial després de tant temps. “Per què les han de tractar de manera especial si no hi ha un resultat final?”, apunta.

Tant Cummings com Mahmood creuen que l’ onada d’atemptats suïcides de Boko Haram no vol dir obligatòriament que la banda hagi perdut poten­cial. “No crec que l’increment d’atacs suïcides representi una debilitat per se, el grup clarament manté una forta capacitat per reclutar, entrar i equipar suïcides”, diu Mahmood.

Més enllà del destí final de les nenes de Chibok i la resta d’ostatges, l’impacte de la violència de Boko Haram durarà anys. A més dels 25.000 morts des del 2009 i els 2,6 milions de persones que han perdut casa seva per l’amenaça ­gihadista, la ganivetada en l’educació ha estat al cor. En els últims sis anys, la banda, el nom de la qual en haussa es tradueix com l’educació occidental és pecat, ha destruït més de 910 escoles, ha obligat a tancar-ne 1.500 més i ha assassinat 611 professors.

Xavier Aldekoa

12/04/2016

La Vanguardia

El 20% dels homes té sexe amb prostitutes; un 10% hi ha vist nenes

Un estudi anota les traves per combatre un negoci que mou 5 milions al dia

La majoria de les prostitutes són víctimes de tràfic (Llibert Teixidó)

Un 20% dels homes reconeix que té sexe amb prostitutes. Qui són aquestes dones?, eren víctimes de tràfic?, eren obligades per les màfies?, hi ha menors?... D’això, poc, per la senzilla raó que ells hi van, paguen per un servei... i passa que t’he vist. Fins a la propera. Si se’ls insisteix, un 90% reconeix haver sentit parlar del tràfic amb finalitats d’explotació sexual, però no saben si amb la persona amb qui han estat és una d’aquestes víctimes, i fins i tot prop del 10% dels clients de prostitució apunten que han detectat tracta de menors. Sí, amb menors, estrangeres que vénen enganyades a la recerca d’una vida millor i que es troben de ple en el món de la prostitució i amb deutes impossibles de pagar. Només alguns d’aquests clients (acostumen a ser els que s’enamoren) han denunciat la situació d’esclavitud a què les tenen sotmeses. Cap, tot i això, no ha dit res de les menors.

Aquestes són algunes de les dades de la investigació duta a terme per un equip d’investigadors de les facultats de Dret, Ciències Econòmiques i Empresarials, ­Ciències Humanes i Socials, i de l’ Institut Universitari d’ Estudis sobre Migracions de la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-Icade. L’informe Donant suport a les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, realitzat per a la Delegació del Govern per a ­Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, revela les enormes dificultats que troben les oenagés, les forces de seguretat de l’Estat i les autoritats judicials per posar fi a un tràfic (la gran majoria de la prostitució procedeix d’aquesta via) que mou la barbaritat de 5 milions d’euros al dia. “Com és possible que sabent d’on vénen totes les noies ningú no faci res per impedir-ho?”, es pregunta un dels fiscals enquestats.

Tots els experts consultats per a l’elaboració de l’informe coincideixen queles interven­cions de detecció, identificació, rescat i recuperació de les víctimes (majoritàriament de Romania, Nigèria, el Brasil i el Paraguai) s’han de centrar en la protecció d’aquestes persones i no en el delicte, encara que aquest s’ha de perseguir. “Els escassos mitjans de què disposen les forces de seguretat de l’ Estat per perseguir el delicte fan que se centrin en la declaració o denúncia de la víctima i aquestes es juguen, en moltes ocasions, la vida o la dels seus familiars als seus països d’origen si denuncien”, segons es reflecteix a l’informe.

Els experts insisteixen que s’han de millorar els sistemes de detecció i d’identificació quan les víctimes són menors, una cosa ­difícil de detectar, ja que els tractants les oculten. La coordina­dora de l’estudi, Carmen Me­neses, ha subratllat l’important paper que tenen els clients a l’hora d’alertar sobre els casos de tràfic a la policia o a les entitats socials.

Céleste López

20/02/2016

La Vanguardia