Al Mobile World Congress sorprèn la quantitat d’aplicacions que s’hi presenten per poder tenir informació sobre la nostra salut. Una d’aquestes apps permet, amb un dispositiu addicional, dur a terme un electrocardiograma a casa per descobrir si tot va bé al nostre cor. El cost de la sanitat és enorme –representa el 40% del pressupost de la Generalitat–, així que resulta evident que la tecnologia pot contribuir a rebaixar aquesta factura en un futur immediat.
La prevenció de malalties i la disminució dels ingressos hospitalaris gràcies als gadgets i a l’assistència robotitzada facilitarà que visquem més anys sense que la sanitat pública es col·lapsi o arruïni les arques de les administracions. En qualsevol cas, tota la informació de què puguem disposar al nostre mòbil o a la nostra tauleta ha de ser processada correctament per un metge. No fos cas que hagi fallat la tecnologia i tinguem un ensurt innecessari. Mark Twain deia que calia anar amb compte amb els llibres de salut, perquè un podria morir per una errata d’impremta.
A les pàgines del diari s’explica que els metges catalans celebraran pròximament un congrés en què debatran el maneig de les tecnologies, els conflictes deontològics que comporten o les visites en línia. Una de les situacions que es comencen a trobar els metges és que cada vegada són més els pacients que demanen al professional que els atén, i amb qui han establert una bona relació, si poden agregar-los al Facebook. Les relacions entre metges i pacients estan sent condicionades per la tecnologia, amb tot el que té de bo i de dolent. Moisès Broggi, un metge savi que va arribar a centenari, va declarar al final de la seva vida: “La medicina és art i ciència. Abans era tot art, ara és ciència. Però
la ciència resulta freda, són màquines. I les màquines
curen, però no consolen”.
Una reflexió imprescindible
en aquesta hora tecnològica.
Màrius Carol
Director
25/02/2016
