Créixer és construir alguna cosa més gran que el teu ego

Chris Lowney, exjesuïta i director general de JP. Morgan. Analitza el lideratge del Papa

Tinc 57 anys: ja no intento dominar el món sinó millorar-lo. La vida és un misteri o no és res. Vaig néixer a Nova York. A Wall Street vaig aprendre que no tot el que compta es pot comptar. Si tothom pensa igual en una empresa, és que ningú no està pensant. Col·laboro amb Esade.

Vaig ser jesuïta durant set anys i després vaig fitxar per JP Morgan, on vaig treballar 17 anys més, fins a arribar al comitè de direcció d'Europa.

Qui li va ensenyar més coses: la Companyia de Jesús o la de Wall Street?

Les millors lliçons van venir de totes dues.

Quina l'hi ha servit sempre?

L'hàbit de reflexió jesuític deu minuts dues vegades al dia el vaig mantenir en les dues companyies i encara el tinc ara en l'oenagé per a l'educació que dirigeixo.

És una micromeditació?

Estem exposats a un torrent d'estímuls, ordres, pors... I és dir... prou! I guanyar aquells minuts només per a tu. Així combats la gran font de confusió de la nostra època, que és barrejar fins i mitjans. Aturem-nos. Dues vegades al dia. Deixi-ho tot deu minuts. I meditem.

Un mini exercici espiritual de crisis

Però quotidià i recurrent.

Et relaxes i et fas unes preguntes: sempre les mateixes. Per a què sóc aquí? El que estic fent serveix els meus objectius o només serveixo els dels altres? Estic servint els altres o només el meu ego?

És difícil diferenciar el teu ego, de les teves fites.

Tant si només serveixes la teva supèrbia com la dels altres, et sents buit. Només tindràs sensació de créixer i millorar quan construeixis alguna cosa més gran que el teu ego.

Vostè ho va aconseguir?

Fins als 40 només pensava en ascensos i bonificació, però, llavors i tot, m'era útil aturar-me a fer-me preguntes... Però la reflexió em proporcionava una distància reconfortant. Després dels 40, les responia amb un altre sentit i vaig veure que acumular ascensos i bonificació no era el que volia.

Què volia?

Vaig descobrir que créixer no és dominar el món, sinó millorar-lo. La pràctica espiritual em va servir per prendre decisions, perquè ja tenia arguments: me'ls havia treballat.

Això no s'ensenya als negocis.

Perquè al món de l'empresa no agrada la paraula espiritualitat. Es veu massa vaga, ambiciosa, tova... No es pot quantificar. I en el capitalisme, el que no es pot mesurar no existeix, perquè tampoc no es pot comprar ni vendre ni exhibir.

Tampoc és fàcil definir espiritualitat.

... tot bon líder sap que una empresa no és les seves màquines ni el seu capital ni els seus edificis: és el talent dels qui hi treballen junts. I aquest talent no es pot mesurar ni incloure en un full de càlcul, però és tot el seu present i futur. No es pot comptar, però compta.

En canvi solen reduir-nos a xifres.

Com que sóc a Esade dissertant sobre "Espiritualitat i creativitat al món empresarial" li faré una reflexió amb estadístiques recents: per què el Papa és més valorat per creients i agnòstics en les enquestes que cap polític?

Em costa imaginar al Papa mirant enquestes i mirant-se al mirall.

Perquè, creients o no, percebem que ell serveix una missió més important que el seu propi ego. En canvi, ens és molt fàcil imaginar els polítics fent veure qualsevol cosa per mantenir o augmentar el seu poder.

Què ens ha de dir!

El Papa es pot equivocar, però intenta servir una missió més gran que si mateix. I aquesta és una màxima jesuítica. Per això, quan va néixer la Companyia per reformar l'Església, els jesuïtes s'havien d'oposar a qui servís només el seu propi ego.

La missió d'una empresa és guanyar més diners: per a això, quasi bé serveixo al meu ego.

La missió d'una empresa és servir els altres ­des de generar llum elèctrica a fabricar mitjons­, i els diners només són el mitjà per continuar servint. Ja li he dit que el gran error és confondre fins i mitjans.

Pocs empresaris ho veuen així.

Aquesta percepció clara de la pròpia missió i objectius permet també discernir entre la tradició i la comoditat, com al Papa ara quan intenta reformar el Vaticà.

L'Església, sent gerontocràtica, s'avança al seu temps o és conservadora?

Francesc ja havia enviat la carta de renúncia al Papa com a bisbe als 75 anys quan va ser cridat al Concili. Però es va trobar amb la seva missió i la va acceptar sense fer cap curset de formació: no n'hi ha, per ser Papa. Aquesta és una altra lliçó: cada moment de la nostra vida és de formació.

Depèn del que et proposis...

No, depèn! De sobte, ets pare o et quedes sense pare i ets líder i estires el carro i molts depenen de tu. Ens hem de preparar per a aquestes missions cada dia.

Conec vells dirigent molt joves.

Als vuitanta a Wall Street escoltàvem els grans; als noranta van arribar els matemàtics joves amb les seves fórmules i vam ignorar l'experiència de qui havia vist moltes crisis... I vam generar una altra recessió. El millor software no és res sense experiència.

El millor lliçó de lideratge empresarial del papa Francesc?

Escollim: estar amb els pobres i dèbils, com Jesucrist. Amb qui va pasar Jesus la gran part de la seva vida?

Lluís Amiguet

30/04/2015

La Vanguardia