Marc Vives, emprenedor social
Tinc 35 anys. Sóc de Barcelona. Sóc emprenedor social. Sóc solter, sense fills. No crec en la política, sinó en algunes persones que fan política, com Núria Parlon. Accepto tots els déus, encara que no existeixin, si el que inspiren són conductes bondadoses. L'amor no s'equivoca mai!
La seva germana Anna s’ha fet molt famosa...
Hem sumat capacitats: les seves i les meves, dels nostres germans, dels meus pares...
L’Anna va néixer amb síndrome de Down.
Així és. Fa 30 anys jo era fill únic i... van arribar trigèmins!: ella i els meus germans. Em vaig sentir destronat! Però després va ser una benedicció: no concebo la meva vida sense ells.
Mèrit dels seus pares?
Són herois que van entendre el que el metge els va dir: “L’Anna viurà tant de temps com vosaltres vulgueu que visqui”.
I com és l’Anna?
Una lliçó d’amor, generositat, entrega, bondat, fermesa... Un dia la vam animar a aprendre mecanografia en un ordinador, i s’hi va posar: al principi tenia 500 errors... I un matí vaig veure aquest post-it a la meva taula...
“Zero errors. Restaurant”. I això?
No hi ha res que li agrada més a l’Anna que menjar en restaurants! Quanta felicitat que desprèn! Aprenc a gaudir de cada petitesa de la vida.
Què més aprèn de l’Anna?
No menteix mai! Sinceritat. Superació. Empatia. Afecte. Puresa. Transparència. És molt treballadora i té molta memòria. Si les empreses sabessin amb quina motivació treballen... Pel gust de fer-ho bé. I creen molt bon ambient! I això rendeix resultats.
“Zero errors”...
I ens atrevim a dir “discapacitat” a qui té una dificultat! Una etiqueta injusta!
Les etiquetes ens agraden...
I ens agrada encasellar... Però si jo ara em trec les lents de contacte, seré discapacitat?
Doncs jo, sense ulleres, fatal!
Però no deixes de ser vàlid. Tens unes capacitats... i unes necessitats. Tot som capacitats i necessitats. Sumem capacitats de tots i cobrim necessitats. I si hi ha necessitats especials, com les de l’Anna o un cec o un paralític, no per això deixen de ser persones vàlides!
És clar.
Però els insultem: “minusvàlid”, “mongòlic”, “subnormal”... Si cada dia et degradessin, no sortiries de casa! Són persones: amb necessitats, i moltes capacitats!
Tenim la popular lletra de l’Anna...
Vaig llegir el post-it de la seva pròpia mà... Bonics traços! Em va encantar la seva tipografia, i amb ajuda del meu pare i un dissenyador, vam crear l’alfabet de l’Anna: sumant talents!
El van lluir els jugadors del Barça a les seves samarretes...
Se’m va ocórrer oferir-la per reivindicar les necessitats especials... i Messi la portava quan va marcar un golàs durant el Gamper!
Això ha donat fruits?
Sí! Vaig crear Inclusive Football, un mètode de futbol inclusiu que ja apliquen els alevins del Barça, noiets d’11 anys. I el Barça és un mirall en què es mira el món sencer!
En què consisteix Inclusive Football?
S’entrenen aparellats amb persones amb necessitats especials: això forma aquests futbolistes alevins per a tota la vida.
Un exemple?
Un aleví es col·loca un antifaç i la persona amb necessitats especials el guia amb la veu perquè avanci amb la pilota.
Quin tipus de necessitats especials?
De mobilitat, de visió i audició, intel·lectuals i mentals... És una vegada al mes, i és increïble el que aprenen aquests nois!
Què aprenen?
Són uns cracs amb la pilota, però i l’empatia? N’hi ha que viuen amb tres representants... D’aquesta manera, aprenen humanitat.
Potser caldria educar els pares...
Sí, a ser conscients que es tracta de jugar i gaudir, no de fer el món més aspre i dur del que ja és.
I juguen partits?
De vuit contra vuit, i la meitat de cada equip són persones amb necessitats especials: Barça-Espanyol ja han jugat. Confio que aviat hi hagi deu clubs inclusius!
Té suports?
Vicente del Bosque, tot un cavaller, sensible, bo i senzill, que em diu que el seu fill Álvaro –síndrome de Down– els ha fet persones més felices. L’Álvaro demostra una educació acurada: s’aixeca davant d’una dona i li cedeix la cadira... Mai no l’han sobreprotegit.
Com argumentaria els avantatges de la inclusió en tots els àmbits?
Agafes una simple pedra... i et pot inspirar! No et pot inspirar molt més una persona? O menysprearàs una persona més que una pedra?
És clar que no.
A Cristiano Ronaldo li aniria bé, que vol transmetre el que no és, perquè les seves reaccions delaten que és molt insegur. Cada persona és un tresor, no subestimis mai ningú per una aparença: no pots saber tot el que pot aportar-te!
Què li aporten, a vostè?
Atenen millor les emocions. Cada dia m’agrada més parlar amb persones amb necessitats especials: són més sàvies! I ja he comprovat que em donen més bons consells en tot que la resta d’amics. Són molt assertius, no els distreuen el poder ni els diners..., es guien només per l’essencial: per l’amor. I l’amor no s’equivoca mai!
Víctor-M. Amela
27/05/2016
