Arthur Kramer, neurocientífic, expert en exercici físic i envelliment
Tinc 62 anys. Vaig néixer a No va York i dirigeixo l'Institut Beckman de la Universitat d'Illinois, on investigo la percepció i la conducta humana. Sóc casat, tinc un fill. Hi ha
tres temes preocupants: la desigualtat d'ingressos, el canvi climàtic i la guerra de Síria. No tinc creences.
Si fa esport, el seu cervell rendirà més i millor.
Això ho sabem des del segle I: Mens sana in corpore sano.
Ara tenim evidència científica; malgrat això, la majoria de la gent no fa cap tipus d'exercici.
I quins exercicis li convenen, al cervell?
Hem investigat molt els efectes de l'exercici aeròbic i de ca minar. Córrer, anar en bicicleta i ne dar condueixen a cervells millors tant estructuralment com cognitiva ment. I sabem que el cervell rejoveneix amb l'exercici.
...?
Els cervells, amb l'edat, s'encongeixen, però el cervell envellit d'una persona que fa exercici és de la mateixa mida que el dels joves, està més ben connectat i la seva activació funcional (quan recorda, respon a alguna cosa o memoritza) tendeix a ser com la d'una persona jove. Miri aquesta dona.
Una atleta octogenària?
Sumi-li 13 anys més, que és l'edat que tenia Olga Kotelko quan la vaig estudiar. Corria 400 metres a tota velocitat i feia totes les modalitats d'atletisme. Segons la nostra comparativa, la interconnexió cerebral de l'Olga esta va millor als seus 93 anys que la de les dones de 60.
Si sempre havia estat atleta, és trampa...
Va començar a competir als 75 anys. Abans de jubilar-se era mestra i feia poc exercici. Va morir l'any passat als 95 anys mentre dormia, tres dies després de competir a Finlàndia.
La febre del fúting ens fa córrer per carrers contaminats i ens destrossa els genolls.
No hi ha investigacions sobre córrer en espais conta minats. Quant als genolls, són fàcils d'arreglar, però no el cervell.
Quin consol.
Jo m'he sotmès a sis intervencions de genoll i encara puc escalar parets.
I què el sorprèn?
Que es necessita molt poc exercici físic per obtenir grans beneficis cognitius. Hem realitzat estudis amb persones que han fet de tres a cinc hores d'exercici cada setmana durant sis mesos o un any i hem vist que la memòria i el raonament han millorat un 20%.
Vostè diu que l'activitat física estructura el cervell; què vol dir, això?
Els hàmsters que fan giravoltar una roda tenen més neurones a l'hipocamp (àrea essencial per a la memòria), nivells superiors de neurotransmissors (que permeten que les neurones es comuniquin) i més neurotrofines (neuroprotectors).
Tots a la roda!
Els atletes rosegadors presenten una estructura vascular superior, més flux sanguini al cervell i, fins i tot, mitocondris (orgànuls que generen energia a les cèl·lules) més eficaços.
El cas és que de l'humà nòmada primitiu vam passar a l'humà assegut: l'intel.ligent.
Com a resultat de la vida sedentària avui hi ha nens amb malalties d'adults, com la hipertensió i la diabetis. Alguns canvis evolutius no són positius per a la salut. Fins i tot hi ha investigadors i importants revistes científiques que afirmen que els nens d'avui no seran tan longeus com els seus pares.
Una afirmació controvertida.
També ho són els jocs de cognició a través d'ordinador perquè la gent gran mantingui jove la ment. Gaire bé no hi ha evidència de transferència del joc al món real, i els priva de moure's i interactuar amb altres per sones, que sí que està demostrat que
funciona.
I què en diuen, els estudis epidemiològics?
Que l'activitat física, la implicació intel.lectual i la interacció social fan que la frontera de l'edat en què la gent contreu la malaltia d'Alzheimer s'allunyi.
Què hem de fer, quant a l'osteoporosi?
Aixecar peses. Qui fa exercici aeròbic té taxes més baixes d'osteoporosi. Ahir vaig caminar 15 quilòmetres ben d'hora al matí, és el que faig quan viatjo.
I què fa quan no viatja?
Vaig al gimnàs, aixeco peses, llegeixo el diari a la bicicleta estàtica i corregeixo els exàmens dels meus estudiants mentre corro a la cinta.
No sé si és gaire sa, això.
Millor
que fer-ho assegut. A l'oficina tinc un escriptori amb cinta que em per met caminar mentre treballo.
Però no deien que no som capaços -sobretot els homes- de fer dues coses alhora?
Això ho diuen les dones, ha, ha. Però sí, tots dos som dolents a l'hora de fer dues tasques alhora, i els pitjors són els petits i els grans.
I els cervells de les noves generacions ja arriben amb la multitasca incorporada?
Una experiència diferent condueix a una estructura diferent del cervell. Qualsevol expert -una ballarina, un jugador de bàsquet o un pianista- té el cervell diferent a causa de milers i milers d'hores de pràctica.
No m'ha quedat clar si és millor aprendre un idioma o caminar una hora.
No conec cap estudi comparatiu, però a San Francisco hi havia un gimnàs el lema del qual era "Spinning i aprenentatge alhora". Estudia ven espanyol mentre anaven en bici cleta pels camps de Castella.
Van fer fallida.
Sí, però va ser pels preus, desorbitats.
Si has fumat, begut i passat la nit despert fins als 50, té remei, el teu cervell?
Pots començar a fer exercici als 70 anys i beneficiar-te'n.
Atleta de despatx
Redacta informes sobre envelliment i tecnologia per a Barack Obama mentre galopa a la bicicleta estàtica i, malgrat sis operacions de genoll i anar coix, cada dia camina 11 quilòmetres en un escriptori cinta mentre consulta e-mails. "No sé si és gaire sa, això", li dic. "Fa vint anys que estudio aquest tema -replica- i sé que quantitats petites d'exercici tenen uns efectes importantíssims en la cognició i la salut cerebral. A més, podem començar tard, en la vida, i millorar. Això que li explico no
és una percepció optimista, és investigació científica". Ha participat en B.Debate, organitzat per Biocat i l'Obra Social La Caixa, on altres experts han explicat com influeixen en el cervell dormir, menjar i relacionar-se.
Ima Sanchís
29/10/2015
