Els sensesostre, més joves

Un estudi d'Arrels Fundació revela que la mitjana de temps que viuen al carrer és de 3 anys i 9 mesos

La precarietat laboral i la falta d'habitatge porten més joves a dormir al ras

El 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals

A Barcelona hi ha almenys 941 persones que dormen al carrer; a Lleida, 71; a Girona, 60; a Badalona, 39, i a Sant Adrià de Besòs, 31. És el resultat dels diversos recomptes fets per voluntaris en una sola nit en cada municipi i organitzats per entitats socials i ajuntaments. Arrels Fundació, que fa 30 anys que acompanya persones sense llar a Barcelona, ha fet un pas més enllà per intentar explicar qui són aquestes persones, i algunes de les alertes que ha llançat són que la mitjana de temps que viuen al carrer és de tres anys i nou mesos, que la vulnerabilitat augmenta, que la possible sortida es complica com més temps s'hi passen i que s'hi detecten cada cop més persones joves.

Arrels va presentar l'informe La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona, elaborat a partir d'un cens que va fer l'entitat les nits del 30 i el 31 de maig i l'1 de juny de l'any passat. 348 persones sense llar –el 39% dormien en caixers i la resta, a la intempèrie– van contestar preguntes sobre la seva situació. Sempre tenint en compte que la base és només una part de les persones sense llar de Catalunya, el director d'Arrels, Ferran Busquets, va destacar ahir que és “una barbaritat i una greu vulneració dels drets” que visquin al carrer gairebé quatre anys de mitjana. Un dels entrevistats va explicar que feia 40 anys que no tenia un lloc on viure.

El 86% són homes, la franja d'edat majoritària se situa entre els 25 i els 49 anys, i el 66% no tenen nacionalitat espanyola, sinó que procedeixen de 46 països, sobretot de Romania, el Marroc i Polònia. Pel que fa a la causa que els ha portat a viure al carrer, un 32% van al·legar una ruptura familiar i un 11%, una situació traumàtica o d'abusos. Un 47% van dir que en els últims sis mesos no havien estat atesos per cap treballador social o similar, un 44% tenien com a mínim una malaltia crònica i un 17% no es prenien la medicació receptada per un metge. La violència és un dels elements que sempre destaquen: un 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals, un percentatge que puja fins al 47% si s'analitzen sols les dones.

Alta vulnerabilitat

“Vistes totes les circumstàncies, trobem que un 19% d'aquestes persones estan en situació de vulnerabilitat alta –va concloure Busquets– i requereixen una intervenció social urgent i prioritària.” Són les que fa temps que dormen al ras, tenen una salut física i mental fràgil i no fan ús dels serveis socials ni de salut. Fent l'extrapolació, es podrien trobar en aquesta situació unes 178 persones de les 941 que viuen avui al carrer, i la proposta d'Arrels és el model Housing First (‘primer, la llar'), que consisteix a facilitar-los un habitatge i, a partir d'allà, treballar la recuperació.

La detecció de més joves és una de les qüestions preocupants per a Arrels. “Que un jove estigui al carrer deixat de la mà de Déu és un problema enorme per a ell, però també per a la societat. És el seu futur. D'entrada, s'hauria d'evitar que ningú estigués ni una nit al carrer”, va plantejar Busquets. Fa temps que la imatge de la pobresa estructural, és a dir, d'una persona molt degradada, conviu amb la de la nova pobresa. “Sabem que persones amb feina viuen en albergs”, va dir el director d'Arrels, que va atribuir l'augment de l'exclusió a la precarietat del mercat laboral i a la dificultat per accedir a l'habitatge.

En aquesta mateixa línia s'expressava ahir el coordinador del pla de lluita contra el sensellarisme de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales: “És molt important entendre els processos de recaiguda, perquè no hi ha cap sistema d'atenció que aconsegueixi erradicar les formes extremes d'exclusió residencial si, quan una persona surt del carrer i refà la seva vida, es troba sense uns ingressos dignes per la precarietat del mercat laboral, sense poder accedir a l'habitatge perquè els preus estan fora de l'abast de bona part de la ciutadania, i sense poder regularitzar la situació administrativa per una llei migratòria que precaritza i destrueix vides.”

El Servei d'Inserció Social (SIS) de l'Ajuntament va contactar el 2015 amb 1.600 sensesostre, amb una mitjana de 31 mesos al carrer –no sempre seguits–. El 50% acumulaven més de tres anys al carrer al llarg de la vida i la mitjana d'edat era de 47 anys, tot i que, com diu Arrels, cada cop es detecta més presència de joves.

LES FRASES

Les persones sense llar tenen les malalties de l'últim vagó del tren: infeccioses, de salut mental, cròniques...

Daniel Roca

METGE DE FAMÍLIA DEL CAP RAVAL SUD

Els serveis s'articulen de manera poc realista en qüestions com ara els horaris i les ubicacions

M. Assumpció Vilà

SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

Sònia Pau

03/03/2017

El Punt Avui

941 sense sostre a Barcelona

39 persones dormen al carrer a Badalona i 31, a Sant Adrià

La nit de recomptes mobilitza més de mil voluntaris i evidencia l'augment de l'exclusió residencial

Els consistoris admeten que calen accions urgents

Emma Ribas i Aurora Fernández dues voluntàries marcant al mapa una persona que dorm al carrer Pelai Foto: JUANMA RAMOS.

Almenys 941 persones dormen una nit de març als carrers, places i caixers de Barcelona; 39, a Badalona, i 31 a Sant Adrià de Besòs. Aquesta és la radiografia resultant de la mobilització de més d'un miler de voluntaris que dimecres a la nit van pentinar els tres municipis carrer a carrer. “El recompte té dos objectius: generar una foto fixa de les persones que dormen al carrer i alhora sensibilitzar la societat sobre les persones sense llar”, recordava en nom de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (Xapsll) Tere Bermúdez, just abans de començar el recompte.

Organitzats pels ajuntaments i diverses entitats amb una llarga experiència en l'acompanyament de persones sense sostre, els recomptes van posar números al fenomen de l'exclusió residencial. Fa unes setmanes, a Lleida també es van comptabilitzar 71 persones que passaven la nit al ras, i queda pendent el recompte a Girona, que dimecres es va suspendre per la pluja i que es farà dimecres vinent.

Al costat de Bermúdez, el portaveu de la Xapsll, Jesús Ruiz, insistia als periodistes acreditats per cobrir la nit a Barcelona que “al darrere de cada dada hi ha una persona i una història de vida”. L'objectiu, per tant, és recollir informació numèrica, però a la sala de comandament, instal·lada a la seu de Suara, tothom tenia clar que els números hauran de servir per millorar les polítiques socials i d'habitatge i per aconseguir que els serveis d'atenció i itineraris d'inclusió s'adiguin més amb les necessitats de les persones encara reticents a deixar el caixer per un alberg.

Una primera conclusió de les dades –que encara han de passar per un últim sedàs– és que a Barcelona hi ha més gent al carrer (les 892 del recompte de la Fundació Arrels de l'any passat són ara 941) i que també ha crescut el nombre de les allotjades en albergs, pisos d'inclusió o pensions amb finançament públic o privat (de 1.672 del 2015 es passa ara a 1.973). A l'Eixample (220 persones) i Ciutat Vella (185) i Sants-Montjuïc (144) és on es concentren més sense sostre.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va reconèixer ahir que el repunt no és sorprenent en vista del “creixement de l'exclusió residencial, la precarietat laboral i l'atur de llarga durada”. Ortiz va admetre preocupació per la situació i va assenyalar que “actuar contra el sensellarisme no és només generar més espai residencial, sinó que requereix un abordatge integral”. A més, considera que el fenomen s'ha de treballar amb visió de país i establir prou recursos a tot el territori per evitar que persones que necessiten atenció s'acabin instal·lant a Barcelona, perquè és on troben serveis.

Un mal lloc per dormir

“El centre de Barcelona no és un bon lloc per dormir al carrer.” Podria ser la conclusió del grup 020701 responsable de pentinar una part de l'Eixample Dreta. A la Rambla, Pelai i Bergara hi ha terrasses fins tard, turistes que es passegen i canten i beuen, i soroll, molt de soroll de camions d'escombraries i de camions que descarreguen. Soroll de trànsit constant. L'Aurora i l'Emma, farmacèutica i comptable, acaben trobant cinc sense sostre. En un caixer, a l'escala d'un banc, a l'entrada del Triangle. Sempre amagats sota mantes o cartrons. Intenten fugir del soroll i del món dels turistes. L'aplicació especial en la qual havien d'introduir la informació només funciona a estones, però se n'acaben sortint. Cap a les dues de la matinada es retroben amb l'Elena, l'Elisenda, en Jaume i l'Adriana. El grup 020701 n'ha comptat 25.

A Badalona, també entre 12 i 2, un total de 182 voluntaris van pentinar tots els racons fins a comptabilitzar 39 persones dormint al ras. Les directrius eren molt clares: “No hem de despertar ningú, no volem interrogar-los ni saber qui són ni quina història amaguen al darrere. Només volem comptar-los, així que sigueu molt discrets.” Tot i que el recompte impulsat per la Fundació privada Llegat Roca i Pi, Càritas, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja, la Fundació Mambré, l'Ajuntament de Badalona i la FAVB i la Comissió de Cultural de Llefià va donar visibilitat a 39 casos, els serveis socials de l'Ajuntament tenen calculat que a la ciutat hi ha entre 60 i 80 persones que dormen habitualment al carrer. Una xifra fluctuant perquè és habitual que canviïn de municipi.

A la ciutat veïna de Sant Adrià de Besòs, amb una sisena part d'habitants dels de Badalona, els voluntaris van detectar 31 sense sostre. Els recomptes permeten dimensionar una realitat d'exclusió social, però també persegueixen l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania. A més, l'acció de dimecres esdevé l'embrió d'una tasca conjunta d'administracions i societat civil. “No volem la ciutat que exclou, però és un orgull veure com ens posem en conjunt mans a la feina”, va afirmar l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.

No volem la ciutat que exclou, però és un orgull veure com ens posem en conjunt mans a la feina 

Dolors Sabater

ALCALDESSA DE BADALONA

Cal activar un pla de país per poder atendre les persones sense sostre al seu lloc d'origen

Laia Ortiz

TINENTA D'ALCALDE DE DRETS SOCIALS AJUNTAMENT DE BARCELONA

Sara Muñoz/Sònia Pau

20/05/2016

El Punt Avui

"Ningú dormint al carrer": la campanya nadalenca d'Arrels Fundació

NO TINC SOSTRE, TINC COR

L'entitat vol conscienciar la ciutadania i la classe política de la necessitat de promoure "polítiques socials i de vivenda justes"

"Ningú dormint al carrer". Aquesta és la meta que s'ha proposat Arrels Fundació, amb la seva campanya on i off line, que busca sensibilitzar la ciutadania i la classe política. "Les persones que dormen al carrer són el termòmetre de la salut del benestar social al nostre país. Avui dia, gairebé 3.000 persones no tenen sostre i no pot ser que un fet com aquest és consideri normal", denuncia el director, Ferran Busquets. "Si no s'actua, d'aquí dos o tres anys més persones i famílies arribaran al carrer", alerta Busquets.

PERDRE ELS PREJUDICIS 

"Volem que es perdin els prejudicis davant les persones sense sostre. La nostra intenció és fer veure que aquesta gent ha viscut situacions molt dures, que no han sabut remuntar", expliquen des d'Arrels. Amb aquesta voluntat, del 17 al 22 de desembre, persones sense casa, voluntàries i treballadores de la fundació han sortit al carrer per promoure polítiques socials i de vivenda justes, en un context on la contradicció entre el nombre de desnonaments i els pisos buits està a l'ordre del dia.

CAMPANYA A LES XARXES 

A través de Twitter (amb l'etiqueta #ningúdormintalcarrer), Facebook i Instagram han difós el missatge "no tinc sostre, tinc cor" i molts s'han adherit a la campanya de no resignació. Tot tipus de persones hi han imprès el símbol del projecte, se l'han col·locat a casa, a la seva botiga o a la seva oficina i han penjat la foto en alguna de les xarxes socials disponibles. D'aquesta manera, els llaços i els vincles amb el missatge i el projecte, han augmentat."

LLUITA I SOLIDARITAT 

"Què faig jo sol? Vinc amb vosaltres!", va exclamar un home sense casa, al veure els treballadors de la fundació en una de les marxes d'aquest desembre. A més, moltes persones, a través de la campanya, s'han adherit a la fundació per intentar que les condicions dels sense sostre siguin com menys injustes millor. Aquest dissabte, 22 de desembre, es portarà a terme l'última marxa, que anirà des de la carretera de Sants fins al carrer de Sant Antoni Abad, on se celebrarà un concert com a acte final. Lluita, resistència i solidaritat perquè ningú més dormi al carrer.

Núria Martínez

21/12/2012

El Periódico

18 propostes als partits polítics per millorar l’atenció a les persones sense llar_Arrels Fundació

El nostre company Xavier Merino de Justícia i Pau, ens ha fet arribar aquest text, d'alló més interessant.

Hem trobat molt interessants les propostes que Arrels Fundació ha fet arribar als diferents partits i coalicions que es presenten a les eleccions municipals per Barcelona. Encara més si tenim en compte que a Girona hi ha prop de dues-centes persones que pateixen aquesta situació i que el nostre voluntariat cada dia n'acull una o dues. Són, majoritàriament, persones que han estat a La Sopa i que, en acabar-se el període fixat d'acolliment, han de tornar al carrer. Moltes vegades en condicions de salut precàries i amb perill d'exclusió social.

Malgrat els esforços i la bona tasca de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona i que la Unió Europea s'ha fixat l'any 2015 com a termini per eradicar el problema a tot el seu àmbit territorial, la crisi l'ha agreujat i veiem que continua ben viu i punyent.

Al final de l'escrit hi ha l'enllaç on es pot trobar, en format pdf, el document sencer.

Xavier Merino

Justícia i Pau

18 propostes als partits polítics per millorar l’atenció a les persones sense llar

Arrels Fundació ha presentat a les formacions polítiques que el 22 de maig participen a les eleccions municipals de Barcelona un document amb 18 propostes per millorar l’atenció a les persones sense llar. Es tracta de propostes realistes i concretes, com millorar els serveis d’atenció, acompanyar les persones que porten més temps al carrer i prevenir des de l’àmbit de l’atenció primària, entre d’altres.

A Barcelona, es calcula que 1.200 persones s’acullen cada dia en algun dels serveis d’allotjament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sostre, integrada per serveis públics i privats. Altres 800 persones, a més, pernocten al carrer, caixers o espais públics. Aquestes i d’altres persones que viuen en habitatges inadequats o depenen de serveis que els faciliten allotjament, necessitaran suport social al llarg del proper mandat municipal.

El 22 de maig se celebren eleccions municipals. En aquest context, Arrels ha presentat als partits polítics de Barcelona un document amb 18 propostes per millorar l’atenció a les persones sense sostre. Es tracta de propostes que neixen de l’experiència, concretes, assumibles i que atenen a les competències municipals. A continuació exposem algunes de les propostes, que s’engloben en quatre grans temes:

1. Serveis d’atenció a persones sense llar.

• Si una persona va a un alberg sense haver-hi dormit la nit anterior, i aquest servei té totes les places reservades, ha d'esperar a què vagi arribant tothom per saber si en queda alguna de lliure i pot ser que finalment es quedi al carrer. Arrels proposa establir sistemes que garanteixin la plena ocupació dels centres de primera acollida, coordinant la centralització de la demanda, amb reserves de les entitats, fent accessible el transport, etc.

• L’ús dels recursos de primera acollida hauria de tenir caràcter transitori perquè les persones puguin anar cap a altres recursos més adequats a les seves necessitats personals. Això, però, és difícil degut a la situació de saturació dels equips de seguiment social d’atenció a persones sense sostre. Arrels proposa que la Xarxa compti amb suficients habitatges d’inclusió.

• El nombre de places amb caràcter de convalescència perquè les persones sense llar que surten de centres sanitaris no hagin de tornar al carrer mentre es recuperen és insuficient. Arrels proposa crear nous centres de convalescència amb habitacions individuals.

• Actualment els menjadors a Barcelona ofereixen poques places a l’hora de sopar i estan mal distribuïts al territori. Arrels proposa ampliar els horaris dels serveis de menjadors i millorar la seva distribució a la ciutat, fent els centres amb una mida més assequible.

• Les persones sense llar necessiten desplaçar-se per realitzar gestions, anar als menjadors públics, cobrir les necessitats d’higiene personal, etc. Arrels demana accés a reduccions en el preu del transport metropolità per a les persones sense ingressos o amb ingressos insuficients procedents de la Renda Mínima d’Inserció.

2. Mesures adreçades a persones en situació cronificada de carrer.

• Observant la trajectòria de les persones que alternen la vida al carrer amb estades a centres de primera acollida o allotjament en pensions sense adherir-se a cap servei, Arrels demana crear espais diürns amb serveis de consigna i higiènics, valorant la possibilitat d’aprofitar equipaments públics que ja existeixen.

• Una altra de les propostes és la creació d’espais nocturns tranquils i d’accés de molt baixa exigència per a les persones que es troben en una situació de desarrelament social molt consolidada. Comptar amb espais com aquests serviria perquè les persones que en fessin ús adquirissin major confiança en els agents socials.

• Per evitar que es generin guetos de grups de persones sense sostre i apareguin conflictes veïnals que requereixin la intervenció policial, es proposa col•laborar entre tots els actors amb antelació per evitar conflictes.

• Hi ha persones sense llar que necessiten allotjar-se temporalment a pensions. El cost d’aquest tipus d’allotjament, però és cada vegada més elevat. Arrels proposa a l’Ajuntament posar a disposició de la xarxa d’entitats una pensió per atendre situacions específiques a un cost més reduït.

3. Prevenir des de l’atenció primària i especialitzada

• Per evitar futures situacions d’exclusió severa a causa de la pèrdua de l’habitatge i els desnonaments, Arrels proposa que els serveis d’atenció primària comptin amb informació d’altres actors com els administradors de finques, gestors, agents judicials, etc.

• Per cobrir les necessitats i els drets de moltes persones amb baix nivell d’autonomia, Arrels proposa avançar en el desplegament previst de la Llei de la Dependència.

• Hi ha situacions, com el cas de les persones en exclusió que necessiten suport a llarg termini, en què hi ha una indefinició sobre qui ha de garantir la cobertura social. Arrels demana dotar de competències el Consorci de Serveis Socials de Barcelona per fer front a aquest tipus de situacions.

4. Relacions institucionals i gestió de l’acció social

• El Parlament Europeu ha instat la Comissió Europea perquè treballi per assolir que l'any 2015 a Europa no hi hagi ningú dormint al carrer. Aquest objectiu s’ha traslladat a Barcelona en la campanya ‘Imagina un 2015 sense ningú al carrer’ impulsada per l’Ajuntament i entitats. Arrels proposa que el ple municipal aprovi aquest compromís i adopti mesures eficaces.

• Arrels proposa simplificar els mecanismes d’ajuts i subvencions que carreguen l’estructura administrativa i la planificació econòmica de les entitats socials i proposa tendir a la signatura de concerts plurianuals amb sistemes de control flexibles.
• Actualment moltes persones sense llar a Barcelona no accedeixen als seus drets perquè es troben en situació irregular. Arrels proposa la regularització de determinats casos amb caràcter humanitari per poder fer una intervenció social integral.

• Les sancions en base a l’Ordenança de Civisme a persones sense llar poden produir embargaments a persones amb pensions o prestacions mínimes. Arrels proposa establir procediments per garantir la impossibilitat d’aquest tipus d’embargaments.

• Una altra proposta és la creació d’una taxa turística social per a hotels, restaurants i creuers que fomenti el caràcter de ciutat turística i solidària de Barcelona.

• Per anar més enllà de les conjuntures i canvis polítics, Arrels proposa que es mantingui l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i les xarxes que en formen part.

Més informació:

Llegeix el document Per a una millor atenció a les persones sense llar. Propostes als partits polítics que es presenten a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona