Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’agost del 2016

Torturats a les presons de Síria: "Ens havien de trencar"

Amnistia denuncia almenys 17.723 morts sota custòdia i reconstrueix la presó de Saydnaya a partir del relat de supervivents
Amuntegament de presos, tal com el descriuen els supervivents. / AMNISTIA INTERNACIONAL
"Estava en el grup de 50 homes que vam arribar aquell dia a la presó. Ens van portar al pati i ens van començar a pegar. Feien servir cables de plàstic, de metall i fins i tot elèctrics. Ens pegaven per tot el cos i al cap. En aquestes 'festes de benvinguda' ens registraven i ens prenien la roba i tot el que teníem. Ens feien caminar despullats per l'edifici i ens colpejaven. No se'n salvava ningú; vaig veure com pegaven un vell. Ens havien de trencar; ens tractaven com animals. Es tractava de fer-nos tan poc humans com fos possible. No vaig veure morir ningú, però vaig veure un riu de sang… Sempre havia pensat que a Síria no hi havia justícia, però no m'hauria imaginat que la humanitat podia caure tan baix".

És el testimoni del Samer, un advocat sirià que va ser detingut el febrer del 2012 a la ciutat de Hama quan intentava portar aliments infantils a una zona opositora. El recull Amnistia Internacional (AI) en el seu últim informe sobre les tortures i els assassinats a les presons sirianes, que documenta el que l'ONG qualifica de crims contra la humanitat comesos per les forces del règim de Baixar al-Assad. A partir del testimoni de 65 presos que van sobreviure a les tortures en diverses branques dels serveis secrets i a la presó de Saydnaya, a la perifèria de Damasc, l'informe acredita la pràctica sistemàtica de la tortura a les presons sirianes.

Catàleg d'horrors
Els supervivents descriuen un catàleg d'horrors: assassinats, violacions i tota mena d'abusos sexuals, obtenció de confessions i acusacions sota tortura, amuntegament, falta de menjar i atenció mèdica, vexacions i tractes degradants. Diversos testimonis relaten la pràctica del 'dulab', que consisteix a immobilitzar el cos del detingut amb un pneumàtic.

Amnistia ha documentat juntament amb el Grup d'Anàlisi de Dades de Drets Humans la mort de 17.723 persones sota custòdia a les presons de Síria des de l'esclat de la revolta popular el març del 2011 fins al desembre de l'any passat. L'entitat alerta però que la xifra real ha de ser molt superior, tenint en compte "les desenes de milers de desaparicions forçades als centres de detenció d'arreu de Síria".

"La pràctica de la tortura i el maltractament a les presons de Síria és sistemàtica. N'havíem documentat casos a les últimes dècades, però hem vist un increment massiu des de l'inici de la crisi del 2011. Pensem que és un atac massiu i sistemàtic contra la població civil, un crim contra la humanitat", explica a l'ARA Claudia Scheufler, responsable de la campanya per a Síria d'Amnistia.

"Malgrat les denúncies dels grups de defensa dels drets humans i de l'ONU, aquestes violacions han continuat, en un intent de terroritzar la població civil i deixar clar que qualsevol que pugui ser vist com un opositor al govern serà castigat, fins i tot potser amb la mort".

Amuntegats i sense higiene
A les morts sota tortura cal afegir-hi les causades per la falta d'higiene en instal·lacions absolutament desbordades i on, segons el relat dels supervivents, s'obliga els detinguts a conviure amb els cadàvers de les víctimes durant dies. "Ens clavaven puntades de peu per veure qui era viu i qui no. A mi i a un altre noi ens van fer aixecar i aleshores ens vam adonar que havíem estat dormint al costat de set cadàvers", afegeix un dels testimonis detingut a la branca 235 de la intel·ligència militar a Damasc. Els reclusos no tenien cap accés a l'exterior: advocats, familiars o companys.

El règim sirià compta amb disset cossos policials i parapolicials, un autèntic arxipèlag de la tortura que ha ofegat la reivindicació democràtica i de justícia social dels manifestants que van sortir massivament al carrer davant la repressió de les primeres protestes pacífiques pel règim.

Saydnaya: el pitjor lloc del món
AI ha col·laborat amb un equip britànic d'especialistes en arquitectura forense per fer una reconstrucció virtual de la presó militar de Saydnaya, a la perifèria de Damasc, a partir del relat dels supervivents, que es pot trobar a la seva web. Eren detinguts durant setmanes en cel·les subterrànies amb un fred extrem a l'hivern i sense mantes.

AI reclama a Rússia i als Estats Units que pressionin el règim sirià i les altres parts en conflicte que garanteixin el lliure accés d'observadors independents a les presons i que siguin alliberats els activistes pacífics. També demanen tractament mèdic i psicològic per als supervivents.

Cristina Mas
18/08/2016

dimecres, 22 de juny del 2016

Sobre la tortura en sentit ampli

Quan ACAT i Justícia i Pau preparàvem l'acte per al Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, instituït per l'ONU, que s'escau el 26 de juny, vam pensar que potser caldria reflexionar per ampliar el camp de fets que entenem normalment com a tortura.

La Convenció de l'ONU contra la tortura, aprovada el 10 de desembre de 1984, ratificada per l'Estat espanyol i aplicada a Espanya a partir d'octubre de 1987, defineix la tortura així: "S'entendrà per tortura tot acte pel qual s'infligeixin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, físics o mentals, amb la finalitat d'obtenir-ne informació o una confessió (...), quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l'exercici de funcions públiques (...)".

El diccionari filosòfic de Comte-Sponville diu que "tortura és imposar a algú, deliberadament, un sofriment extrem, en ocasions per pura crueltat (...)". Definició que permet d'ampliar el camp d'accions o situacions qualificables com a tortura.

L'article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclama que "Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona". L'article 5 reforça l'anterior: "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants".

Davant d'això ens sembla raonable considerar tortura una sèrie de fets, habituals a la societat violenta en què vivim, que més que pels poders polítics dels estats sembla regida pel dictat del gran capital que vetlla per afavorir els seus interessos.

Entre els fets que destaquen més actualment hi ha:
  • Rebuig d'aquelles persones que fugint de guerres o conflictes cerquen refugi als països de l'est d'Europa i que són expulsades a Turquia, recloses en camps o retornades als països d'origen.
  • Contenció violenta de la immigració africana de la qual en tenim un exemple a les tanques de Ceuta i Melilla. O en la imputació de 16 guàrdies civils pels fets de Tarajal. Cal remarcar que unes 12.700 persones han mort des del 2010 en voler assolir les costes d'Europa.
  • Fa pocs dies els mitjans de comunicació ens deien que al món hi ha uns quaranta-nou milions d'esclaus, un 24% més que el 2014.
  • L'evolució econòmica dels últims anys ha fet que més d'un 20% de la població visqui per sota el llindar de pobresa. Haver de viure en la pobresa extrema, amb infants desnodrits i, tantes vegades, sense llum ni mitjans de calefacció, no es pot considerar una situació de tortura?
  • Moltes persones viuen al carrer, algunes amb sostre per passar la nit, encara que sigui en condicions insegures o gens higièniques, i altres sense un lloc fix on refugiar-se.
  • Moltes més fa anys que no tenen feina i han esgotat les possibilitats d'obtenir subsidis i ajudes per poder viure amb un mínim de dignitat.
  • Les víctimes de violència domèstica, les persones grans que viuen soles i de les quals ningú no es recorda, ...
Per reflexionar sobre la qüestió de la tortura en sentit ampli, hem preparat una taula rodona amb el títol "Els marges de la tortura". Hi hem convidat com a ponents Anna Quintanas Feixas i Joan Vergés Gifra, del Departament de Filosofia de la UdG i Salomó Marquès Sureda, professor jubilat del Departament de Pedagogia de la UdG, com a moderador. Serà el dia 27 de juny, a les 19.30, a l'Espai, 31, al passatge entre el carrer de Santa Clara i la plaça de Josep Pla. Us hi esperem.

Xavier Merino i Serra
Membre d'ACAT i de Justícia i Pau
21/06/2016