9 de cada 10 celíacs a Catalunya no estan diagnosticats: així hi posarà remei Salut

Difondrà informació sobre la malaltia als professionals sanitaris, ja que la gran quantitat de simptomatologia que presenta en dificulta la detecció precoç, que afecta 1 de cada 100 persones

L'Agència de Salut Pública de Catalunya, amb l'Associació de Celíacs i els col·lectius de metges implicats, ha elaborat una guia breu per recollir el diagnòstic de la malaltia celíaca, una patologia que afecta 1 de cada 100 persones, un total de 75.000 persones a Catalunya. El document està dirigit als professionals sanitaris perquè els sigui més fàcil diagnosticar a temps els pacients i estalviar-los un "viacrucis", tal com ho ha qualificat la presidenta de l'Associació, Olga Cuesta. Es calcula que 9 de cada 10 malalts no estan diagnosticats. Salut Pública oferirà seminaris específics per completar la formació a l'atenció primària, on es presenta una gran diversitat de quadres simptomàtics que en dificulta la detecció.

La simptomatologia de les persones celíaques ha anat canviant al llarg dels anys. Així, temps enrere, es diagnosticaven sobretot infants, amb les panxes inflades i que presentaven diarrees sovint. Ara, però, hi ha una gran varietat de quadres simptomàtics, i fins i tot persones asimptomàtiques, en els malalts de celiaquia. Aquest fet en dificulta la detecció precoç i el tractament, amb les complicacions per a la salut de les persones que això comporta.

Per això, i per estendre els coneixements més nous en la malaltia i sensibilitzar la població i sobretot els professionals sanitaris de l'atenció primària, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha editat una guia breu, al costat de metges gastroenteròlegs pediàtrics, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i la Societat Catalana de Pediatria, per repartir-la als 360 centres d'atenció primària, amb informació sobre la malaltia.

Així, per exemple, metges i infermeres hi podran trobar la definició de la malaltia, els grups de risc, el cribratge que cal fer, els criteris de derivació i el diagnòstic de confirmació, així com el seguiment que s'ha de fer del pacient. L'elaboració de la guia es completarà amb l'organització de seminaris especialitzats amb el mateix objectiu.

La moda de les dietes sense gluten perjudica els afectats per la celiaquia

Segons el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, actualment es presenta una "miscel·lània" de quadres que fa difícil el diagnòstic de la celiaquia i provoca que molta gent pugui estar molts anys per esbrinar la causa del seu malestar, ja sigui a través de cansament, diarrees o estrenyiments. Olga Cuesta, presidenta de l'Associació de Celíacs de Catalunya, assegura que molts malalts pateixen un autèntic "viacrucis" fins que se'ls diagnostica correctament la malaltia.

La cap de la Unitat de Celiaquia de l'Hospital Sant Joan de Reus, Gemma Castillejo, ha recalcat la importància de la sensibilització i ha alertat de la moda de les dietes sense gluten, que perjudiquen els afectats per la celiaquia. Creu que no hi ha cap motiu per treure el gluten d'una dieta si no hi ha un diagnòstic ferm. Actualment, aquest diagnòstic es fa amb una anàlisi de sang i, en funció dels resultats, es deriva a una biòpsia que ha de confirmar la malaltia. Castillejo ha advertit que deixar de prendre gluten pot suposar un fals negatiu a les proves si es fa abans del diagnòstic.

L'Associació de Celíacs de Catalunya celebrarà el proper 17 de maig una festa amb motiu del Dia Internacional de la Celiaquia, i enguany tindrà lloc a Mataró. La infradiagnosi serà una de les reivindicacions d'aquell dia, a més de tornar a reclamar que els productes sense gluten estiguin gravats amb l'IVA reduït, per ajudar a pal·liar el sobrecost que suposa l'alimentació per a celíacs a les famílies, fixat entre 1.500 i 1.700 euros anuals.

ACN Barcelona

07/05/2015

Ara.cat

Menys fronteres per als productes sense gluten

El moviment sense gluten no és una moda, sinó una necessitat per a molta gent que ara veu com una normativa europea amplia la informació per als consumidors

 La quinoa, un aliment sense gluten. Foto: Pere Virgili

Els restaurants han de tenir escrites, en paper o electrònicament, totes les receptes que preparen per exigència d’una normativa europea que va entrar en vigor el 13 de desembre de l’any passat. A més, a la carta hi han d’especificar, entre altres detalls, quins plats contenen gluten i quins no. Aquestes són algunes de les novetats del reglament europeu sobre informació alimentària facilitada al consumidor, que per primera vegada exigeix que en tots els esglaons de la cadena alimentària aparegui la informació sobre els aliments al·lergògens habituals, que són catorze, inclosos en els aliments no envasats.

“Etiquetar els components al·lergògens sempre ha sigut obligatori, però ara hi han d’aparèixer marcats amb una mida i un color diferents”, explica Nina Esteban, llicenciada en tecnologia dels aliments, a més de veterinària, i col·laboradora de l’associació Celíacs de Catalunya. Així, per exemple, si un paquet de galetes indica que estan fetes amb blat, com que és un dels catorze al·lergògens habituals, aquest ingredient haurà d’estar marcat amb una mida més gran respecte als altres o també fins i tot amb un color diferent. Ara bé, “el canvi socialment més important és el dels restaurants”, perquè fins ara a les cartes no s’acostumava ni a indicar els ingredients amb què s’havien fet les receptes, i de vegades consultar-ho a un cambrer comportava més dubtes. “Ara, amb la normativa a la mà, han de poder ensenyar la recepta per escrit al client”.

I, certament, el canvi és social. Les novetats de llibres de receptes sense gluten s’apilonen a les llibreries, mentre s’inauguren forns de pa exclusivament sense gluten i establiments tradicionals, com la pastisseria Escribà, decideixen fer el canvi cap als dolços sense gluten. “No vull que ningú quedi exclòs de la pastisseria, i encara menys pel gluten, quan a Catalunya tenim un receptari ampli sense gluten”, explica el pastisser Cristian Escribà. Afegeix que ara mateix elabora quatre receptes sense gluten, però que l’any que ve en faran moltes més.

Trastorn comú

La celiaquia és un trastorn gastrointestinal que pateixen persones que no absorbeixen el gluten, que és una proteïna present als cereals (blat, ordi, sègol, espelta, kamut i derivats amb malta). “Alguns dels símptomes habituals d’intolerància al gluten poden ser gasos, dolors, distensió, diarrea, femtes toves, cansament, baixades de tensió o fins i tot vòmits -explica la dietista i nutricionista Neus Elcacho-. Unes proves pertinents ho determinen i, en cas afirmatiu, caldrà menjar els cereals que no en contenen i vigilar les traces als productes envasats”.

Per la seva banda, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer recomana a la població en general ingerir poc o gens de gluten. L’especialista assegura que a la població hi ha fins a tres grans grups de persones als quals no els és bo el gluten. Els primers serien els intolerants, els anomenats celíacs, els que s’han fet endoscòpies i han comprovat que les vellositats de l’intestí tenen filtracions i, per tant, el gluten els causa inflamacions, que derivarien en molts símptomes físics si en continuessin menjant. En el segon grup hi ha les persones que, malgrat que les analítiques els indiquen que no són intolerants al gluten, no en poden menjar perquè no tenen els anticossos per absorbir-lo i, per tant, ingerir-ne pot derivar en complicacions, com ara anèmies cròniques, problemes de fertilitat, digestius i musculars, formigueig a les mans, ansietat, depressió o mal de cap. I encara un tercer grup serien els que tenen sensibilitat al gluten, “que afecta el 100% de la població”. “Està comprovat que, malgrat que unes analítiques indiquin que no són intolerants al gluten, quan n’han deixat de menjar han millorat -diu Verdaguer-. Al 100% de la població el gluten li fa augmentar les inflamacions i l’activitat del sistema immunològic, i d’aquí l’aparició de dolors i mals de cap, que molta gent considera que són virus que enganxen contínuament”.

A la pràctica, continua el psiconeuroimmunòleg, menjar gluten fa augmentar ràpidament l’índex de glucèmia en sang, cosa que té un efecte immediat en energia i benestar per al cervell. “Cada cop que mengem blat, tenim un pic de glucosa per al cervell i per al sistema endocrí. Per a una persona, serà una pujada d’eufòria; per a l’altra, comportarà engreixar-se perquè fa pujar el sucre molt ràpidament”. Al cap de dues hores de la digestió del gluten es produeix una hipoglucèmia, una baixada de sucre en sang i, per tant, una baixada de l’estat anímic. “D’aquí que moltes persones sentin una addicció tan alta per menjar pa, i que sentin estats anímics diferents al llarg del dia”, afegeix. Les alternatives per no renunciar al pa, segons Verdaguer, seria consumir pa de castanya, de fajol, de blat de moro, d’arròs, de tapioca, d’amarant o fins i tot de quinoa.

La nutricionista Neus Elcacho, en canvi, creu que “les persones que no tenen cap problema digestiu, immunitari o de tiroides, poden menjar cereals amb gluten”, amb la recomanació que prioritzin els ecològics, que són els que contenen més nutrients. Finalment, la professora Laura M. Lechuga, cap de grup a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia i professora del Consell Superior d’Investigacions Científiques, explica els últims avenços en celiaquia, com un nanosensor capaç d’identificar ràpidament si el celíac ha menjat gluten o no “gràcies a unes gotes d’orina”. Poder saber si n’ha menjat o no és molt important en el cas de les criatures, per exemple, quan ells encara no tenen la capacitat per distingir què conté gluten i què no, i “es dubta si la dieta fa que estiguin millor o no”.

Trinitat Gilbert

27/04/2015

Ara.cat