Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infart cerebral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infart cerebral. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de febrer del 2012

Diagnosi Vital



Dr Josep Puig
Hospital Dr Trueta Girona
La recuperació d'un pacient que pateix un infart cerebral es juga en els minuts i segons previs a l'arribada al servei d'urgències hospitalàries. D'aquesta capacitat de pronòstic i reacció de l’entorn familiar en depèn el seu futur, que pot anar des d'una recuperació total fins a la pèrdua de la mobilitat, de la parla o de la part cognitiva del cervell. L'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) de l'hospital Josep Trueta de Girona ha descobert un nou mètode que és capaç de predir l'efectivitat del primer tractament que s'aplica en aquest tipus de pacients. Un avenç mèdic de vital importància, ja que permet guanyar temps en la diagnosi i evitar, o minimitzar, les possibles seqüeles als pacients.

Al servei d'urgències del Josep Trueta entren cada any una mitjana de setanta pacients amb ictus o infart cerebral. A tots aquests pacients se'ls trac-ta, tal com estableix l'actual protocol, amb l'rt-PA, un tracta-ment que s'aplica per via endovenosa i que permet alliberar l'artèria cerebral que està obstruïda per un trombus.

L'objectiu és, per tant, que aquest fàrmac arribi al punt que obstrueix la vena i desfaci la bo-la. No obstant aixà, si l'ictus o infart cerebral és hemorràgic, el tractament que s'ha d'aplicar ja no és el mateix. El doctor Josep Puig, que ha liderat la investigació, explica que el tractament amb rt-PA té una efectivitat de només un 3O. En el cas que no s'aconsegueixi desfer el trombus, aleshores els pacients es deriven a Can Ruti, on se'ls injecta per l'engonal un catèter que puja amunt com una guia fins arribar al trombus, “Si el tractament establert amb rt-PA només té una efectivitat en el 30% dels casos, què faig amb el 70% restant?, es pregunta el doctor Puig, Partint d'aquesta premissa, reconeix que hi ha un "problema clínic per resoldre" perquè "Hi ha una gran part de pacients amb ictus que no responen". La importància de la seva investigació rau, doncs, en la necessitat de saber d'entrada quan serà, o no, efectiu aquest primer tractament en els pacients que arriben a urgències amb un infart cerebral. El doctor de l’IDI, que depèn a la vegada de l'IDIBGi (Institut d'Investigació Biomèdica de Girona), ha aconseguit discriminar a través de la radiologia quins tipus de tumors són efectius a l’rt-PA i, de la mateixa manera, determinar d'on prové l’infart. És a dir, si s'ha originat des de les articles de les artèries caròtides (zona del coll) o del cor. "Com més ràpida és la resposta i més ràpidament es recuperi el flux sanguini al teixit cerebral menys, discapacitats i seqüeles li quedaran al pacient”, apunta el Dr Puig.

L’origen d’aquesta investigació va començar en una jornada de guàrdia del doctor  Puig al servei d’urgències de l’hospital Josep Trueta. Explica que un dia li van arribar, en poc temps, dos pacients amb símptomes evidents que patien un infart cerebral "Van arribar amb dos trombus visualment molt similars però un es va destapar amb l’rt-PA i l’altre no". "Què està passant?", es va preguntar. Aleshores va pujar al servei de “valors quantitatius de l’un i de l’altre eren diferents”. És a dir, que tenien una composició diferent. "Poden tenir més o menys greix o globus vermells, per exemple", apunta. I, per tant, l’efecte de l’rt-PA també serà diferent", afegeix.

A partir d’aquí, el responsable d'aquesta investigació va establir un rang de valors amb un punt de tall a partir del qual és capaç de preveure si un trombus serà vulnerable al tractament. "Ens permet discriminar d'entrada quin trombus serà més efectiu i en quin no amb l’TPA. I si és que no, ens permet avançar i ajudar-nos accelerar tot el procés".

Aquesta investigació tot just acaba d'obtenir els primers resultats i continua en marxa. El doctor Puig espera poder creuar els resultats de la seva recerca amb els d’un altre investigador per continuar millorant la predicció i atenció mèdica als pacients que pateixin infarts cerebrals. No obstant això, les seves investigacions van més enllà dels propis resultats ja que la seva recerca està aportant el seu granel de sorra cap un nou concepte de la radiologia que fins ara estava basada només en diagnosi.

“La possibilitat de fer  la predicció basada en un TAC, en imatge, i veure si el tractament serà efectiu o no en un trombus és d’una importància tremenda. Primer, per la poca resposta que té el tractament en si i, en segon lloc, perquè als pacients que saps que no els funcionarà els has d'oferir alguna cosa més i accelerar els tràmits per al trasllat”, conclou.


A banda d'aquesta investigació, de la qual s'ha fet ressò la prestigiosa revista American Journal of Neurology, Puig treballa amb d'altres investigacions de les quals espera obtenir resultats aquest 2012. D'una banda està analitzant quin és el factor determinant que en un termini més llarg permeti saber si un pacient tindrà una incapacitat important amb independència de la seva rehabilitació. "Hem trobat que el que més potencia predictiva té és l’anàlisi del dany de les fibres al cap d'un mes d'haver patit un infart. Aquests resultats ens marquen el pronòstic del pacient a dos anys vista", afirma. El coneixement d'aquestes variables, segons argumenta, "ajudaran en un futur a planificar millor les teràpies de rehabilitació i a monitoritzar el seguiment d'aquests pacients".

Hi ha una segona recerca en marxa també per aquest 2012 els resultats de la qual permetran als metges saber si un infart s’ha produït fa més de quatre hores i mitja o menys. Aquesta investigació, de moment, es troba en la seva fase inicial. L’investigador de l’IDI diu que els resultats “preliminars apunten que es podrà acotar el temps d’evolució” d’un infart cerebral.

I és que, en aquests casos, el temps és més que or. És salut.

Jofre Sáez
17/02/2012
La Vanguardia Girona

dissabte, 11 de desembre del 2010

Diagnòstic per la imatge en l'infart cerebral

El infarto cerebral representa la tercera causa de muerte, siendo la primera en mujeres y hombres mayores de 65 años y 75 años, respectivamente. También presenta una elevada morbilidad, siendo la primera causa de discapacidad lo cual supone importantes costes económicos para la sociedad.

Aproximadamente el 75% de los pacientes que sufren un infarto cerebral sobrevivirán y el 50% de ellos perderán la autonomía. Las consecuencias para los pacientes y sus familiares representa un grave problema en todos los países de la Unión Europea con costes anuales de 34 billones de euros.

En la última década se ha demostrado la utilidad de la trombolisis en el infarto cerebral agudo. Paralelamente se han desarrollado nuevas técnicas neurorradiológicas con más sensibilidad para evaluar a los pacientes con un episodio isquémico agudo.

La resonancia magnética (RM) es la técnica de imagen más sensible para el diagnóstico del infarto cerebral agudo siendo la Tomografía computarizada (TC) una buena alternativa diagnóstica.

PROTOCOLO TÉCNICO

Ante un infarto cerebral agudo el protocolo radiológico basado en RM tiene tres requisitos específicos:

A// El protocolo debe ser muy rápido, utilizando secuencias lo más cortas posible que permitan obtener imágenes de calidad diagnóstica aceptable. El tiempo total de adquisición debería ser menor de 15 minutos.

B// El procedimiento diagnóstico en ningún caso condicionará un retraso en el tratamiento. El objetivo es realizar el estudio mientras el neurólogo obtiene el consentimiento informado y los resultados de las pruebas de coagulación.

C// El protocolo debe ser multimodal combinando diferentes secuencias como son:

   C.  1/ Secuencia de Gradiente Eco que es muy útil para detectar lesiones hemorrágicas.
   C.  2/ Secuencia de Inversión Recuperación con Atenuación de Líquidos (FLAIR) que es la secuencia     mejor para detectar un infarto cerebral sub-agudo.
   C.  3/ Secuencia de Difusión que muestra las lesiones isquémicas agudas.
   C. 4/ Secuencia de Perfusión (PWI) que detecta la alteración de la perfusión tisular asociada al infarto agudo. La PWI es esencial para demostrar la presencia del área de penumbra que consiste en el área en riesgo de evolucionar a infarto. El objetivo principal del paciente con infarto es evitar que ello ocurra.
   C. 5/ Angioresonancia magnética que permite demostrar la presencia de una oclusión de una arteria cerebral que es la causa del infarto cerebral.

CONCLUSIONES

La RM es útil para el estudio de los pacientes con infarto cerebral que puedan beneficiarse del tratamiento trombolítico. Para ello es muy importante la realización precoz del estudio Neuroradiológico y la administración del tratamiento trombolítico. Los estudios de neuroimagen ayudan a la selección de los pacientes y excluyen aquellos con más riesgos de complicaciones.

En los próximos años se incrementará el uso del tratamiento trombolítico, así como los estudios de neuroimagen en los pacientes con infarto cerebral para conseguir un mejor pronóstico en los pacientes que sufran un infarto cerebral.

Dr. Salvador Pedraza Gutiérrez
Director de l’Institut de Diagnòstic per la imatge. Hospital Dr. Trueta de Girona