Després de deu anys, un 85% de les afectades estan vives i sense rastre de càncer El Clínic i Vall d’Hebron ja apliquen el test en alguns casos seleccionats Actualment el cost és d’uns 2.000 euros per al Servei Català de la Salut
Un test que analitza 50 gens permet distingir millor els diferents tipus de càncer de mama que les proves que s’utilitzen actualment per identificar els tumors, segons demostra una investigació liderada per l’hospital Clínic que obre la via a millorar el tractament de la malaltia.
El càncer de mama s’ha convertit avui dia en una malaltia amb bon pronòstic en la majoria dels casos gràcies als avenços científics realitzats els últims anys. Un 85% de les dones afectades estan vives i sense rastre de la malaltia deu anys després del diagnòstic, informa Aleix Prat, cap del servei d’oncologia del Clínic i primer autor de la investigació.
Tot i això, entre les dones que es curen després de ser tractades amb quimioteràpia, un 20% es curarien igual encara que no rebessin aquest tipus de tractament, segons els resultats de l’estudi publicat a la revista BMC Medicine. En canvi, un 10% d’aquelles que no reben quimioteràpia, perquè en el moment del diagnòstic es considera que no la necessiten, sí que se’n beneficiarien.
El nou test genòmic permet distingir les característiques dels diferents tipus de tumor, de manera que algunes pacients es podran estalviar els efectes secundaris de la quimioteràpia i d’altres podran augmentar les possibilitats de curació amb un tractament més agressiu.
“És el futur”, destaca Aleix Prat. A Catalunya, la sanitat pública ja ha incorporat el test per a un grup reduït de pacients als hospitals Clínic i Vall d’Hebron. Ara per ara, el test es restringeix a algunes dones que ja han estat operades en casos en què l’oncòleg té dubtes sobre si els convé rebre quimioteràpia o no. L’objectiu és oferirlo a totes les pacients des del moment del diagnòstic, abans de la cirurgia, per guiar les decisions de tractament des del principi, afirma l’oncòleg del Clínic.
La prova té actualment un cost d’uns 2.000 euros per al Servei Català de la Salut. Amb 4.500 casos de càncer de mama diagnosticats a l’any a Catalunya, estendre el test a totes les afectades suposaria un cost màxim de 9 milions d’euros anuals –encara que el cost final seria inferior, ja que una compra a gran escala permetria negociar el preu a la baixa amb la companyia que el comercialitza–.
El test genòmic també podria ser útil per a aquelles dones que han superat un càncer de mama i continuen fent-se revisions periòdiques en els anys següents. Si s’han conservat mostres del tumor que van tenir, es podrien analitzar per aclarir quin tipus de tumor era. En el cas que fos poc agressiu, el resultat les podria tranquil·litzar i potser se’ls podrien recomanar revisions menys freqüents i un tractament hormonal més personalitzat, assenyala Prat.
La investigació, en la qual han participat la Universitat de Carolina del Nord (EUA) i l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), s’ha basat en dades de 957 pacients que incloïen tots els tipus descrits de càncer de mama, així com diferents estratègies de tractament. La mitjana d’edat de les dones, la majoria d’elles dels Estats Units, era de 50 anys en el moment del diagnòstic.
A l’estudi s’han analitzat mostres dels tumors de totes les participants. Els resultats indiquen que les anàlisis genòmiques no sempre coincideixen amb la classificació clàssica dels tumors. Així, una minoria de càncers que al principi tenien aparença poc agressiva han resultat ser més problemàtics quan el test genòmic en revela la identitat.
I viceversa: alguns tumors tractats amb quimioteràpia per precaució per evitar que progressessin han resultat no necessitar-la. És significatiu el cas d’un grup de pacients amb un perfil genòmic de baix risc. Entre les que van rebre quimioteràpia, un 97,5% (o 39 de cada 40) estaven vives i lliures de càncer set anys més tard. Entre les que no reben quimioteràpia, el percentatge és molt semblant.
“A aquestes pacients amb un pronòstic excel·lent d’entrada, se’ls haurien d’estalviar els efectes secundaris de la quimioteràpia i se’ls hauria d’extirpar quirúrgicament el tumor”, escriuen els investigadors a BMC Medicine. Tot i que no rebessin quimioteràpia, se’ls hauria de mantenir un tractament hormonal i radioteràpia si els metges ho consideressin convenient. “Cal avaluar cas per cas amb un equip mèdic multidisciplinari” que inclogui almenys un oncòleg mèdic, un oncòleg radioteràpic, un ginecòleg, un patòleg i un radiòleg, destaca Prat.
Josep Corbella
13/01/2016
