Charles Hillman, doctor en Cinesiologia
 |
| Foto: Inma Sainz de Baranda |
Tinc 42 anys. Vaig néixer a Boston i visc a Chicago. Sóc doctor en Cinesiologia per la Univeristat de Illinois. Tinc un fill (12). Política? Sociolliberal. No tinc creences religioses. Dirigeixo el Laboratori de Cinesiologia Neurocognitiva. El cervell del nens s'enriqueix amb l'exercici.
Què és la cinesiologia?
Kineo, paraula grega, significa “moviment”: la cinesiologia és l’estudi científic del moviment, que al meu país és una disciplina universitària.
I per a què serveix?
És la ciència de l’exercici físic: investiga els seus mecanismes fisiològics, implicacions hormonals i neuronals, físiques, químiques i psíquiques.
Moure un dit dóna tant de si...?
Tots els esportistes d’elit ho saben. I està bé que ho sapiguem. Ja ho sabien els antics.
Què sabien?
Mens sana in corpore sano, afirmaven. I ara verifiquem al laboratori que l’exercici físic estimula les funcions cerebrals.
En quin sentit?
Sabíem que córrer eixampla els pulmons i enforteix la massa muscular, però avui sé que augmenta les capacitats cognitives.
Com?
He experimentat amb nens d’entre 8 i 10 anys comparant sedentaris amb actius: el cervell dels segons es desenvolupa més.
En quins aspectes?
Es desenvolupen les estructures del lòbul prefrontal, que regeix la conducta executiva, i de l’hipocamp, que està relacionat amb la memòria.
Els nois que fan esport tenen més memòria?
Sí. I els augmenta la capacitat cognitiva. I, per tant, el rendiment acadèmic.
No el tinc, aquest record.
Què vol dir?
En la meva infantesa, els millors esportistes no eren els millors estudiants.
Tenien una base excel·lent per ser-ho, tenien més capacitat per aprendre. Una altra cosa és que el seu entorn no els motivés adequadament per als estudis.
Així ho certifiquen, els seus experiments?
Sí, he agafat grups de nens sedentaris i a la meitat els he sotmès a una sèrie d’exercicis: el seu rendiment acadèmic ha millorat sobre l’altra meitat.
Pot ser per altres factors.
Els he mesurat amb sensors i tomografies les funcions cerebrals, i és una cosa objectiva i mesurable.
Doncs tots a bellugar-nos! Quina mena i quantitat d’exercici?
Almenys setanta minuts cada dia d’exercicis vigorosos, en un ambient lúdic. Per això els esports d’equip són tan saludables.
Un partit de futbol...
A més, això els protegeix d’altres conductes nocives, addictives.
Això em sembla més discutible.
Exercitar-se físicament reporta una visió més satisfactòria del propi cos, i un tendeix a cuidar el que li agrada.
L’exercici és també addictiu, oi?
Estimula la segregació de serotonina, dopamina, noradrenalina, adrenalina, neurotrofines... i altres substàncies gratificants.
Fabriqui una pastilla amb tot això i m’estalviarà el cansament.
No cregui que l’exèrcit del meu país no ho està provant. Els pilots de caça, per exemple, masteguen xiclets de cafeïna.
Ah, sí?
En dosis petites, eleva la tensió i l’adrenalina, i això afavoreix l’eficàcia de la concentració i els reflexos.
Els talents del nen, són genètics o es construeixen?
L’entorn és molt important, l’enfocament, l’entrenament...
Messi o Iniesta neixen o es fan?
En aquests casos probablement es tracta d’una especialització neuronal innata, després ben enfocada i entrenada durant llargues hores.
I un videojoc podria entrenar el cervell sense que calgués exercici físic?
He fet estudis comparatius: uns corrien en una cinta gimnàstica, altres jugaven amb videojocs amb moviment, altres amb videojocs sedentaris, i n’hi havia que només miraven la tele. Hi va haver efectes benèfics, de més a menys, en aquest mateix ordre.
Als esportistes d’elit els funciona la visualització...
És cert que, si fas treballar el cervell, hi ha un reflex fisiològic, però si no tens una bona base cardiovascular... A partir d’això, el factor emocional, mental, psicològic, sí que marca la diferència.
Què em pot ser útil, dels seus experiments?
No es quedi vuit hores al dia assegut: bellugui’s. Avui el sedentarisme és la tercera causa de mort als Estats Units!
Tant?
La majoria de nens creixen sedentaris, obesos, insalubres. Creixen les malalties com la diabetis. I portant una vida amb més activitat física, estímul intel·lectual i interacció social allunyem l’alzheimer.
M’hi posaré.
Si fa algun tipus d’exercici cada dia, augmentarà la seva salut, capacitat cognitiva, concentració i creativitat.
Encara que ja no sigui un jovenet?
L’exercici rendeix beneficis a qualsevol edat. A qualsevol edat és millor fer exercici que estar assegut.
Víctor-M. Amela
20/01/2016La Vanguardia
