Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de gener del 2016

“Fes exercici físic cada dia i tindràs més bona memòria”

Charles Hillman, doctor en Cinesiologia
Foto: Inma Sainz de Baranda
Tinc 42 anys. Vaig néixer a Boston i visc a Chicago. Sóc doctor en Cinesiologia per la Univeristat de Illinois. Tinc un fill (12). Política? Sociolliberal. No tinc creences religioses. Dirigeixo el Laboratori de Cinesiologia Neurocognitiva. El cervell del nens s'enriqueix amb l'exercici.

Què és la cinesiologia?
Kineo, paraula grega, significa “moviment”: la cinesiologia és l’estudi científic del moviment, que al meu país és una disciplina universitària.

I per a què serveix?
És la ciència de l’exercici físic: investiga els seus mecanismes fisiològics, implicacions hormonals i neuronals, físiques, químiques i psíquiques.

Moure un dit dóna tant de si...?
Tots els esportistes d’elit ho saben. I està bé que ho sapiguem. Ja ho sabien els antics.

Què sabien?
Mens sana in corpore sano, afirmaven. I ara verifiquem al laboratori que l’exercici físic estimula les funcions cerebrals.

En quin sentit?
Sabíem que córrer eixampla els pulmons i enforteix la massa muscular, però avui sé que augmenta les capacitats cognitives.

Com?
He experimentat amb nens d’entre 8 i 10 anys comparant sedentaris amb actius: el cervell dels segons es desenvolupa més.

En quins aspectes?
Es desenvolupen les estructures del lòbul prefrontal, que regeix la conducta executiva, i de l’hipocamp, que està relacionat amb la memòria.

Els nois que fan esport tenen més memòria?
Sí. I els augmenta la capacitat cognitiva. I, per tant, el rendiment acadèmic.

No el tinc, aquest record.
Què vol dir?

En la meva infantesa, els millors esportistes no eren els millors estudiants.
Tenien una base excel·lent per ser-ho, te­nien més capacitat per aprendre. Una altra cosa és que el seu entorn no els motivés adequadament per als estudis.

Així ho certifiquen, els seus experiments?
Sí, he agafat grups de nens sedentaris i a la meitat els he sotmès a una sèrie d’exercicis: el seu rendiment acadèmic ha millorat sobre l’altra meitat.

Pot ser per altres factors.
Els he mesurat amb sensors i tomografies les funcions cerebrals, i és una cosa objectiva i mesurable.

Doncs tots a bellugar-nos! Quina mena i quantitat d’exercici?
Almenys setanta minuts cada dia d’exercicis vigorosos, en un ambient lúdic. Per això els esports d’equip són tan saludables.

Un partit de futbol...
A més, això els protegeix d’altres conductes nocives, addictives.

Això em sembla més discutible.
Exercitar-se físicament reporta una visió més satisfactòria del propi cos, i un tendeix a cuidar el que li agrada.

L’exercici és també addictiu, oi?
Estimula la segregació de serotonina, dopamina, noradrenalina, adrenalina, neurotrofines... i altres substàncies gratificants.

Fabriqui una pastilla amb tot això i m’estalviarà el cansament.
No cregui que l’exèrcit del meu país no ho està provant. Els pilots de caça, per exemple, masteguen xiclets de cafeïna.

Ah, sí?
En dosis petites, eleva la tensió i l’adrenalina, i això afavoreix l’eficàcia de la concentració i els reflexos.

Els talents del nen, són genètics o es construeixen?
L’entorn és molt important, l’enfocament, l’entrenament...

Messi o Iniesta neixen o es fan?
En aquests casos probablement es tracta d’una especialització neuronal innata, després ben enfocada i entrenada durant llargues hores.

I un videojoc podria entrenar el cervell sense que calgués exercici físic?
He fet estudis comparatius: uns corrien en una cinta gimnàstica, altres jugaven amb videojocs amb moviment, altres amb videojocs sedentaris, i n’hi havia que només miraven la tele. Hi va haver efectes benèfics, de més a menys, en aquest mateix ordre.

Als esportistes d’elit els funciona la visualització...
És cert que, si fas treballar el cervell, hi ha un reflex fisiològic, però si no tens una bona base cardiovascular... A partir d’això, el factor emocional, mental, psicològic, sí que marca la diferència.

Què em pot ser útil, dels seus experiments?
No es quedi vuit hores al dia assegut: bellugui’s. Avui el sedentarisme és la tercera causa de mort als Estats Units!

Tant?
La majoria de nens creixen sedentaris, obesos, insalubres. Creixen les malalties com la diabetis. I portant una vida amb més activitat física, estímul intel·lectual i interacció social allunyem l’alzheimer.

M’hi posaré.
Si fa algun tipus d’exercici cada dia, augmentarà la seva salut, capacitat cognitiva, concentració i creativitat.

Encara que ja no sigui un jovenet?
L’exercici rendeix beneficis a qualsevol edat. A qualsevol edat és millor fer exercici que estar assegut.

Víctor-M. Amela
20/01/2016
La Vanguardia

dissabte, 20 de juny del 2015

Greixos trans: què són i per què són dolents per a la salut

Els Estats Units els acaben de prohibir, però a Europa només uns quants països en limiten l'ús
Les pizzes congelades són uns dels aliments que tenen una proporció més alta de greixos trans / GETTY
Els Estats Units van decidir dimarts prohibir els greixos trans. Tot i que els últims anys s'han multiplicat les veus de científics que alerten sobre els efectes que aquests greixos provoquen en la salut, cap país ha arribat tan lluny com els EUA. L'administració Obama ha donat tres anys a la indústria de l'alimentació perquè els elimini completament. Mentrestant, a Europa només uns quants estats en limiten l'ús per llei. Entre ells no hi ha Espanya, que es limita a demanar a la indústria de l'alimentació que redueixi els greixos de forma voluntària. Però, què són els greixos trans, i per què han estat prohibits?

1. Què són els greixos trans?
Són els greixos resultants d'afegir hidrogen a l'oli vegetal. Es produeixen de forma artificial per aconseguir que l'oli deixi de ser líquid i es solidifiqui.

2. Per què es fan servir?
La indústria de l'alimentació els fa servir perquè aporten una textura més sòlida i agradable als aliments, els fan més saborosos i ajuden a conservar-los.

3. Quins aliments contenen greixos trans?
Galetes i la resta de pastisseria industrial, crispetes que es fan al microones, menjar ràpid ('nuggets', patates fregides, hamburgueses…), pizzes congelades, menjar preparat congelat (canelons, croquetes), salses i sopes preparades, patates de bossa i altres aperitius salats, gelats industrials, margarines… La llista és llarga. Alguns estudis apunten que el 37% dels productes d'un supermercat contenen greixos trans, tot i que en la immensa majoria en proporcions molt petites.

4. Quins efectes tenen en la salut?
Els greixos trans són encara més perjudicials que els greixos saturats. Provoquen una disminució del nivell del colesterol bo i, en canvi, fan augmentar el colesterol dolent. El resultat és que incrementen de forma notòria el risc de patir malalties cardíaques, diabetis, obesitat… i totes les malalties que hi estan associades. Aquesta setmana un nou treball científic apunta que són dolents per a la memòria. Beatrice Golomb, autora de l'estudi de la Universitat de Califòrnia a San Diego, és taxativa: "Els greixos trans allarguen la vida dels aliments… i escurcen la de les persones".

5. Què demanen els metges?
Que es prohibeixin. Estan convençuts que la seva prohibició comportaria una important disminució en la incidència d'infarts de miocardi i tota mena de malalties cardiovasculars.

6. Què fan els governs?
De forma paradoxal o no, només els Estats Units –un país que pateix una autèntica epidèmia d'obesitat, i el lloc de naixement del menjar ràpid i congelat– els han prohibit de forma gairebé completa. A Europa, on en teoria les institucions paren més atenció a la salut i actuen de forma més reguladora, només Àustria, Suïssa, Hongria, Noruega, Dinamarca i Islàndia tenen legislacions sobre la matèria tot i que no en prohibeixen l'ús, sinó que només el limiten (2 grams de trans per cada 100 grams de greix del producte). L'Agència Europea de Seguretat Alimentària només demana a la indústria de l'alimentació que redueixi l'ús d'aquests greixos, el mateix que fa Espanya, on la llei es limita a prohibir la venda de productes amb un alt contingut de greixos a les escoles.

7. Què fa la indústria?
La indústria reacciona abocant més diners a la investigació, per trobar substituts. D'entrada, pressiona per no deixar de produir uns greixos molt barats i que els donen molt bons resultats, perquè fan possible aliments més gustosos i de llarga vida. Però la combinació entre les normatives d'alguns països i la conscienciació dels consumidors estan produint els primers efectes. Algunes cadenes de menjar ràpid han reduït de forma notable els greixos trans, però, segurament per evitar la mala reputació dels seus productes, han estat els fabricants de margarines els que han actuat de manera més contundent per reduir de forma important l'ús d'aquests greixos. També algunes cadenes de supermercats, com Eroski, els han eliminat dels seus productes de marca blanca.

8. Llegir les etiquetes és suficient?
Sorprenentment, la normativa europea que va entrar en vigor fa dos anys i que obliga que tots els aliments tinguin informació nutricional en l'etiqueta va deixar fora els greixos trans. Això vol dir que, per molt que mirem les etiquetes, els trans són invisibles. Com que la indústria no està obligada a informar de si els fa servir o no, no és fàcil evitar-los.

9. Què podem fer els consumidors?
La indústria de l'alimentació és la reina de la publicitat enganyosa, i afirmacions com 'fet amb oli 100% vegetal' no volen dir que el producte no contingui greixos trans. Sense aquesta informació, el millor és aplicar el sentit comú. Si comprem margarines, cal que els greixos siguin monosaturats o poliinsaturats (que són greixos bons). Els productes lactis és millor que siguin desnatats o semidesnatats. Cal limitar el consum de menjar congelat, així com el menjar ràpid, les galetes i els pastissos. Si mengem fora de casa, evitem els fregits, ja que no sabem amb quin oli s'han cuinat.

10. Això vol dir que cal evitar tots els greixos?
No. Tot i l'obsessió actual per un cos prim i la mala reputació dels greixos, el cert és que són imprescindibles per a l'organisme: aporten molta energia, ajuden al creixement i a l'absorció de vitamines. El que hem de fer és assegurar-nos que mengem els greixos bons (presents, per exemple, al peix blau, l'oli d'oliva, la fruita seca, els alvocats…), i limitem el consum dels dolents (mantega, carns i formatges amb molt de greix, embotits, llet sencera…).

Els greixos trans perjudiquen la memòria, segons un estudi de la Universitat de San Diego

L'estudi conclou que el consum d'aquests greixos accelera el deteriorament cognitiu.

Els greixos trans són els resultants d'afegir hidrogen a l'oli vegetal. Es produeixen de forma artificial per aconseguir que l'oli deixi de ser líquid i se solidifiqui. Se sabia que contribuïen a tota mena de malalties, sobretot cardiovasculars, però ara un nou estudi de la Universitat de Califòrnia-San Diego afirma que els greixos trans provoquen també la pèrdua de la memòria i la capacitat cognitiva. L'estudi, publicat a la revista 'PLOS ONE', ha analitzat els estils de vida d'un miler d'homes i dones i ha arribat a la conclusió que els que consumeixen més greixos trans són més susceptibles a tenir problemes de memòria.

L'estudi va consistir a fer una prova de memòria. Tots els participants rebien una sèrie de targetes amb una paraula escrita. Després, havien de dir si les paraules eren noves o si estaven repetides. La mitjana dels participants va ser capaç de recordar una mitjana de 86 paraules, però els que consumien més greixos trans només en podien recordar 72, un 10% menys. Per cada gram de més de greixos consumits, els participants oblidaven 0,7 paraules.

Per als científics, l'estudi demostra que aquest tipus de greixos contribueixen al deteriorament cognitiu. El deteriorament era només visible en homes i dones de 45 anys o més joves, però no en els de més edat. Per als autors de l'estudi, això és així perquè les persones grans ja pateixen problemes de memòria motivats per l'edat. Betarice Golomb, catedràtica de medicina i autora principal de l'estudi, apunta que els resultats coincideixen amb les proves que s'han fet fins ara en animals, com ara rates, i que també apunten una disminució de la memòria.

Isidre Estévez
19/06/2015