Vacunes: mites i realitats

En els últims temps s'han estès falses creences sobre les vacunes que poden resultar perjudicials per als nens

L'ús de les vacunes és un dels aspectes mèdics que més polèmica ha suscitat en els últims temps. La negativa d'alguns pares a vacunar els seus fills ha provocat que s'estenguin alguns mites sobre les vacunacions. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha intentat aclarir les falsedats que hi ha sobre aquest tema.

Les Vacunes tenen efectes secundaris que resulten perjudicials a llarg termini. FALS

L'OMS assegura que les vacunes són "molt segures" i que "és més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot prevenir mitjançant vacunació que per una vacuna". Per a això, posa els casos de la poliomielitis, que pot provocar paràlisi, i el xarampió, que pot causar encefalitis i ceguesa.

Així mateix, la parotiditis i la rubèola poden comportar pneumònies i infeccions, a més de les malalties esmentades, problemes que "es poden prevenir mitjançant les vacunes".

L'OMS indica que encara que un sol cas de trastorn greu o defunció per vacunes "ja és massa", els beneficis de les vacunes superen aquest risc "de sobres", atès que sense elles "es produirien molts trastorns i defuncions".

Si als nens se'ls administra més d'una vacuna de forma simultània, s'incrementa el risc d'efectes secundaris nocius. FALS

Els nens estan exposats a centenars de substàncies estranyes que activen el sistema immunitari, recorda l'OMS, per la qual cosa l'administració simultània de diverses vacunes no té efectes secundaris. "Un nen està exposat a moltíssims més antígens com a conseqüència d'un refredat comú o una faringitis, que per les vacunes", insisteix l'Organització Mundial de la Salut, que assenyala que la presa al mateix temps de dues vacunes redueix les injeccions i les molèsties per al nen, a més de suposar un estalvi de diners.

Les Vacunes provoquen autisme. FALS

El 1998, un estudi que establia un possible vincle entre les vacunes del xarampió i la rubèola, d'una banda, i l'autisme, de l'altra, va aixecar la inquietud entre molts pares. L'OMS assegura que aquest estudi "contenia greus irregularitats" i va ser retirat. Per l'OMS, "no hi ha proves científiques d'una relació entre aquesta vacuna i l'autisme o trastorns autistes".

Les Vacunes prevenen malalties que ja estan pràcticament eradicades en el món desenvolupat. FALS

L'OMS admet que les malalties prevenibles amb vacunes són "poc comuns en molts països", però recorda que els agents infecciosos que les causen "segueixen circulant" en algunes parts d'un món "summament interconnectat". Raons per les que defensa un programa actiu de vacunacions: "Hi ha dos motius fonamentals per a vacunar-: protegir-nos a nosaltres mateixos i protegir els que ens envolten".

La Vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna antipoliomielítica, poden provocar la síndrome de mort sobtada del lactant. FALS

Per l'OMS, "no hi ha una relació causal" entre l'administració de les vacunes i la mort sobtada del lactant, malgrat que aquestes vacunes s'hagin pres en un període en què el nadó pot patir la síndrome. Per a l'Organització Mundial de la Salut, les "defuncions per SIDS són casualment coincidents amb la vacunació i haguessin ocorregut encara que no s'haguessin administrat les vacunes"

Les Vacunes no són necessàries perquè la higiene i el sanejament faran desaparèixer malalties com el xarampió, la rubèola i la parotiditis. FALS

Interrompre els programes de vacunació faria que les malalties contra les que lluiten tornarien a aparèixer. Moltes malalties infeccioses es poden propagar amb independència de la higiene que es mantingui. "Si les persones no estiguessin vacunades, algunes malalties que s'han tornat poc comuns, com ara la poliomielitis i el xarampió, reapareixerien ràpidament", diu l'OMS.

Redacció

17/05/2016

Diari de Girona

La pol·lució a les ciutats ja causa més morts que la malària i la sida

L’OMS alerta: més del 80% de la població urbana mundial respira aire brut

La pol·lució a les ciutats va augmentar un 8% globalment en cinc anys (2008-2013), segons les dades noves que ha recopilat l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) amb informació de 3.000 ciutats. Més del 80% de les persones que viuen en àrees urbanes suporten nivells de contaminació que no respecten els límits que estableix aquesta organització. La pol·lució de l’aire originada per les partícules petites i ultrafines (PM10 i PM2.5) causa més de tres milions de morts prematures cada any a tot el món; més que les morts degudes a la malària i la sida.

L’OMS va llançar ahir un SOS per provar d’ aturar el flagell de la pol·lució a les ciutats. El 98% de les ciutats de més de 100.000 habitants i catalogades com de baixos ingressos no compleixen les directrius d’aquesta organització, encara que als països amb alts ingressos econòmics l’incompliment és del 56%.

Ara gairebé cap regió del món escapa del problema, però el ràpid creixement urbà a la Mediterrània oriental, l’Orient Mitjà i el Sud-est Asiàtic fa que aquestes zones siguin les que pateixen els impactes més importants. Moltes d’aquestes urbs presenten nivells de pol·lució que se situen entre 5 i 10 vegades per sobre dels valors recomanats per l’OMS. En canvi, la situació és molt millor en països amb ingressos alts ( Amèrica del Nord o Europa occidental).

Atenent les partícules ultrafines (PM2.5), que són les més perilloses per a la salut, els registres més alts es donen a l’ Índia, país que concentra 15 de les 30 ciutats amb l’aire més brut per a aquest contaminant. La Xina té cinc urbs en aquest rànquing, encara que ha millorat la qualitat de la seva atmosfera des del 2011. L’ Aràbia Saudita, l’Iran, el Pakistan o Nigèria són països que mostren dades alarmants. La ciutat en pitjor estat és Onitsha, un port del sud de Nigèria amb trànsit intens on es mesuren 594 mcg/m3de PM10 de mitjana anual; és a dir, 30 vegades els valors desitjats per l’OMS.

La situació és millor als països desenvolupats. Per exemple, Sydney, Londres o Roma registren 17, 22 i 28 mcg/m3de PM10 respectivament. A Espanya, el 32% de les 231 ciutats que ofereixen dades depassen el llistó dels 20 mcg/m3de l’OMS. Barcelona (24 micrograms) excedeix el límit de l’OMS, però no Madrid (19). L’estudi només inclou mesuraments sobre partícules, no sobre altres contaminants, com NO2o ozó.

“Som davant una emergència a molts països. La contaminació de l’aire a les zones urbanes continua creixent a un ritme alarmant i té efectes devastadors sobre la salut humana”, declara María Neira, directora del departament de salut pública de l’OMS. “El cost per als països és enorme. La contaminació de l’aire afecta les economies i la qualitat de vida de les persones. Condueix a les principals malalties cròniques, fins a provocar la mort”, afegeix.

El deteriorament de la qualitat de l’aire s’agreuja a mesura que creixen les grans urbs amb ingressos econòmics baixos, la qual cosa fa que la població es vegi incapaç d’escapar dels núvols de contaminació i les partícules que desprenen el transport, la indústria, les obres públiques o la crema de combustibles a les cases.

Els contaminants de l’aire penetren als pulmons i als sistemes cardiovasculars, de manera que posen en risc la salut de les persones. Per això, la pol·lució incrementa el risc de tenir accidents cerebrovasculars, malalties del cor, càncer de pulmó i afeccions respiratòries agudes, especialment asma.

S’espera, a més, que el peatge de tres milions de morts prematures es dupliqui a mesura que la població augmenti i el nombre de vehicles s’aproximi als 2.000 milions per a l’any 2050, tret que es faci una transformació del model energètic i de transport basat en combustibles fòssils.

El document també suggereix solucions per afrontar el problemes, entre les quals destaca que cal limitar les emissions de les xemeneies, incrementar l’ús de les fonts d’energia renovables (com l’energia solar i eòlica) i incentivar ràpid els transports col·lectius, així com caminar i afavorir el vianant, i habilitar xarxes de carril bici. Moltes ciutats europees han planificat accions per disminuir el trànsit i reduir l’ús de vehicles de motor dièsel més vells, que han enquistat el problema de la contaminació a Europa.

Antonio Cerillo

13/05/2016

La Vanguardia

La diabetis s'ha multiplicat per quatre al món entre 1980 i el 2014

• A Espanya ocupa el sisè lloc entre les principals causes de mortalitat
• La dieta excessivament calòrica i l'absència d'exercici físic en són les principals causes

El nombre de persones que pateixen diabetis al món s’ha multiplicat per quatre entre els anys 1980 i el 2014, fins a arribar als 422 milions de casos durant aquest últim any, segons indica un informe publicat ahir per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La dieta excessivament calòrica i la tendència al sedentarisme mostrada per individus de totes les edats són dues de les principals causes d’aquest avanç de la malaltia.

Els endocrinòlegs han tornat a advertir que és molt arriscat que els nens optin de forma creixent per jugar amb tauletes i ordinadors en detriment de les pràctiques en què exerciten el cos.

L’OMS assegura en el seu informe que la diabetis està entre les principals causes de mort a Espanya. En concret, ocupa el sisè lloc, precedida de les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries. El 2014, més de 10.400 persones van morir a Espanya per la diabetis, mentre que 28.000 morts més es van atribuir a alteracions en els nivells de glucosa a la sang, estat que precedeix la diabetis.

En xifres globals, l’agència sanitària de l’ONU detalla que el 2012 els alts nivells de glucosa a la sang van ser responsables de 3,7 milions de morts al món, de les quals 1,5 milions van ser directament causades per la diabetis.

Primer estudi global

L’escalada de la malaltia i, tenint en compte que dels 3,7 milions de morts un 43% tenia menys de 70 anys, ha portat l’OMS a llançar el primer informe global sobre la malaltia i a dedicar el Dia Mundial de la Salut, que se celebra avui, a aquesta malaltia per tal de conscienciar la població sobre aquest risc. L’informe alerta que la diabetis ha crescut especialment en tres dècades en països de baixos i mitjans ingressos. En aquests països, les taxes de mortalitat en adults de 20 a 69 anys per causes associades a alts nivells de sucre són més altes, i més en els homes.

Per zones, l’OMS destaca la incidència de la mortalitat en adults sobretot a l’Àfrica, a l’est del Mediterrani i al Sud-est Asiàtic, i assenyala l’oest del Pacífic com la zona on més han augmentat les morts entre els anys 2000 i el 2012 (de 490.000 a 944.000).

El percentatge de població malalta també s’ha multiplicat. Entre el 1980 i el 2014 ha passat del 4,7% al 8,5%. La pobresa i la deficient educació nutricional són les principals causes de la diabetis. En les societats desenvolupades, coincideix amb la promoció de menjar preparat o precuinat, excessivament greixós i calòric, molt més econòmic que la carn o el peix frescos.

La diabetis està directament relacionada amb el sobrepès i l'obesitat. Gairebé el 50% de la població espanyola pateix sobrepès, procés que en un 12% dels casos condueix a l'obesitat, malaltia escassament diagnosticada de forma correcta i de difícil tractament. Les persones obeses acumulen una desproporcionada quantitat de teixit gras entre el tòrax i el maluc. Això implica que el pàncrees ha de produir més insulina de la que està en disposició d'elaborar, procés que condueix a l'esgotament d'aquest òrgan i a l'aparició de la diabetis. Sense insulina, o amb escassetat d'aquesta substància, la glucosa que sorgeix del metabolisme de la dieta ingerida s'acumula a la sang.

L'OMS qualifica la diabetis com un seriós perill per a la salut pública, ja que entre les seves conseqüències hi ha la ceguesa, la fallada renal, les complicacions cardiovasculars, en especial l'infart de miocardi, i l'amputació de les extremitats inferiors.

El Periódico

06/04/2016

Els herois de l'Ebola

Durant mesos, joves africans han posat en perill la seva vida treballant en crematoris per eradicar l'epidèmia. Guinea, el país on es va originar el pitjor brot de la malaltia, declara superat el virus

William Tokpah és una de les 30 persones que van treballar als crematoris de Libèria durant el pitjor moment de la crisi de l'Ebola, un brot que al gener quedarà eradicat / SAMUEL ARANDA

William Tokpah i Sherdrick Koffa són dos dels 30 joves que en els últims 4 mesos ha treballat al crematori de Libèria fent una feina que ningú més volia fer: cremar els cossos de fins a 2.000 persones mortes per la malaltia. Al mes d’agost, durant el pic de la crisi, els cossos s’amuntegaven als carrers i els oficials de salut demanaven a la població que renunciés a una de les seves tradicions ancestrals: els funerals i enterraments contribuïen a estendre la malaltia. La principal font de contagi eren els cadàvers. Va ser llavors quan un grup d’herois, com Tokpah i Koffa, van accedir a posar en risc la seva vida per intentar eradicar l’epidèmia. 

Sherdrick Koffa, un altre dels 30 treballadors del crematori de Libèria / SAMUEL ARANDA

Guinea està lliure de l’Ebola

Només queda Libèria, que s'espera que declari que ha superat el virus el 14 de gener

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar ahir que Guinea Conakry per fi està lliure del virus de l’Ebola, que es va declarar epidèmia en aquest país el març del 2014. Els tres països de l’Àfrica més afectats per l’epidèmia -Guinea, Libèria i Sierra Leone- ja han aportat proves d’haver aturat la cadena original d’infeccions, que els experts fixen que es va iniciar el mes de desembre del 2013 amb la malaltia (no diagnosticada) d’un noi, l’Émile, al poble de Meliandou, a la regió forestal de Guinea Conakry. “És una gran victòria per a la nació i per al poble de Guinea”, va dir ahir Fode Sylla Tass, portaveu del grup de treball de l’Ebola al país.

Ja han passat dos cicles de 21 dies d’incubació des que l’última persona a Guinea Conakry amb la malaltia, una nena de 3 setmanes de vida, va donar negatiu dos cops en el test del virus. El país entra ara en un període d’extrema vigilància de tres mesos, durant el qual el virus podria rebrotar, com ja ha passat dues vegades a la veïna Libèria. El 14 de gener, si no hi ha sorgit cap nou cas, aquest segon país serà declarat també lliure de l’Ebola, i s’eradicarà del tot el brot.

En dos anys, l’epidèmia ha matat més d’11.000 persones i n’ha infectat més de 28.000 en 10 països, segons l’OMS. Els mecanismes de resposta van fracassar a l’hora de reconèixer l’abast i el perill de l’epidèmia, que va travessar ràpidament les fronteres i va aterrir el món sencer.

Des de llavors, es van abocar esforços locals, regionals i internacionals per posar fi a l’epidèmia. “Ara és important fer una pausa, estar agraïts i posar-nos a treballar per reconstruir el sistema de salut perquè sigui més resistent de cara al futur”, va dir el doctor Rick Brennan, director de la resposta a l’Ebola de l’OMS.

Entre la celebració i el dol

El govern de Guinea va anunciar una gran celebració oficial per avui a Conakry, la capital guineana, tot i que alguns residents opinaven que el país més aviat hauria de centrar-se en el dol pels morts. Alguns guineans expressaven també la seva esperança que la declaració de l’OMS permeti reprendre el comerç i els viatges internacionals. “Crec que ara podré obtenir el visat per anar a la Xina a comprar els meus productes”, deia Dian Diallo, un importador d’aliments que treballa al mercat de Madina, a Conakry. “Aquest any no he pogut fer el pelegrinatge a la Meca, però espero fer-ho el 2016 si ja no hi ha Ebola”, afegeix.

Altres guineans, però, tenien el pensament més centrat en tot el que s’ha perdut. Camara Fode Abdulai, un venedor de fruites que va sobreviure a l’Ebola, relatava entre llàgrimes la mort de 13 membres de la seva família per culpa de la terrible malaltia. El preocupa que altres països no actuïn amb prou rapidesa si esclata un nou brot, i diu que els clients, i fins i tot els amics, encara tenen por d’acostar-se-li. “Ara mateix no venc res”, assegura.

L’OMS ha documentat 10 episodis de la malaltia des del març, en què el rebrot de l’Ebola s’ha atribuït a la persistència del virus en certes parts del cos dels supervivents, incloent-hi els testicles. Investigacions científiques apunten a la transmissió sexual en diversos casos. Es creu que un nadó va contreure l’Ebola de la llet materna d’una supervivent. Tot i així, en altres casos segueix sent un misteri com va reemergir el virus.

Brennan diu que l’OMS està provant medicaments experimentals que poden ajudar a eradicar els últims vestigis de l’Ebola a les persones amb el virus persistent, així com vacunes experimentals que els podrien protegir en les relacions sexuals.

Sheri Fink

30/12/2015

Ara.cat

L'obesitat és la pandèmia del segle XXI

Així l'ha classificat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), després d'analitzar xifres tant preocupants i alarmants com aquestes: a l'any 2014, 600 milions de persones adultes d'arreu del món (el 13%) eren obeses, i 1.900 milions d'adults (corresponent al 39%) patien sobrepès. Observant dades de l'any 1980, la prevalença de l'obesitat s'ha multiplicat per més de dos en poc més de tres dècades. Gens d'estranyar que l'enorme preocupació epidemiològica hagi fet proliferar al calendari dates que ajudin a conscienciar a la població de la importància de lluitar contra l'obesitat: el Dia Europeu de l'Obesitat (que es correspon amb el tercer dissabte de maig), el Dia Mundial contra l'Obesitat (12 de novembre) i el Dia Nacional de la Persona Obesa (14 de desembre).

Segons aquesta mateixa organització internacional, les quatre malalties no transmissibles causants de les majors morbilitat i mortalitat mundials són les malalties cardiovasculars, les respiratòries cròniques, el càncer i la diabetis mellitus. En relació, s'ha observat que el 23% dels casos de cardiopatia isquèmica, entre el 7 i el 41% de determinats càncers (principalment d'endometri, mama i colon), i el 44% dels casos de diabetis mellitus tipus 2 són atribuïbles al sobrepès i l'obesitat. I que el risc de contraure aquestes malalties creix amb l'augment de l'IMC (Índex de Massa Corporal). A nivell de la població infantil, l'obesitat s'associa a una major probabilitat de patir-ne a l'etapa adulta, a una futura discapacitat i a una mort prematura (abans dels 70 anys d'edat); i a sumar conseqüències a curt i mig termini, com dificultat respiratòria, risc primerenc de resistència a la insulina, de malaltia cardiovascular, major risc de fractures òssies i hipertensió arterial, a més d'efectes psicològics.

Dins els determinants socials propiciadors de l'excés de pes s'hi solen incloure el nivell d'estudis (a menor nivell acadèmic més prevalença), l'estat civil (la convivència en parella i la viduïtat l'incrementen), la classe social (individus amb ocupació laboral manual en tenen major risc), el nivell de renda (un menor nivell d'ingressos ho pot propiciar) i el gènere (les dones treballadores manuals presenten un major risc de sobrepès i obesitat). Aquests condicionants podrien estar al darrera del fet que el 35,74% de la població espanyola té sobrepès, i el 16,91%, algun grau d'obesitat, segons s'ha estimat a la Encuesta Europea de Salud en España 2014.

Anant a xifres més properes, l'Enquesta de Salut de Catalunya 2014, segons l'IMC calculat en base als pesos i talles declarats, el 48,1% de la població catalana entre 18 i 74 anys té excés de pes; considerant que el 33,1% té sobrepès (és a dir, una tercera part de la població) i el 15,0% pateix obesitat. Posant el punt de mira a la població infantil d'edats compreses entre 6 i 12 anys, el sobrepès afecta al 18,7% d'aquest col·lectiu poblacional, i l'obesitat a l'11,7%; sent l'excés de pes més prevalent als nens (32,2%) que a les nenes (28,6%).

Els percentatges poblacionals citats fins al moment s'han determinat en base al càlcul d'un indicador de l'estat nutricional, l'IMC (?25 kg/m2 sobrepès i ?30 kg/m2 obesitat, segons l'OMS), i que indirectament podria estar relacionat amb un excés de massa grassa corporal, en més o menys grau. Però destacar que l'estat de salut individual i el risc de patir certes patologies lligades a un excés de pes s'ha de determinar específicament amb la mesura de la massa grassa corporal com a compartiment.

Les previsions futures no són gens encoratjadores. I amb la intenció de poder frenar aquesta prevalença creixent, l'OMS dóna tres recomanacions genèriques per a intentar-les complir de forma individual: 1) limitar la ingesta calòrica provinent de sucres i greixos totals; 2) incrementar el consum d'aliments d'origen vegetal, com les fruites, verdures i hortalisses, llegums, cereals en format integral i fruits de closca; i 3) realitzar activitat física de forma regular, entenent-ho com 60 minuts diaris per a la població infanto-juvenil, i 150 minuts setmanals per l'adulta.

S'ha d'entendre que un excés de massa grassa no només és una qüestió estètica; principalment afecta a la salut.

Dra. Anna Costa Corredor

Dietista-Nutricionista, biòloga, llicenciada i doctora en Ciència i Tecnologia dels Aliments

11/11/2015

Diari de Girona

Deu preguntes i respostes sobre el consum de carn i el risc de càncer

Quin és el límit de carn que podem consumir? Quina relació té amb el càncer? Hem de deixar de menjar carn? 

L'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ( IARC, per les sigles en anglès), dependent de l' OMS, ha confirmat que l' elevat consum de carn vermella o de carn processada pot estar darrere dels augments en el risc de desenvolupar diversos tipus de càncer, especialment el càncer colorectal. El grup de treball de la IARC ha avaluat més de 800 estudis que investiguen la relació entre la carn i una dotzena de tipus de càncer abans d'emetre el seu informe, que també ha estat publicat a la revista 'The Lancet Oncology'.

En aquesta guia hi trobaràs totes les respostes:

1. Què es considera carn vermella?

Carn vermella és tota la carn muscular dels mamífers i inclou carn de vedella, de porc, de xai, de cavall, de cabra i de vaca.

2. Què es considera carn processada?

Es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la curació, la fermentació, la sal el fumatge o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació. La majoria de carns processades contenen carn de porc o carn de vaca però també poden contenir altres carns vermelles, aus, menuts o subproductes carnis com la sang. En són un exemple els Frankfurts i salsitxes, el pernil, la carn en conserva, la carn en llauna, les salses a base de carn o la cecina. Però també afecta els embotits, que és carn transformada. És el cas del fuet, el bull o el pernil.

3. Què vol dir que la carn processada s'ha classificat dins del grup 1 de substàncies cancerígenes per als éssers humans?

Aquesta categoria s'utilitza quan hi ha "suficient" evidència, és a dir proves convincents, que l'agent estudiat causi càncer. En el cas de la carn processada, els estudis epidemiològics mostren que el consum d'aquesta carn provoca càncer colorectal. Tot i que s'ha classificat en el mateix grup en què hi ha el tabac i l'amiant, això no vol dir que siguin igual de perillosos. "La probabilitat de desenvolupar un càncer de pulmó associat al tabac és 20 o 30 cops superior", explica Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de la Generalitat.

4. La carn vermella ha estat classificada dins del grup 2A de substàncies probablement cancerígenes per als humans. Què significa això?

La classificació es basa en "evidències limitades" procedents d'estudis epidemiològics que mostren una "associació positiva", segons l'OMS, entre el consum de carn vermella i el desenvolupament de càncer colorectal. Però es diu que les evidències són limitades perquè no es poden descartar altres explicacions.

5. Es pot quantificar el risc de menjar carn vermella i carn processada?

En els estudis avaluats, el consum de carn processada s'ha associat amb petits augments en el risc de càncer. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. S'estima que per cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta un 18% el risc de càncer colorectal. Pel que fa a la carn vermella, és més difícil d'estimar perquè l'evidència no és tan forta. Les dades dels mateixos estudis, però, suggereixen que el risc de càncer colorectal podria augmentar en un 17% per cada porció de 100 grams de carn vermella consumida diàriament.

Els nutricionistes consultats per l'ARA posen l'accent en la freqüència i la quantitat que es consumeix. "No és nou. La nostra piràmide d'alimentació ja diu que el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional", afegeix Cabezas, que puntualitza que l'OMS ha comparat el risc de persones que consumien molta carn amb les que en consumeixen poc "però no que no en consumeixin".

"La carn en si no és dolenta, té propietats bones per a la salut, és una font de ferro extraordinària però s'ha de saber la quantitat que es recomana. El que importa és la quantitat perquè hi ha carn de molta qualitat", explica la nutricionista Pilar Senpau. En el mateix sentit s'expressa el professor emèrit de nutrició de la UB, Abel Mariné: "La clau és la quantitat i la freqüència. El consum moderat no comporta perill".

6. Què fa que la carn vermella i processada faci augmentar el risc de càncer?

La carn pot contenir substàncies químiques que es formen durant el seu processament –com els compostos 'N'-nitroso o hidrocarburs aromàtics policíclics– o la seva cocció –com ara amines aromàtiques i altres productes químics–. Alguns d'aquests productes químics són carcinògens coneguts o sospitosos.

7. Quins són els mètodes més segurs per cuinar la carn?

La cocció a alta temperatura genera compostos que poden contribuir al risc de càncer. Els aliments en contacte directe amb la flama o una superfície calenta, com la barbacoa o la paella, produeixen certs tipus de químics cancerígens. No obstant això, no hi ha prou evidències per emetre conclusions sobre el risc de càncer i la forma de cocció. Tampoc hi ha dades concloents sobre el consum de carn crua.

8. Amb quin tipus de càncer està associat el consum de carn?

S'han trobat evidències "més fortes" en la seva relació amb el càncer colorectal però també hi ha evidències que el relacionen amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata. L'evidència amb el càncer d'estómac "no és concloent".

9. Quants casos de càncer anuals estan relacionats o associats amb el consum de carn processada?

Prop de 34.000 morts per càncer a l'any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada. Tot i que la carn vermella encara no s'ha establert com una causa directa de càncer, s'estima que les dietes riques en carns vermelles podrien ser responsables de 50.000 morts anuals a tot el món. Aquestes xifres contrasten amb prop d'un milió de morts per càncer a l'any a tot el món atribuïbles al tabac, 600.000 degudes al consum d'alcohol i més de 200.000 de vinculades a la contaminació de l'aire.

10. Hem de deixar de menjar carn?

Ho diu l'OMS: Menjar carn també té beneficis per a la salut ja que aporta nutrients com ara el ferro i vitamines del grup B però són molts els organismes de salut que recomanen limitar el consum de carn processada i carn vermella perquè estan vinculades a un risc més alt de malalties del cor, diabetis i altres malalties. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. 

"No diu que no en mengis, si no que el consum ha de ser ocasional", conclou Cabezas.

Lara Bonilla

26/10/2015

Ara.cat

“700 nous infectats a l'any és una xifra inacceptable”

• “La incidència de la malaltia a Catalunya és similar a la dels països de l'entorn, però això no vol dir que ens puguem relaxar”
• “De seguida que es detecta un nou cas s'ha de començar a tractar sense tenir en compte el grau d'evolució que tingui”
• “Som ja a prop de controlar l'epidèmia, però no d'eradicar el virus”

Josep Maria Gatell, copresident de la Conferència Europea de la sida. Tot un referent.

Amb més de 700 articles publicats, la majoria sobre Sida, que han estat citats més de 20.000 vegades, Josep Maria Gatell (Bràfim, 1951) és un dels referents en la lluita contra el VIH. El cap del servei de malalties infeccioses i SIDA de l'Hospital Clínic s'ha centrat a estudiar l'eficàcia i tolerància dels nous fàrmacs i ja havia presidit algunes edicions de les conferències europees i mundials contra la malaltia.

El cap del departament de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Josep Maria Gatell, copresideix la 15a edició de la Conferència Europea de la Sida, que va arrencar ahir a Barcelona amb presència de 4.000 investigadors de tot el món.

Ja fa dos anys de la darrera cita. Quines són les novetats que s'hi presenten enguany?

Segurament la més important és la presentació de les noves guies terapèutiques d'Europa tant per a malalts amb VIH com per als infectats amb Hepatitis C, que incorporen novetats interessants. A banda, s'hi mostren estudis on es presenten els nous antiretrovirals i noves maneres d'usar els que ja tenim. També s'ofereixen dades sobre l'evolució de l'epidèmia tant a l'Europa de l'Est com de l'Oest, un tema interessant perquè a l'Est l'epidèmia creix amb unes taxes molt alarmants i la situació sanitària s'assembla a la de molts llocs de l'Àfrica. També hi ha una taula rodona sobre els avenços que s'han produït en la possible curació de la malaltia i els avenços en vacunes terapèutiques, on hi ha certes novetats. No és que tinguem ja una vacuna terapèutica disponible, però moltes d'aquestes novetats s'han generat a Barcelona, a l'Hivacat, i les mostrarem durant el congrés.

Aprofundint en la renovació de les guies clíniques, quines són les noves recomanacions?

Per primera vegada s'ha inclòs que tots els afectats per VIH s'han de començar a tractar independentment de si es troben en una etapa inicial o avançada, sense tenir en compte la seva situació immunològica. Això és perquè enguany s'han publicat una sèrie d'evidències científiques que demostren que com més aviat comencis el tractament, millor. Abans, a qui tenia les defenses molt altes se'l feia esperar una mica per estalviar un o dos anys de tractament, però ara ja es toleren molt bé. Amb aquesta mesura es produeix un benefici per a l'individu afectat i per al sistema de sanitat pública, perquè les persones que fan tractament antiretroviral i responen no poden transmetre el virus. Reconèixer això, posar-ho damunt la taula i plasmar-ho en unes guies terapèutiques està molt bé, sobretot perquè ho fem gairebé simultàniament amb l'Organització Mundial de la Salut. Estem remant tots en la mateixa direcció.

També hi ha novetats respecte a les recomanacions de profilaxis preexposició, que als Estats Units estan aprovades i a Europa encara no....

Exacte. Consisteix a donar tractament a persones sanes amb un alt risc d'infectar-se, per les seves activitats de risc. S'ha demostrat que si reben diàriament una combinació de dos antiretrovirals poden evitar la infecció, encara que mantinguin l'activitat de risc. Això, però, va únicament dirigit a grups molt concrets de població, no és una recomanació massiva. Enguany hi ha hagut dos grans estudis a Anglaterra i a França on se n'ha demostrat l'eficàcia. Les autoritats reguladores europees hauran de plantejar-s'ho i dir alguna cosa al respecte, sobretot després d'aquesta presa de posició de la Societat Europea de Sida.

Quin és l'estat de la investigació pel que fa a les vacunes terapèutiques?

En vacunes terapèutiques a l'Hivacat, un programa conjunt del Clínic i el Germans Trias, estem desenvolupant diversos candidats i alguns ja han arribat a humans. Dos dels nous que estem desenvolupant, concretament un al Clínic i un a Can Ruti, arribaran a estudis preliminars amb humans el 2016. Aquests primers estudis busquen mirar la tolerància, que les substàncies es tolerin bé i no tinguin efectes secundaris. Després s'ha de mirar l'efectivitat i, en una tercera fase, es prova amb grups més nombrosos de població. Això suposa un temps, però com més aviat es comenci i més recursos tinguem, més ràpid podrem anar.

La batalla contra la malaltia, quan creu que es guanyarà?

Depèn del que entenguem per això. Si parlem de reduir les proporcions de l'epidèmia, l'OMS s'ha fixat l'objectiu 90-90-90 per al 2020. Això vol dir que d'aquí a cinc anys s'haurien de diagnosticar el 90% dels casos; d'aquests, el 90% s'haurien de derivar als hospitals per rebre tractament i d'aquests, el 90% haurien de tenir una evolució positiva. Es creu que això tindria una incidència molt important per reduir l'epidèmia.

És viable?

L'any 2002, quan vam fer la conferència mundial de Sida a Barcelona, als països en vies de desenvolupament hi havia un 0% de tractaments. Ara és entre el 30 i el 50%. Si s'ha crescut així, també ho podem fer ara, però està clar que és un objectiu força ambiciós en relació amb el que probablement s'aconseguirà. Però per créixer cal fixar-se metes ambicioses. Només que sigui un 70-70-70 ja tindrà un impacte molt important.

Això a nivell de salut pública, però a nivell individual quan eradicarem el virus d'una persona?

Això encara és lluny. És un virus fàcil de controlar amb tractament o potser amb vacuna, però curar totalment una persona infectada és molt difícil i costa posar-hi terminis.

La Sida va aparèixer com una malaltia desconeguda i mortal, per alguns un fantasma que generava molta por. Ara, com l'hem de considerar?

És una malaltia crònica ben tolerada. Si fas bé el diagnòstic i el tractament, la gent té una esperança i qualitat de vida similar a la de la població en general, sobretot al món occidental. Això sí, com a preu es paga l'haver de fer un tractament diari i diferents controls durant l'any, que generen molèsties i costen diners a l'erari públic.

Som lluny del 90-90-90? Quants nous casos es produeixen anualment?

A Catalunya detectem entre 600 i 700 noves infeccions per VIH a l'any. És una xifra inacceptablement alta, però va d'acord amb el que passa als països de l'entorn com França, Alemanya o Suïssa. Tirant molt lluny, estarem al 70-70-70, que és el mateix que als estats veïns. Lluitar contra la sida no és gens fàcil, però no hem de llançar la tovallola, sinó fer coses. I una de les coses bàsiques és la identificació dels malalts. Els anys vinents aquesta serà una de les eines més importants per a la prevenció del VIH.

Xavi Aguilar

22/10/2015

El Punt Avui

Salut repartirà 100.000 dosis de vacunes de la grip a Girona

Els experts confien que serà una temporada «normal» i recomanen vacunar la gent gran, malalts crònics, embarassades i sanitaris

El Departament de Salut ha encarregat 1.200.000 dosis de vacunes de la grip per aquesta campanya, que va començar ahir per intentar que l'epidèmia, que normalment es dóna al mes de gener, sigui menys agressiva. D'aquestes dosis, unes 100.000 es repartiran a les comarques gironines -un 8% del total-. Des del Departament de Salut informen que unes 47.700 dosis ja han arribat als centres i que unes 36.500 es distribuiran la setmana que ve. A més, els centres més grans rebran una tercera entrega amb la resta de vacunes, a mitjans de novembre.

Segons va indicar ahir la sotsdirectora general de Promoció de Salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, la campanya, que s'allargarà fins a finals del mes de març, «està centrada en les persones que puguin tenir més complicacions a causa de la grip», és a dir, malalts crònics, persones de més de 64 anys, dones embarassades i persones amb obesitat mòrbida.

Cabezas va ressaltar que Espanya té una de les cobertures de vacunació antigripal en persones grans més altes a nivell internacional, «encara que no arriba al 75% que demana l'OMS». Respecte a les persones amb problemes de salut crònics, va reconèixer que «la cobertura de vacunació antigripal en aquest sector és massa baixa», d'un 21%.

Per la seva banda, el director de Qualitat i Seguretat Assistencial de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, va afirmar que l'objectiu a llarg termini de la vacunació antigripal és «mantenir la cobertura en persones grans i augmentar-la en persones amb malalties cròniques». Trilla va indicar que la vacuna «val la pena i compleix amb el balanç entre riscos i beneficis», ja que té un risc mínim i protegeix set de cada deu persones vacunades.

A més, Trilla va destacar que «les persones que estan en contacte amb les d'alt risc», és a dir, personal sanitari, cuidadors familiars i persones que realitzin serveis comunitaris, com bombers o policies, també haurien de vacunar-se.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va esmentar que aquest sector hauria de posar-se la vacuna contra la grip més aviat per «un tema d'ètica professional o personal», ja que, «encara que no tinguin riscos, haurien de protegir terceres persones que sí que en tenen».

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC), Alba Brugués, va subratllar el paper de les infermeres en l'atenció primària. «Si qualsevol ciutadà necessita informació perquè no sap si està en situació de risc, si s'ha de posar la vacuna o quina vacuna ha de posar-se, el personal més indicat en aquest cas són la infermeres d'atenció primària», va assegurar Brugués.

Una temporada «normal»

Carmen Cabezas va explicar que «el virus de la grip canvia cada any» i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es reuneix per fer una previsió dels virus més probables en la temporada que ve, a partir de la qual «es comença a fabricar la vacuna». L'OMS ha acordat que la vacuna trivalent per a la temporada gripal 2015-2016 recomanada està formada per un cep ja existent (H1N1) i dos de nous (H3N2 i llinatge Yamagata), segons va informar el Departament de Salut.

Antoni Trilla va indicar que preveu que la temporada pot ser «normal» i que espera que hi hagi una «bona correlació» entre les soques i els virus que s'han utilitzat per fer la vacuna i les que es donaran aquest hivern.

A més, va indicar que confia en que serà més efectiva que la de la temporada passada en què l'epidèmia va donar 484 casos greus, la majoria en persones no vacunades.

A.C. Agències

21/10/2015

Diari de Girona

Una vacuna contra l'Ebola aconsegueix immunitzar micos a llarg termini

Científics de l'Institut Nacional de Salut nord-americana (NIH) van publicar ahir a la revista 'Nature Medicine' els resultats d'un nou assaig d'una vacuna experimental contra l'Ebola amb què han aconseguit immunitzar primats durant 10 mesos, el període més llarg aconseguit fins ara. En assajos anteriors s'havia immunitzat un nombre reduït de macacos durant un termini d'entre quatre i cinc setmanes, uns resultats engrescadors que van conduir a l'autorització dels primers tests d'aquesta vacuna en humans, previstos per a aquest mes.

El grup liderat per la investigadora Nancy Sullivan ha aconseguit protegir els primats contra la soca del virus coneguda com a Zaire, la mateixa que afecta l'Àfrica Occidental i que podria infectar més de 20.000 persones entre els pròxims sis i nou mesos, segons les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), abans que s'aconsegueixi eradicar-la.

En una primera fase de l'assaig que ara s'ha fet públic, els primats van rebre una dosi de la vacuna basada en el vector adenoviral ChAd3, mentre que vuit setmanes després se'ls va administrar una segona dosi de reforç amb un vector diferent, basat en el virus modificat Ankara (MVA).

Una sola dosi

Aquesta combinació ha resultat ser la més efectiva fins ara en primats, si bé els científics subratllen que una única dosi de la vacuna ChAd3 és suficient per atorgar protecció completa a curt termini i una defensa parcial durant diversos mesos.

Els científics del NIH treballen amb un adenovirus procedent de ximpanzés donat que moltes persones han estat ja exposades a adenovirus humans, de manera que el seu sistema immune tendeix a neutralitzar-los i no funciona.

20 voluntaris sans

Els autors de l'estudi subratllen en les seves conclusions que una ràpida posada a punt de la versió final de la vacuna podria ajudar potencialment a contenir el brot d'Ebola que s'estén per l'Àfrica Occidental.

La primera fase dels assajos clínics en humans, sobre 20 voluntaris sans, començarà amb el suport del NIH i la farmacèutica GlaxoSmithKline a Maryland (EUA), mentre que està previst que es portin a terme proves paral·leles al Regne Unit.

Al mateix temps que s'investiga una vacuna contra l'Ebola, especialistes de l'Agència de Salut Pública del Canadà ultimen els tests en primats del fàrmac experimental ZMapp, que ha demostrat la seva eficàcia per contrarestar el virus fins a cinc dies després de la infecció.

Confinament a Sierra Leone

Mentre això succeeix, les autoritats de Sierra Leone han decidit prendre mesures dràstiques per tractar de frenar l'epidèmia. Han decidit confinar els seus 5,7 milions d'habitants als seus domicilis durant tres dies (el 19, 20 i 21 d'aquest mes) amb l'objectiu de frenar el contagi, que en aquest país ja ha costat 447 vides.

La decisió implica que cap persona que no formi part de les forces de seguretat o sanitàries podrà sortir de casa seva, perquè els possibles malalts puguin ser detectats pels seus familiars i ser tractats per impedir la propagació de l'Ebola. De moment a l'Àfrica s'han sobrepassat els 2.000 morts d'un total de 3.944 infectats.

El Periódico

07/09/14

Cara a cara amb l'ebola

Els testimonis de metges i infermeres revelen la precarietat de la lluita contra el virus a l'Àfrica Occidental

Foto per: Zoom Dosso / AFP

La Jenneh es va fer infermera a Sierra Leone fa 15 anys amb l'esperança de salvar vides en un dels països més pobres del món. Ara té por per la seva pròpia vida, arran que tres companys seus han mort d'ebola.

Els membres del personal sanitari com la Jenneh son a primera línia de la lluita contra el pitjor episodi d'ebola de la història, que ja ha matat 729 persones a l'Àfrica Occidental. En una zona on als hospitals els manca personal ben format, i on l'ajuda internacional ha estat insuficient fins ara per tallar l'epidèmia, el creixent nombre de morts entre metges i infermeres està minant la moral dels professionals i perjudicant els esforços per controlar l'ebola.

Més de cent membres del personal sanitari han resultat infectats en les últimes setmanes. La majoria han mort, entre ells, el metge que dirigia la lluita contra l'Ebola a Sierra Leone, Sheik Umar Khan, considerat un heroi nacional. "Estem molt preocupats, ja que el nostre líder ha mort a causa de la mateixa malaltia contra la qual estem lluitant", declara Jenneh. "Dos molt bones amigues meves de la infermeria també han mort ... Deixaria la professió ara mateix".

La Jenneh treballa en un centre d'urgències de 64 llits creat per l'oenagé Metges Sense Fronteres a la ciutat de Kailahun, a l'est de Sierra Leone. No sap per què tants metges estan morint. Igual que altres cuidadors, el preocupa que els vestits grocs que s'utilitzen per protegir els treballadors siguin massa prims per bloquejar el virus. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) nega que hi hagi cap problema amb l'equip de protecció.

"Aquesta és sens dubte la pitjor situació que he vist en la meva vida", declara Daniel Bausch, especialista en medicina tropical de la Universitat Tulane de Nova Orleans (EUA), que ha treballat en brots de febre hemorràgica des de 1996. Quan les infermeres van fer vaga en Kenema després que algunes de les seves col·legues emmalaltissin, Bausch i un altre especialista es van quedar per atendre una sala amb 55 pacients de l'ebola.

El virus només es transmet a través del contacte amb fluids corporals dels malalts. En les etapes finals de la malaltia, els pacients poden estar sagnant, vomitant i patint diarrees. Per als metges i infermeres que tracten de netejar o administrar cures pal·liatives, mentre van protegits amb guants gruixuts, un vestit impermeable que els cobreix tot el cos i ulleres entelades per la calor tropical, el treball resulta física i mentalment esgotador.

Posar-se i llevar-se els vestits en condicions controlades pot requerir fins a 45 minuts i requereix l'ajuda d'una altra persona. En general, el personal no pot portar els vestits més de quatre hores. Un cop es treuen la màscara, el vestit, les ulleres i els guants, s'han de destruir. "El risc d'infectar a llevar-se el vestit si no es fa de manera adequada és alt", informa Ken Kauffeldt, director de l'oenagé nord-americana Samaritan's Purse a Libèria.

"Cap de nosaltres no esperava que tants treballadors sanitaris emmalaltissin al nostre centre", declara Bausch, que afegeix que en tres setmanes van contraure l'ebola deu metges i infermeres. L'esgotament en uns treballadors sobrecarregats i mal preparats ha portat a cometre errors, admet l'especialista. Però fins i tot professionals experimentats han sucumbit a l'ebola.

"Por no és la paraula -afegeix Bausch-. Però quan no has dormit molt, estàs en un ambient estressant en un país tropical, potser et sents amb febre ... tothom passa per un moment en què comença a preguntar-se "si ha contret el virus. 

U. Fofana // D. Flynn

02/08/14

La Vanguardia

L'OMS demana una "acció ferma" per frenar el brot d'ebola

L'organisme qualifica l'epidèmia actual com "la pitjor" i convoca una cimera d'11 països per prendre "mesures dràstiques" 

400 MORTS A GUINEA, SIERRA LEONE I LIBÈRIA

El brot d'ebola que va començar a Guinea s'ha convertit en una crisi transfronterera que es pot estendre a més països, ha advertit aquest dijous l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha reclamat una acció dràstica per aturar l'epidèmia mortal.

Tot i els esforços de les autoritats sanitàries nacionals i de les organitzacions d'ajuda internacionals per parar la seva expansió, l'OMS ha registrat 635 infeccions, entre elles 399 morts, a Guinea, Sierra Leone i Libèria des que el brot es va detectar al febrer.

El brot ja és el més mortífer des que l'ebola va aparèixer per primera vegada a l'Àfrica central el 1976, i el nombre d'infeccions segueix augmentant.

Transmissió entre fronteres

"Ja no és un brot específic d'un país, sinó una crisi subregional que requereix una acció ferma dels governs i socis", ha subratllat el director regional de l'OMS per a l'Àfrica, Luis Sambo, en un comunicat. "L'OMS està molt preocupada per l'actual transmissió entre fronteres a països veïns i per la possible expansió internacional", ha afegit.

En resposta al deteriorament de la crisi, l'OMS ha precisat que convocarà una reunió especial dels ministres de Salut d'11 països a Accra, Ghana, el 2 i el 3 de juliol, per desenvolupar un pla de resposta exhaustiu entre diversos països.

Taxa de mortalitat del 90%

L'ebola --amb una taxa de mortalitat de més del 90%, sense vacuna ni cura coneguda-- no havia aparegut abans a la regió occidental de l'Àfrica. La gent ha començat a estar aterrida de les instal·lacions sanitàries, a qui acusa d'importar i estendre el virus.

El virus de l'ebola provoca inicialment febre, mal de cap, dolor muscular, conjuntivitis i debilitat, abans de passar a fases més greus amb vòmits, diarrea i hemorràgies internes i externes.

"Hi ha una urgent necessitat d'intensificar els esforços de resposta; per promocionar la col·laboració transfronterera i compartir informació de casos sospitosos i contactes i mobilitzar tots els sectors de la comunitat", ha incidit Sambo, que ha advertit que "és l'única manera que el brot sigui tractat adequadament".

Reuters/Abidjan

27/06/14

El Periódico