El Papa Francesc defensa la sobirania i el dret a la independència dels pobles

Els mitjans informatius espanyolistes o sobiranistes espanyols no en diuen res d’algunes de les grans qüestions propiciades pel Papa Francesc en el seu viatge a Equador, Bolívia i Uruguai. Fe cristiana, llibertat i justícia social, independència dels pobles. 

Les paraules del Papa són aplicables arreu del món. També a Catalunya perquè és una nació amb identitat pròpia, un poble d’arrels cristianes, una societat amb un fort impuls a favor de la justícia, la solidaritat, la llibertat i la sobirania de manera pacífica i democràtica. Segueix un mostrari de les afirmacions de Francesc a Llatinoamèrica en sintonia amb la Doctrina Social de ‘Església catòlica i els textos pontificis.

1. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa vers la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectats”.
2. “Cap poder fàctic o constituït té dret a privar als països del ple exercici de la seva sobirania”
3. “El futur de la humanitat no està solament en mans dels grans dirigents, les grans potències i les elits. Està fonamentalment en mans dels pobles”.
4. “La pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home sinó també en els drets dels pobles, particularment del dret a la independència”.
5. “Diguem no a les velles i noves formes de colonialisme. Diguem sí a la trobada entre pobles i cultures. Feliços els qui treballen per la pau”.
6. “Un poble que oblida el seu passat, la seva història, les seves arrels, no té futur. És un poble sec”.
7. “És un exercici interessant que tota perspectiva que neix de les conviccions d’una opció partidària o ideològica es decanti per l’amor a la pàtria, per l’amor al poble”.
8. “El diàleg és un mitjà per forjar un projecte de nació que inclogui a tothom (...) Perquè hi hagi diàleg és necessària una base fonamental, una identitat (...) Cadascú parla des de la seva identitat (...) No es negocia la pròpia identitat. Perquè hi hagi diàleg és necessària aquesta base fonamental. ¿Quina és la identitat en un país? L’amor a la pàtria. La pàtria primer, després el meu negoci. Llavors, jo, des d’aquesta identitat, vaig a dialogar. Si vaig a dialogar sense aquesta identitat, el diàleg no serveix (...) La uniformitat ens anul·la, ens fa autòmats. La riquesa de la vida està en la diversitat”
9. “En el diàleg es dona el conflicte. Es lògic i esperable. No hem de tenir-li por. No hem d’ignorar el conflicte. Al contrari, estem convidats a assumir el conflicte. Si no assumim el conflicte, no podem dialogar mai”.
10. “Tots som germans, fills d’un mateix Pare, d’un Pare celestial, i cadascú amb la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions te molt que aportar a la comunitat. Els convido a pregar al nostre Pare comú, tots junts, cadascú en la seva llengua. Pare nostre...”.

Recull del comentaris i informacions 

d'Oriol Domingo, Montserrat Morera i Leire Sales

El Pregó

Sobirania

(...) Les meves paraules tradueixen una experiència particular, un testimoniatge particular en el seu gènere. Sóc fill d'una nació que ha viscut les experiències més grans de la història, que els veïns han condemnat a mort diverses vegades, però que ha sobreviscut i ha restat ella mateixa. Ha conservat la seva identitat i ha conservat, malgrat les particions i les ocupacions estrangeres, la sobirania nacional, no pas recolzant-se en els recursos de la força física, sinó únicament recolzant-se en la seva cultura. Aquesta cultura s'ha revelat, en aquest cas, d'una potència més gran que totes les altres forces (...). Hi ha una sobirancia fonamental de la societat que es manifesta en la cultura s'ha revelat, en aquest cas, d'una potència més gran que totes les altres forces (...) Hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirancia per la qual l'home és, al mateix temps, sobirà suprem. I en parlar així penso també amb una intensa emoció en les cultures de tants pobles antics que no han capitulat quan s'han trobat confrontats amb les civilitzacions dels invasors i en la veritat interios de la seva humanitat. Penso també amb admiració en les cultures de les societats noves, d'aquelles que es desvetllen a la vida en la comunitat de la pròpia nació -tal com la meva nació es despertà a la vida fa deu segles- i que lluiten per mantenir llur pròpia identitat i llurs propis valors contra les influències i les pressions de models vinguts de fora.

M'adreço a vosaltres, senyores i senyors, que, des de fa més de trenta anys, us reuniu aquí en nom de la primacia de les realitat culturals de l'home, de les comunitats humanes, dels pobles i de les nacions. Us dic: amb tots els mitjans a disposició vostra, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. Protegiu-la com la nineta dels ulls per a l'esdevenidor de la gran família humana. Protegiu-la! No permeteu que arribi a ser víctima dels totalitarismes, dels imperialismes o de les hegemonies per als quals l’home no compta sinó com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana. Per a aquests també la nació -llur pròpia nació o la dels altres- només compta com a objecte de dominació i d'atracció d'interessos diversos, i no com a subjecte: el subjecte de la sobirania nascuda de la cultura autèntica que li pertany en sentit propi.

No hi ha, al mapa d’Europa i del món, nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica nascuda de la seva cultura i, amb tot, al mateix temps, estan privades de la seva total sobirania?

No és un punt important per a l'esdevenidor de la cultura humana, important especialment a la nostra època, quan és tan urgent d'eliminar les restes del colonialisme?

Joan Pau II discurs a la UNESCO.

París, 2 de juny de 1980