"Llet d'euga per tractar malalties digestives" El Trueta, és l'únic centre espanyol on s'està investigant.

L'Hospital Dr Trueta de Girona, està estudiant si aquest producte pot ajudar a guarir patologies com la de Crohn, o la de còlon irritable.

Justi Gusi amb les eugues a la granja
d'EquiLlet de la Vall d'en Bas.
Foto: Xavier Valeri

Els legionaris romans prenien llet d´euga per mantenir-se en forma. Els pobles nòmades d'arreu d'Europa també han fet ús continuat d´aquesta llet. Hi ha qui diu que la mateixa reina Cleopatra es banyava amb llet d´euga, en comptes de burra com indica la versió oficial. Fins a principis del segle passat, aquest aliment ha estat ben present en les societats humanes, també a casa nostra. Avui però, és una raresa sentir a parlar d´aquest producte, i més estrany sona si algú diu que té propietats terapèutiques. Tanmateix, aquest és l´objectiu que l´hospital Trueta, juntament amb l´associació EquiLlet de la Vall d´en Bas, volen assolir: demostrar que la llet d´euga pot ­ajudar a combatre diferents malalties. 

Actualment, el centre sanitari de referència a les comarques gironines està treballant en un estudi per comprovar si els efectes d´aquest tipus de llet es poden complementar amb tractaments convencionals contra malalties pròpies de l´aparell digestiu. El cap de la unitat de digestiologia del Trueta, Xavier Aldeguer, parla concretament de la síndrome del còlon irritable, i de la malaltia de Crohn. «La síndrome de còlon irritable és molt freqüent, i creiem que la llet té unes propietats que poden ser beneficioses. El mateix passa amb la malaltia de Crohn, menys usual però més perillosa», assegura Aldeguer. 

De moment, aquests estudis estan en una fase inicial de ­recollida de dades, i Aldeguer preveu que en principi es puguin donar resultats d´aquí a mig any. De fet, tot va començar gairebé per casualitat, quan el cap dels digestòlegs del Trueta es va trobar amb Juti Gusi, el director d'EquiLlet. «Parlant-hi, vaig interessar-me per aquest tema. De fet, ja coneixia una sèrie de dades empíriques que em feien veure la potencialitat d´aquest aliment», assenyala Aldeguer. 

De moment els primers resultats donen validesa als punts positius de la llet d´euga. «Estem veient alguna cosa. La seva particular flora bacteriana, la seva composició, el fet que sigui rica en proteïnes... Ens dóna pistes per creure que és realment positiva per potenciar tractaments no només digestius, sinó també aspectes dermatològics i anímics», assegura Aldeguer. El Trueta és, de moment, l´únic centre espanyol que està investigant amb llet d´euga. Aldeguer però, no descarta que en un futur l´estudi es pugui ampliar a altres centres gironins i de Catalunya.

Francesc Benejam

26/01/2012

Font: Diari de Girona

Juti Gusi: l'emprenedor que ha vençut dos cops la mort

Aquest lluitador de 43 anys és un home que s'ha fet a si mateix. Després de superar un trasplantament de fetge, defensa les propietats nutritives de la llet d'euga, avalades per alguns estudis científics, i vol comercialitzar-la.

Juti Gusi
foto per: José María Alguersuari

En un full de paper, sobre la taula del despatx, Juti Gusi hi té dibuixats els logos de tot d'empreses. Una desena de dissenys agrupats escrupolosament per columnes. Hi ha una anotació en llapis que ressalta entre tant d'ordre: "Cambi de nom", hi diu. "Cambi de nom". La falta d'ortografia trenca l'ordre de la pàgina i delata el seu autor. La del Juti Gusi és la història d'un home que s'ha fet a si mateix, que durant mitja vida ha voltat mig món venent vivers d'hortalisses pel negoci familiar. L'ortografia no és el seu fort però parla anglès, francès i italià.

Juti Gusi sembla un nom de ficció. Com la seva vida. En realitat es diu Joaquim Gusi però de ben petit ell mateix es va fer dir Juti. Va néixer amb incompatibilitat sanguínia i quan encara no tenia un dia de vida va rebre la primera transfusió per corregir l'anèmia. 40 anys més tard, l'hepatitis C provocada per aquella transfusió va derivar en una cirrosi que li va deixar el fetge trinxat. El trasplantament va ser un èxit, però va haver de lluitar durant mesos contra el seu propi cos per estar prou bé de salut per entrar a la llista de receptors de l'òrgan. Gusi ha tornat a néixer dues vegades.

La història del trasplantament és heroica. Gusi es va enganxar els dits amb la compra d'uns terrenys al Baix Llobregat. D'un dia per l'altre, va passar a deure dos milions d'euros al banc. Mort d'estrès, embrancat en una lluita judicial perduda, el fetge va dir prou. Un dia va arribar molt cansat d'un viatge. "Ni tan sols podia pujar de cop les escales!", recorda. El van visitar a l'hospital, i el metge, veient que el Juti no es prenia gaire seriosament el diagnòstic, li va etzibar: "Mira, noi, a veure si m'entens; tu estàs molt fotut. D'aquí un any o estàs trasplantat o enterrat". L'endemà, el gestor es presentava a l'hospital per arreglar els papers de l'herència.

Controlar la pròpia malaltia
I és que el quadre clínic de Gusi era preocupant. No hi havia manera de controlar els líquids que el seu fetge deixava anar. Sense menjar res, cada dia s'engreixava moltíssim. Va ingressar pesant 100 quilos, i un mes després ja en pesava 130. L'obesitat desaconsellava el trasplantament. "Un fetge sa és massa valuós; els metges han de tenir prou garanties que no el llençaran", frivolitza ara. I així va ser com, des del llit, va remoure cel i terra per controlar la seva pròpia malaltia. La clau era l'albúmina, una proteïna que ajuda a eliminar líquids del cos.

Buscant per internet va descobrir que la llet d'euga és rica en aquesta proteïna i es va recordar que, venent vivers per Europa, havia visitat una granja holandesa que en produïa. "De seguida vaig trucar a un amic: 'Escolta, nano, has d'anar corrents a Holanda i aconseguir-me llet d'euga". I així va ser. Al cap d'uns dies se l'havia fet enviar a través d'un sistema caríssim d'hidrogen congelat. Amb el permís del metge –"Mal no te'n farà", li va dir resignat– se'n bevia dos gots diaris. Un mes després, Juti Gusi, que havia estat per segona vegada a les portes de la mort, havia perdut prou pes per rebre un fetge.

Els metges deixen clar que la llet d'euga no és cap elixir i que ni tan sols hi ha prou evidències científiques que demostrin la seva eficàcia. El que sí que sembla evident és que la seva composició, rica en determinades proteïnes, pot ajudar alguns malalts amb problemes de pell, fatiga o ansietat a millorar el sistema immunològic.

I aquest és el nou repte del Juti, ajudat per la seva parella, Lídia Sambola, i un jove amic de la família, Edu Monroy. L'emprenedor explica: "La idea inicial era aquesta: jo em moria i li havia de deixar muntada a la Lídia una grangeta petita amb eugues. L'Edu l'ajudaria". Els metges li van donar permís per escapar-se dos dies amb la seva dona a Holanda a veure la granja. El model es podia exportar bé. I la Lídia el va veure factible. Tot estava lligat i ben lligat. Per sort, una part del pla va fallar: el Juti va sobreviure.

A la granja de la Vall d'en Bas hi ha tres eugues produint llet. L'empresa es diu Equillet. Però el projecte ara és molt més ambiciós. Tossut com és, el Juti s'ha posat en contacte amb els principals productors d'Europa per fer xarxa i mirar d'impulsar una línia de recerca científica que provi les bondats d'aquesta llet tan suau de gust com una orxata aigualida, i amb unes propietats, asseguren, similars a la llet materna. Vol crear una fundació.

La llet d'euga es ven en petites dosis, com xarrups de llet, suficient per rebre'n els suposats beneficis. No és barata: 40 euros el litre. Equillet, a més, importa llet d'euga en pols de Bèlgica. I gràcies als laboratoris Klein ja s'estan comercialitzant pomades i cremes. La gamma no acaba aquí: Pifarré ha distribuït els primers caramels fets amb llet d'euga. El proper objectiu són els iogurts i els formatges.

Isaac Salvatierra

Vall d'en Bas  08/01/2012 

Font: Ara.cat/Ara ens en sortim