Deu preguntes i respostes sobre el virus zika

Les claus d’aquesta malaltia, que transmeten els mosquits i que pot provocar microcefàlia en nadons i fetus 

1. Què és el virus zika?

És un virus semblant filogenèticament als del dengue i la febre groga. Es va descobrir per primera vegada al bosc de Zika a Uganda, el 1947, en micos monitorejats científicament per controlar la febre groga. 

No obstant això, fins al 2007 era relativament desconegut, fins que se'n va produir un gran brot a l'illa de Yap i en altres illes properes als Estats Federats de Micronèsia (al nord d'Austràlia), amb 8.187 afectats. Entre l'octubre del 2013 i el febrer del 2014 un nou brot va arribar a la Polinèsia Francesa, on es creu que n'hi va haver 8.264 casos.

2. Com es transmet?

La principal manera de transmissió és a través del mateix insecte que el dengue, el mosquit Aedes aegypti. Però hi ha casos de transmissió sexual (ja que roman a l'esperma durant més temps), perinatal (de la mare al fetus) i sanguínia. El virus no es transmet per la lactància materna.

3. Quins són els principals símptomes i signes de la malaltia?

La gran majoria de les persones infectades no desenvolupa manifestacions clíniques, però, quan es donen, es caracteritzen per ser taques vermelles a la pell, febre intermitent, taques als ulls i dolors als músculs, les articulacions i el cap. Amb menys freqüència, s'han registrat edemes, mal de coll, tos, vòmits i presència de sang al semen. Els símptomes, en general, desapareixen de forma espontània després d'un període que pot anar de tres a set dies. No obstant això, els dolors a les articulacions poden persistir fins a un mes.

4. Hi ha algun tractament per al virus zika?

No hi ha cap tractament per a la malaltia. Els símptomes sí que poden controlar-se amb l'ús de paracetamol o dipirona, per a la febre i el dolor. En el cas d'erupcions pruriginoses, pot considerar-se l'ús d'antihistamínics. No s'aconsella l'ús ni la prescripció d'àcid acetilsalicílic o altres fàrmacs antiinflamatoris, a causa de l'augment del risc de complicacions hemorràgiques.

5. Quina és la relació entre el virus zika i la microcefàlia?

A finals de novembre, després d'una alta incidència de la microcefàlia en alguns Estats del Brasil, on també es va produir un augment del nombre de casos de zika, el Ministeri de Salut va confirmar la relació entre ambdues malalties. L'evidència va sorgir després d'un estudi que va detectar la presència del virus en mostres de sang recollides d'un nadó que va néixer amb microcefàlia a Ceará i va acabar morint. Encara no se sap com actua el virus en l'organisme humà, ni quins mecanismes porten a la microcefàlia, però s'estan investigant els casos. 

Al Brasil, el butlletí epidemiològic més recent registra 3.530 casos de microcefàlia relacionats amb infeccions pel virus zika entre l'octubre del 2015 i principis d'aquest any al país. S'estan investigant 46 morts de nadons amb microcefàlia, que possiblement tenen relació amb el virus zika. 

La setmana passada, els Estats Units van registrar el primer cas de microcefàlia relacionada amb el virus zika a Hawaii. Segons va informar el diari The New York Times, la mare del nadó es podria haver infectat quan va viatjar al Brasil, el maig de l'any passat.

6. Quines són les recomanacions per a les dones embarassades?

Als Estats Units, el Centre de Control i Prevenció de Malalties recomana que les dones embarassades no viatgin a 14 països de l'Amèrica Llatina, entre els quals hi ha el Brasil, Puerto Rico i Colòmbia. 

Al Brasil, el Ministeri de Salut recomana que les dones embarassades es protegeixin de les picades d'insectes. Per això, suggereix que evitin els horaris i llocs en els quals hi hagi presència de mosquits, que portin roba que protegeixi la major part del cos i que facin servir repel·lents.

7. Hi ha alguna vacuna per prevenir la malaltia?

No hi ha cap vacuna contra el virus zika.

8. Com es pot prevenir?

Com que fins al moment, el principal sospitós de causar el virus zika és el mosquit Aedes aegypti, l'ideal és prevenir-ne la propagació. Es tracta d'un insecte que també transmet quatre tipus de dengue i chikungunya, una malaltia que ataca les articulacions i provoca dolors bastant intensos. El mosquit prolifera en aigua estancada neta, motiu pel qual és important evitar que s'acumuli en pneumàtics, testos de plantes i qualsevol altre recipient obert. Per evitar les picades, cal fer servir repel·lents i col·locar mosquiteres a les finestres i les portes.

9. Quins són els països afectats per la malaltia?

Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2015 es van confirmar casos de zika en nou països d'Amèrica: el Brasil, Xile —a l'Illa de Pasqua—, Colòmbia, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela. Aquesta setmana, les autoritats nord-americanes van confirmar el primer cas de zika al país: un home que viu a Texas i que va visitar el Salvador recentment.

Al Brasil, l'any passat es van registrar 1,6 milions de casos probables de dengue. Com que es considera que el zika té símptomes semblants als d'un dengue lleu, els infectats de zika acaben entrant en el compte del dengue. Colòmbia és un altre país amb un alt nombre d'infectats: almenys 11.000 casos confirmats, segons la informació més recent.

10. El virus zika ja ha causat morts?

Al Brasil, fins al moment, el Ministeri de Sanitat ha confirmat tres morts possiblement relacionades amb el virus zika: un nadó, un home que també tenia lupus i una noia de 16 anys.

El País

22/01/2016

El viatge comença a la consulta

La parella formada per Verònica i Tom Vigors estan a punt de viatjar a l'índia. Visitaran la ciutat més poblada del país asiàtic, Bombai, i l'estat del Rajasthan, al nord oest del país, conegut sobretot pels seus temples Dilwara de marbre blanc. Un viatge d'oci i plaer durant quinze dies que compartiran amb la família. Entre els preparatius previs no hi falta la visita, un mes abans, a la unitat de salut internacional i comunitària de l'hospital Santa Caterina de Salt, per rebre les vacunes del tètanus i de l'hepatitis A i la febre tifoidea, malalties que podrien agafar sobretot a través de consum d'aigua o d'aliments contaminats. "Vam saber que ens havíem de vacunar d'aquestes malalties en fer-nos el visat i a través de la pàgina del Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació", explica la parella, que pren totes les precaucions en matèria de salut sempre que viatja.

Verònica i Tom formen part del 40% dels viatgers gironins que passa per la consulta de la unitat de salut internacional i comunitària de l'hospital Santa Caterina de Salt "La resta viatja sense ni tan sols consultar si els cal o no adoptar alguna mesura preventiva", ressalta Ramon Dalmau, cap de la unitat. Dalmau recorda que amb les excepcions del països de l'Europa Occidental, els Estats Units, el Canadà, Austràlia i el Japó, caldria prendre precaucions o vacunar-se si es viatja a la resta de països del món. Amb tot, matisa: "No és el mateix anar a Bolívia per participar en un congrés a la capital, on probablement no caldrà posar-se cap vacuna, que estar-hi tot un mes fent de cooperant a la selva, on estàs més exposat a certes malalties. Aquí estudiem cas per cas i decidim si cal o no vacunar en funció de les malalties del destí i del tipus de viatge", afirma. El 2011 van passar per la consulta 5.137 persones, una xifra similar a la registrada el 2005. Des que al 2007 es va assolir la punta màxima de pacients, amb 7.530, el nombre de persones ateses ha baixat un 20%, un descens atribuïble a la crisi econòmica.

El dret internacional només exigeix posar-se la vacuna de la febre groga, una malaltia vírica infecciosa que es transmet per la picada dels mosquits. És obligatòria per entrar a països de l'Africa tropical i de l'Amèrica del Sud. Altres països poden exigir-la depenent de si el lloc d'origen del viatger és una zona infectada. Els musulmans que van de pelegrinatge a la Meca també s'han d'haver posat la vacuna contra un tipus de meningitis diferent a la que tenim a Europa per poder entrar a l'Aràbia Saudita. Amb l'excepció d'aquestes dues vacunes, la resta no són obligatòries, fet que fa que molts viatgers vagin a països amb risc sense cap tipus de prevenció.

Un dels col·lectius sobre els quals vol incidir la Unitat de Salut Internacional i Comunitària de Salt és el magribí, poc avesat a prendre mesures preventives quan creua l'estret. "No ho fan per desconeixença", afirma Dalmau. En aquest sentit, des de la unitat que dirigeix estan preparant una campanya adreçada a la població magribina mitjançant uns díptics que es repartiran a les àrees bàsiques de salut i on se'ls informarà d'allò que han de fer abans, durant i després del viatge. Dalmau constata que en els països del nord d'Àfrica hi ha molta prevalença d'hepatitis A, tifus i tuberculosi. Per això, destaca la importància d'estar immunitzats respecte a aquestes malalties, sobretot els més petits que no han estat mai en contacte amb els virus presents als països de destí Un altre dels col·lectius que no tenen gaire costum de passar per la consulta són els viatgers a països de l’Europa de l'Est on també es pot contraure l'hepatitis i la tuberculosi. "Els nadius d'aquests països, com que de petits han estat en contacte amb el virus de l'hepatitis A, ja tenen anticossos i per tant no cal vacunar-los, però sí és molt important fer-ho en els nens nascuts aquí i que hi viatgen", afirma Dalmau, que també suggereix als gironins que vulguin anar a l'est d'Europa, sobretot els que tenen menys de 45 anys, que pensin a vacunar-se de l'hepatitis A, malaltia que es transmet per l'aigua i els aliments contaminats. L'objectiu no és altre que prevenir.

Amb tot, segons el Departament de Salut, la tuberculosi és una malaltia amb la tendència a la baixa a Catalunya des de l'any 2007, i a Girona, des del 2008. "Hi ha un cert manteniment, però tira a la baixa", expliquen fonts de Salut.

El mateix passa amb l'hepatitis A, que el 2004 va registrar una quarantena de casos a la demarcació però d'ençà s'ha mantingut o ha baixat. El 2011 es van confirmar onze casos.

EXEMPLES

Prevenció i medicació, claus per combatre la malària

El Dr Ramon Dalmau mostra postals
de països amb risc.

Només el 30% dels 97 diagnosticats de malària a la regió sanitària de Girona entre els anys 2009 i 2011 havia acudit a la Unitat de Salut Internacional de l'hospital Santa Caterina de Salt abans d'iniciar el viatge per fer el tractament preventiu i evitar contraure la malaltia. I dels que ho van fer, només el 21% es va prendre correctament la medicació. Són dues de les principals conclusions d'un estudi elaborat per la unitat, que es presentarà properament en un congrés de Salut Internacional a Barcelona. Dalmau reconeix que queda molta feina pedagògica per fer per tal que les persones que viatgen a països tropicals amb risc de patir aquesta malaltia que es transmet per la picada de mosquits infectats passin abans per la unitat. "Hem d'incidir en la població subsahariana perquè vinguin més", afirma. Dels 98 casos detectats, 96 són persones d'aquesta zona del continent africà. La malaltia afecta sobretot nens i dones embarassades, que solen estar més baixos de defenses, però també adults. Els principals símptomes són febre, mal d'esquena i diarrea, que apareixen entre una i dues setmanes després de la picada del mosquit. En la segona part de l'estudi s'investigarà per quines raons els pacients no es prenen bé la medicació. La casuística és variada: pèrdua del medicament, estança de més dies dels previstos al país, incompliment del tractament i resistència als fàrmacs, entre d'altres.

La malaltia de Chagas, directa al cor i al sistema digestiu

La Unitat de Medicina Tropical del servei de Medicina Interna de l’hospital Sant Caterina de Salt porta el control de 65 pacients amb la malaltia de Chagas, la majoria d'origen bolivià, però també hi ha alguns casos d'argentins. La doctora Cristina Soler explica que es tracta d'una malaltia crònica, que es manté en fase latent durant molts anys, però que en qualsevol moment pot activar-se i començar a afectar els òrgans, sobretot el cor i el sistema digestiu. En adults, el grau de curació és molt baix, mentre que els nens es curen quasi tots. Soler sosté que la malaltia només es pot agafar en alguns països de Centre i de Sudamèrica, -excepte les illes del Carib-, però el país més castigat és Bolívia, sobretot a les zones rurals on és la primera causa de malaltia cardíaca, per sobre dels infarts o l'angina de pit. Chagas és un paràsit sanguini que es transmet per la picada d'un insecte, una espècie de xinxa. Pel que fa als viatgers, només els que s'allotgin en barraques on viu la població poden tenir risc de contraure la malaltia. La Generalitat ha establert un protocol de cribratge en dones embarassades que vénen de l’Amèrica Llatina, ja que si són portadores de la malaltia podrien encomanar-la al fill en el moment de néixer. El tractament de la malaltia dura dos mesos i es fa mitjançant medicació.

Sílvia Oller
05/04/2012
La Vanguardia

Mesures de prevenció en els viatges internacionals a països de baixa renda

Quan planifiquem un viatge a països de baixa renda, aquells que tenen un sistema sanitari i de sanejament deficitaris, hem d’extremar les mesures de prevenció per tal de no emmalaltir durant el nostre periple.

Aquests països són la majoria del nostre planeta, exceptuant Canadà, Estats Units d’Amèrica, Japó, Europa Comunitària, Nova Zelanda i Austràlia.

Si comparem les diverses regions del món, les que causen més malalties als viatgers són Àsia, Àfrica subsahariana i Sud-americà.

Les malalties més prevalents són les que cursen amb síndrome febril, les diarreiques i les que afecten la pell.

El tipus de viatger més exposat a contraure patologia són els turistes, seguits dels immigrants que es desplacen als països d’origen per visitar les seves famílies i els de negocis.

Si analitzem les causes de malaltia, ens adonem que els insectes, l’aigua i els aliments, els contactes sexuals amb desconeguts i les punxades (tatuatges, piercings, ferides) són els grups que cal considerar en la prevenció.

Per tant, es fa indispensable durant el viatge evitar les picades d’insectes amb l’ús d’un repel•lent de mosquits, usar camisa i pantalons de màniga llarga, consumir aigua amb garantia d’higiene ( embotellada, desinfectada ) i aliments ben cuits i fruita que pelem nosaltres mateixos( per tal que no s’hagin contaminat amb aigua bruta i/o amb insectes.

Les malalties per picades d’insectes són bàsicament la malària, el dengue, les filaries hemàtiques, el Chicungunya, les rickettsiosi. Per a algunes d’elles no disposem de mesures preventives ni de tractament ( Dengue, Chicungunya), pel que es fa indispensable evitar les picades de mosquit o xinxes.

Cal evitar també qualsevol mena de punxades d’agulles possiblement infectades ( piercings, tatuatges, etc) que poden transmetre hepatitis, sida, i altres malalties víriques.

Donat que moltes d’aquestes malalties transmissibles són prevenibles per mitjà de la vacunació, és molt recomanable acudir als centres de Medicina del Viatger per tal que ens aconsellin les que ens pertoquen, segons sigui la zona del viatge.

Disposem de vacunes per a prevenir el tètanus, el tifus, la febre groga, alguns tipus de meningitis, el còlera, les hepatitis A i B, la ràbia, la poliomielitis, les encefalitis centreeuropea i la japonesa, la grip i la ràbia.

En zones tropicals, la malària és una malaltia prevalent per a la qual disposem de mesures profilàctiques en forma d’antibiòtics específics. Segons sigui el destí, se n’aconsella prendre’n un o altre dels quatre fàrmacs de que disposem.

Es molt important anar sempre ben calçat, tant per a evitar lesions als peus com per a evitar infeccions per fongs( humitat) i picades de larves que poden penetrar-nos la pell, provocant diverses malalties.

Un aspecte important és documentar-nos dels possibles perills relacionats amb forces de la natura ( pluges monsòniques a Sud-est d’Àsia i la Índia), situacions d’epidèmies ( Còlera a Haití o república Dominicana, Meningitis al Sudan, malària en diversos països, Dengue a Sud-americà, Poliomielitis a Índia i Nepal) així com informar-nos dels riscos polítics, com ha estat el cas de Costa de Marfil, el Magreb, Sudan, Birmània.

Una web interessant i fiable a consultar és http://www.viajarsano.com/, on s’explica tot el relacionat amb la prevenció del viatge, segons sigui el país escollit.

En definitiva, preparar un viatge plaent també consisteix en planificar una consulta als centres de Salut Internacional on rebrem consell, les vacunes que pertoquin i la profilaxi per a la malària, si es viatja a països endèmics d’aquesta malaltia. La prevenció ens permetrà gaudir d’un viatge ric d’experiències i pobre en malalties. Bon viatge!

Dr. Ramon Dalmau Alcalde

Metge màster en medecina tropical i màster en salut publicitat