Girona atén un 36% més de gent gran i dependent a domicili

El menjador social de Sta Eugènia, l'any passat va rebre 121 persones. Marc Martí

El sobreenvelliment de la població i les dificultats d'accés en les prestacions econòmiques que ofereix la llei de la dependència han augmentat la demanda de serveis d'atenció domiciliària per part de la gent gran de Girona. Concretament, el Servei d'Atenció a la Gent Gran i Persones Dependents va atendre durant el 2014 un total de 2.584 persones, gairebé un 36% més que l'any 2013, quan havien estat 1.903. A més, ha crescut el temps d'ús d'aquests serveis, ja que durant el 2013 la mitjana era de 26 mesos i al 2014 va augmentar fins als 30,5.

D'aquests tipus de serveis, el que més gent utilitza és el de teleassistència, que consisteix en un control preventiu i d'alarma en cas d'emergència per a persones grans que viuen soles o bé amb altra gent d'edat avançada. La xifra de beneficiaris ha anat creixent de forma progressiva des de 2011, amb un augment del 31,5% en aquest període. L'any passat, concretament, s'hi van acollir 1.895 persones.

Pel que fa al servei de cura personal (suport en la cobertura de necessitats i hàbits bàsics com la higiene, l'alimentació o el control de mediació), la xifra d'usuaris s'ha mantingut estable, amb 352. D'aquests, la gran majoria (un 65%) tenia reconeguda la seva dependència, mentre que en un 35% dels casos no comptava amb aquest reconeixement.

En canvi, el servei de cura de la llar (suport en les tasques diàries domèstiques per a les persones que tenen limitada la seva autonomia) ha crescut un 15,8% en el darrer any i més d'un 27% respecte el 2011. Durant el 2014, es van atendre 234 persones.

Pel que fa a l'alimentació, hi ha dos tipus d'ajuts: per una banda, el servei de càtering, que s'ofereix a persones que no poden sortir de casa seva i no poden preparar els àpats per si mateixes. En aquest cas, durant el 2014 es van atendre només 37 persones, nou més que l'any anterior. Aquesta xifra tan baixa es deu al fet que l'Ajuntament vol limitar el servei exclusivament a aquelles persones que no es poden moure de casa seva, ja que el consistori prioritza el servei de menjador, al considerar que ofereix "un marc de socialització i relació més ampli".

Aquest menjador social es troba al barri de Santa Eugènia i serveix tant dinars com sopars freds per consumir a domicili. Té capacitat per a 40 persones i atén, bàsicament, població del propi barri. L'any passat va donar servei a 121 persones, una xifra molt similar a la de 2013, quan van ser 117. Finalment, durant el 2014 es va oferir ajut tècnic (suport físic per a la millora de l'autonomia de les persones dependents) a 51 persones, mentre que l'any anterior havien estat 46.

Durant el 2013, el temps mitjà que els usuaris es van estar beneficiant d'aquests serveis va ser de 26 mesos, mentre que durant el 2014 va augmentar fins a 30,5 mesos. El principal motiu per donar-se de baixa, en tots els casos, va ser l'ingrés a centre de dia, residència o hospital.

Laura Fanals

27/02/2015

Diari de Girona

Sanitat limitarà la teràpia de l'hepatitis C a 52.000 persones

Els càlculs del comitè d'experts fixaven en 150.000 els pacients a tractar
La Conselleria de Salut no es pronuncia sobre el finançament dels tractaments 

El pla estratègic per a l'abordatge de l'hepatitis C, presentat ahir pel comitè d'experts convocat pel Ministeri de Sanitat, que ha coordinat l'hepatòleg Joan Rodés, rebaixa a 51.964 persones -d'un total de diagnosticats que Sanitat redueix a 96.000 individus- els infectats pel virus de l'hepatitis C que tindran accés als tractaments apareguts recentment, que han demostrat ser curatius per al 95% dels malalts que els reben. L'esborrany del pla esmentat, estrictament mèdic, difós dimarts passat, establia que «tots» els infectats pel virus C que pateixin fibrosi hepàtica en estadi F2, F3 o F4, població que el citat document xifrava en entre 113.000 i 175.000 pacients a Espanya, havien d'accedir als nous fàrmacs.

Els especialistes que ha coordinat Rodés van subscriure la petició de l'Associació Espanyola d'Estudis del Fetge (AEEH), que reuneix els hepatòlegs espanyols, i les associacions de pacients, que exigien «altura de mires» i l'elaboració d'un «pla nacional» extraordinari, que fos conseqüent amb la fita científica que suposa disposar, per primera vegada, d'una teràpia que cura l'hepatitis més agressiva.

Els tractaments acordats hauran de ser finançats per les comunitats autònomes amb una despesa «màxima» que el Ministeri de Sanitat va fixar ahir en 727 milions d'euros. «Aquesta és la xifra pactada amb els laboratoris, que pagaran les comunitats», va indicar Sanitat.

L'esborrany del pla estratègic va indicar que 688.000 persones són portadores del virus de l'hepatitis C a Espanya, de les quals entre 378.000 i 585.000 pateixen la infecció de forma crònica. A Catalunya han sigut diagnosticades d'hepatitis C unes 50.000 persones, el 25% de les quals es calcula que pateixen el virus. La xifra de candidats a les noves teràpies citades anteriorment -una mitjana de 150.000- correspon als que pateixen algun grau de cirrosi o de càncer de fetge. Els experts plantejaven donar accés als fàrmacs a tots, tant si pateixen complicacions com si no, tant si estan a l'espera d'un trasplantament de fetge o no, i tant si estan subjectes a antics tractaments com si no. «És la posició més equànime entre les existents a Europa», va indicar divendres passat Jaume Bosch, president de l'AEEH.

Salut ho estudia

El punt determinant d'aquest projecte -que inclou la creació d'una comissió que en controlarà l'aplicació equitativa- l'abordarà dilluns que ve el Consell Interterritorial de Salut, integrat pels responsables sanitaris de les comunitats autònomes, que exposaran les opcions per finançar aquests tractaments. La teràpia completa d'un pacient té un cost d'uns 40.000 euros.

Conscients que el finançament dels tractaments serà l'escull amb què xocarà el pla estratègic, els hepatòlegs de l'AEEH van proposar al seu dia que aquests costosos medicaments es paguin amb una partida extraordinària, acordada al consell interterritorial i aportada pel Ministeri de Sanitat.

La redacció definitiva del pla sobre l'hepatitis C va arribar ahir a la tarda a la Conselleria de Salut, que en va anunciar l'estudi immediat, sense més pronunciament sobre la manera com es podran finançar aquestes teràpies. Entre les accions previstes en el pla figura establir una selecció sistemàtica dels nounats fills de mares que pertanyin als grups de risc de patir la infecció, i la creació d'un programa de formació sobre hepatitis C, dirigit a sanitaris de CAP i hospital. També es proposa incentivar la informació ciutadana a través d'una pàgina web.

Àngels Gallardo

27/02/2015

El Periódico.cat

Auguren un increment dels càncers d´orofaringe pel virus del papil·loma

La Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll de l'hospital Josep Trueta de Girona i l'Institut Català d'Oncologia preveu un possible increment dels casos de càncer d'orofaringe provocats pel virus del papil·loma humà. La unitat, que es va posar en marxa fa dos anys, és el referent de la demarcació en el tractament dels càncers de cap i coll, que són els cinquens tipus de tumor més freqüents en homes a Catalunya. Els que tenen més incidència són els càncers d'orofaringe -la zona de l'amígdala i la base de la llengua- i laringe. Segons detallen des de l'hospital Trueta, la seva evolució es manté estable en homes, mentre que augmenta en les dones, sobretot pel consum de tabac.

L'oncòleg mèdic de l'ICO Girona, Jordi Rubió, explica que malgrat que aquí la majoria d'aquests càncers estan lligats al tabaquisme, als Estats Units s'ha detectat un augment dels ocasionats pel virus del papiloma humà que podria arribar a Catalunya en els propers anys. El pas del virus fins a la cavitat bucal -habitualment està allotjat al coll de la matriu, la vagina o l'anus- està relacionada amb la pràctica del sexe oral.

Coordinada pel doctor Jordi Marruecos, la Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll ha atès en els seus dos anys de funcionament més de 1.500 visites. D'aquestes, 217 han estat primeres visites i la resta pacients ja tractats.

Un dels trets diferencials d'aquest tipus de tumor és el seu gran impacte psicològic i funcional sobre el pacient. Això es produeix perquè els tractaments sovint afecten aspectes tan bàsics i essencials dels malalts com la seva aparença, la parla, la respiració per vies naturals o la deglució.

Per això, la unitat del Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll és multidisciplinària i hi paticipen professionals especialitzats en totes les facetes que puguin afectar el pacient. Hi treballen coordinadament personal de l'hospital Trueta i de l'ICO Girona d'àmbits com l'oncologia mèdica i la radioteràpica; l'otorinolaringologia, la cirurgia maxil·logacial, la cirurgia plàstica o la dietètica. També especialistes en treball social i personal d'infermeria per a la gestió dels casos.

Tots aquests professionals comparteixen la presa de decisions sobre el diagnòstic i el tractament del càncer amb l'objectiu principal d'oferir la millor estratègia terapèutica i la seva aplicació, basada en l'evidència científica i en el coneixement expert per obtenir els millors resultats clínics possibles.

Malgrat que la visió multidisciplinària és habitual en el tractament de tot tipus de tumors a través dels comitès, Rubió explica que en aquest cas, és especialment important perquè, a més de discutir el cas, diversos professionals veuen alhora el malalt per plantejar-li les diferents possibilitats de tractament. "Prendre la decisió plegats permet escurçar els temps d'espera pel pacient", subratlla l'oncòleg mèdic de l'ICO, que afegeix que el malalt oncològic surt de la consulta amb una programació dels passos a seguir a continuació.

Alba Carmona

25/02/2015

Diari de Girona

Vuit de cada deu nadons de pares fumadors tenen nicotina als cabells

Un estudi de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que ha analitzat 1.101 nadons fills de pares fumadors ha constatat que el 79% dels nens tenien acumulat més d'un mil·ligram de nicotina als cabells, cosa que revela l'elevat grau d'exposició al fum al qual estaven sotmesos.

Els nadons estudiats han estat atesos per 261 pediatres a 83 centres d'atenció primària de tot Catalunya, que van aconsellar als progenitors prendre mesures perquè el seu fill no estigués exposat al fum, cosa que va aconseguir, al cap de sis mesos, que en un 51% dels nens baixés el nivell de nicotina al qual estaven exposats.

L'estudi, denominat 'Bibe', és pioner a Espanya i els seus resultats es publiquen al número de març de la revista 'Journal of Epidemiology and Community Health'.

Els responsables de l'Agència de Salut Pública de Catalunya han recordat que "el tabaquisme passiu té efectes perjudicials importants sobre la salut dels nens, especialment els nadons".

"Entre d'altres factors, cal tenir en compte que la freqüència respiratòria dels nens és més alta que la dels adults i, per tant, inhalen més tòxics en relació amb el pes i l'altura", han recordat els especialistes.

L'estudi assenyala que el tabaquisme passiu en nadons es relaciona amb l'augment del risc de la síndrome de la mort sobtada, les infeccions respiratòries agudes, la infecció meningocòcica, l'agreujament de l'asma, el deteriorament moderat de la funció pulmonar, l'otitis mitjana, la irritació dels ulls i vies respiratòries altes i la bronquiolitis.

I constata que una part important dels nadons tenen almenys un dels dos progenitors fumadors.

L'estudi va analitzar els cabells dels nadons atesos als centres d'atenció primària perquè "aquesta determinació és molt específica i molt vàlida per recollir exposició a llarg termini al tabac, ja que cada centímetre de cabell recull un mes d'exposició", segons els autors del treball.

El 79% tenien 1 o més mil·ligram de nicotina, és a dir, estaven exposats a nivells perjudicials de nicotina, i el 25% d'aquests nens estaven "molt exposats" perquè tenien nivells d'exposició superiors a 10 mil·ligrams, "que equivalen a un fumador actiu".

Segons l'estudi, tenien més exposició els nadons fills de pares i mares de pitjor nivell socioeconòmic, els que fumaven més i tenien més dependència de la nicotina, els que utilitzaven mesures incorrectes per protegir del fum els nadons, i els nadons que dormien a l'habitació dels seus pares.

L'estudi recalca que el 51% d'aquests nens "van disminuir de forma clara els nivells de nicotina als cabells al final de l'estudi", que va ser de 6 mesos, gràcies als consells facultatius.

L'estudi també ha constatat que, malgrat que la majoria dels pares i mares declaraven prendre mesures per evitar l'exposició al fum del tabac, sovint aquestes mesures no eren correctes ni efectives.

Per això, l'estudi es va centrar en el consell dels professionals cap als progenitors perquè aprenguin a evitar l'exposició dels seus nadons eficaçment (o deixar de fumar o no fumar mai dins de casa o el cotxe).

Més del 50% dels participants del grup d'intervenció han millorat les mesures que prenien per evitar l'exposició dels nadons tant a casa (54%) com al cotxe (51%).

A partir dels resultats d'aquest estudi, l'Agència de Salut Pública ha iniciat a Catalunya el programa "Infància sense fum", que forma part de les estratègies de prevenció i control del tabac de la sanitat pública catalana.

EFE

27/02/2015

Diari de Girona

Segrest massiu de cristians

Un centenar d’homes, dones i nens sirians cauen en mans de l’EI

El precedent. Familiars dels 21 coptes egipcis segrestats i decapitats fa uns dies a Sirte, al centre de Líbia, ploren en conèixer la tragèdia davant l’església de la Mare de Déu a la població d’Al-Aur, al sud del Caire. HASSAN AMMAR / AP

NOTÍCIA: L’Estat Islàmic informa del segrest de “desenes de croats”

PRIMERA VEGADA: Fins ara l’EI de Síria no havia fet segrestos de nombrosos cristians alhora

No se sap què els oferirà la sort a un grup de cristians de ritu assiri –homes, dones i nens– segrestats ahir a la província siriana de Hassaka, a prop de la frontera amb Turquia i l’Iraq, per les bandes armades de l’Estat Islàmic (EI) després de penetrar als poblats de Tal Xamin i de Tal Hermoz, a la vora del riu Kabur.

Els gihadistes van atacar les ciutats a trenc d’alba. Els afortunats que vivien a la riba nord van fugir a ciutats properes sota control kurd.

L’EI va informar, a través de la seva emissora de ràdio en línia, que havia segrestat “desenes de croats”. Als homes els van portar a la muntanya d’Abdul Aziz, i a les dones i els nens els van reunir a Tal Xamin.

L’Observatori Sirià dels Drets Humans va donar la xifra de 90 de segrestats. Altres fonts van parlar d’un mínim de 70 i un màxim de cent.

A Síria hi ha, des de fa temps, centenars de persones segrestades pels diversos grups combatents, entre elles dos bisbes, el grecoortodox i el siriacocatòlic d’Alep, els paradors dels quals s’ignoren. És la primera vegada, tot i això, que l’EI segresta en massa un grup de cristians només pel fet de professar la seva religió, tal com va ocórrer la passada setmana a Líbia quan 21 coptes van ser capturats i decapitats a la platja en mans dels bàrbars.

Els assiris, que van patir persecucions a Turquia i a l’Iraq, van convergir el segle passat en aquest territori, ara sota autoritat de les milícies kurdes que combaten els invasors gihadistes. Formen una minoria molt vulnerable d’unes quaranta mil ànimes forçades a l’emigració.

Aquest segrest ha tingut lloc en el context de la guerra a què es lliuren combatents kurds i terroristes gihadistes, en la qual ja va poder ser alliberada la ciutat de Kobane.

Per tot arreu els cristians àrabs són les primeres víctimes després de la caiguda el 2003 del règim iraquià de Saddam Hussein i l’ocupació militar del país pels Estats Units, fets que van fomentar la radicalització dels islamistes sunnites, la guerra de Síria i les turbulències polítiques d’Egipte després de la forçada dimissió de Hosni Mubarak arran de la revolució pro democràcia de la plaça Tahrir.

Els coptes egipcis han agraït al president Al-Sissi la seva acció armada de represàlia després de la decapitació de 21 dels seus coreligionaris, i consideren que ha millorat la seva situació, arribant a qualificar-lo com “un enviat de Déu”. Els assiris de Síria no tenen cap poderós valedor. Aquesta terra de Síria havia estat, amb la regió d’Antioquia, avui anomenada Adàlia a Turquia, un dels centres més brillants dels cristians d’Orient.

Ara només la desena part de la població és cristiana de dotze ritus diferents. Els grecoortodoxos –l’antiga Església bizantina– constitueixen la meitat de tots els creients en Crist, encara que és difícil de saber-ho amb exactitud perquè el cens no es basa, com al Líban, sobre criteris de confessió religiosa. Es considera els grecoortodoxos els ciutadans àrabs més nacionalistes. A aquesta comunitat de rellevant nivell social pertanyien destacats intel·lectuals i polítics moderns com Michel Aflak. fundador del partit Baas. Són els cristians sirians i libanesos els que van introduir a l’Orient les idees socialistes, van advocar per l’Estat nacional davant l’umma islàmica que ara els gihadistes de l’EI veuen com la base del califat.

La segona comunitat més important és l’armènia, supervivent del genocidi turc. Alep ha estat la seva capital. L’Església grecocatòlica és la tercera comunitat més nombrosa, més que els maronites i que altres petites i antigues congregacions com la siríaca o l’assíria. Encara que l’Església catòlica, o llatina, té pocs feligresos, exerceix una notable influència a través de les seves escoles i dels seus ordes religiosos, en què col·labora l’activa diplomàcia del Vaticà. És indiscutible que el règim baasista de Saddam Hussein va preservar la seva llibertat de culte, la seva identitat. A Al-Raqqa, capital de l’EI a Síria, els cristians viuen sota la infamant condició medieval de dhimis o protegits, i van haver d’escollir entre convertir-se a l’islam o exposarse a les seves represàlies. El patriarca grecocatòlic assegura que “tota la terra siriana s’ha convertit en camp de batalla. No hi ha lloc segur. El nostre futur no l’amenacen els musulmans, sinó el caos, la infiltració incontrolable de fanàtics”.

Tomàs Alcoverro

25/02/2015

La Vanguardia

Pensionistes amb estretors

Les dones cobren un 38% menys que els homes quan arriben a la jubilació

Si la vida laboral de la dona, en termes generals, es caracteritza per alts i baixos, normalment relacionats amb la maternitat, la situació es complica, i molt, quan arriba l’etapa de la jubilació. Anys de contractes parcials (en la gran majoria dels casos involuntaris) i amb salaris baixos en sectors poc qualificats passen una factura enorme en la vellesa: les dones europees cobren fins i tot un 40% menys que els homes quan assoleixen l’edat de dir adéu a la vida activa. Així, almenys, ho posa de manifest un estudi publicat per la Comissió Europea, en el qual s’han analitzat els casos de 17 països. En el cas particular d’Espanya, aquest percentatge se situa en el 38%, una xifra que, tenint en compte l’elevada esperança de vida de les dones espanyoles, hauria d’alertar els responsables polítics del que la realitat amaga: la feminització d’una vellesa amb uns recursos limitats.

L’estudi europeu assenyala que les diferències més importants entre les pensions dels homes i les dones corresponen a Luxemburg (47%) i Alemanya (44%). Els segueixen el Regne Unit (43%), els Països Baixos (40%), França (39%) i Xipre (39%). A l’altre extrem se situen Estònia (4%), seguit per Eslovàquia (8%), Letònia (9%), la República Txeca (13%) i Lituània i Hongria (totes dues amb un 15%). Espanya es troba en el grup de països que té valors superiors a un terç, juntament amb Grècia, Irlanda, Àustria i Portugal.

Un estudi d’IESE apunta en la mateixa línia: la pensió mitjana de les dones espanyoles és de 659 euros, un 38% menys que els 1.067 euros que perceben els homes. Les principals causes d’aquestes desigualtats són “la menor participació de les dones en el mercat laboral, el menor temps de dedicació a una feina remunerada i els ingressos inferiors als dels homes”, assenyala l’esmentada publicació.

I és que el salari femení és un 23% inferior al masculí, la qual cosa comporta “desigualtats en les futures prestacions de jubilació”, indiquen des de l’IESE. A això cal afegir que els homes han treballat una mitjana de 43,4 anys, mentre que les dones només ho han fet de manera remunerada una mitjana de 12,8 anys, la xifra més baixa d’Europa.

Segons els experts en igualtat de gènere, el tema de la jubilació és la conseqüència de la desigualtat existent en una societat que penalitza la dona per la maternitat. Aquesta continua sent la tònica general en ple segle XXI, malgrat una legislació que, en el marc teòric, garanteix la igualtat de gènere en tots els àmbits i especialment el laboral.

I és que, encara que les dones parteixen fins i tot amb avantatge en el moment d’iniciar la seva trajectòria laboral per un nivell de formació més elevat, qualsevol avantatge es perd en el moment en què decideixen ser mares. Davant una societat que no dóna resposta a les necessitats de cura dels fills (malgrat els compromisos adquirits per ampliar permisos i dotar d’escoles infantils als menors de 0 a 3 anys), i davant l’escassa motivació de molts homes per implicar-se en les tasques de cura dels fills, la realitat és que la dona se sent pressionada a reduir la seva participació laboral per poder atendre els nens. El resultat és clarament conegut: reducció de jornada, contractes parcials o atur, i, per tant, menys salari, menys cotització, menys jubilació.

Quina solució hi ha? Al llibre El precio de un hijo, de Miren Josune Aguinaga, doctora en Sociologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (Uned), recull algunes solucions com compartir les cotitzacions del pare en el cas que les mares redueixin la seva jornada o decideixin renunciar per un temps a la feina, una mesura que evitaria la minva de les pensions futures. Tot i això, Aguinaga aposta clarament per implicar el pare en les tasques de cura infantil: fer-ho, assenyala, repercutiria en una societat més justa.

Celeste López

16/02/2015

La Vanguardia

Càritas Europa alerta sobre el creixement de la pobresa i les desigualtats socials

Un informe adverteix de la creació de llocs de treball inestables i precaris

Centre de distribució d’aliments de Càritas i el Banc dels Aliments al carrer Pedret de Girona

Amb la crisi Càritas Espanya ha passat d’atendre 370.251 persones el 2007 a 1,3 milions el 2012

El tercer informe de Càritas Europa sobre l’impacte de la crisi als països de la UE revela que no s’ha avançat en la creació d’ocupació i en l’eradicació de la pobresa, en contra dels objectius previstos en l’Estratègia Europa 2020. Els autors assenyalen que les polítiques que prioritzen l’austeritat “no estan funcionant” i que, després de sis anys de crisi econòmica, “els pobres continuen pagant per una crisi que no han causat”. A més, revela augments preocupants de pobresa i de privacions a set països: Xipre, Grècia, Irlanda, Itàlia, Portugal, Romania i Espanya.

Càritas Europa és una de les set grans regions que formen Càritas Internacionalis, l’organització caritativa i humanitària més gran del món, que agrupa 165 entitats nacionals d’assistència, desenvolupament i servei social. Càritas es va fundar el 1897 a la ciutat de Colònia, pel prelat Lorenz Werthmann, sota el nom d’Associació Caritativa per a l’Alemanya Catòlica, però va renéixer amb força al final de la II Guerra Mundial. primer en la distribució d’ajuda i més tard per ajudar els damnificats tant de catàstrofes naturals com de la postguerra. Actualment és un dels puntals de l’Església catòlica i gaudeix d’àmplia acceptació social.

Càritas Europa afirma que les polítiques de lluita contra la crisi “estan tenint un impacte devastador en la població europea” i els països s’estan demostrant incapaços de “protegir els serveis públics essencials i de crear ocupació”. El document qüestiona durament el discurs oficial, que suggereix que el pitjor de la crisi ha passat. El secretari general de Càritas Europa, Jorge Nuño, ha assenyalat que “aquest informe fa una crida a adoptar solucions polítiques alternatives” i “constata que haver donat prioritat a les mesures d’austeritat no ha solucionat la crisi, sinó que ha causat problemes socials que tindran un impacte durador”. Tota una declaració d’intencions, més a prop dels interessos del sud d’Europa que del centre i el nord.

Espanya, tot i haver millorat lleugerament, es troba en quart lloc pel que fa a la taxa de risc de pobresa infantil, amb un 27,5%, només per darrere de Romania (32,1%) Grècia (28,8%) i Bulgària (28.4). El creixement del nombre de persones ateses per Càritas des de l’inici de la crisi a Espanya ha passat de 370.251 el 2007 a 1,3 milions el 2012. El 26% són persones individuals i el 74% són famílies.

L’informe assenyala que la lluita contra la pobresa familiar i infantil hauria de ser una de les prioritats de la UE amb elements de fiscalitat favorable per a les famílies, el suport no discriminatori a les famílies, respostes a les necessitats especials de les famílies migrants i garantia de cures familiars adequades. Entre els perills de futur s’apunta a la falta d’oportunitats d’ocupació per als joves i a l’augment dels llocs de treball temporals i precaris, que juntament amb la falta de formació adequada i un suport social insuficient posen la joventut en un risc més elevat de pobresa. El document recomana garantir uns ingressos mínims, lluitar contra l’evasió fiscal, establir estratègies d’integració de la població gitana i destinar fons i inversions per fomentar la inclusió social. 

Josep Playà Maset

22/02/2015

La Vanguardia

Un Papa Marxista?

Apunt d'acomplir-se el segon aniversari de l'elecció del cardenal Bergoglio com a nou bisbe de Roma, el papa Francesc ha estat qualificat de marxista per diversos sectors de l'ultra-conservadurisme nord-americà. I crec que també alguns representants de la dreta més dura de l'Estat espanyol compartiran aquesta mateixa opinió. Per què, sobretot (però no només!) a partir de l'exhortació Evangelii gaudium, la caverna política ha qualificat el papa Francesc com a marxista?

En una entrevista al diari italià La Stampa del 15 de desembre de 2013, el papa Francesc denunciava, per falsa, la teoria del "vessament". Segons aquesta idea, tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provocaria per si mateix una major equitat i inclusió social en el món. Aquesta teoria ens prometia que quan el got s'omplís i estigués ben ple, vessaria, i d'aquesta manera els pobres se'n beneficiarien. Però en canvi, com ha dit el Papa (denunciant aquesta fal·làcia i aquesta mentida), "quan el got està ple, per art de màgia creix, i així mai no surt res per als pobres". I és per això que el papa Francesc, amb aquesta reflexió tan plena de sentit comú, ha escandalitzat els lobbys ultraconservadors. Amb la idea recollida a l'exhortació Evangelii gaudium que aquest sistema econòmic nostre "mata", el Papa ha posat el dit a la nafra. A l'acusació de marxista, el Papa, amb bon humor, va respondre així en aquesta entrevista: "La ideologia marxista està equivocada. Però en la meva vida he conegut molts marxistes, bons com a persones, i per això no em sento ofès".

A l'exhortació Evangelii gaudium, el Papa denunciava "el fetitxisme dels diners i la dictadura de l'economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà" (55). I també s'escandalitzava de "l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera" (56), i per això el Papa proclamava un principi evident: que "els diners han de servir, no governar" (58).

Està més que comprovat que als representants de l'especulació, del frau i de la corrupció no els han agradat gens les paraules valentes del Papa, que a més defensa l'actitud de servei que han de tenir els polítics! Perquè si no és amb aquesta dimensió de servei, els polítics "l'embruten quan l'usen per als negocis". Francesc fa una crida "als experts financers i als governants dels països, a considerar les paraules d'un savi de l'antiguitat: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre'ls la vida. No són nostres els béns que tenim, són d'ells", segons deia Sant Joan Crisòstom (57). És per tot això que el Papa ens exhorta a retornar "l'economia i les finances a una ètica en favor de l'ésser humà" (58). Tenim un papa marxista? Tenim un profeta! Un papa valent que denuncia la injustícia i ens crida a la sol·licitud pels més desvalguts! Un papa que ha obert una nova primavera al si de l'Església. Un papa que denuncia "l'enduriment mental" d'una part de l'Església (i això també podria aplicar-se a alguns polítics), "la rivalitat per vanaglòria" o "els qui volen escalar", i no precisament als Pirineus, "la indiferència per l'altre", "el lluïment personal per al profit mundà", o "una economia de l'exclusió".

Francesc és un papa marxista? El papa Francesc és un do de Déu per a l'Església i per al món per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més pobres.

Josep Miquel Bausset

21/02/2015

Diari de Girona

La música pot tornar el moviment a un paralític

Sarah Johnson, musicoterapeuta neurològica. 

Tinc 59 anys. Vaig néixer a Minnesota i visc entre Polònia i Colorado. Sóc musicoterapeuta neurològica. Sóc casada i tinc dues filles d’uns vint anys. Sóc demòcrata i liberal. Creences? Sóc universalista, protestantisme liberal. Alleujo el parkinson aplicant musicoterapia.

La música cura? Sabíem que la música ens fa sentir més bé, i avui sabem que a més pot reparar funcions fisiològiques. Quines funcions? Motrius, sobretot. Ajuda pacients de parkinson a caminar millor, reforça la memòria de pacients d’alzheimer, repara paràlisis i danys cerebrals després d’una embòlia.

Com és possible?

Som biologia amb ritme: el ritme dels pulmons que respiren, el ritme del cor que batega, el ritme de la marxa bípeda...

I..?

Sentir un ritme ajuda el cervell a reconstruir connexions neuronals que regiran les funcions motrius espatllades.

El meu cos és un rock o un vals?

Un metrònom compassat. La musicoteràpia neurològica ajuda a compassar-lo. Posi’m un exemple de musicoteràpia. En George és un pacient meu que va tenir una embòlia i li va provocar un dany cerebral greu que el va deixar paralitzat...

Del tot?

Sí, com una pedra. Dos ajudants meus el van incorporar i, una vegada assegut, l’anaven balancejant a l’esquerra i a la dreta, al ritme que jo tocava la meva autoarpa...

Aquest instrument de corda?

Una mena de cítara de 37 cordes amb barres amortidores d’acords, ideal per marcar ritmes. En George, amb les espatlles, anava tocant a cada balanceig unes panderetes que aguantaven els meus dos ajudants...

Què s’aconsegueix, amb això?

Les connexions neuronals, guiades pel ritme musical, es recomponen més fàcilment. Després de quatre anys d’exercicis, avui en George camina i condueix el seu propi cotxe! Es pot desplaçar amb plena autonomia. Ha tornat a la seva vida activa i plena!

Sense musicoteràpia ho hauria fet?

No ho puc saber, potser seria paralític, no ho sé. però jo m’alegro d’haver-lo ajudat!

Aquesta tècnica serveix per al paraplègic?

Si hi ha trencament de medul·la espinal, no: interromp la connexió cervell-múscul.

Expliqui’m un altre cas fructífer.

En Thomas té un parkinson que el feia caminar a passes molt curtes i insegures, i amb molt risc de caure. Sentir ritmes compassats l’ha guiat a caminar amb pas llarg i ferm. I aquí sí que tinc una dada contrastada...

Quina?

Els pacients de parkinson que segueixen aquesta tècnica redueixen un 80% les caigudes respecte als que no la segueixen.

Com va néixer, la musicoteràpia neurològica?

Els fundadors, a mitjan segle passat, són E. Thayer Gaston, William Sears i Robert F. Unkeer, psicòlegs i neuròlegs. Abans només hi va haver referències sobre instruments musicals en rituals xamànics, mistèrics, visionaris, religiosos...

Sabem quin va ser el primer instrument de la història?

Les cordes vocals humanes i una flauta d’os de fa 45.000 anys, ara per ara...

I els tambors en les guerres.

Per espantar i fer flaquejar l’enemic. El poder emocional de la música és evident. 

Quines altres malalties pot alleujar, la musicoteràpia neurològica?

Malalties rares d’origen neuronal, com la síndrome de Rett, i autismes, disfuncions logopèdiques, parkinson, alzheimer, ictus... El cant ajuda molt.

Cantar? Com és això?

Cantar és una activitat que implica gairebé totes les àrees cerebrals, pel so, el ritme, la lletra... Un gran massatge cerebral.

Els músics i els cantants són més sans?

Els músics que toquen instruments des de petits tenen un 30% més gran el cos callós, que connecta els dos hemisferis cerebrals: el seu cervell està més ben integrat.

Escoltar crea connexions neurals?

La repetició de ritme i melodia estimula connexions neuronals, segur! Per reforçar l’hemisferi dret del pacient, li demano que segueixi un ritme picant amb la mà esquerra a la cuixa...

Des de quina edat hi sent, el cervell?

Des del sisè mes de la concepció, a l’úter, reconeix la veu materna i altres sons. Per això fem una musicoteràpia prenatal, i sabem que el fetus aprèn el ritme de les pulsacions de la seva mare...

Tot està connectat i tot és musical.

Sí, i aviat vindran molts estudis científics sobre musicoteràpia cognitiva, tècniques que podran millorar capacitats intel·lectives.

Diuen que escoltar música de Mozart fa créixer la intel·ligència.

Cosa infundada. A cada cervell el gratifica una classe de música: n’hi ha que es relaxen amb un vals, d’altres amb heavy metal... Hi intervenen emocions, memòria personal...

I els sords?

Senten vibracions i les poden ballar. El cervell és tan dúctil que sap compensar uns sentits amb uns altres.

Sempre ens quedarà la música, veig.

Fins al final! Si la medicina pal·liativa aplica musicoteràpia neurològica, el malalt terminal viurà càlides experiències en el comiat amb els seus éssers estimats.

Víctor-M. Amela

20/02/2015

La Vanguardia

L'Infart se sol passar a primera hora del dia_El Trueta ja presta anteció als infarts les 24 hores del dia

Andrés Hidalgo, biòleg del CNIC a Madrid, explica que en un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de sang (que faciliten la coagulació) Inicien les reaccions catastròfiques de inflamació que desemboquen en ictus i infarts. L'avenç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Aquest biòleg que la inflamació és la causa de la meitat de les morts a Europa. És important comprendre com es produeix i com evitar-la. Vaig començar a fer estudis d'imatge en el 2002 i havia vist que, quan hi ha inflamació en un got sanguini, s'enganxen uns petits fragments de material als neutròfils.

També parla sobre la neutròfils, i diu que són el tipu més comú de cèl·lula immunitària en la nostra sang. La seva missió principal és menjar bacteris. Són molt importants en la inflamació.

Hi han 6 tipus d'infarts diferents:

• Infart anèmic: Infart en el qual hi ha manca de la coloració de la sang, també anomenat infart blanc. Es produeix per la falta de circulació sanguínia en un vas.
• Infart tou: Es produeix quan l’òrgan afectat només rep sang d’una vena o artèria, per tant, al obstruir-se aquesta, l’òrgan deixa de rebre sang.
• Infart calcari: Infart d’un teixit conjuntiu en el qual s’han dipositat sals de calci.
• Infart de miocardi: És produeix al cor, quan una artèria coronària queda obstruïda i, per tant, no permet el pas de la sang direcció cap al cor.
• Infart pulmonar: Infart en un pulmó causat per la falta d’irrigació sanguínia, el pulmó no rep sang carregada d’oxigen, per tant, no té lloc l’intercanvi de gasos.
• Infart cerebral o ictus: Es produeix quan s’interromp el flux sanguini a una de les artèries del cervell i aquest no pot dur a terme les seves funcions.

Per acabar explica que el nostre estat inflamatori canvia a al llarg del dia. Els infarts solen ocórrer a primera hora del dia, la febre puja a la tarda. Si aconseguim alterar el rellotge dels neutròfils i modular el nostre llindar d'inflamació al llarg del dia, potser aconseguirem reduir el nombre d'infarts.

La Vanguardia 

 14/02/2015

Resum per ColorBlau

El Trueta ja presta atenció als infarts les 24 hores del dia

El servei d'hemodinàmica de l'hospital Josep Trueta de Girona va estrenar ahir l'horari ampliat, que permetrà atendre els infarts les 24 hores del dia. Fins ara, la unitat estava oberta dotze hores durant set dies a la setmana i els pacients que patien un infart fora de l'horari i requerien d'una angioplàstia es derivaven a Barcelona.

El 2014 se'n van traslladar a la capital catalana uns 90 des de Girona. Es calcula que, amb l'ampliació, l'hospital Trueta passarà de les 240 angioplàsties que va practicar l'any passat a unes 330. Amb l'ampliació horària, Salut vol millorar el temps de resposta perquè s'atendran més casos des del territori i els trasllats seran més curts.

A Girona, el Trueta disposarà d'un equip de guàrdia localitzable per cobrir l'ampliació horària. Així, si s'activa un Codi Infart durant la nit, avisaran els professionals de guàrdia, que arribaran a l'hospital gironí mentre es fa el trasllat de pacient.

ACN

18/02/2015

Diari de Girona