Segrest massiu de cristians

Un centenar d’homes, dones i nens sirians cauen en mans de l’EI

El precedent. Familiars dels 21 coptes egipcis segrestats i decapitats fa uns dies a Sirte, al centre de Líbia, ploren en conèixer la tragèdia davant l’església de la Mare de Déu a la població d’Al-Aur, al sud del Caire. HASSAN AMMAR / AP

NOTÍCIA: L’Estat Islàmic informa del segrest de “desenes de croats”

PRIMERA VEGADA: Fins ara l’EI de Síria no havia fet segrestos de nombrosos cristians alhora

No se sap què els oferirà la sort a un grup de cristians de ritu assiri –homes, dones i nens– segrestats ahir a la província siriana de Hassaka, a prop de la frontera amb Turquia i l’Iraq, per les bandes armades de l’Estat Islàmic (EI) després de penetrar als poblats de Tal Xamin i de Tal Hermoz, a la vora del riu Kabur.

Els gihadistes van atacar les ciutats a trenc d’alba. Els afortunats que vivien a la riba nord van fugir a ciutats properes sota control kurd.

L’EI va informar, a través de la seva emissora de ràdio en línia, que havia segrestat “desenes de croats”. Als homes els van portar a la muntanya d’Abdul Aziz, i a les dones i els nens els van reunir a Tal Xamin.

L’Observatori Sirià dels Drets Humans va donar la xifra de 90 de segrestats. Altres fonts van parlar d’un mínim de 70 i un màxim de cent.

A Síria hi ha, des de fa temps, centenars de persones segrestades pels diversos grups combatents, entre elles dos bisbes, el grecoortodox i el siriacocatòlic d’Alep, els paradors dels quals s’ignoren. És la primera vegada, tot i això, que l’EI segresta en massa un grup de cristians només pel fet de professar la seva religió, tal com va ocórrer la passada setmana a Líbia quan 21 coptes van ser capturats i decapitats a la platja en mans dels bàrbars.

Els assiris, que van patir persecucions a Turquia i a l’Iraq, van convergir el segle passat en aquest territori, ara sota autoritat de les milícies kurdes que combaten els invasors gihadistes. Formen una minoria molt vulnerable d’unes quaranta mil ànimes forçades a l’emigració.

Aquest segrest ha tingut lloc en el context de la guerra a què es lliuren combatents kurds i terroristes gihadistes, en la qual ja va poder ser alliberada la ciutat de Kobane.

Per tot arreu els cristians àrabs són les primeres víctimes després de la caiguda el 2003 del règim iraquià de Saddam Hussein i l’ocupació militar del país pels Estats Units, fets que van fomentar la radicalització dels islamistes sunnites, la guerra de Síria i les turbulències polítiques d’Egipte després de la forçada dimissió de Hosni Mubarak arran de la revolució pro democràcia de la plaça Tahrir.

Els coptes egipcis han agraït al president Al-Sissi la seva acció armada de represàlia després de la decapitació de 21 dels seus coreligionaris, i consideren que ha millorat la seva situació, arribant a qualificar-lo com “un enviat de Déu”. Els assiris de Síria no tenen cap poderós valedor. Aquesta terra de Síria havia estat, amb la regió d’Antioquia, avui anomenada Adàlia a Turquia, un dels centres més brillants dels cristians d’Orient.

Ara només la desena part de la població és cristiana de dotze ritus diferents. Els grecoortodoxos –l’antiga Església bizantina– constitueixen la meitat de tots els creients en Crist, encara que és difícil de saber-ho amb exactitud perquè el cens no es basa, com al Líban, sobre criteris de confessió religiosa. Es considera els grecoortodoxos els ciutadans àrabs més nacionalistes. A aquesta comunitat de rellevant nivell social pertanyien destacats intel·lectuals i polítics moderns com Michel Aflak. fundador del partit Baas. Són els cristians sirians i libanesos els que van introduir a l’Orient les idees socialistes, van advocar per l’Estat nacional davant l’umma islàmica que ara els gihadistes de l’EI veuen com la base del califat.

La segona comunitat més important és l’armènia, supervivent del genocidi turc. Alep ha estat la seva capital. L’Església grecocatòlica és la tercera comunitat més nombrosa, més que els maronites i que altres petites i antigues congregacions com la siríaca o l’assíria. Encara que l’Església catòlica, o llatina, té pocs feligresos, exerceix una notable influència a través de les seves escoles i dels seus ordes religiosos, en què col·labora l’activa diplomàcia del Vaticà. És indiscutible que el règim baasista de Saddam Hussein va preservar la seva llibertat de culte, la seva identitat. A Al-Raqqa, capital de l’EI a Síria, els cristians viuen sota la infamant condició medieval de dhimis o protegits, i van haver d’escollir entre convertir-se a l’islam o exposarse a les seves represàlies. El patriarca grecocatòlic assegura que “tota la terra siriana s’ha convertit en camp de batalla. No hi ha lloc segur. El nostre futur no l’amenacen els musulmans, sinó el caos, la infiltració incontrolable de fanàtics”.

Tomàs Alcoverro

25/02/2015

La Vanguardia