Pensionistes amb estretors

Les dones cobren un 38% menys que els homes quan arriben a la jubilació

Si la vida laboral de la dona, en termes generals, es caracteritza per alts i baixos, normalment relacionats amb la maternitat, la situació es complica, i molt, quan arriba l’etapa de la jubilació. Anys de contractes parcials (en la gran majoria dels casos involuntaris) i amb salaris baixos en sectors poc qualificats passen una factura enorme en la vellesa: les dones europees cobren fins i tot un 40% menys que els homes quan assoleixen l’edat de dir adéu a la vida activa. Així, almenys, ho posa de manifest un estudi publicat per la Comissió Europea, en el qual s’han analitzat els casos de 17 països. En el cas particular d’Espanya, aquest percentatge se situa en el 38%, una xifra que, tenint en compte l’elevada esperança de vida de les dones espanyoles, hauria d’alertar els responsables polítics del que la realitat amaga: la feminització d’una vellesa amb uns recursos limitats.

L’estudi europeu assenyala que les diferències més importants entre les pensions dels homes i les dones corresponen a Luxemburg (47%) i Alemanya (44%). Els segueixen el Regne Unit (43%), els Països Baixos (40%), França (39%) i Xipre (39%). A l’altre extrem se situen Estònia (4%), seguit per Eslovàquia (8%), Letònia (9%), la República Txeca (13%) i Lituània i Hongria (totes dues amb un 15%). Espanya es troba en el grup de països que té valors superiors a un terç, juntament amb Grècia, Irlanda, Àustria i Portugal.

Un estudi d’IESE apunta en la mateixa línia: la pensió mitjana de les dones espanyoles és de 659 euros, un 38% menys que els 1.067 euros que perceben els homes. Les principals causes d’aquestes desigualtats són “la menor participació de les dones en el mercat laboral, el menor temps de dedicació a una feina remunerada i els ingressos inferiors als dels homes”, assenyala l’esmentada publicació.

I és que el salari femení és un 23% inferior al masculí, la qual cosa comporta “desigualtats en les futures prestacions de jubilació”, indiquen des de l’IESE. A això cal afegir que els homes han treballat una mitjana de 43,4 anys, mentre que les dones només ho han fet de manera remunerada una mitjana de 12,8 anys, la xifra més baixa d’Europa.

Segons els experts en igualtat de gènere, el tema de la jubilació és la conseqüència de la desigualtat existent en una societat que penalitza la dona per la maternitat. Aquesta continua sent la tònica general en ple segle XXI, malgrat una legislació que, en el marc teòric, garanteix la igualtat de gènere en tots els àmbits i especialment el laboral.

I és que, encara que les dones parteixen fins i tot amb avantatge en el moment d’iniciar la seva trajectòria laboral per un nivell de formació més elevat, qualsevol avantatge es perd en el moment en què decideixen ser mares. Davant una societat que no dóna resposta a les necessitats de cura dels fills (malgrat els compromisos adquirits per ampliar permisos i dotar d’escoles infantils als menors de 0 a 3 anys), i davant l’escassa motivació de molts homes per implicar-se en les tasques de cura dels fills, la realitat és que la dona se sent pressionada a reduir la seva participació laboral per poder atendre els nens. El resultat és clarament conegut: reducció de jornada, contractes parcials o atur, i, per tant, menys salari, menys cotització, menys jubilació.

Quina solució hi ha? Al llibre El precio de un hijo, de Miren Josune Aguinaga, doctora en Sociologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (Uned), recull algunes solucions com compartir les cotitzacions del pare en el cas que les mares redueixin la seva jornada o decideixin renunciar per un temps a la feina, una mesura que evitaria la minva de les pensions futures. Tot i això, Aguinaga aposta clarament per implicar el pare en les tasques de cura infantil: fer-ho, assenyala, repercutiria en una societat més justa.

Celeste López

16/02/2015

La Vanguardia