El Banc Farmacèutic vol recollir més de 40.000 medicaments per als més necessitats a tot l'estat

Amb el lema "Dóna un medicament a qui el necessita", el Banc Farmacèutic espera recollir més de 40.000 medicaments a tot l'estat, 30.000 a Catalunya, en la sisena jornada de recollida que organitza aquesta ONG.

Els destinataris són 90 entitats socials, com ara Creu Roja, Càritas o Arrels, que els repartiran a més de 90.000 persones en risc d'exclusió social.

Les esmentades entitats "demanen una sèrie de medicaments bàsics com analgèsics, antitussígens o antigripals", ha explicat la responsable del grup de Barcelona, ​​Mercè Garrigosa, que ha destacat que aquest any 309 farmàcies col·laboren amb aquesta iniciativa. D'aquestes, 200 són farmàcies catalanes.

Les entitats fan una llista amb els medicaments que necessiten, que és lliurada a l'ONG. Llavors, cada farmàcia participant es responsabilitza de les necessitats d'una entitat en concret.

Els voluntaris d'aquesta causa expliquen la iniciativa durant aquesta jornada a les portes de les farmàcies, amb l'objectiu que el ciutadà compri, en la mesura de les seves possibilitats, un o més fàrmacs.

Garrigosa explica que aquesta iniciativa es va engegar a Itàlia i va ser portada a Espanya el 2006. "La primera recollida va ser el 2007. Aquell any, van ser vuit entitats, i avui ja són 80", subratlla.

Dit això, lamenta l'augment de la necessitat de medicaments en alguns col·lectius de la societat espanyola. Així, les noves regulacions en el sector, l'euro per recepta i la retirada de subvencions tenen un efecte sobre la part de la ciutadania que té pocs recursos econòmics i estan en situació precària.

El lema de la jornada és "Dóna un medicament a qui el necessita", i es fa lloc a Madrid, Sevilla, Barcelona, ​​Tarragona, Girona i Lleida. A més, amb el hashtag #alafarmaciael9F es pretén donar la màxima difusió possible a la iniciativa a Twitter, per arribar al màxim nombre de ciutadans.

Els interessats poden apuntar-se a la web del Banc Farmacèutic. Les farmàcies que col·laboren en la recollida de medicaments també es poden trobar al web.

L'any passat es van recollir medicaments per valor de 33.500 euros, un 50% que l'any anterior.

324

09/02/2013

El Clínic i Sant Joan de Déu crearan un centre líder en medicina fetal i neonatal

Projecte per unir els serveis d'obstetrícia i neonatologia dels dos hospitals

Està previst mantenir les dues seus actuals i tots els llocs de treball

L'hospital Clínic i el de Sant Joan de Déu presentaran en els pròxims dies al Departament de Salut un pla per crear a Barcelona un centre líder a nivell europeu en medicina fetal i neonatal.

El nou centre es crearà a partir de la unió dels serveis d'obstetrícia i neonatologia dels dos hospitals. Està previst mantenir les dues seus actuals i tots els llocs de treball. S'espera que la fusió permeti treure el màxim partit de la gran activitat assistencial i l'excel·lència investigadora dels dos hospitals. Els serveis afectats pel projecte atenen uns 10.000 pacients a l'any i compten amb uns dos-cents treballadors. La fusió reforçarà previsiblement el prestigi dels equips d'ambdós centres i els ajudarà a captar més recursos per a investigació. Però no hauria d'afectar l'atenció que reben els pacients, excepte per les millores derivades de les investigacions que es facin al nou centre.

Eduard Gratacós, actual cap del servei de medicina maternofetal del Clínic, és el principal candidat a dirigir el projecte. Gratacós és reconegut internacionalment pels avenços que ha introduït en cirurgia fetal i per les seves investigacions sobre el desenvolupament neurològic durant l'etapa prenatal.

Josep Maria Lailla, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de Sant Joan de Déu, té previst jubilar-se en els pròxims mesos, encara que no es descarta que quedi vinculat al nou centre com a consultor.

El projecte s'ha vist facilitat per la bona sintonia entre els especialistes en medicina fetal i neonatal del Clínic i de Sant Joan de Déu, i ha pres forma en negociacions entre les direccions dels dos hospitals. Un cop definides les línies mestres, està previst presentar formalment la proposta al Departament de Salut la setmana. Fonts coneixedores de les negociacions van informar ahir que esperen que Salut aprovi la iniciativa abans de final de mes.

El futur centre va en la línia de la petició que va fer Salut als grans hospitals l'any passat per optimitzar els recursos en un context de retallades. En lloc de dispersar inversions, el departament va demanar iniciatives per concentrar esforços. Salut va optar per no imposar aliances no desitjades, sinó esperar que sorgissin voluntàriament dels propis professionals. L'acord del Clínic i Sant Joan de Déu és la primera gran iniciativa en aquesta línia.

La fusió no comportarà que s'eliminin a curt termini instal·lacions costoses que estan duplicades entre els dos hospitals. En el cas de la UCI de nounats, per exemple, no hi ha marge per reduir l'activitat perquè hi ha un dèficit de places de cures intensives de prematurs a l'àrea de Barcelona. En altres programes, no es descarta que a mig termini es puguin reduir activitats si són ineficients.

No s'ha estudiat encara què personalitat jurídica es donarà al nou centre. Per ser eficient, hauria de tenir una certa autonomia de gestió respecte a les direccions dels hospitals i respecte a la conselleria, va informar ahir una font pròxima a les negociacions. Seguiria així el model dels Centres de Recerca de Catalunya (prop), que mantenen la seva excel·lència científica gràcies a que disposen d'autonomia per gestionar els seus pressupostos. El model Prop s'ha implantat ja amb èxit en hospitals, com a l'Institut de Recerca Vall d'Hebron o l'institut Idibaps del Clínic. En el cas del centre de medicina fetal i neonatal del Clínic i Sant Joan de Déu, el model hauria d'adaptar per combinar l'activitat investigadora i l'assistencial.

Josep Corbella

Ana Macpherson

07/02/2013

La Vanguardia

El silenci, el gran absent

Som víctimes de la “civilització del soroll”. L'expressió és de Raimon Panikkar. La recull en El ritme de l'ésser, obra recentment editada per Editorial Fragmenta. La idea la trobem reflectida en altres grans pensadors del segle XX, en Martin Buber, en Erich Fromm i en el deixeble occidental de Gandhi, Lanza del Vasto. Les veus més preclares ens ho han dit de totes les maneres possibles: el silenci s'ha convertit en el gran absent, però també en un dels béns més desitjats. L'hem expulsat de la vida cívica, l'hem desterrat com si fos un empestat o un leprós, però, a la vegada, constatem, amb tristesa, els efectes de la seva mancança.

No és una observació menor aquesta, ni una queixa romàntica. El soroll és omnipresent, no solament en el món del carrer, també en la vida social, política, educativa i, especialment, en l'esfera mediàtica. Manca silenci en les aules, no solament infantils, també en les aules universitàries. El nivell d'atenció dels estudiants és baixíssim i els mestres i professors hem de fer mans i mànigues per copsar, mínimament, el seu interès. Es fa difícil articular un diàleg perquè hi ha tota mena d'interferències. Els artefactes sonen tothora i estranyament es calla i s'escolta quan algú parla. Hi ha soroll al carrer, però també en els cenacles més rellevants de la democràcia deliberativa, en els parlaments i en el Congrés.

En les ciutats cada cop és més difícil trobar un espai i un temps de silenci i això afecta negativament la qualitat de vida dels ciutadans. Quan un ciutadà se sent cridat a pensar una decisió, a discernir un dilema, a reflexionar sobre el que ha de fer en la seva vida personal o professional, té vertaderes dificultats per trobar un espai silenciós on sigui possible escoltar la seva pròpia veu i ponderar els pros i els contres que hi ha en el litigi. Es veu obligat a marxar de la ciutat, a tocar muntanya o bé costa, amb l'esperança de no trobar ningú que cridi apassionadament pel seu mòbil.

Els vagons de tren són una mostra molt eloqüent de l'imperialisme del soroll i de la destrucció del silenci. Per raons professionals, agafo molt sovint el tren d'alta velocitat que uneix Barcelona i Madrid. El silenci és el gran absent en el viatge. Cada seient és una petita central telefònica. Sonen els mòbils indiscriminadament i estranyament algú va a la plataforma a contestar. El vagó es converteix en una extensió de l'oficina, en la pròtesi del despatx. A tres-cents quilòmetres per hora es negocia, es discuteix, es critica, es difama, es tracten aspectes íntims de la parella, de la vida familiar, s'expliquen les aficions o les opcions sexuals. La privacitat és exposada impunement en el vagó de tren. És impossible no escoltar les converses i seguir el fil discursiu. El tafaner té camp per córrer, però el qui vol aïllar-se, conversar amb si mateix, llegir, badar o senzillament corregir un text, ho té vertaderament difícil. Aïllar-se solament és viable si el passatger porta un parell de taps a la butxaca o bé sobreposa a aquell munt de converses juxtaposades una música a alt volum.

El soroll no és un fenomen accidental; és un factor tòxic, un element altament perjudicial no solament per a la comunicació interpersonal, sinó també en el pla emocional i mental. És una interferència que fa difícil o gairebé impossible activitats tan humanes i tan essencials per a la civilització com pensar, escoltar, meditar, dialogar o deliberar.

Reivindico el dret al silenci, a poder viatjar en silenci, passejar i llegir en silenci. No està contemplat entre els drets de caràcter fonamental, però reivindicar-lo no és una boutade, ni una petita mania personal. Sense silenci, la vida interior s'evapora i només queda un actor que produeix i consumeix sense saber per què, un artefacte que transita mecànicament d'un lloc a l'altre i estranyament es fa preguntes. El silenci és el catalitzador de la vida interior.

Francesc Torralba

06/02/13

El Punt Avui

Dia internacional de tolerància zero contra les mutilacins genital femenines

La mutilació genital femenina quadruplica la probabilitat de complicacions en el part

S'estima que a l'Estat espanyol viuen més 10.000 nenes en risc

La mutilació genital femenina quadruplica la probabilitat de complicacions en el part, segons afirma un estudi elaborat per la Fundació Wassu-Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta del segon estudi clínic realitzat a Gàmbia sobre les conseqüències d'aquesta pràctica i ha comptat amb l'anàlisi de 588 dones. Del total de dones examinades, el 75,6% tenien la mutilació practicada i això feia que augmentessin les probabilitats de patir problemes crònics com la dismenorrea, dolor vaginal, cicatrització anòmala i problemes sexuals. A l'Estat Espanyol s'estima que hi ha més de 10.000 nenes en risc de ser sotmeses a l'ablació.

La mutilació genital femenina és una practica que afecta 140 milions de dones i més de tres milions de nenes cada any a l'Àfrica Subsahariana. Gàmbia és un dels països amb major prevalença, amb un 76,3%. Per aquest motiu, la UAB ha desenvolupat des del 1989 una investigació clínica i qualitativa i ha format més de 1.500 professionals per conscienciar sobre els perills d'aquesta pràctica.

La fundació ha fet públics aquest dilluns els resultats del seu segon estudi clínic, que assegura que la mutilació multiplica per quatre les probabilitats de patir complicacions durant el part. Afegeix que el nadó té quatre vegades més probabilitats de patir complicacions si la seva mare té l'ablació practicada.

La UAB ha informat que la vicepresidenta de Gàmbia ha requerit aquests resultats per sensibilitzar els líders religiosos i parlamentaris per iniciar un camí per aconseguir una llei que prohibeixi la mutilació.

Aquest canvi d'opinió és el que s'està començant a notar entre professionals sanitaris de Gàmbia gràcies a la formació que ha impulsat la Fundació Wassu-UAB. Aquesta també ha elaborat un documental que recull testimonis d'estudiants, tutors i professionals de la salut, llevadores, líders religiosos i referents comunitaris que han rebut aquesta formació.

Segons un mapa sobre la realitat de la mutilació a l'Estat espanyola, s'estima que hi ha més de 10.000 nenes en risc de ser sotmeses a l'ablació. Aquestes són majoritàriament de nacionalitat nigeriana, senegalesa, gambiana i guineana i viuen principalment a Catalunya, Madrid, País Valencià, Illes Canàries, Aragó, Illes Balears i el País Basc.

ACN
04/02/2013

L´epidèmia de grip envia 7.000 gironins a urgències en una setmana

Salut informa que la incidència del virus és la mateixa que l´any passat i calcula que el pic arribarà el 17 de febrer

L'epidèmia de grip està creixent a les comarques gironines i arribarà al seu pic previsiblement pels volts del 17 de febrer. De moment, ja ha enviat més de 7.000 afectats a Urgències, i ha provocat 700 ingressos hospitalaris en una setmana, segons van informar ahir els Serveis Territorials de Salut a Girona.

La setmana passada (del 24 al 30 de gener), prop de 46.300 gironins van visitar els Centres d'Atenció Primària (CAP) i consultoris locals amb símptomes gripals. La gran majoria dels 7.000 usuaris que van anar directament a Urgències dels hospitals ja tenia patologies prèvies com ara bronquitis, malalties del cor, atacs de feridura o hipertensió entre altres.

El responsable de la Direcció Operativa dels Sectors Sanitaris Gironès, la Selva i Girona, Salvador Campasol, va explicar que els afectats que van ser atesos per les urgències i ingressats van patir complicacions de la seva malaltia originària causades per la grip. Malgrat l'elevada incidència del virus, Salut va deixar clar que l'epidèmia d'aquests dies entra dins dels paràmetres habituals que hi ha a Catalunya cada hivern. Així, actualment la taxa de grip és de 280 casos per cada 100.000 habitants i els responsables de Salut calculen que arribarà fins als 1.700 casos, uns nivells gairebé calcats als de l'any passat.

Segons Campasol, «en principi no ens hem de preocupar. Ni la grip afecta més gent que l'any passat, ni els símptomes són més greus que altres anys». El reponsable de la Direcció Operativa dels Sectors Sanitaris va explicar que la grip només la causen tres tipus de virus: A, B (el que està afectant la població a dia d´avui) i C. En canvi, els refredats són causats per més d'un centenar d'agents patògens diferents. Això fa que molts cops les persones es pensen que tenen la grip quan en realitat estan costipades, ja que les característiques són semblants.

«Una grip comporta sobretot cruiximent d'ossos i sensació de cansament provocada per febre alta (més de 38º); un costipat en canvi provoca elevada mucositat i "febreta" però no cruiximent d'ossos ni tanta sensació de cansament», va desglossar Campasol.

Fred i calor, contra el virus

Tal com va passar l´any passat, els responsables que controlen la incidència de la grip a les comarques gironines preveuen que el punt àlgid de l´epidèmia aquest any arribi més o menys al mateix moment que l´any passat: durant la tercera setmana de febrer. Tanmateix, Campasol va remarcar que hi ha factors que poden fer canviar radicalment les previsions.

Un d´aquests és el temps. L´any passat l´onada de fred siberiana va tenir un efecte contraproduent pel virus de la grip: va frenar el nombre de casos. «El virus necessita una certa temperatura per propagar-se. Si fa molt fred desapareix, i si fa molta calor també». Així, Campasol va puntualitzar que el factor climatològic pot canviar les previsions actuals.

Mentrestant, Salut va fer una crida a la tranquil·litat i a prendre precaucions per evitar contagis, com per exemple ventilar espais tancats, netejar i desinfectar superfícies dures o tapar-se la boca quan s´estornudi o s´estossegui.

F. Benejam

05/02/2013

Diari de Girona

A dieta: menjar conscient

 Reconèixer els moments descontrolats i pensar un pla realitzable millora resultats

Els àpats no són ben bé el problema. Habitualment són controlables i ordenats. Fins i tot equilibrats. I poden permetre complir una dieta. "El problema se centra en aquells moments de distensió, d'ansietat, de davallada en el qual un menja sense ser en absolut conscient del que està fent, sense detectar si satisfà la gana o s'està inflant de galetes i adquirint la meitat de les calories que es necessiten al dia", descriu la dietista Violeta Moizé, de la unitat d'obesitat del Clínic.

Però la desesperació davant les dietes deriva amb freqüència de no reconèixer quines són les dificultats particulars de cada un i no trobar la manera de superar-les. "Diversos articles recents demostren que el que sí que funciona és adherir-se a la restricció calòrica i al canvi d'hàbits, sobretot el d'augmentar l'activitat física, i aquesta és la nostra experiència a l'hospital", explica Moizé.

"Hi ha factors que interfereixen en el canvi d'hàbits i actuen com a barreres, i cal descobrir-los. També hi ha diferents estratègies i cal elegir la més eficaç en cada cas. I allà és on sovint s'equivoquen els pacients. El pes es controla quan tries bé el teu propi tractament".

El  'moment problema'

"Cal observar-se", assenyala la dietista. És el primer pas: reconèixer aquest àpat inconscient o descontrolat. Sol coincidir amb la tornada de la feina , entre el berenar i el sopar, o a la nit o davant la tele. L'observació hauria d'incloure què es menja i com i què se sent. "Costa d'identificar-lo, però es menja d'aquesta manera quan se sent tristesa, o tensió, o avorriment, o nerviosisme". Per als terapeutes no és tan important saber de quina emoció es tracta, sinó que se sàpiga que hi ha una emoció associada al comportament. I hi ha costums que no ajuden gaire: "Per exemple, premiar-se amb menjar. Fes-ho amb una altra cosa, mai no castiguis ni premiïs un nen amb aliments, el menjar és només menjar", recomana la dietista.

Triar els canvis

El pla que funciona, segons el parer dels dietistes, és el pensat a llarg termini, el que s'incorpora a la vida sense patiment i amb total acord. "Quan saps que has de canviar coses per no tenir excés de quilos, cal pensar què agrada, què és prescindible i què es pot reduir i suplir amb altres aliments en aquests moments problema. Res de prohibicions. Ni la xocolata", explica Gemma Peralta, psicòloga clínica de la fundació Rossend Carrasco i Formiguera, especialitzada en diabetis.

"Si tu tries el canvi d'hàbits, no hi ha fases de manteniment. Tota la teva vida t'estaràs enfrontant a excessos, quan arriba Nadal, quan surts a sopar, així que millor que després reprenguis els teus bons hàbits".

Energia de croissant

Per triar convé tenir informació sobre el que aporten els aliments habituals en la dieta de cadascú. "Per exemple, les galetes sense sucre tenen les mateixes calories que les altres i l'embotit engreixa", assenyala Violeta Moizé. Les dosis i les equivalències tenen la seva importància a l'hora de pensar els canvis. Un croissant o una pasta amb un cafè amb llet sencera aporten 460 kcal.; 50 grams de xocolata, 280 kcal; pa amb tomàquet, 30 grams de pernil cuit, 40 grams de formatge de Burgos i un cafè amb llet desnatada, 293 kcal. "Tenim pacients que no volen renunciar al croissant al matí i acorden prendre'ls petitons, dos o tres dies i, la resta, fer un entrepà. una proposta menys calòrica".

La gana sol assaltar en tornar a casa. És un patró molt comú, "encara que sovint és difícil distingir entre gana i desig. La gana produeix sensació de buit, davallada, dolor físic. No és gana si fa poc que s'ha menjat, si el que passa pel cap és algun tipus d'aliment concret, si apareix sempre en un determinat estat emocional", descriu la psicòloga.

Però mentre no s'identifica aquest estat, la persona arriba a casa i és probable que mengi dos cops: picotejant i després sopant. "Una opció és planificar bé el moment i fer un berenar ordenat -pa, xocolata (dos quadradets, uns 10 grams), una infusió, fruita, iogurt, un tallat...- i un sopar lleuger -com una amanida amb tonyina i un iogurt-".

Les estratègies que proposen les expertes passen sempre per començar pel més fàcil. Proposar-se alguns canvis possibles, "però mai més de dos o tres al mes. Amb el temps, els canvis han de ser més espaiats, perquè es tracta d'incorporar hàbits. No parlem de manteniment, sinó de control sobre el que es menja".

Un dels exercicis que practiquen és el de les tres llavors: la primera es menja com un vulgui. La segona, amb deteniment, amb tota l'atenció possible. La tercera es posa en un lloc visible des de la taula, per recordar que es pot menjar conscientment.

El fracàs de prohibir

Bona part dels intents de perdre pes ensopeguen amb les mateixes pedres: "La més freqüent, restringir els aliments que agraden, haver de renunciar als àpats preferits", assenyala la dietista de la unitat d'obesitat del Clínic. "Ni la xocolata no està prohibida!". Però -sempre hi ha un però-, en quantitats controlades. perquè l'efecte és tan ràpid que genera més serotonina i el cos en demana més. Fisiològicament s'explica perquè fabrica més insulina i genera més gana. "Per això millor només dos quadradets i ser conscient de l'emoció associada. I, per exemple, acompanyar-los de pa o galetes, uns hidrats més lents que alenteixen també la gana ", apunta Violeta Moizé.

Falses vies ràpides

El Consell Audiovisual d'Andalusia (CAA) va criticar aquesta setmana els anuncis televisius de dietes miracle als canals andalusos. I la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO) acaba de participar en un article publicat a la revista American Journal of Public Health en què s'alerta de la reaparició al mercat de les píndoles aprimadores -les antigues rainbow- però amb format comercial de suplements nutricionals. En aquests productes que es venen sobretot per internet es combinen derivats d'amfetamines i benzodiazepines. "Tenen efectes adversos sobre el sistema cardiovascular, renal o endocrí", adverteix l'endocrinòleg de l'hospital del Mar Albert Goday, coautor de l'article i vicepresident de la SEEDO.

Ana Macpherson

10/01/2013

La Vanguardia

El tiberi de Saturn

Al ministre Cristóbal Montoro se li estan posant els mateixos ulls desorbitats de Saturn quan devora un fill al quadre de Goya. Però hi ha tiberis que s'indigesten, perquè el canibalisme no és cuina de mercat. Freud afirmava que el mite de Saturn està relacionat amb la malenconia i la destrucció, la qual cosa permet entendre que el ministre d'Hisenda pot sentir la nostàlgia de quan el dèficit era irrellevant i el deute sostenible, mentre que ara per arreglar els comptes només queda l'opció de carregar-s'ho tot. Només així s'entén que Hisenda obligui a tributar el 2012 a Càritas Diocesana i a la Creu Roja, entre altres entitats sense ànim de lucre, a fi que li surtin els números, segons avançava aquesta setmana el diari Expansión.

Hisenda té tot el dret a buscar sota les pedres fins a l'últim euro per incrementar la recaptació, però imposar a fundacions i oenagés amb pressupostos de més de vint milions una tributació del 12% sobre els seus ingressos resulta no només una barbaritat social, sinó sobretot un abús d'autoritat. Montoro sembla més sensible a Brussel·les que als carrers de Madrid o Barcelona, per posar dos exemples de ciutats on desenes de milers de famílies, a les quals la crisi ha deixat en una situació límit, sobreviuen gràcies a la tasca desinteressada de determinades entitats solidàries.

Algú s'ha begut l'enteniment, quan decideix gravar les nostres almoines, donacions o auxilis. Posar impostos a la solidaritat és un disbarat, ja que suposa poc menys que haver de passar per la caixa de l'Estat pel fet de tenir consciència social. Sembla ignorar el Govern espanyol que, si aquest país no rebenta pels quatre costats, és per l'extraordinària feina que està fent un teixit d'oenagés capaces de recosir diàriament les seves costures. Quan les administracions retallen en serveis socials, quan un milió vuit-centes mil famílies tenen tots els seus membres a l'atur i quan dos milions dos-cents mil aturats no reben ni prestacions contributives ni subsidis, la feina de determinades oenagés és l'única esperança per sobreviure enmig de la tempesta perfecta.

Aquesta mesura extraordinària que s'ha tret de la màniga el Ministeri d'Hisenda suposa un cop dur per a aquestes entitats d'ajuda als més desfavorits, encara que resta l'esperança que prosperi una esmena en el Senat per eliminar-la l'any vinent. De moment, quinze fundacions i oenagés han hagut d'avançar diners a l'Estat. L'acadèmic italià Ugo Ojetti va escriure en una ocasió que la solidaritat és la força de la gent dèbil. A Espanya aquesta força és des del 2012 un 12% menys poderosa. Les urgències de l'Estat passen atropelladament per damunt de tot i de tots. Als governants els preocupen més els homes de negre que aquests altres que vesteixen parracs descolorits. Una mala lliçó de la qual només es poden treure indignades conseqüències.

Màrius Carol

03/02/2013

La Vanguardia

Perillós 'informer'

TV3

 ............................................................................................................................................................

Faig meva la carta que Xavi Roca publicava diumenge amb el títol de "Joves i rumors" i que feia referència a la nova moda dels informers, unes xarxes socials on joves coneguts en un cert àmbit (universitat, escola...) escampen rumors i maledicències dels companys. Es tracta d'una mena de mural públic on els anònims de paper de tota la vida es transmuten en uns gossip internàutics de conseqüències més perilloses. És de tal magnitud el poder d'aquesta nova moda entre els joves que el fenomen ha alertat el món acadèmic, i la Conselleria d'Ensenyament ha creat un protocol d'actuació arran de saber-se els primers casos de ciberassetjament. Fins i tot alguns estudiants, en el programa de Jordi Basté, han explicat que han necessitat escorta per sortir del centre.

Però sense arribar a l'extrem del delicte, el fet és que aquesta pràctica pot fer un mal greu a molts adolescents, quan una carta d'amor publicada sense permís, o un rumor sobre una tendència sexual poden tenir un efecte demolidor. Si el rumor clàssic ja era capaç de fer un considerable mal a les èpoques de l'institut, què no farà penjar-lo en una xarxa social i veure com s'hi acumulen els comentaris dels companys. L'efecte multiplica per mil la maldat que tota brama porta implícita. Com deia en Xavi, "rere l'individu que es critica hi ha una persona amb dret a la vida privada i amb sentiments, que no té per què ser atacada". I l'atac, en ser concret i anònim, però molt difós, és d'una eficàcia fulminant.

Tanmateix, de què ens estranyem? És evident que els joves imiten, sovint amb molta creativitat, els capteniments dels adults, i això inclou els seus vicis i misèries. I si estem vivint en una època en la qual diaris importants poden jugar amb les vides de persones públiques, escrivint infàmies, fent servir els aparells de l'Estat per validar les seves mentides i a sobre apel·lant a la llibertat d'expressió per perpetrar-ho, què podem esperar dels joves? El rumor s'ha convertit en l'estrella de la informació, tant sigui política com social, i tot allò de la veracitat o el rigor o la presumpció d'innocència se n'han anat a can Pistraus. No cal dir, a més, que internet ha facilitat i ha amplificat el gust per la maledicència. A la xarxa es pot dir gairebé tot de qualsevol persona i la impunitat és enorme. Però és que ara sembla que també es pugui dir gairebé tot en un diari. I és aquí, en aquesta elevació de la brama a la categoria d'informació versemblant, on estem esberlant el dret fonamental a la intimitat i a l'honor. El cas dels joves, doncs, no és nou en un món comunicatiu que, en molts sentits, està tornant a la jungla. Però és cert que és molt perillós perquè els adolescents tenen una autoestima variable i vulnerable, que pot quedar molt malmesa amb rumors descarnats. Diu un proverbi jueu: "amb una mentida es pot anar molt lluny, però sense esperances de retorn". Pensem-hi...

Pilar Rahola

29/01/2013

La Vanguardia

Campanya per vèncer els falsos mites del càncer

El càncer és hereditari, sempre suposa la mort, sempre provoca dolor i amb herbes medicinals es pot curar. Aquests són alguns dels falsos mites que el Departament de Salut i l'Institut Català d'Oncologia volen combatre a través d'una campanya de sensibilització als CAP. La campanya desmunta nou falsos mites que estan instal·lats a la societat sobre aquesta malaltia amb l'objectiu d'augmentar el coneixement sobre aquesta malaltia. El director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament, Carles Constante, ha destacat la importància de la prevenció i la participació en els programes de cribatge i detecció precoç, que ha assegurat que no s'han vist afectats per les retallades.

El primer dels mites que desmunta la campanya és que el càncer és hereditari. El responsable de la Unitat del Consell Genètic de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), Ignacio Blanco, ha assegurat que només entre un 5 i un 10% estan relacionats amb elements hereditaris i que la majoria de casos és una combinació amb factors ambientals.

El segon mite és que el càncer és una sentència de mort, aspecte que ha desmentint assegurat que més de la meitat dels pacients amb càncer superen la malaltia actualment. Tampoc el destí marca patir o no aquesta malaltia i Salut recorda que sí que es poden fer coses per reduir el risc de patir-ne: seguir una alimentació sana, fer exercici, no fumar, vacunar-se, fer les proves per detectar càncer precoçment, limitar el consum d'alcohol i tenir cura amb el sol, entre d'altres.

També desmenteixen que el microones o l'estrès provoquin càncer, tot i que és cer tque l'estrès pot provocar que una persona porti un estil de vida poc saludable. També es desmenteix que l'ús de desodorants, certs sostenidors o rebre un cop al pit provoquin càncer de mama i en canvi asseguren que sí que s'ha observat que el sobrepès o l'obesitat després de la menopausa, fer poc exercici i l'excés d'alcohol augmenten les probabilitats de desenvolupar aquest tumor.

El doctor Josep Maria Espinàs, del Pla d'Oncologia, ha desmentit també que el càncer sempre provoqui dolor ja que ha dit que en les fases inicials això majoritàriament no passa i és en les fases avançades quan si que pot haver dolor, sovint relacionat amb el tractament. Ha insistit en el fet que no patir dolor no pot ser una excusa per no participar en els programes de detecció precoç o abaixar la prevenció perquè es pot donar el cas de no detectar un tumor a temps.

Per últim, també es desmenteix que les herbes medicinals puguin curar un càncer, tot i que es poden prendre durant el tractament si s'informa al metge per ajudar a portar el tractament. Estar trist no provoca càncer i ser positiu no el cura, tot i que una actitud positiva influeix en que el malalt faci un major seguiment del tractament.

Aquests missatges es difondran a través de diversos canals així com en les pantalles que hi ha als Centres d'Atenció Primària (CAP).
Les retallades no afecten el cribatge del càncer de colon

Constante ha assegurat que les retallades no estan afectant el programa de cribatge del càncer de colon però no ha concretat quan s'haurà estès el programa al conjunt del territori. S'ha limitat a dir que serà "amb celeritat" i que depèn de la disponibilitat tècnica per poder fer-ho. Actualment el 20% de la població participa en aquest programa.

En el cas de la detecció precoç del càncer de mama, el 2012 el 75% de les dones que es podien acollir al programa ho van fer i això va permetre detectar un miler de tumor en fases inicials.

L'envelliment explica bona part de l'augment
El proper dilluns se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer, del que es diagnostiquen 33.700 casos cada any a Catalunya. En homes es diagnostiquen uns 20.000 casos nous i en dones 13.700. Les estimacions indiquen que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan un càncer al llarg de la seva vida.

La incidència d'aquesta malaltia està creixent, hi ha aproximadament uns 10.000 nous casos des del 2007 i, segons Espinàs, "més de la meitat" d'aquest creixement s'explica per l'envellilment de la població. Així, cada cop hi ha més diagnòstic entre persones de més de 65 anys.

ACN
01/02/2013

Radiòlegs gironins milloren el diagnòstic d´uns tumors cerebrals

La recerca de l'hospital Trueta s'ha publicat a la versió digital de la prestigiosa revista 'European Radiology'

Un estudi d'un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i radiòlegs de l'hospital Josep Trueta de Girona ha permès descobrir els beneficis d'utilitzar un determinat contrast - el gadofosveset- durant les ressonàncies magnètiques dels tumors cerebrals.

Els experts han comparat els resultats que s'obtenen amb aquest contrast i amb un altre de convencional i han confirmat que el gadofosveset permet delimitar amb més precisió l'extensió del tumor, les lesions i millorar el diagnòstic i la planificació del tractament. L'estudi es va iniciar el 2008 amb 35 pacients gironins i s'ha publicat a la versió digital de la prestigiosa revista 'European Radiology'.

L'estudi ha estat dirigit per l'equip d'Imatge Mèdica de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) amb els doctors Josep Puig i Salvador Pedraza al capdavant i amb la col·laboració del departament de Radiologia de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Aquesta recerca ha permès determinar que l'ús d'un contrast que s'utilitza per estudiar les artèries com l'aorta i els vasos ilíacs aconsegueix millorar la precisió de les ressonàncies magnètiques de pacients amb tumors cerebrals molt agressius.

Aquest contrast, anomenat gadofosveset, aconsegueix una visualització molt superior a la del contrast convencional. En concret, millora la precisió de l'extensió del tumor, permet determinar concretament les lesions, millorar el diagnòstic i la planificació del tractament més adient. L'estudi es va iniciar ara fa cinc anys amb 35 pacients gironins i s'ha basat en la comparació de resultats obtinguts de les ressonàncies amb el líquid de contrast convencional (gadobutrol)i el gadofosveset. Les proves han confirmat que el punt màxim d'informació diagnòstica s'aconsegueix després de sis hores d'haver injectat el contrast via intravenosa.

Aquesta recerca acaba de ser publicada en la versió 'online' de la prestigiosa revista European Radiology i apareixerà en el proper número de la versió en paper de la mateixa revista. L'IDIBGI es va crear el juliol del 2004 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l'àmbit de les comarques gironines. Amb aquest objectiu aglutina grups de recerca de l'Hospital Universitat Josep Trueta, la Universitat de Girona, l'Institut de Diagnòstic per la Imatge, l'Institut Català d'Oncologia i l'Institut Català de la Salut a Girona.

ACN

31/01/2013

Diari de Girona