Europa reallotja només 116 refugiats dels 160.000 previstos

El debat intern que obre la immigració dins dels estats alenteix el procés

“Una gota a l’oceà”. Així es va referir el primer ministre grec, Alexis Tsipras, a les sis primeres famílies -30 persones sirianes i iraquianes- que van marxar ahir d’Atenes per començar una nova vida a Luxemburg. Eren les primeres reallotjades per Grècia en el marc d’un programa acordat per la Unió Europea. Fins ara, sumant-hi els 86 que han sortit recentment d’Itàlia cap a països del nord, s’han reallotjat només 116 refugiats dels 160.000 previstos.

Unes declaracions del director de Frontex, Fabrice Leggeri, citades pel diari alemany Bild ratificaven la percepció del líder grec: l’organisme ha registrat aquest any 800.000 arribades irregulars a la UE i s’estima que encara no és el seu punt màxim. Tot plegat desembocava en crítiques a les autoritats europees: “El 2 d’octubre vam demanar als estats membres 775 funcionaris de fronteres. Ens n’han enviat 326, i no donem l’abast”, concloïa Leggeri. Des d’Atenes, Tsipras hi afegia un bri d’esperança: “Esperem que això es converteixi en un torrent, i després en un riu d’humanitat i responsabilitat compartides, perquè aquests són els fonaments de la Unió Europea”.

La portaveu comunitària per a la Migració, Tove Ernst, detallava des de Brussel·les que aquest petit grup de refugiats s’havia sotmès prèviament a un procés d’identificació i registre, i que les seves sol·licituds d’asil serien avaluades i processades individualment.

Elena Sánchez, investigadora del Cidob, va explicar a l’ARA que encara que els mecanismes de Brussel·les són lents i hermètics les persones seleccionades pel programa de reallotjament solen ser les més vulnerables, amb familiars al lloc de destí i que porten més temps identificades al país de sortida.

Lentitud? “Una fase inicial”

El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va admetre que el programa està funcionant amb lentitud i va afirmar que li agradaria veure que s’implementa de manera “més ambiciosa”, però va excusar-se dient que està en una “fase inicial”.

Sánchez assegura que un dels motius d’aquesta “lentitud és que el reallotjament es durà a terme en un període de dos anys”, i defensa que aquests primers episodis haurien de servir per desmentir el discurs polític que alertava d’una allau d’arribades: “Se sabia que era desmesurat”. No tots els estats membres han signat l’acord, amb l’argument de falta de recursos i infraestructures o de risc d’inestabilitat.

És aquí on Xavier Aragall, expert en migracions del IEMed, situa les principals causes d’un “retard” de l’aplicació del projecte: el debat intern que ha obert la immigració en cada un dels països i la “crisi institucional” que viu la UE.

Aragall considera que el programa, finançat pels Vint-i-vuit i que està quantificat en 780 milions d’euros, el va motivar la fotografia de l’Ailan, el nen mort a la costa turca, però creu que és poc més que una escenificació per demostrar que s’està fent alguna cosa.

Clicar a la imatge per veure-la correctament

Més trasllats, no se sap quan

Fins ara s’han ofert 2.314 places, de quinze dels estats, i els pròxims vols s’espera que tinguin com a destí França, Finlàndia i Espanya, encara que es és pràcticament impossible esbrinar detalls sobre com i quan seran les arribades.

Sigui com sigui, la crisi dels refugiats està marcant clarament l’agenda política comunitària, i ahir la UE feia saber que vol que també s’hi impliquin la resta de líders mundials. Amb l’entrada al continent de més de mig milió de persones aquest any han aflorat sentiments que, segons els líders, posen en perill l’acord sobre les fronteres comunitàries internes.

Per això la intenció de les autoritats europees és que s’abordi la qüestió durant la pròxima reunió del G-20, que se celebrarà a mitjans de novembre a Turquia, on està previst tractar qüestions sobre cooperació econòmica, comerç i canvi climàtic.

La preocupació s’estén a països com Suècia, que ahir demanava a la UE que se l’inclogui en el pla de reallotjament com a país emissor, com Grècia i Itàlia. “La situació actual no és sostenible. Suècia no pot acollir més persones, com acostumem a fer: les autoritats i els municipis estan en una situació límit”, va dir el primer ministre suec, Stefan Löfven, en una roda de premsa amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Gerard de Josep
05/11/2015
Ara.cat

Detingut un capellà espanyol pel nou 'Vatileaks'

El sacerdot Vallejo Balda està acusat de robatori de secrets

El Vaticà carrega contra dos llibres a punt de publicar-se

 Imatge d'arxiu EFE

La policia vaticana n'ha après ràpid, després de la filtració el 2012 de documents privats de Benet XVI, cas conegut com a Vatileaks, ja que de manera immediata ha arrestat dues persones que haurien piratejat l'ordinador central que guarda els secrets econòmics de l'Estat papal, abans que aquests, o almenys una part d'aquests, surtin a la llum aquesta setmana en dos llibres. Un dels arrestats és el capellà espanyol de l'Opus Dei Lucio Ángel Vallejo Balda i l'altra és una dona, la seglar italiana Francesca Chaouqui, de 32 anys.

Els llibres que han de veure la llum aquesta setmana podrien passar ara de ser una exclusiva mundial a constituir una de les proves del delicte comès, si es té en consideració un comunicat del Vaticà en el sentit que l'Estat papal podria recórrer a «la cooperació internacional», encara que els autors dels textos siguin italians.

Vallejo Balda i Chaouqui van quedar detinguts després de ser interrogats durant el cap de setmana. El capellà espanyol va quedar en presó preventiva i Chaouqui, que ocupava un càrrec subordinat, en llibertat amb càrrecs, després d'«oferir la seva màxima col·laboració». En un comunicat, l'Opus Dei va manifestar la seva «sorpresa i dolor» pel cas, que, si acaba sent cert, «seria particularment dolorós pel perjudici fet a l'Església».

Un organisme nou  

Els dos sospitosos suposadament haurien forçat l'ordinador del revisor central de l'economia vaticana, Libero Milone, situat a la secretaria econòmica de la Santa Seu. Es tracta d'un organisme nou, que va ser creat pel papa Francesc, per substituir l'antic ministeri d'Economia, l'anomenada Prefectura, que guarda els secrets nets de capellans, monges, diòcesis i ordes religiosos, però també secrets inconfessables que, a l'abric de la institució, haurien comès moltes persones en el passat, des de mafiosos fins als serveis secrets de diversos països.

El cas s'emmarca en les picabaralles vaticanes per obstaculitzar o impedir les reformes del papa Francesc que, poc després de ser elegit, van començar amb els organismes econòmics.

En diverses ocasions, Jorge Bergoglio ha manifestat que hauria preferit començar per les reformes que concerneixen la Santa Seu i l'Església, però que les «urgències» li havien imposat iniciar-les per l'economia. Des de la seva elecció, l'IOR o banc del Papa -un autèntic paradís fiscal al centre de Roma- ha sigut aprimat, els seus directius canviats, s'han tancat més de 10.000 comptes per «inapropiats» i ara té prohibit efectuar inversions. Paral·lelament, el Vaticà compta ara amb tots els requisits de transparència que exigeixen els acords internacionals entre estats per impedir el blanqueig de diners i el finançament d'activitats criminals.

Vallejo i Chaouqui van ser citats i interrogats dissabte passat pel fiscal Gian Piero Milano i el seu adjunt Roberto Zannotti. L'interrogatori es va donar per acabat diumenge. La dona va ser posada en llibertat i el capellà es troba detingut al calabós de la Gendarmeria, el mateix on el 2012 va estar tancat Paolo Gabriele, majordom de Benet XVI, que havia robat documents del despatx del Papa.

La riquesa eclesial  

Un comunicat vaticà va afegir que sobre «els llibres anunciats per als pròxims dies s'ha de dir que també aquesta vegada [sota el papat de Benet XVI n'havien sortit d'altres] són fruit d'una greu traïció de la confiança acordada pel Papa» i va criticar que els autors s'han beneficiat d'un acte «greument il·lícit», com la filtració de documentació reservada. Es tracta dels títols Viacrucis de Gianluigi Nuzzi, ja autor de Vaticano SA durant Benet XVI, i d'Avaricia, del reporter de L'Espresso Emiliano Fittipaldi. Els dos títols prometen mostrar «les cartes que revelen la riquesa, els escàndols i els secrets de l'Església de Francesc».

La divulgació de material classificat és un delicte penat per la legislació vaticana, que preveu unes penes d'entre sis mesos i dos anys de reclusió.

Rossend Domènech

Roma  03/11/2015

El Periódico

Tu no ets Déu

M’apassiona un dels llibres que estic llegint. És El Regne, l’últim d’Emmanuel Carrère. Una versió molt personal del cristianisme, feta per un no cristià que va experimentar una conversió fulgurant. Li durà uns anys, per tornar després a la descreença, si bé canviat, enriquit, com a persona.

La seva narració té un doble interès, a més del literari. Condueix al cristià a interrogar-se: “Tu creus realment en tot allò que dius creure?”. I també qüestiona la manera despectiva, supremacista, amb què alguns ateus aborden l’existència de Déu i el cristianisme.

Avui hi ha dues formes molt esteses entre nosaltres, però molt minoritàries (14%) al món, de rebutjar el Déu cristià, personal i Creador. Una d’elles afecta fins i tot sacerdots i religiosos que la prediquen amb franc entusiasme. És una mena de neopelagianisme. L’altra és l’argument de la ciència i la racionalitat.

Aquesta, diguem-ne doctrina de Pelagi, us resultarà familiar. Diu que és l’individu i no pas Déu el centre únic de l’ètica, i creador del bé i del mal. Tothom és lliure de culpa, i se salva amb les seves úniques forces. No ens cal Jesucrist, ni per tant l’Església, perquè tota creença és igualment vàlida. Hi ha en tot això una orgullosa suficiència que rebutja la humilitat, un tensor humà essencial.

I aquell orgull fa d’enllaç amb l’argument que en nom de la ciència i la racionalitat judica i descarta el Creador de l’Univers. Aquell que és. Però ho fa des de la ceguesa. Si la ciència només és capaç d’explicar i entendre el 5% de la part que percebem de l’univers, i la resta, la matèria i l’energia fosca, li són desconegudes, com es pot tenir la pretensió d’explicar allò que ni tan sols es percep, però es manifesta?

I en nom de la racionalitat, no hi ha marge sobrat per atorgar a Déu un minso 5% de probabilitats? Tenim hipòtesis més que sobrades per fer-ho. I si admetem aquesta contingència, no és millor, com a cercadors de felicitat que som, viure i actuar com si Déu existís?

Si errem no passa res, si l’encertem viurem una “joia sense fi” en la qual “arribaran la felicitat i l’alegria, i fugiran els planys i la tristesa” (Isaïes 35, 10). Per aconseguir-ho disposem de la via: Jesucrist. “Jo sóc el camí, i la veritat, i la vida; Ningú no arriba al Pare si no per mi” (Joan 14, 6).

Josep Miró i Ardèvol

02/11/2015

La Vanguardia

Més de 16.500 menors esperen en residències una família d'acollida

Les oenagés insten les comunitats a agilitar els tràmits d'acolliment

Dues famílies d'acollida de la campanya que Creu Roja ha realitzat per donar a conèixer l'acolliment.

Les oenagés han decidit fer un pas endavant i intentar posar a l'agenda pública la situació dels milers de menors que viuen en centres residencials. En concret, uns 16.500 nens, la meitat d'ells a Catalunya, Madrid i Andalusia. No és una tasca fàcil. Fa dècades que proven de sensibilitzar la so­cietat, incloent-hi el Govern cen­tral i els ciutadans, sobre l'exis­tència d'uns nens que creixen sense una família de referència, però la situació amb prou feines canvia. Milers de nens passen la infantesa o l'adolescència en cen­tres d'acolliment davant la falta de famílies acollidores i d'unes normes que dificulten que aquests nens puguin superar la temporal (en alguns casos, definitiva) absència dels seus pares bio­lògics en una altra llar O a llei d'infància que preveu l'agilitació dels processos d'acolliment a penes té uns mesos de vida).

"No és fàcil, no ens enganyem. He plorat molt per desesperació. Al principi va ser molt dur, crec que perquè ells tenien molta por... Però arribat un moment, eren ells els que ens demanaven que no ens rendíssim, que lluités­sim per ells". Així resumeixen el Xavier i la Teresa, pares de tres fi­lles biològiques i néts, l'arribada a la casa seva de dos germans, fa ara cinc anys. "Ens vam oferir perquè les nenes ja estaven volant i hi ha­ via lloc per obrir casa nostra. És una qüestió de justícia", explica aquesta parella, que participa en la campanya que Creu Roja rea­litat per impulsar els acolliments.

L'Antonio i l'Ana fa 18 anys que acullen menors a casa seva. Des d'aleshores, han realitzat tres acolliments permanents i tres més d'urgència. I ho tenen ben : "Ens semblava inconcebible que uns nens es criessin sense una família. És un dret humà, no teníem cap altra opció", assenya­la aquesta parella que rebutja (com la resta dels pares d'acolli­da) que els considerin uns sants.

"Perdona, ni abans era un dimo­ni, ni ara sóc un heroi. Sóc el ma­ teix. rebutjo que em diguin el bé que faig, perquè aquest bé me l'està fent el nen", diu l'Arsenio, que amb la Verónica acull a casa un nen amb necessitats especials. De la mateixa opinió són el Mi­guel i el Nacho, que tenen acollit des de fa dos anys un nen que ara en té 10.

Des de l'Associació Estatal d'A­colliment Familiar (Aseat) recor­den que aquests gairebé 17.000 menors necessiten créixer en un entorn amb valors, amb normes i amb seguretats. Als centres, assenyala, estan ben cuidats des del punt de vista material, però els falta senzillament l'amor incon­dicional que es respira en una llar. I recorden, amb l'associació d'acollidors de menors de la Co­munitat de Madrid, que, des del punt de vista econòmic, el cost de mantenir un menor que es troba sota la protecció de l'Estat seria quatre vegades inferior si aquest visqués amb una família d'acolli­da que si visqués en un centre re­sidencial.

"Què si recomano l'acolliment? Sense dubtar-ho!", assenyala l'Arsenio.

Celeste López

31/10/2015

La Vanguardia

Arraconar els musulmans d’Europa és fer el joc als jihadistes

La sociòloga Nilüfer Göle (Ankara, 1953) és una de les veus més brillants sobre el paper de l’islam a Europa, l’espai públic, el significat del laïcisme avui i les modernitats múltiples. Ha visitat Barcelona convidada per la Fundació Catalunya - La Pedrera

Des del 2001 treballa a la facultat de sociologia de Science Po i ha ensenyat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i al Van Leer Jerusalem Institute. El seu últim llibre, Musulmans au quotidien, recull els resultats d’una recerca en 21 ciutats europees sobre temes com el halal, el vel, la construcció de mesquites o la circumcisió.

Què es va trencar amb els atacs a Charlie Hebdo i al supermercat kosher de París?

Hi ha una dinàmica europea transnacional, com es va veure amb les controvèrsies sobre les caricatures. La nostra memòria avui, europea, es construeix al voltant de l’islam, ja sigui amb ruptures pacífiques o violentes. I el que vull destacar d’aquells dies és la resposta de la gent, que serà determinant en el futur. La societat francesa va ocupar espontàniament la plaça de la República, el mateix dia, al vespre, quan encara no s’havia detingut els terroristes. I després, la gran manifestació, que va ser un moment transformador per a tots els qui hi vam participar. Era la democràcia de la plaça pública, que va reunir gent molt diferent. No per defensar la laïcitat, sinó per dir “no tenim por”, “volem construir societat, creant lligams”. I els musulmans que van dir “no en el meu nom”. No vam caure a la trampa dels moviments neopopulistes. Més tard, a Noruega, els musulmans van fer una cadena humana per protegir una sinagoga. És la ciutadania transformadora, que ocupa l’espai públic, es dóna les mans i demostra que una altra política és possible.

I el fenomen de l’Estat Islàmic, com ha afectat l’imaginari sobre l’islam i els musulmans a Europa?

Hi ha una nova cara: el terrorisme de Daesh [acrònim en àrab de l’Estat Islàmic]. És la seva manera de controlar el territori i els musulmans: volen redefinir les fronteres, ocupar un poder en un lloc definit, aterrint la població. No és com Al-Qaida, és una nova dinàmica que a més es beneficia d’una posada en escena de la violència als mitjans de comunicació. És important l’espai públic i mediàtic que ocupa Daesh, per fer por a la gent. En l’era moderna les atrocitats se solien amagar (com fa el règim de Baixar al-Assad), però ells les fan servir com a propaganda. Hi ha una asimetria, perquè les atrocitats que s’utilitzen com a propaganda circulen als mitjans, que són utilitzats pels terroristes. I una minoria de musulmans a Europa es deixen fascinar per una cosa que no té res a veure amb l’islam, que és terror pur i criminal. I això planteja problemes per a la democràcia europea, perquè fa presoners els musulmans ordinaris. La qüestió de la visibilitat està encara més exacerbada: tot el que és visual i sensorial domina el nostre món i no tenim temps de traduir les sensacions. Necessitem temps per desxifrar-les, desconstruir l’agressivitat crua que ens mostren les imatges.

A Barcelona, el 2015, no hi ha cap mesquita.

Perquè no volem donar visibilitat als musulmans a Europa. I crec que si no els donem un lloc, si els arraconem en la vida quotidiana, acabem jugant el mateix joc que els jihadistes, que prometen crear un altre món. L’espai públic és integrador, però només podem interactuar-hi. Si diem que l’espai públic és només “nostre”, aleshores els “altres” han de marxar a un altre lloc.

Hem tingut mobilitzacions massives als carrers de Barcelona, Londres o París contra la guerra a l’Iraq, però no n’hi ha hagut contra la guerra de Síria.

L’esquerra calla en el debat sobre el paper de la religió. I en canvi els moviments neopopulistes utilitzen el repertori de l’esquerra pervertint-lo, i ho fan contra l’islam. Marine Le Pen no és com el seu pare: es diu feminista, laica, partidària de les elits republicanes! No són com els racistes dels anys 80. I quan es tracta de l’islam, l’esquerra calla, i la nova dreta pren la paraula. En el cas de Síria, a més, han actuat a partir d’interessos, no de principis democràtics. Daesh és un producte del règim d’Al-Assad i de la guerra de l’Iraq. Amb els refugiats, oblidem que són països musulmans els qui carreguen el pes de la crisi. Però ara ja no se’ls pot contenir a les fronteres de Turquia. No sabem fins on arribarà. Hi ha una cosa que és clara: Europa no es pot entendre sense el Pròxim Orient, som interdependents i rebutjar Turquia és com girar l’esquena a aquesta realitat. I Europa no mostra prou capacitat política.

Ara Europa negocia amb Turquia perquè aturi els refugiats dins les seves fronteres.

Em sembla una instrumentalització. El 2005 hi va haver una oportunitat perduda per apropar Turquia a Europa, i ara no podem fer com si res. I la situació a Turquia avui és molt difícil: no els podem deixar allà. Les eleccions s’han fet en una atmosfera molt greu. A l’atemptat d’Ankara van morir els portaveus de la pau, els qui jo considero la millor cara del país. Hi ha dol i també còlera, però això és més fort que la por. Cal aturar el cicle infernal de propaganda i terror. El moviment del parc de Gezi va demostrar que Turquia és una societat plural, d’identitats múltiples (kurds, alauites, LGBTI, feministes, animalistes...), que només amb opressió es pot reduir a un relat nacional sunnita majoritari. Turquia no és només el projecte d’Erdogan.

Cristina Mas

01/11/2015

Ara.cat

A còpia d'exercici físic el cervell rejoveneix

Arthur Kramer, neurocientífic, expert en exercici físic i envelliment

Tinc 62 anys. Vaig néixer a No­ va York i dirigeixo l'Institut Beckman de la Universitat d'Illinois, on investigo la per­cepció i la conducta humana. Sóc casat, tinc un fill. Hi ha tres temes preocupants: la de­sigualtat d'ingressos, el canvi climàtic i la guerra de Síria. No tinc creences.

Si fa esport, el seu cervell rendi­rà més i millor.

Això ho sabem des del segle I: Mens sana in corpore sano.

Ara tenim evidència científica; malgrat això, la majoria de la gent no fa cap tipus d'exercici.

I quins exercicis li convenen, al cervell?

Hem investigat molt els efectes de l'exercici aeròbic i de ca­ minar. Córrer, anar en bicicleta i ne­ dar condueixen a cervells millors tant estructuralment com cognitiva­ ment. I sabem que el cervell rejove­neix amb l'exercici.

...?

Els cervells, amb l'edat, s'encongeixen, però el cervell envellit d'una persona que fa exercici és de la mateixa mida que el dels joves, es­tà més ben connectat i la seva activa­ció funcional (quan recorda, respon a alguna cosa o memoritza) tendeix a ser com la d'una persona jove. Miri aquesta dona.

Una atleta octogenària?

Sumi-li 13 anys més, que és l'edat que tenia Olga Kotelko quan la vaig estudiar. Corria 400 metres a tota velocitat i feia totes les modalitats d'atletisme. Segons la nostra comparativa, la in­terconnexió cerebral de l'Olga esta­ va millor als seus 93 anys que la de les dones de 60.

Si sempre havia estat atleta, és trampa...

Va començar a competir als 75 anys. Abans de jubilar-se era mestra i feia poc exercici. Va morir l'any passat als 95 anys mentre dor­mia, tres dies després de competir a Finlàndia.

La febre del fúting ens fa córrer per carrers contaminats i ens des­trossa els genolls.

No hi ha investigacions sobre córrer en espais conta­ minats. Quant als genolls, són fàcils d'arreglar, però no el cervell.

Quin consol.

Jo m'he sotmès a sis intervencions de genoll i encara puc escalar parets.

I què el sorprèn?

Que es necessi­ta molt poc exercici físic per obtenir grans beneficis cognitius. Hem realitzat estudis amb persones que han fet de tres a cinc hores d'exerci­ci cada setmana durant sis mesos o un any i hem vist que la memòria i el raonament han millorat un 20%.

Vostè diu que l'activitat física es­tructura el cervell; què vol dir, això?

Els hàmsters que fan giravoltar una roda tenen més neurones a l'hipo­camp (àrea essencial per a la memòria), nivells superiors de neurotrans­missors (que permeten que les neu­rones es comuniquin) i més neuro­trofines (neuroprotectors).

Tots a la roda!

Els atletes rosegadors presen­ten una estructura vascular supe­rior, més flux sanguini al cervell i, fins i tot, mitocondris (orgànuls que generen energia a les cèl·lules) més eficaços.

El cas és que de l'humà nòmada primitiu vam passar a l'humà asse­gut: l'intel.ligent.

Com a resultat de la vida sedentària avui hi ha nens amb malalties d'adults, com la hiper­tensió i la diabetis. Alguns canvis evolutius no són positius per a la sa­lut. Fins i tot hi ha investigadors i importants revistes científiques que afirmen que els nens d'avui no seran tan longeus com els seus pares.

Una afirmació controvertida.

També ho són els jocs de cognició a través d'ordinador perquè la gent gran mantingui jove la ment. Gaire­ bé no hi ha evidència de transferèn­cia del joc al món real, i els priva de moure's i interactuar amb altres per­ sones, que sí que està demostrat que funciona.

I què en diuen, els estudis epide­miològics?

Que l'activitat física, la implicació intel.lectual i la interacció social fan que la frontera de l'edat en què la gent contreu la malaltia d'Alzheimer s'allunyi.

Què hem de fer, quant a l'osteo­porosi?

Aixecar peses. Qui fa exerci­ci aeròbic té taxes més baixes d'os­teoporosi. Ahir vaig caminar 15 qui­lòmetres ben d'hora al matí, és el que faig quan viatjo.

I què fa quan no viatja?

Vaig al gimnàs, aixeco peses, llegeixo el dia­ri a la bicicleta estàtica i corregeixo els exàmens dels meus estudiants mentre corro a la cinta.

No sé si és gaire sa, això.

Millor que fer-ho assegut. A l'oficina tinc un escriptori amb cinta que em per­ met caminar mentre treballo.

Però no deien que no som capaços -sobretot els homes- de fer dues coses alhora?

Això ho diuen les dones, ha, ha. Però sí, tots dos som dolents a l'hora de fer dues tasques alhora, i els pitjors són els petits i els grans.

I els cervells de les noves genera­cions ja arriben amb la multitasca incorporada?

Una experiència dife­rent condueix a una estructura dife­rent del cervell. Qualsevol expert -una ballarina, un jugador de bàsquet o un pianista- té el cervell diferent a causa de milers i milers d'hores de pràctica.

No m'ha quedat clar si és millor aprendre un idioma o caminar una hora.

No conec cap estudi compara­tiu, però a San Francisco hi havia un gimnàs el lema del qual era "Spin­ning i aprenentatge alhora". Estudia­ ven espanyol mentre anaven en bici­ cleta pels camps de Castella.

Van fer fallida.

Sí, però va ser pels preus, desor­bitats.

Si has fumat, begut i passat la nit despert fins als 50, té remei, el teu cervell?

Pots començar a fer exercici als 70 anys i beneficiar-te'n.

Atleta de despatx

Redacta informes sobre envelli­ment i tecnologia per a Barack Oba­ma mentre galopa a la bicicleta està­tica i, malgrat sis operacions de ge­noll i anar coix, cada dia camina 11 quilòmetres en un escriptori cinta mentre consulta e-mails. "No sé si és gaire sa, això", li dic. "Fa vint anys que estudio aquest tema -replica- i sé que quantitats petites d'exercici tenen uns efectes importantíssims en la cognició i la salut cerebral. A més, podem començar tard, en la vi­da, i millorar. Això que li explico no és una percepció optimista, és inves­tigació científica". Ha participat en B.Debate, organitzat per Biocat i l'Obra Social La Caixa, on altres ex­perts han explicat com influeixen en el cervell dormir, menjar i relacio­nar-se.

Ima Sanchís

29/10/2015

La Vanguardia

Una investigació revela que els tumors trien a quin òrgan anirà la metàstasi

Aquesta era una de les principals i més antigues aspiracions de l'oncologia

Quatre cèl·lules tumorals, amb la localització de la proteïna CPEB1 de color verd. BAVA/ IRB Barcelona

Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han participat en un estudi internacional en què s'han detectat les primeres 'etiquetes' moleculars del càncer que indiquen a quin òrgan es pot reproduir i produir una metàstasi.

En concret, segons els resultats del treball que publica la revista 'Nature', han descobert que els tumors primaris envien sondes missatgeres capaces de transformar l'ambient en els òrgans metastàsics, de manera que es torni acollidor per a les cèl·lules tumorals. A més, porten diferents 'etiquetes' moleculars que, a manera de codi postal, els permeten implantar-se en òrgans específics.

Entendre per què un tumor genera metàstasi en uns òrgans i no en uns altres és una de les principals aspiracions de l'oncologia, i també una de les més antigues. La teoria de llavor i substrat del britànic Stephen Paget apuntava que la metàstasi necessita cèl·lules tumorals que es dispersen com si fossin llavors, però també un ambient acollidor a l'òrgan de destí.

En els últims anys, el cap del Grup de Microambient i Metàstasi del CNIO, Héctor Peinado, ha desenvolupat juntament amb David Lyden, del Weill Cornell Medical College (EUA), i Jaqueline Bromberg, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, una teoria que es recolza i amplia aquesta teoria.

En concret, van recopilar indicis que els tumors emeten milions de vesícules carregades amb una representació de les seves proteïnes i el seu contingut genètic, anomenades exosomes, a manera de naus missatgeres o destacaments, i són aquestes molècules les que s'ocupen que els òrgans de destí estiguin preparats per acollir les cèl·lules tumorals.

El treball actual corrobora aquest mecanisme i confirma que els exosomes tenen un paper crucial en la formació de les metàstasis. Però els investigadors van voler anar més enllà, ja que sabien que dels milions d'exosomes que parteixen del tumor només se n'implanten alguns, i a més no ho fan en un òrgan a l'atzar, sinó en alguns més que en altres.

'Codi postal' als exosomes

Per investigar la hipòtesi els autors van escollir diverses línies cel·lulars procedents d'una desena de tumors diferents, i dels quals se sap que alguns fan metàstasi en òrgans concrets --pulmó, fetge, cervell o os-- i van analitzar les proteïnes dels seus exosomes a la recerca de les que podrien complir aquesta funció de codi postal.

Van posar el focus en una família de proteïnes anomenades integrines, perquè són a la membrana dels exosomes, on teòricament hi hauria d'haver una etiqueta de destí. D'entre un miler de proteïnes van trobar que efectivament hi ha combinacions especifiques d'integrines associades amb metàstasi al pulmó, i amb metàstasi al fetge.

"Hem determinat que hi ha una combinació d'integrines als exosomes tumorals que predisposa a la formació de nínxols metastàsics en òrgans concrets, específicament al pulmó i al fetge. Els nostres resultats proposen que hi ha una espècie de codi postal a la superfície dels exosomes que els fa arribar a òrgans concrets i acumular-se on es produirà la metàstasi", ha explicat Peinado.

Una altra evidència de la importància de les integrines en la implantació de la metàstasi és que, tal com es demostra en el treball, si es bloquegen integrines específiques en tumors que fan metàstasi en òrgans concrets es redueix la metàstasi en aquests òrgans.

Preparant el terreny

A més, els investigadors han descobert els senyals moleculars que medien en la reacció del teixit de destí quan arriben els exosomes. En concret, aquests senyals impliquen l'augment de gens de la família S100, coneguts per promoure senyals inflamatoris.

Aquests resultats suposen la identificació de possibles noves dianes farmacològiques, segons Peinado, ja que s'ha definit "un nou mecanisme de metàstasi a òrgans concrets que implica integrines i proteïnes S100, que podrien ser usades a com noves dianes antimetastàsiques".

El treball s'ha fet amb línies cel·lulars tumorals humanes i de ratolí, amb models preclínics murins i amb plasma de pacients amb càncer. Això últim ha servit per estudiar de manera preliminar el poder addictiu de les integrines identificades.

"El nostre treball suggereix que tenir certes integrines elevades en plasma en pacients amb càncer de mama i pàncrees sembla predir l'òrgan on es produirà la metàstasi", diu Peinado, que reconeix que aquestes dades s'han de validar en cohorts més grans i afavorir el desenvolupament de tests predictius, alhora que afavoriran el desenvolupament de molècules per bloquejar les combinacions d'integrines específicament en el teixit tumoral.

Europa Press

29/10/2015

El Periódico

L'«Operació Dignitat» se salda amb 37 detinguts i l'alliberament de dues dones

L'Operació Dignitat es va iniciar el passat 24 d'octubre per uns 200 agents a onze prostíbuls de l'Alt Empordà

La macrobatuda contra el tràfic de dones portada a terme la matinada del passat 24 d'octubre per uns 200 agents a onze prostíbuls de l'Alt Empordà s'ha saldat finalment amb 37 detinguts i 363 víctimes potencials, segons informa avui la Policia Nacional.

L'operació, que es va iniciar de matinada i es va prolongar durant hores, la van dur a terme uns 200 agents de la Unitat contra les Xarxes d'Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) de la Policia Nacional, ha acabat amb 37 persones detingudes com a presumptes autores de delictes de tracta d'éssers humans, prostitució i contra els drets dels treballadors.

En el marc de l'operació "Dignitat" es van inspeccionar onze clubs de cites de Roses, Figueres i la Jonquera (Alt Empordà), i es va identificar 363 víctimes potencials de tracta. A més, dues dones van ser alliberades dels seus proxenetes i acollides per una ONG especialitzada.

Més de deu mesos d'investigacions, dirigides pel Fiscal en Cap de Girona, van culminar amb un operatiu en el qual van participar més de 200 policies, que van comptar amb la col·laboració de dotze inspectors de treball i de personal especialitzat d'ONG de suport a les víctimes de tracta.

Els especialistes policials en la lluita contra l'explotació sexual de dones van centrar les seves investigacions en les organitzacions i grups dedicats a l'explotació sexual de dones de diferents nacionalitats, principalment romaneses, que operaven en diferents clubs de cites després d'observar indicis que apuntaven a les condicions costoses, desproporcionades o abusives a les quals eren sotmeses les víctimes, aprofitant la seva situació de vulnerabilitat personal o econòmica.

Aquesta actuació policial es va estendre a més a totes aquelles persones que protegeixen i emparen aquestes organitzacions beneficiant-se econòmicament de les seves víctimes, a les quals acullen als seus locals de contactes sense concedir-los cap dret laboral o social, incorrent sistemàticament en un delicte contra els drets dels treballadors.

Un cop marcats els objectius es va procedir a la inspecció dels locals i, amb el suport dels inspectors de treball, es va entrevistar de forma individualitzada les dones que hi havia als clubs per identificar les víctimes de tracta i explotació sexual, així com l'existència d'altres conductes delictives.

Després de les seves declaracions, es va poder identificar els propietaris o encarregats dels locals de contactes que presumptament s'estarien beneficiant econòmicament de les dones, així com els que les mantenien en els locals sense garantir els seus drets laborals o socials.

Com a conseqüència d'aquestes actuacions, es va detenir un total de 26 persones i es va identificar 363 víctimes potencials de tracta.

També des del començament de les investigacions i fins a la fase final de l'operatiu desplegat el cap de setmana passat, la Policia Nacional ha realitzat onze detencions més en el marc de l'operació "Dignitat" i ha alliberat dos joves de nacionalitat romanesa, que van ser acollides per una ONG especialitzada.

De forma paral·lela al dispositiu de control sobre els onze clubs de cites s'ha desenvolupat una altra actuació dirigida a identificar potencials víctimes de tracta en situació de risc d'explotació, en aquest cas entre les dones que estaven exercint la prostitució a les vies públiques, carreteres, glorietes i rotondes de la N-II de les mateixes localitats on eren els clubs inspeccionats.

Els agents han detectat així 33 víctimes potencials més de tracta, a les quals s'ha informat dels beneficis a què poden acollir-se d'acord amb el que preveu la llei de protecció a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual i la Llei d'Estrangeria.

Clans romanesos i búlgars es reparteixen la prostitució a l'Empordà

Des que el 2007 la Policia Nacional va desarticular les bandes russes que hi operaven ha estat un territori molt cobejat

Les carreteres de l´Alt Empordà suposen un important negoci per als proxenetes. En la imatge, dues meretrius esperant clients (arxiu). Conxi Molons

La batuda el passat cap de setmana en onze bordells de l'Alt Empordà amb la identificació de 396 prostitutes i la detenció de vuit persones no suposa que el Cos Nacional de Policia hagi deixat al marge la prostitució de carretera. Al contrari, té perfectament identificades les bandes de proxenetes que es reparteixen el pastís. En l'actualitat cinc clans romanesos i búlgars s'han dividit la comarca.

La pressió del Cos Nacional de Policia (CNP) per eradicar l'explotació sexual a la província s'està notant amb força els darrers mesos. L'exemple més recent és l'Operació Dignitat, que el cap de setmana passat va culminar amb una batuda en onze clubs de l'Alt Empordà, la identificació de 396 prostitutes i la detenció de vuit persones. Però això no evita que la Brigada Contra el Tràfic d'Éssers Humans del CNP tingui els ulls posats també en les carreteres i rotondes de la comarca, controlades per clans romanesos i búlgars que es reparteixen el mercat del sexe. Un negoci que provoca víctimes de forma permanent. Sols l'any passat la Fundació Apip-Acam va atendre 111 prostitutes que treballaven només als carrers de la Jonquera i s'estima que hi ha un miler de dones oferint-se en carreteres i clubs.

La Policia Nacional té identificats cinc clans que s'han repartit les carreteres altempordaneses en cinc zones: tres per a les famílies romaneses i dues per a les búlgares. L'acord entre proxenetes va ser essencial per mantenir la pau entre els clans mafiosos i poder beneficiar-se simultàniament de l'explotació sexual sense trepitjar-se el territori. Hi havia hagut episodis de tensió entre clans quan alguns macarrons búlgars, que havien sortit de la presó el 2012, van tornar a l'Empordà per recuperar el control sobre zones on ara operaven els romanesos.

El problema de l'Alt Empordà és que es tracta d'un punt calent de prostitució que sempre ha estat molt disputat per màfies i rufians de països de l'Est que han volgut establir aquí el seu domini. Fins a l'any 2007, les carreteres estaven controlades per una banda criminal russa que la Policia Nacional va desarticular detenint dotze persones (Operació Poal).

Amb els russos fora de joc, un grup búlgar va ocupar el buit de poder i es va ensenyorir de les carreteres i rotondes on hi havia el negoci, que van seguir omplint de prostitutes fins l'any 2012, quan els agents nacionals van tornar a donar un altre important cop a les màfies sexuals de l'Empordà escapçant aquesta banda i detenint setze persones (Operació Danubi).

De nou, la comarca quedava en territori de ningú i els romanesos van apropiar-se ràpidament de les places fortes de la prostitució de carretera. Però només fins que els proxenetes búlgars van començar a sortir de la presó -hi eren de forma preventiva- i van reclamar el territori. Les dispustes entre clans van acabar amb l'actual situació de repartiment.

El control

La vigilància policial de les carreteres va en paral·lel al control sobre els prostíbuls perquè la policia no descarta l'existència de transvasament de prostitutes de les carreteres als clubs. No ho descarta perquè ja ha comprovat que existeix, la darrera vegada el 2013, quan va alliberar una jove romanesa disminuïda psíquica a qui feia quatre anys que obligaven a prostituir-se en clubs i carreteres de l'Empordà. Entre els vuit detinguts, hi havia un perillós proxeneta romanès que agredia amb un pal de golf les noies que estaven sota el seu control.

És previsible, doncs, que l'Operació Dignitat no quedi tancada amb l'actuació del cap de setmana.

Martí Santiago

29/10/2015

Diari de Girona

Dones i poder: falten dos segles per a la igualtat

L'ONU denuncia la lentitud en l'equiparació als càrrecs de govern 

 

El compte surt a partir dels números de Nacions Unides. El somni de l’equiparació per gèneres a la cúpula del poder planetari se situa actualment a més de dos segles de distància. Molt més lluny que Mart.

Si bé en aquest assumpte les matemàtiques no són exactes, serveixen com a il·lustració de la perenne discriminació entre sexes a l’hora de liderar. “En la majoria de les societats del món, les dones segueixen sense tenir les mateixes possibilitats que els homes de fer-se escoltar, tant en l’esfera pública com la privada”.

Així ho assenyala el The world’s women report (les dones al món) que cada cinc anys elabora el departament d’estadística d’assumptes econòmics de l’ONU. El document, presentat ahir a la seu de Nova York en la seva sisena edició, postil·la: “El nombre de dones que són caps d’Estat o de Govern continua sent l’excepció”. Dels 194 països que integren Nacions Unides, avui només setze dones (dinou quan es va fer l’informe) ostenten el màxim càrrec en els corresponents governs. Malgrat tot –observen els autors– hi ha hagut una “lleugera millora en comparació amb les dotze dones que els ocupaven el 1995”. Llavors es va firmar la declaració de Pequín que va fixar el marc per eliminar els obstacles que dificulten una participació igual a masculina.

D’acord amb aquest ritme de set conquestes cada dues dècades (a partir de les dades de l’informe), el repartiment al cim del pregonat 50% s’estén a més de 200 anys vista. “La desigualtat tendeix a ser severa i molt visible en el poder i en el terreny de la presa de decisions”, s’hi diu. De manera similar, però una mica millor, el 22% dels parlamentaris –una de cada cinc– i el 18% dels ministres són dones.

Tampoc en l’esfera privada les coses no són per llançar coets. La representació femenina entre els gerents d’empreses i els alts funcionaris també continua sent baixa, sense que cap país no hagi assolit o superat la paritat. La meitat dels països registren, només de forma aproximada, una representació del 30% o una mica més.

“Aquest informe confirma que les vides de les dones ha millorat en nombroses àrees en els últims vint anys, encara que el ritme ha estat lent i desigual”, afirma en el prefaci Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU.

Queden els dèficits. Només el 50% de les dones en edat de treballar integra la força laboral, en comparació amb el 70% dels homes. Les dones es concentren en ocupacions mal remunerades. Guanyen entre el 70% i el 90% en relació amb els homes. A més, elles dediquen com a mitjana tres hores més al dia que els homes a tasques domèstiques i a l’atenció de familiars als països en desenvolupament, i dues hores més al dia que els homes als països desenvolupats. Aquestes diferències fan que les dones continuïn depenent dels cònjuges en molts països.

La vulnerabilitat es fa més palpable en el cas de les mares solteres. A tots els països, a causa d’un increment de la fecunditat extramarital i dels divorcis, les llars monoparentals han anat a l’alça. Les mares solteres amb fills constitueixen el 75% de les llars monoparentals i pateixen taxes de pobresa més altes que les dels pares solters o les llars biparentals.

Perduren les xacres. Més d’un terç de les dones a tot el món ha patit violència física o sexual en algun moment. En els esdeveniments més extrems, la violència contra la dona pot provocar la mort: les dones representen al voltant de les dues terceres parts de les víctimes d’homicidis comesos per la parella o en l’entorn familiar.

En un bon nombre de països, tant homes com dones creuen que és acceptable en certes circumstàncies que un marit colpegi l’esposa, afirma el document. Tot i això, comencen a canviar les actituds, segons matisa l’informe, cap aquesta violència. Tant els homes com les dones la consideren ara menys acceptable. Però el 60% de les dones víctimes de la violència continuen sense denunciar-la ni sol·liciten cap tipus d’ajuda.

L’ONU insisteix a denunciar pràctiques com la mutilació genital femenina, que han patit més de 125 milions de dones i nenes que viuen a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Malgrat tot, es remarca que la vida de les dones i les nenes ha millorat en diversos àmbits. Cal dir-ho, només faltaria. L’esperança de vida continua a l’alça a escala mundial: 72 anys per a les dones i 68 per als homes. Les defuncions maternes van disminuir un 45% del 1990 al 2013.

“No podem complir l’Agenda del 2030 per al Desenvolupament Sostenible sense que la meitat de la població mundial exerceixi els seus drets plenament i en condicions d’igualtat, en el dret i a la pràctica”, va dir Ban Ki-moon finals del mes passat en un acte commemoratiu dels 20 anys de Pequín. En aquest mateix escenari es van demostrar les mancances. Dels cinc copresidents d’un acte per i per a les dones, només un era dona.

Francesc Peirón

21/10/2015

La Vanguardia

Deu preguntes i respostes sobre el consum de carn i el risc de càncer

Quin és el límit de carn que podem consumir? Quina relació té amb el càncer? Hem de deixar de menjar carn? 

L'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ( IARC, per les sigles en anglès), dependent de l' OMS, ha confirmat que l' elevat consum de carn vermella o de carn processada pot estar darrere dels augments en el risc de desenvolupar diversos tipus de càncer, especialment el càncer colorectal. El grup de treball de la IARC ha avaluat més de 800 estudis que investiguen la relació entre la carn i una dotzena de tipus de càncer abans d'emetre el seu informe, que també ha estat publicat a la revista 'The Lancet Oncology'.

En aquesta guia hi trobaràs totes les respostes:

1. Què es considera carn vermella?

Carn vermella és tota la carn muscular dels mamífers i inclou carn de vedella, de porc, de xai, de cavall, de cabra i de vaca.

2. Què es considera carn processada?

Es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la curació, la fermentació, la sal el fumatge o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació. La majoria de carns processades contenen carn de porc o carn de vaca però també poden contenir altres carns vermelles, aus, menuts o subproductes carnis com la sang. En són un exemple els Frankfurts i salsitxes, el pernil, la carn en conserva, la carn en llauna, les salses a base de carn o la cecina. Però també afecta els embotits, que és carn transformada. És el cas del fuet, el bull o el pernil.

3. Què vol dir que la carn processada s'ha classificat dins del grup 1 de substàncies cancerígenes per als éssers humans?

Aquesta categoria s'utilitza quan hi ha "suficient" evidència, és a dir proves convincents, que l'agent estudiat causi càncer. En el cas de la carn processada, els estudis epidemiològics mostren que el consum d'aquesta carn provoca càncer colorectal. Tot i que s'ha classificat en el mateix grup en què hi ha el tabac i l'amiant, això no vol dir que siguin igual de perillosos. "La probabilitat de desenvolupar un càncer de pulmó associat al tabac és 20 o 30 cops superior", explica Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de la Generalitat.

4. La carn vermella ha estat classificada dins del grup 2A de substàncies probablement cancerígenes per als humans. Què significa això?

La classificació es basa en "evidències limitades" procedents d'estudis epidemiològics que mostren una "associació positiva", segons l'OMS, entre el consum de carn vermella i el desenvolupament de càncer colorectal. Però es diu que les evidències són limitades perquè no es poden descartar altres explicacions.

5. Es pot quantificar el risc de menjar carn vermella i carn processada?

En els estudis avaluats, el consum de carn processada s'ha associat amb petits augments en el risc de càncer. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. S'estima que per cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta un 18% el risc de càncer colorectal. Pel que fa a la carn vermella, és més difícil d'estimar perquè l'evidència no és tan forta. Les dades dels mateixos estudis, però, suggereixen que el risc de càncer colorectal podria augmentar en un 17% per cada porció de 100 grams de carn vermella consumida diàriament.

Els nutricionistes consultats per l'ARA posen l'accent en la freqüència i la quantitat que es consumeix. "No és nou. La nostra piràmide d'alimentació ja diu que el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional", afegeix Cabezas, que puntualitza que l'OMS ha comparat el risc de persones que consumien molta carn amb les que en consumeixen poc "però no que no en consumeixin".

"La carn en si no és dolenta, té propietats bones per a la salut, és una font de ferro extraordinària però s'ha de saber la quantitat que es recomana. El que importa és la quantitat perquè hi ha carn de molta qualitat", explica la nutricionista Pilar Senpau. En el mateix sentit s'expressa el professor emèrit de nutrició de la UB, Abel Mariné: "La clau és la quantitat i la freqüència. El consum moderat no comporta perill".

6. Què fa que la carn vermella i processada faci augmentar el risc de càncer?

La carn pot contenir substàncies químiques que es formen durant el seu processament –com els compostos 'N'-nitroso o hidrocarburs aromàtics policíclics– o la seva cocció –com ara amines aromàtiques i altres productes químics–. Alguns d'aquests productes químics són carcinògens coneguts o sospitosos.

7. Quins són els mètodes més segurs per cuinar la carn?

La cocció a alta temperatura genera compostos que poden contribuir al risc de càncer. Els aliments en contacte directe amb la flama o una superfície calenta, com la barbacoa o la paella, produeixen certs tipus de químics cancerígens. No obstant això, no hi ha prou evidències per emetre conclusions sobre el risc de càncer i la forma de cocció. Tampoc hi ha dades concloents sobre el consum de carn crua.

8. Amb quin tipus de càncer està associat el consum de carn?

S'han trobat evidències "més fortes" en la seva relació amb el càncer colorectal però també hi ha evidències que el relacionen amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata. L'evidència amb el càncer d'estómac "no és concloent".

9. Quants casos de càncer anuals estan relacionats o associats amb el consum de carn processada?

Prop de 34.000 morts per càncer a l'any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada. Tot i que la carn vermella encara no s'ha establert com una causa directa de càncer, s'estima que les dietes riques en carns vermelles podrien ser responsables de 50.000 morts anuals a tot el món. Aquestes xifres contrasten amb prop d'un milió de morts per càncer a l'any a tot el món atribuïbles al tabac, 600.000 degudes al consum d'alcohol i més de 200.000 de vinculades a la contaminació de l'aire.

10. Hem de deixar de menjar carn?

Ho diu l'OMS: Menjar carn també té beneficis per a la salut ja que aporta nutrients com ara el ferro i vitamines del grup B però són molts els organismes de salut que recomanen limitar el consum de carn processada i carn vermella perquè estan vinculades a un risc més alt de malalties del cor, diabetis i altres malalties. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. 

"No diu que no en mengis, si no que el consum ha de ser ocasional", conclou Cabezas.

Lara Bonilla

26/10/2015

Ara.cat